Cazarabet conversa con... David Puertas Esteve, autor de “El pianista cec” (Pagès).
David Puertas esteve escriu una historia amb un
cert rerefons romàntic… la historia d’un viatge de viatges pel mar des de la
perspectiva d’un jove pianista… És també, a la vegada, la història d’un home que li conta, envers els seus relats, històries al
pianista i la història dels anclatges del vaixell als
diferents ports de la Mediterrània,però sobretot és una història on el piano és
el denominador comú i el principal protagonista que viu envers la música que
trau…Però el llibre amb els protagonistes i el piano conta, també és la
historia de la música que aquest piano destil·la, la música clàssica. En el
llibre ple , a més, de petites històries es parla del valor de fer les coses,
simplement, com cal…de que la vida està plena de reptes que només es superen
amb l’esforç.
La narració és rodona perquè l’escriptor mou molt bé els fils musicals de
la trama per alguna cosa és ,també, músic.
Allò que ens conta Pagès editors del llibre:
Una novel·la que ens apropa a la història del Don Juan, el primer creuer
amb bandera espanyola que va navegar pel Mediterrani als anys 90. La veu del
narrador és la del pianista de bord, un jove acabat de sortir del conservatori
que anirà descobrint com enfrontar-se a la vida, més enllà d’aprendre a tocar
boleros i cançons de moda. Una història sobre el mar i la música, però també
sobre la misteriosa cantant de l’orquestra del creuer, en la que les aventures
als ports de Marsella, Cartagena o Mallorca es barregen amb els relats d’un
vell mestre que li parlava de Mozart, de Debussy i de
Beethoven. El piano del vaixell es converteix en el personatge principal sobre
el que gira una història de creixement, amistat i música.
El seu escriptor, David Puertas: és músic i
periodista. Col·labora com a divulgador amb les institucions musicals més
rellevants del país i és professor a l’Ins Can Puig de Sant Pere de Ribes. Ha escrit dos reculls de
contes: Música a la vora del so (publicats per la Revista Musical Catalana) i
Des d’aquell dia (contes escenificats en més de 50 escenaris arreu del país).
Ha estat premiat en diversos certàmens de narrativa breu i entre la dotzena de
llibres que ha publicat destaquen: 100 coses que has de saber de l’òpera (amb
Jaume Radigales, 2016), Notes de concert (2011),
Música encreuada (pròleg de Màrius Serra, 2004) i deu edicions arreu d’Europa
de Sidokus: el sudoku
musical (amb Bernat Puertas, 2006-09).
Un enllaç que et pot anar bé:
https://www.youtube.com/watch?v=1roy4TnJY9g
Cazarabet conversa amb David Puertas Esteve:
-Amic és aquest
el llibre d’un escriptor que pensa, viu i reviu com un músic?
-Sense cap dubte! La meva
vida és la música y quasi tot el que hi ha al meu voltant vibra amb ella. Fa
més de 30 anys que em dedico a la música y he tingut ocasió de tocar moltes
tecles com a intèrpret, compositor, director, arranjador, gestor, programador,
educador… I al final he descobert que el que se’m dona millor és explicar la
música, ja sigui escrivint articles, donant istor i
conferències, presentant concerts o, com en aquesta ocasió, fent una novel·la.
-Escrivint aquesta història plena d’altres històries en qui pensaves?,
no sé, amic a qui creus van destinades?
-Efectivament "El
pianista cec" és una història plagada
d'històries. En aquesta novel·la es combina una trama principal —protagonitzada
per un jove músic que s'enrola com a pianista en un creuer— amb una sèrie
d'històries sobre músics clàssics com Mozart, Beethoven o Chopin. Sempre que
explico la música ho faig intentant aproximar-la a la gent que no ha tingut la
sort que jo vaig tenir de poder estudiar-la durant anys. Sé que aquesta manca
d'educació musical és molt generalitzada al nostre país i per això sempre penso
en un públic molt ampli quan explico històries musicals.
-La música és quelcom més que una inspiració…és la Font de totes les històries, oi?
El pianista de la novel·la
viu immers en la música i aquesta esdevé un personatge principal perquè així ho
viu el protagonista. Però hi ha diferents personatges a l'obra i a alguns
d'ells la música no els importa el més mínim. Ell va establint relacions amb
diferents persones, sempre des de la música, però s'adona que no tothom té la
seva mateixa passió per l'art dels silencis i els sons. Així i tot, és evident
el fet que totes les situacions que es generen en la història i totes les
"batalletes" que es narren sobre
compositors clàssics beuen directament de la música.
-El viatge en creuer simbolitza el camí de la vida?
