Cazarabet conversa con... Gerard Bellmunt, autor del llibre “El pas del padrí per
la Guerra Civil espanyola. Exèrcit de Catalunya i 27, 6 i 16 Divisions de l’Exèrcit
Republicà” (Gerard Bellmunt)
Gerad Bellmunt ha rebuscat en la figura del seu padrí patern com i de quina
manera li va anar al seu padrí per part de pare al ser cridat per l´exèrcit de
Catalunya a lleves per tal de fer la guerra…tanmateix, després, va ésser
l´exèrcit de la República on va acabar
fent la guerra…
A la Batalla de l´Ebre va
acabar sent presoner del bàndol dels
alçats i allí comença un altre periple, si el primer el portà pels diferents
fronts, aquest el porta per les diferents escenaris de camps de presoners…per
acabar fent la mili, una altra vegada…
Aquest és un periple que,
per feixuc e impensable que paregui, el van tindre que viure milers de milers
dels soldats republicans capturats i fets presoners….moltes vides que, entre
pitos i flautes, es van tirar fora casa gairebé una dècada de les seves vides.
En Bellmunt va voler apropar-se a son padrí en Joan
Bellmunt Guimons i així ens ensenya com for la vida i
el destí de tants d´altres…vides paral·leles i si no del tot prou trucades,
almenys en la seva tendra joventut.
Ens diu el propi autor: ”
és molt difícil que tothom pugui fer el que jo he fet amb el llibre sobre el
meu padrí (a Lleida en diem padrí de l'avi) ja que set anys són moltíssims
voltant per arxius de tot Catalunya i Espanya així com desplaçaments als llocs,
etc. Però crec que ha quedat prou bé i m'agradaria que ajudés a d'altra gent
que s'han trobat en una situació com jo, la de no saber per on començar si vols
saber la història del teu padrí a la Guerra Civil, o bé saber investigar si es
troba desaparegut, etc....”
La sinopsi del llibre:
"La Guerra Civil
espanyola va comportar un indescriptible daltabaix, físicament i emocionalment,
per a totes aquelles famílies que la van haver de viure durant part de la
dècada dels anys 30 del segle passat. Si a aquest fet li afegim les desenes de
milers de soldats que hi van haver de participar, en la seva majoria molt joves
i tant d'un com de l'altre bàndol, aquest daltabaix augmenta considerablement.
Un d'aquests soldats, un d'aquests joves, va ser el meu padrí patern, Joan
Bellmunt Guimons, nascut al petit poble de Puiggròs,
a les Garrigues. Cridat per lleva per l'exèrcit republicà l'abril de 1937, és
enviat al front d'Aragó, on participa en els primers combats i on és ferit.
Posteriorment, participarà en els combats del front de Madrid, els del front
del Segre i, finalment, els de la batalla de l'Ebre, on és fet presoner.
Si tenim present que va estar reclòs en diferents camps de concentració, i que
un cop aconseguida la tan esperada llibertat va haver de fer el corresponent
servei militar, ens podem fer una idea del que li va tocar viure, tant a ell
com als milers de joves soldats que es van veure immersos en una lluita
fratricida, quan amb prou feines estrenava la seva joventut. Aquesta és part de
la seva història, fins ara desconeguda per mi i per la meva família.”
En Gerard Bellmunt
Quintana: (Les Borges Blanques, 1977) Apassionat de la història des de petit,
però principalment dels esdeveniments que han marcat de ben a prop la història
de Catalunya en l'àmbit bèl·lic, i un cop despertat el meu interès per les
diferents guerres que ha patit el nostre país al llarg dels segles, però amb
més neguit pel que fa al pas dels nostres repadrins i padrins per la Guerra
Civil espanyola i el silenci que se n'ha caracteritzat al llarg de més de 40
anys, ja fa uns set anys que vaig començar a indagar la història del meu padrí
patern durant la contesa.
Gairebé començant de zero
he recorregut Catalunya i Espanya, tant pel que fa a arxius com a
localitzacions, per tal d'ubicar els fets i així poder reconstruir-ne la
història de la manera més fidedigna i real possible, la qual era completament
desconeguda tant per mi com pel meu pare i familiars propers.
Així doncs, i durant tot
aquest temps, he investigat a l'Archivo General
Militar de Ávila, al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca, a
l'Arxiu Nacional de Catalunya, a l'Archivo del
Tribunal Militar 3º de Barcelona, entre molts d'altres, així com en diferents
arxius comarcals, ajuntaments i entrevistes personals, tots ells encaminats a
trobar informació referent al pas del padrí per la Guerra Civil espanyola, la
qual cosa crec haver aconseguit bonament.
