Cazarabet conversa con... Pilar Godayol, autora de “Viatgeres i escriptores” (Eumo)
Pilar Godayol ens apropa
a un llibre que fa una mena de “fondue” entre el món de la literatura i l´escriptura
amb els viatges
i viceversa…és una historia de històries
de dondes que es
reconcilien i ens reconcilien en la narrativa de viatges versus l´exercici d´escriure.Tot ho conjuga degudament .
El llibre, des de la ploma de Pilar Godayol
s´apropa a deu dondes que van disfrutar tant de
la vida com de la seva elecció de fer d´aquesta ,
un viatge on s´endinsaven en una altra paasí, la d´escriure sobre allò que els despeyava
neguits i no poques il-lusions…
Però a l´arrere
de tots els neguits e il-lusions , també estan, de forma clara i evidents, certs trets de reivindicació.
Un llibre dins el neguit de llegir i tornar a llegir…
Un placer per a tots i totes per a
tal de disfrutar en tots i cadascú
dels seus sentits .
Amb el llibre es nota que
elles, les protagonistes, “viatgeres
i escriptores”
tenien un verdader plaer per viure, nosaltres, també
Lo que nos
explica Eumo Editorial:
«Dones que van gosar» és una bona manera de caracteritzar les deu autores que
integren Viatgeres i escriptores.
Totes van escriure la seva pròpia història, al marge de la història oficial
masculina, com reclama l’escriptora
nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie.
Lady Mary Wortley Montagu a Constantinoble, la princesa Ekaterina
Romanovna Dashkova a
Europa, Mary Wollstonecraft a Escandinàvia,
Florence Nightingale a Egipte,
Mary Kingsley a Àfrica,
Edith Wharton a França, Gertrude Bell a Aràbia Saudita,
Vita Sackville-West a Pèrsia,
Aurora Bertrana a la Polinèsia
oriental i Montserrat Roig a Leningrad constitueixen una mostra variada
de la presència de les dones en la cultura literària viatgera de diverses èpoques. Amb elles, Pilar Godayol fa un petit homenatge a totes les dones
que van tenir el coratge d'anar a contracorrent, que van gosar.
L’escriptora, Pilar Godayol:
És assagista i
professora de la Universitat de Vic - Universitat
Central de Catalunya. Ha publicat llibres
i articles relacionats amb les temàtiques següents: estudis biogràfics femenins, historiografia feminista, gènere
i traducció i gènere i
censura.
Cazarabet
conversa amb Pilar Godayol:
-Per què Viatgeres i escriptores?
-Lady Mary Wortley Montagu a Constantinoble, la princesa Ekaterina
Romanovna Dashkova a
Europa, Mary Wollstonecraft a Escandinàvia,
Florence Nightingale a Egipte,
Mary Kingsley a Àfrica,
Edith Wharton a França, Gertrude Bell a Aràbia Saudita,
Vita Sackville-West a Pèrsia,
Aurora Bertrana a la Polinèsia
oriental i Montserrat Roig a Leningrad constitueixen una mostra variada
de la presència de les dones en la cultura literària viatgera de diverses èpoques. Aquesta edició és, doncs, un homenatge
a les nostres àvies i besàvies literàries que van tenir el coratge d’anar a contracorrent, que van gosar sortir de casa quan el que tocava era quedar-se
a cuidar el marit i les criatures.
-Quines de les 10 dones de Viatgeres i escriptores han estat més
inspiradores per a tu?
-Totes són
inspiradores, dones que viuen al límit, a prova de tota adversitat. Totes són
esperits lliures: des de la cosmopolita Lady Mary Wortley
Montagu que va deixar el seu Londres natal per la
curiositat de deixar-se sorprendre pels costums de Constantinoble;
a l’audaç exploradora, alpinista i traductora Gertrude
Bell, col·lega de Lawrence d’Aràbia, que va traçar
algunes de les fronteres de l’Orient modern; o la seductora aristòcrata Vita Sackville-West, amant de Virginia Woolf, que, des de Pèrsia, aporta una frase cèlebre que diu “He descobert la
meva veritable funció a la vida: sóc una esnob. Una esnob geogràfica”.
-Només hi ha dues catalanes. Per què has
escollit Aurora Bertrana i Montserrat Roig?
-Les dues catalanes
triades són molt especials, úniques: Aurora Bertrana
i Montserrat Roig. D’una banda, Bertrana és una de
les nostres viatgeres més intrèpides, que es casa per rodar món cap a terres
exòtiques, per fugir físicament, malgrat finalment tornar i no deixar
d’escriure. D’altra banda, tenim l’estimada Roig, a qui el viatge a Leningrad la transforma i, amb la seva escriptura, ens
transforma a nosaltres també. Per moltes coses, Roig és la meva preferida i el
seu llibre, L’agulla daurada, el
favorit, perquè no tan sols és un “llibre de viatges” sinó, com han dit molts
crítics, un “llibre d’estada”. Quan Roig torna a Barcelona, afirma “a l’altra
banda, hi ha una meitat de nosaltres mateixos”. L’Altra ja no és Altra, és una
mateixa. Aquest és un dels motius que ens empeny a viatjar: “viure sense
fronteres”, per dir-ho com Roig.
-Quina
de les moltes històries d’escriptores viatgeres que
expliques creus que és la més agosarada quan viatja? Per què?
-M’encanta l’agosarada i coratjosa exploradora Mary Kingsley i el periple que va fer a l’Àfrica negra per
concloure el llibre inacabat del seu pare sobre fetitxes religiosos i
sacrificis humans. Adoro el seu sentit de l’humor,
cent per cent anglès. En el capítol n’explico diverses anècdotes, que
m’entusiasmen: per exemple, com, en ple segle XIX, la viatgera va marxar al
continent africà amb tot l’aixovar (llitera, cadires, baguls de roba elegant,
capells de tota mena, cristalleria, vaixella, etc.); quan va caure en una
trampa d’animals i la van salvar les faldilles llargues i voluminoses en fer de
paracaigudes; o quan va haver de dormir en una cabana de la tribu caníbal Fang
envoltada d’ossos i bocins dels membres cruspits de les tribus veïnes, etc. En
aquest sentit, voldria reproduir un fragment cínico-còmic
de l’autora que ho il·lustra: “El canibalisme dels Fang, tot i ser un hàbit
freqüent, no crec que representi cap perill per a les persones blanques.
L’única molèstia rau en el fet que has de mirar d’impedir que es mengin els
teus companys negres” (1987, 145).
-Com
ha estat treballar amb Eumo?
-Eumo Editorial és l’editorial de la Universitat de Vic.
Creada el 1979, va néixer com a suport a la recerca i a la transferència de
coneixement de l’acadèmia a la societat. Actualment té un catàleg divers amb
diferents col·leccions centrades, majoritàriament, en l’educació, en tant que
instrument per a la reflexió i l’enriquiment cultural de la ciutadania. Capsa
de Pandora, la col·lecció que acull Viatgeres
i escriptores, n’és una de les més consolidades al territori en estudis de
gènere. Sempre és un plaer treballar amb Eumo.
-Ens pots fer cinc cèntims d´allò
en què estàs treballant, ara?
-Actualment
estic centrada en l’escriptura d’un llibre sobre feminisme, edició i traducció
en el postfranquisme. Hi aprenc moltes coses!
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069