-Sí, aquesta seria la
imatge. Més concretament els canvis que es produeixen en la persona durant els
anys de formació. Però també és una metàfora de la societat: embarcat al
creuer, el pianista viu situacions de tot tipus, algunes bastant gracioses, de
la mateixa manera que les viuria en el seu dia a dia a qualsevol ciutat.
M'agrada pensar que és una novel·la de creixement en la que anem seguint
l'evolució del protagonista durant els seus primers anys com a pianista
professional en els que es va formant com a persona adulta.
-Utilitzes el piano
per que és un instrument molt,molt melòdic?. Tot i que el mestre Pau Casals
deia que era el violoncel aquell instrument que més s’apropava a l’ànima humana….Què ens pots dir?
-És cert que des d’un punt
de vista melòdic hi ha instruments molt més potents que el piano, com el
violoncel, el saxo o ja no diguem la veu humana. Però jo necessitava un
instrument que fos individual: els estudiants de piano passen moltes hores
sols, inclús quan fan concerts. Això no passa tant amb altres instruments que
sempre necessiten tocar en grup. A la meva novel·la em semblava interessant que
el noi es veiés obligat a sortir de la muralla del piano per relacionar-se amb
el món, que necessités escoltar la música dels seus companys de viatge per
poder acoblar-se bé amb ells, que hagués de treure’s
l’escut per començar a descobrir el món i entrar de veritat en els secrets de
la música.
-D´on traus el retrat i les característiques
dels personatges?; em refereixo a sí t’inspires amb algú?
-Sempre em sembla necessari
buscar algú que físicament s'assembli al personatge sobre el que escric. Però
les semblances no van més enllà. En el cas de la cantant, per exemple, vaig
tenir al cap molt clarament una cantant que vaig conèixer fa molts anys amb la
que vaig treballar molt, però a nivell psicològic no s'assembla en res al
personatge de la novel·la. En el cas del protagonista és molt possible que hi
hagi coses meves en ell, però no hi ha cap dubte que no sóc jo, ni molt menys.
Per començar, jo no sóc pianista. Ja m'agradaria! Però sí que coincideixo amb
ell en moltes de les reflexions que va fent (que va descobrint) sobre la
música.
-Hi ha cert paral·lelisme entre allò que es conta en literatura
i les històries que també es conten amb les composicions musicals?
-Sí, la idea és que, després
d'explicar una història sobre un compositor, al capítol següent el nostre
protagonista es vegi en alguna situació similar a la del compositor. Normalment
no són situacions "físicament" semblants, sinó que el que he buscat
és una identificació emocional. En el cas de Debussy,
per exemple, parlo d'una obra que va compondre per a la seva filla i de la
dificultat que acostumen a tenir aquestes obres escrites "per a nens"
però que són dificilíssimes de tocar. Al capítol següent, el nostre pianista es
troba en una festa d'aniversari en la que li demanen que toqui cançons per a
nens i no sap per on començar.
-Perquè dins una
partitura hi ha una contalla, expressada en un altre llenguatge, però
literatura al cap i a la fi… no? .Ho sents
així?
-Aquest és un tema recorrent
en el món de la música: les notes expressen una història per sí mateixes, o
necessiten un suport textual? Hi ha moltes obres musicals que a mi m'expliquen
històries, i fins i tot diria que històries molt concretes, però dubto que el
compositor les hagués pensat així. Pel contrari, hi ha obres en les que el
compositor ha volgut explicar una història i a mi no m'arriba en absolut. Pot
passar que les interpretacions que jo he fet d'algunes obres que apareixen a la
novel·la, els "arguments" que jo crec que s'hi amaguen, no
coincideixin per res amb allò que suggereixen al lector quan les escolti. Però
sí que estic d'acord en què la música explica històries. A vegades molt clares
i d'altres no tant. Però explicar, explica.
-Amic, quan escrius et fiques música?
No, mai. No puc treballar
amb música de fons. Per a mí la música ha d'estar en
primer plà i aleshores m'obliga a escoltar-la, és a
dir, m'obliga a activar totes les meves neurones per a gaudir-la al màxim. I
això és incompatible amb tenir música de fons.
-Com afrontes el futur com a escriptor…estàs en algun
altre projecte?. Ens pots fer cinc cèntims?
-En la meva feina com a
divulgador musical escric constantment peces de petit format com articles,
guions, presentacions, contes musicals... Però m'ho he passat tant bé fent
"El pianista cec" que desde que la vaig
acabar busco temps on sigui per seguir escrivint. Tinc dos projectes en marxa,
però no crec que vegin la llum fins d'aquí a uns anys. Un d'ells també és
musical (aquest cop el protagonista és un violinista) i l'altre està inspirat
en una vella història familiar que farà que em remunti al segle XIX i que
m'està fent disfrutar moltíssim.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069