Cazarabet conversa
amb Gerard Bellmunt:
-Amic Gerad
per què aquest nou llibre….com un nou testimoni, gairebé memorialístic,
sobre el pas del teu padrí per la guerra d´ Espanya?.- A banda dels incentius
familiars i del carinyo que sempre tindràs pel teu
padrí…què et va fer escriure el seu pas per la guerra, fer un xicotet context
de l´estada anterior i del que li quedà per viure any arrer?
-Bé, la veritat és que de
bon principi no tenia pas la intenció de fer un llibre sobre el padrí, ni molt
menys. La meva intenció era la d'investigar una mica, fer 10, 12, 15 pàgines, i
a partir d'aquí dir-li al meu pare i a la meva tieta, mireu, això és el què va
viure el vostre pare, el meu padrí, a la Guerra Civil. Malauradament la
complexitat de la guerra i de ser-ne els perdedors, el temps passat (tots els
nostres pares, padrins o soldats de la Guerra Civil ja són morts), la desmemòria, la por a recordar, les poques explicacions que
et donen a l'escola per exemple referent a aquells dies, i principalment la
dificultat per accedir als arxius (tot i que ara són molt més accessibles),
m'hi va fer posar de ple. Com podia ser que el meu pare no sabés el què havia
fet i/o viscut el seu pare a la Guerra Civil? Ho trobava inconcebible.
-Ets de la Quinta del 77 el teu padrí ben bé hagués pogut ésser el teu avi,
per edat em refereixo….- La figura del padrí a Catalunya és encara molt
important i suposo que , en aquells dies, encara ho deguera
ser tant o més, no?
-Aquí no entenc molt bé
la pregunta. De fet, el meu padrí és el meu avi, el pare del meu pare, però
aquí a les terres de Lleida de l'avi en diem padrí. Je,
je!
La figura del padrí,
modestament parlant, crec que és important per a tothom que s'estimi els seus
majors i li hagin inculcat respecte envers ells. La veu de l’experiència és un
grau, i si a més a més de ser un pagès d'un poble petit de les terres de Lleida
i d'una comarca eminentment agrícola com les Garrigues, que t'aixeques,
llaures, i treballes la terra i els arbres de sol a sol, et toca viure una
Guerra Civil de tres anys, els camps de concentració franquistes durant un
altre any, i un servei militar de dos anys més... Bufff...
És per posar-te la pell de gallina... A banda, i tot i que no vam parlar gaire
de la guerra, jo vaig viure el meu padrí fins que va morir als 92 anys i jo en
tenia 30. Les visites al poble de Puiggròs i les collites d'ametlles al camp de
conreu (nosaltres en diem tros) eren un retrobament familiar ideal, tot i la
canya que ens fotia el padrí si trencàvem una borrassa sense voler o alguna
branca d'ametller.
-Les arrels familiars, amic Gerard, es nota que et pesen molt en
aquest llibre, el detall de dedicar-li el llibre a ton pare, no pot passar-hi
desapercebut…
-I és clar… Li havia de
dedicar al meu pare sí o sí… Per estimació, per deferència, per companya, per
orgull, però bàsicament pel fet que van néixer en plena comp
franquista, pel fet de no saber res de la guerra del seu pare, i pel fet
d’ensenyar-los a l’escola en castellà cantant el “cara al sol” cada matí (tot i
que a les cases els padrins els ensenyessin el català), entre d’altres motius.
-Com et vas plantejar el treball per a dur a terme l´escriptura d´aquest
llibre que companya, pas a pas, a ton padrí?
-La pregunta és molt
interessant ja que com he comentat inicialment la meva intenció no era la
d'escriure el llibre en sí, però vista la dificultat de trobar respostes vaig
mirar primer de tot de moure'm en entrevistes, principalment amb el meu pare i
tieta, a còpia de setmanes i mesos. Val a dir que tants anys després intentar
que el teu pare recordi coses de la guerra que li hagués explicat el seu pare
era, i encara és, una reminiscència total. El primer que recordo que em va dir
el meu pare ja fa quasi 10 anys quan vaig començar a preguntar-li sobre el
padrí va ser, textualment: "Va estar a molts llocs". És a dir, que
tot i tindre present aquest fet, no recordava molts dels llocs per on podia
haver passat el padrí. A poc a poc la seva ment es va obrir i ja em va
pronunciar un primer poble: Alcubierre. I poc després
un altre Tardienta. I que no havia marxat de milicià
sinó que l'havien cridat per lleva. Bé! Anàvem acotant. I així va començar tot.
Vaig començar a investigar aquests pobles que no havia sentit mai, vaig
començar a llegir-me llibres del front d'Aragó, tots els que vaig poder,
biografies de soldats que haguessin explicat les seves vivències en aquest
front, vaig visitar-lo, aquests pobles i molts altres, les trinxeres que encara
queden, vaig entrevistar gent, padrinets que eren
nens a l'època... Va ser molt emotiu! Quan vaig tindre clar les divisions que
van trobar-se quasi estàtiques durant mesos en aquest front vaig creure que, de
ben segur, el padrí havia anat a parar a la 27a Divisió Republicana, una de les
poques que va estar en aquestes poblacions més mesos. Acte seguit vaig començar
a indagar en els arxius militars, Àvila, Salamanca, Guadalajara, Tribunals
Militars, Arxiu Nacional de Catalunya, entre moltíssims d'altres, si quedaven
documents dels exèrcits tant republicans com espanyols durant la Guerra Civil.
Un cop analitzada tota la documentació abans d'anar als arxius, vaig començar a
presentar-m'hi. A Salamanca hi vaig anar 2 vegades en setmanes diferents. A
Àvila també 2 vegades en setmanes diferents. Després de dies de recerca vaig
trobar les nòmines de la 27a Divisió. El padrí va pertànyer a la 123a Brigada
Mixta al 489 Batalló i hi sortia com a ferit al setembre, octubre i
novembre de 1937, siguent baixa a la 27a Divisió al
desembre. Si tenim present que a l'agost hi havia hagut l'ofensiva sobre
Saragossa ja em quadrava una mica més tot plegat. Segur que l'havien ferit en
aquesta ofensiva i vaig començar a tirar endarrere reconstruint-ne la seva
partença. En ser de la lleva de 1936, cridats a files l'abril de 1937, vaig
començar a investigar també els documents d'operacions de la 27a Divisió a
Àvila, de biografies de soldats a la 27a Divisió, comandaments com Trueba, Del
Barrio, etc. etc. I així vaig anar fent. Tot m'ho apuntava en un word, de manera desordenada, i quan creia que tenia força
informació, la començava a ordenar per dates. I tornem a començar de nou. A foc
lent que se'n diu.
-Ton padrí, ton pare, el vostre entorn familiar en parlava de la guerra?.- Tu
que sentes curiositat la vas veure assossegada per
ells…?
-La veritat és que el
padrí no, i el pare ben poca cosa donat el seu desconeixement de la
participació del padrí. Fins que jo no vaig començar a tindre consciència que
alguna cosa havia passat en aquest país ja fa més de 80 anys, ben poc en van
parlar. Hem de tindre present això sí, que quan el meu pare es va llegir el
llibre va quedar molt impressionat per tot el que no sabia que havia viscut el
seu pare a la guerra, ni després als camps de concentració per on va passar.
Podríem dir que va ubicar tan sols un 5% de la informació que jo he historiat
al llibre. Ara bé, sí que puc dir també, i tinc algunes pinzellades, que quan
jo era més petit alguna vegada i no sé com o si sortia alguna guerra a la TV,
el padrí em va explicar com l'havien ferit en una mà i li havia entrat la bala
pel palmell i li havia sortit per l'altre costat. Suposo que alguna batalleta
em va explicar tot i que ara no la recordo del tot. Tampoc recordo si em va dir
ni el lloc ni la data en què l'havien ferit. Segurament no. També recordo el
patiment, patiment que tenia quan veia el què passava a l'Ex-Iugoslàvia als any
90... Es posava molt neguitós i tenia por que tot tornés a començar...
Altrament el pare alguna vegada m'havia explicat que recordava que el padrí li
havia dit que quan havien dur a terme una ofensiva important, el dia anterior,
per dinar i/o sopar, el ranxo que els donaven, que normalment era molt
miseriós, era molt abundant i considerable i que, quan havien d'assaltar una
trinxera a l'enemic, els donaven una mena de barreja de vi i pólvora per entrar
amb més ferocitat al combat, "asaltaparapetos"
en deien.
-La primera part és com una introducció històrica tan generalitzada dels
primers mesos de la guerra civil, de la vida de pagès com més concretament i
poc a poc, també, et centres en la figura del teu padrí…
-Sí, parlar del padrí des de la distància, i amb l'estima
que li tenia, va fer que volgués fer-ne una aproximació més propera i humana.
Suposo que a la gent que li agrada llegir i més si fa referència a temes
històrics de ben segur que els agrada saber dels seus protagonistes, ni que
sigui d'aquesta manera més propera. També volia que quedés reflectit que ell
tan sols era un pagès d'un petit poble de 300 i escaig habitants a l'època (la major
part pagesos com molts de la comarca de les Garrigues i la província de Lleida)
que es va veure immers en una guerra que ni s'esperava ni volia.
-Però abans que res t´entrevistes amb gents…amb quin objectiu i aquestes
entrevistes són com un detonant de…. ?
-Les entrevistes crec que
són bàsiques en qualsevol intent per reconstruir una història real. Si a més
aquesta t'afecta de prop doncs doblement. La informació que pot sortir de les
entrevistes de vegades pot ser molt més important que desenes de documents que
puguis trobar en els arxius militars posteriorment. A banda, sí que és veritat
que aquestes entrevistes et poden servir per buscar aquesta informació que et
faci falta més endavant i per tal d'acotar dates i espais. Independentment de
tot això, les vivències escrites són importants, però les escoltades per la
gent que ho van viure i/o patir són molt més vives i riques en crear un nexe
molt més proper culturalment i humanament parlant.
-D´aquelles sensacions dels primers dies de la guerra, de quan van aplegant
les primeres notícies dels fronts, del dia que el van cridar per anar-se’n al
Font ..què en deia?
-En aquest cas no us puc
donar informació. Com he anat explicant més amunt, el padrí no va parlar mai
d'aquest tema. Segurament vaig/vam fer tard cosa que em sap molt de greu la
veritat. Sí que és veritat per això, que a les golfes de la casa dels padrins
hi havia una maleta, antiga, negra, tancada en clau, de la qual el meu pare i
tieta la veien de petits però que no podien obrir. Sembla ser que en aquesta
maleta hi havia tot de fotografies i cartes de la Guerra Civil, documentació
diversa referent a la guerra, entre d'altres. Quan es van fer grans, els
padrins van decidir fer-ho desaparèixer per no enyorar-se en temps passats...
La tieta per això va aconseguir salvar les 2 fotos que surten a la pàgina
inicial del llibre. Una en què sembla que vagi vestit de milicià i que ubiquem
a principis de la guerra, i l'altra que de ben segur és de quan va fer el
servei militar a Madrid després d'acabada aquesta.
-I ve al Front d´ Aragó,
què ens pots contar del seu pas per aquestes les nostres terres?
-Suposo que també es pot
encabir aquesta pregunta amb l'anterior. Tot i així, i donat que ell mai va
parlar de cap front en concret, l'únic que podia constatar del seu pas pel
front d'Aragó són els documents militars que he trobat referent a ell, en
aquest cas les nòmines que ja m'ubiquen unes dates, la seva partida l'abril de
1937... A partir d'aquí buidatge d'operacions militars de la 27a Divisió i les
seves 122, 123 i 124 Brigades Mixtes, buidatge de les biografies de soldats de
les brigades de la 27a Divisió, i viatges presencials de diversos dies a Alcubierre, Tardienta, Robres, Huesca, Alerre, Chimillas, Grañén, Sariñena, Zuera, el Vedado, etc., així com
les seves trinxeres si s'escau, llocs de comandament, llocs on ubicar la tropa,
etc, per fer-me una idea de la situació, i més
investigació de camp. Només per posar un exemple a Tardienta
vaig ubicar l'antic hospital de guerra, a l'igual que a Grañén
i Sariñena, visitant-ne els espais si era possible. A
Alerre i Chimillas les
trinxeres franquistes i republicanes així com entrevistes amb padrinets que, quan eren nens, van enterrar juntament amb
els seus familiars desenes de soldats republicans que havien quedat en terra de
ningú i que, segurament, algun familiar encara busca avui en dia.
-Allí és ferit i comença a sentir lo que és de debò la guerra, les
mancances, les tristors de la mateixa…
-Pel que he pogut averiguar tot i no trobar-lo com a ferit en cap hospital
(existeix ben poca documentació referent a aquests) és que el padrí va ser
ferit a l'ofensiva de Saragossa, de ben segur a l'entrada de Zuera, prop de l'estació de tren que és on les tropes de la
123a Brigada Mixta van arribar, entre els quals alguns dels seus 489, 490, 491
i 492 batallons. El padrí va estar ferit uns 3 mesos, cosa que ens denota la
gravetat de la ferida en sí i el malament que ho devia passar. Pel que he
investigat i entrevistat, els ferits de la zona de Zuera
passaven per la zona del vedat de Zuera, una planícia
immensa, en direcció cap a Tardienta i des d'aquí més
endarrere a altres hospitals de sang. Travessar aquesta planícia, en ple mes
d'agost, de nit o de dia, ferit, i damunt d'algun tanc o per un portalliteres
devia ser un bon tràngol.
-Amic Bellmunt, en la guerra d´ Espanya la correspondència era la única
manera de comunicar-se els uns i els altres…el teu padrí era amant d´ escriure
cartes…?
-La veritat, i enllaçat
amb una pregunta anterior, és que tenim coneixement de la maleta on hi havia
tot de cartes i fotografies familiars, antigues i de la Guerra Civil. Dit això,
i ara fent jo mateix reminiscència, la meva tieta també va aconseguir conservar
una postal de l'any 40 o 41 mentre el padrí feia el servei militar a Madrid, on
felicita i es declara a la meva padrina Emília pel seu sant, quan eren nòvios. La seva descoberta va ser genial. Em va atansar
molt més a l'estimació que es tenien els padrins quan encara no estaven ni
casats.
-Després d´Aragó marxa a Madrid allí passa un bons temps…..cau el Front
d´Aragó i després de passar pel Segre passa a l´ofensiva que fou la batalla de
l´ebre….va estar en molts llocs, es va moure molt…per què ; per què
traslladaven tant a les Divisions…?
-Tot i que en un primer moment
(depenent de les zones) els fronts eren bastant estàtics, a poc a poc, donat
que l'exèrcit franquista anava guanyant posicions, i en funció d'on es
desencadenessin combats, els republicans agafaven divisions o brigades mixtes
d'aquí i d'allà. Després de la caiguda de Terol de nou a mans franquistes, i
amb aquella part de l'exèrcit republicà quasi bé desfet, Franco continua
l'ofensiva durant el mes de març de 1938 i es planta a les portes de Catalunya.
El front d'Aragó sempre havia sigut força estàtic i tampoc havia tingut
batalles importants a excepció de la del juny de 1937 per intentar conquerir
Osca i la d'agost de 1937 per conquerir Saragossa, a banda d'aquesta sí,
importantíssima batalla de Terol. És per aquest motiu que des del front del
centre han de pujar diferents brigades mixtes i divisions per intentar aturar,
o si més no pal·liar, el que se li ve a sobre a l'exèrcit republicà el març de
1938. La 149a Brigada Mixta on està enquadrat el padrí serà una de les brigades
que pugen a recolzar el front d'Aragó.
-I a la Batalla de l´Ebre el fan pres.Com era caure pres en una batalla de
la Guerra Civil Espanyola; com va ésser per al teu padrí: en quin moment cau presoner
i en quines condicions es trobava ell? Aquesta batalla és la que més temps
t´ha ocupat a tu com a narrador del pas testimonial de ton padrí per la
Guerra d´Espanya?
Salvant les distàncies
aquesta és la part que més m'ha costat reconstruir, en la que m'hi he passat
més temps, i a la vegada la que he gaudit més. A banda de la documentació
militar i biografies inèdites (molt poques, poquíssimes) vaig contactar amb el
net del jefe de la 16a Divisió i 149a Brigada Mixta a
la batalla de l'Ebre (on hi havia adscrita la 149a Brigada Mixta del padrí i
que també havia sigut el jefe d'aquesta durant uns 7
o 8 mesos entre el setembre de 1937 i l'abril de 1938) el major de milícies
Manuel Mora Torres. El seu net, que viu a Galícia, em va enviar documentació
inèdita del pas del seu també padrí per la Guerra Civil i la batalla de l'Ebre.
D'una altra vaig trobar a Salamanca una mena de consell de guerra, amb les
corresponents declaracions, que li havien fet a Manuel Mora per abandonar,
suposadament, les seves posicions el 22 d'agost de 1938, firmada per ell
mateix, per Manuel Tagüeña i Juan Modesto
Guilloto (alts comandaments militars a l'Ebre), entre
d'altres, i on s'ubica dia per dia les cotes i combats en què participa la 149a
Brigada Mixta i en menor mesura la 23a i la 24a Brigades Mixtes que també
formaven part de la 16a Divisió. També vaig localitzar una padrineta
que a dia d'avui deu tindre uns 85 anys, el pare del qual va morir a la batalla
de l'Ebre el 26 d'agost de 1938 (no han recuperat ni saben on està el seu cos)
i que, coincidències a part, formava part del 596 Batalló de la 149a Brigada Mixta.
Frec a frec amb el 593, 594 i 595 batallons de la 149a Brigada Mixta (el meu
padrí estava al 595 Batalló). Em va deixar veure i transcriure pel llibre totes
les cartes que el seu pare va escriure des de l'Ebre. Des del pas del riu fins
a la por que passa en els combats dia a dia. Impressionant. Amb la tristesa que
el seu pare va morir quan ella tenia 1 any, per la qual cosa ja no el va conèixer.
Dit això doncs i referent
a la pregunta que em fèieu, després de ser ferit i passar-se 3 mesos
convalescent el padrí és destinat a una altra unitat, en aquest cas a la 6a
Divisió, 149a Brigada Mixta al 595 Batalló. En pujar a recolzar al front
d'Aragó el mes de març de 1938, amb intensos combats a la zona de Bujaraloz i Fraga , la brigada queda incomunicada a Catalunya
i juntament amb la 23a i 24a brigades mixtes, és agregada a la definitiva 16a
Divisió. Defensant el front del Segre on intervenen en alguna acció durant el
mes de maig, el mes de juliol aquestes brigades i divisió són destinades, en un
primer moment a la reserva, a la zona de la batalla de l'Ebre. En veure's la
gran batalla que s'atansa, i en no aconseguir la caiguda de Gandesa i Vilalba
dels Arcs els primers dies, els comandaments republicans fan passar el riu a la
16a Divisió. Ho fan la nit del 27 al 28 de juliol sota els bombardejos
constants de l'aviació franquista. A ple sol i durant força quilòmetres
travessen la població de Corbera d'Ebre (quasi bé destruïda) i es dirigeixen
cap a Gandesa i Vilalba dels Arcs, localitats que, tot i intervindre
en els combats les tres brigades de la 16a Divisió juntament amb la 35a Divisió
Internacional, són ja impossibles de conquerir a causa de la gran quantitat de
forces que Franco està traslladant a la zona de l'Ebre. La 149a Brigada Mixta
intervé en combats aproximadament els dies 31 de juliol i 1 i 2 d'agost de 1938
juntament amb la 23a i la 24a Brigades Mixtes amb gran quantitat de ferits i
morts. S'està en línia aproximadament fins el 17 d'agost, en què els relleven,
però el dia 19 d'agost, i en iniciar-se la 3a contraofensiva franquista, han de
tornar a primera línia. Entre el dia 20 i 21 d'agost pateixen diferents atacs i
contraatacs que refusen, tot i patir els bombardejos, artilleria i infanteria
contínua de la que disposa l'exèrcit enemic. El dia 22 d'agost hi ha la desfeta
quasi total i definitiva de la 23, 24 i 149 brigades de la 16a Divisió. Desenes
de soldats són ferits, morts i fets presoners i s'arriba al cos a cos. Fins i
tot hi ha declaracions de soldats que tenen part de cabell arrencat en el cara
a cara a les trinxeres... A la vegada molts soldats fugen en retirada per pànic
i es produeix, suposadament, una desbandada. El padrí és fet presoner aquest
dia... També en bona part es produeix la desfeta de la 27a i 60 Divisió que es
troben a dreta i esquerra.
-Penses o ets dels que hi pensa que era una batalla per guanyar temps…?
-Pel què diuen tots els
historiadors, investigadors i entesos en el tema segurament sí. València estava
quasi bé envoltada i feia també molta por que aquesta, en qualsevol moment,
pogués caure en mans franquistes. La intenció era la de poder unir altre cop la
zona de Catalunya amb la zona valenciana i fer cunya en territori franquista.
La idea no era dolenta tot i acabar tenint el riu darrere teu amb tot el que
això suposava logísticament i en homes. Això sí, militarment se la va
considerar una operació militar brillant. Si no m'equivoco està estudiada en
acadèmies de diferents ciutats del món.
-En la tercera part del llibre abordes el pas del teu padrí per diferents
camps de concentració: què ens pots resumir? Fou lo pitjor que li va tocar
viure a ton padrí , el pas pels diferents camps de concentració; en
quin va estar-hi en pitjors condicions?.- Per què?
-Bé, un cop fet presoner,
i per tot el què he estudiat i investigat, hauria passat per Vilalba dels Arcs,
després per Batea i d'aquí cap a Casp. En tots tres
llocs se'ls hauria agafat una mica de declaració o se'ls hauria fet un
d'interrogatori. Això pel què fa al primer i/o segon dia. D'aquí va anar a
parar a l'Academia General Militar de Saragossa,
convertida en camp de concentració de pas. Nou interrogatori, dormir a
l'esplanada de l'acadèmia, rosegons de pa que els llançaven per la finestra com
a gossos i, posteriorment, encabits en un vagó de tren com a carnassa, enviat
al camp de concentració de Los Arenales, a Cáceres, avui dia un hotel-spa de
luxe, i de molt mal record també pels interns que hi van passar. Donat que era
un camp molt proper a la frontera amb Portugal hi van haver força fugues
pensant-se que la frontera amb Portugal els salvaria. Res més lluny de la
realitat ja que el govern portuguès, afí a Franco, enviava de nou els que
s'escapaven al camp, la fi de la qual ja us podeu imaginar quina ben bé podia
ser. El trajecte fet en tren per arribar a Los Arenales
havia de ser de força dies per haver d'atravessar
tota l'Espanya franquista i, amb poc menjar, fent les necessitats al vagó i
tots apinyats de qualsevol manera. Ens trobem ja a finals d'agost de 1938. El
desembre de 1938 va al camp de concentració de Miranda de Ebro, a Burgos, on
els preparen com a batallons de treballadors per arreglar ponts, carreteres,
esglésies, treballs en mines, etc. L'hivern amb la neu glaçada al terra
de Miranda de Ebro és dur i part de les necessitats fisiològiques s'havien
de fer directament al riu, a la intempèrie. Pels volts d'abril o maig l'envien
al Destacamento Penitenciario
de las minas de Utrillas, a
Terol, on cau malalt donada la feina penosa de miner que li toca fer i a la
qual no està acostumat. Enviat a l'Hospital de l'Acadèmia General Militar de
Saragossa a recuperar-se durant un mes, posteriorment l'envien al camp de
concentració de San Juan de Mozarrifar, també a
Saragossa, i el juny de 1939 queda en llibertat i és enviat a casa seva, a
Puiggròs.
-Què en contava ell d´aquest període d´estar-hi empresonat?
-Tot i que no sé si
relacionar-ho en aquesta època o quan eren a la trinxera, el pare em va
explicar que el padrí alguna vegada li havia dit que els donaven una perola
molt gran on s'hi cuinava el menjar. Perola molt gran però que en el seu
interior només hi havia aigua bullint i 3 o 4 patates, bulbs o quelcom de
similar. Es dona el cas que a l'hora de repartir-se aquella perola eren 7 o 8
per 3 o 4 patates... Havia de ser dur, molt dur.
-I després no li va quedar altra que fer la mili: com li va anar? on
la va fer?. Les condicions degueren de ser infrahumanes, només de pensar
amb la fam que hi havia…
-El padrí va fer el
servei militar a Madrid durant 2 anys. Vaig aconseguir el seu expedient militar
a l'Archivo General Militar de Guadalajara. Pel que
em va dir el pare que recordava va estar-hi prou bé. Si més no, no havia de
pensar en morir en algun combat aquell dia mateix. Recorda que només van fer
algunes sortides en campaments militars i d'altres estades. L'anècdota del cas,
i aquesta sí que me la va explicar el padrí a mi mateix, és que el dia de la
jura de bandera a Madrid es veu que van vindre grans personalitats militars a
veure-ho, inclòs Francisco Franco Bahamonde. El padrí
em va dir que aquell dia els van vestir de "21 botó" i que el que van
menjar va ser de lo milloret de lo milloret en aquells 2 anys d'estada a Madrid.
Sembla ser que en un moment donat van fer-los formar a l'esplanada i quina
sorpresa la seva, doncs el mateix Franco va passar revista als soldats que hi
havia. Un per un Franco va saludar els soldats i els va encaixar la mà. Qui li
havia de dir al meu padrí, doncs ell va ser un als quals Franco va encaixar la
mà aquell dia!
-I com és tornar després
a casa…com va ésser el seu retorn e incorporació a una mena “de vida normal”?
-Donat que el padrí era d'una família de pagesos la seva
tornada va ser directament al camp. Hem de tindre present que el padrí era el
segon fill de la família. El seu germà gran Josep també va participar a la
Guerra Civil, i el tercer, el Francisco, era de la lleva del biberó i també va
ser fet presoner a la batalla de l'Ebre. Vés a saber,
potser ni l'un ni l'altre sabien que hi estaven lluitant junts però en la
distància. Els repadrins tenien alguns trossos d'ametllers, oliveres i
fruiters, i amb això és amb el que van anar espavilant-se. Posteriorment van
comprar una altra mica de terra amb la padrina i hi va plantar, amb les seves
pròpies mans, una esplanada d'ametllers que és el que collíem jo, el meu germà
i el meu cosí de petits i també de joves. Poc després el naixement del meu pare
i tieta, educació escolar, continuar anant al tros... Evidentment de casa pobra
i amb fam però que van anar portant. Finalment el casament dels meus pares i
tiets, i l'arribada amb alegria, dels seus nets.
-D´ aquest llibre ja estàs en la segona edició, es diferencia en alguna
cosa de la primera edició?.
-La veritat és que no,
però el fet que s’esgotés la 1a edició i la bona crítica que ha tingut em va
fer veure que potser el llibre del padrí podria arribar més lluny i tindre més
recorregut. Tothom té algun familiar que ha lluitat, ha estat ferit, ha mort o
ha desaparegut durant la Guerra Civil espanyola. I tothom té dret a saber el
què van viure i on són les restes dels seus éssers estimats en cas de
desaparicions. Modestament parlant moltíssima gent que s’ha llegit el llibre se
l’ha sentit com a propi i m’han dit que els ha fet sentir que ells també
podrien iniciar la recerca o búsqueda del què van fer
els seus pares, padrins, repadrins o familiars durant la Guerra Civil
espanyola. A la vegada moltíssima gent m’ha consultat si podia ajudar-los a inicar aquesta recerca (del qual el llibre n’és una bona
guia inicial) i, amb els coneixements que tinc a dia d’avui, els he dirigit una
mica i els he fet una mica d’investigació inicial per tal de facilitar-los la
tasca. De fet estic en diferents pàgines de Facebook
de memòria democràtica tals com “Buscando desaparecidos de la Guerra Civil Española”,
“Investigadores/as Guerra Civil Española”, entre d’altres, i considero que
s’està fent molt bona feina i que hi ha moltíssims investigadors i historiadors
que estan posant el seu gra de sorra per tal que cada vegada sigui més fàcil
intentar aconseguir informació dels nostres avantpassats. Volcant
tota la informació que anem aconseguint a còpia d’estudis, llibres, arxius i
temps, en bases de dades, es facilitaran molt les coses. En això estem.
-Amic Gerard, ens pots dir en què estàs treballant ara….?
-Doncs tinc moltes i
moltes idees que em bullen al cap, potser massa i tot, però crec que val la
pena intentar posar-les en ordre. El projecte que tinc més important ara mateix
és el de reconstruir tota la història (des dels seus inicis) de la 149a Brigada
Mixta on va estar el padrí enquadrat. Ja tinc moltíssima informació d'aquesta
unitat, i la que em fa falta, crec que ja sé on trobar-la i l'estic aconseguint.
Tot basat en arxius militars i no militars, biografies, comandaments militars,
diaris de l'època, etc. és a dir, totalment documentat. Tot i que és una unitat
que es va formar el juny de 1937 ho va fer amb batallons d'altres brigades
mixtes que procedien d'antigues columnes anarquistes de les zones d'Andalusia,
Extremadura, Toledo, Madrid, etc. Estic reconstruint els primers mesos
d'aquestes columnes i batallons (que van passar per Toledo, Málaga, Madrid, Jarama, etc.) fins arribar al juny del 1937 amb els seus
corresponents combats. Posteriorment el front de Madrid i l'arribada
d'aquesta al recolzament del front d'Aragó, front del Segre, Ebre i retirada de
Catalunya fins a passar la frontera el febrer de 1939. Val a dir també que un
cop a Catalunya la 149a Brigada Mixta es va haver de nodrir, igual que
moltíssimes altres brigades que van pujar a recolzar des de Madrid al front
d'Aragó, de molts reclutes catalans. Intentaré introduir els llistats que trobi
de presoners de la batalla de l'Ebre de la 149a Brigada Mixta que van ser
centenars, així com els de les ofensives de novembre del Segre i els de la
retirada de Catalunya. A la vegada intentaré introduir els llistats que trobi
de ferits i morts de la batalla de l'Ebre i el mateix pel què fa al Segre i la
retirada de Catalunya. També m'estic estudiant els registres civils i intentaré
ubicar i trobar els diferents estudis que s'han fet dels hospitals de sang de
la zona de la batalla de l'Ebre i de Catalunya on hi va haver molts dels morts
i ferits de les diferents batalles de la 149a Brigada Mixta. Segurament en
molts d'aquests sortirà noms de soldats que, avui en dia, els seus familiars
estan buscant. Evidentment és una feina en la qual em passaré encara alguns
anys. Relacionat amb l'anterior també estic mirant de buscar i llistar els
quasi 20.000 presoners que hi va haver a la batalla de l'Ebre. És una tasca
difícil ja que s'ha d'agafar totes les divisions franquistes i/o cossos
d'exèrcit franquistes que van estar a l'Ebre i mirar de trobar-ne el llistat de
presoners que va fer cada unitat. Pot portar el seu temps també. A la vegada
m'agradaria fer tota la lleva del biberó del meu poble, les Borges Blanques.
Donat que va ser l'última lleva en ser cridada a files, sense contar la del 42
que ho va ser al gener del 39 i que evidentment ja quasi no va entrar en
combat, crec possible reconstruir-ne els passos de manera fidedigna. També una
mica la història de tots els padrins de Puiggròs a la Guerra Civil ara que ja
sé on puc buscar-ne la informació, etc. Però bé, anant pas a pas, ara mateix
m'interessa molt anar avançant en la investigació que fa referència a la 149a
Brigada Mixta. És la meva prioritat ara mateix.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069