La
Librería de El Sueño Igualitario
Pagès editors
edita una novel·la pletórica, plena d´entreteniment, que
ens aplega gràcies a la ploma ferma de Ricard Coll.
La sinopsis:
En Miquel Guasch és un jubilat
amb dues sanes aficions: pintar i escriure. Per
dedicar-se a aquestes activitats
amb pau i tranquil·litat gaudeix d'una borda a l'altre vessant del Pirineu que li permet millorar
la seva creativitat al bell mig de la natura més bucòlica. La serenitat d'aquells indrets es veurà insospitadament alterada quan, sense esperar-s'ho, es troba amb una antiga
col·laboradora de feina, feia temps oblidada.
A partir d'aquella trobada,
inicialment anodina, es produeixen
una successió d'esdeveniments
inesperats que converteixen
aquells paratges en un malson per la seva existència i acaba, finalment, en
un parany per la vida del protagonista.
L´autor del llibre, en Ricard Coll:
És llicenciat en història contemporània. Des de petit va viure envoltat de llibres i a partir dels vint-i-un anys la seva feina va estar lligada al seu món, especialment en la promoció i divulgació del llibre universitari. Estima la
música, la lectura i les passejades per la muntanya. És autor de Pantaló curt, pantaló
llarg (un seguit de records
d'infantesa i joventut),
Hotel Tèrminus (breus narracions en to humorístic, acompanyades de diverses reflexions personals) i Petit diari d'hivern (una mirada senzilla a les petites coses de
cada dia).
Fer un tast del llibre:
http://www.pageseditors.cat/media/docs/9788499758749_L33_23.pdf
Cazarabet conversa amb
Ricard Coll:
-Ricard , el gust per la història i per la novel·la o els relats de caire
negre, són els que t’han dut
a escriure aquest llibre?
-Tal com dius, m’agrada
molt la novel·la històrica i també sóc gran aficionat a la novel·la negra. I,
certament, aquest últim aspecte ha tingut a veure amb les ganes d’escriure un llibre que alhora fes somriure i enganxés el lector. Sempre he cregut que l’acte de llegir és un acte d’aprenentatge
i distracció. Si pots aconseguir fer-ho senzill, millor que millor.
-Però no té que esdevindre
gens fàcil el mantindre la història al seu lloc i al mateix temps fonamentar una trama sigui de caire negre o qualsevol altre.Com ho veus?
-PARADIS TRENCAT és una obra de ficció. Els llibres d’Història
els deixo per als bons historiadors
que són qui tenen la paciència de
documentar-se. Tot i així, durant el procés de desenvolupament de la trama, sovint
t’has d’aturar per comprovar que el que estàs explicant tingui una certa lògica i resulti un mínim de versemblant. Suposo que de vegades es deu aconseguir i de vegades no. I en aquest resultat rau una bona part de la credibilitat i qualitat de la novel·la.
-El teu protagonista és
pareix una mica a vos; té trets
teus?
-Absolutament.
Alguns amics que han llegit el llibre han fet broma dient-me que m’han reconegut des de les primeres pàgines. Gairebé sense adonar-te
traspasses al personatge alguns dels teus
pensaments i maneres de
reaccionar davant les diverses
situacions que es
presenten. De fet, crec que
la vida de cadascú ja
comporta els elements necessaris per fer-ne una, de novel·la.
-Sol esdevindre prou comú això de cercar espais naturals, tranquils, verds, frescos, poc habitats per alimentar la creativitat, però sovint ens podem
trobar amb certes sorpreses. Què ens pots
dir des del teu sentir com a creador i des del teu
sentir al veure personatges
com el del Miquel Guasch?
-És
cert que tota activitat
creativa millora en un espai
adient, tot i que suposo que cadascú en té el seu d’espai adient
propi. Jo mateix escric millor quan estic
en un indret aïllat o inclús sol a casa meva. Però també és cert
que tot moment o indret tranquil pot canviar radicalment segons vinguin les circumstàncies. Aquesta realitat també l’he volgut plasmar al llibre. El seu mateix títol,
PARADÍS TRENCAT, ja suggereix
la provisionalitat i l’alternança
del nostre viure. Aquell espai, aquell
paisatge que sempre ha estat un descans, un refugi, un bàlsam per al teu esperit, en un moment determinat pots desitjar allunyar-lo
de tu i no tornar-lo a veure perquè
et fa reviure moments
desagradables o dolorosos.
Un lloc
paradisíac pot esdevenir inquietant o perillós i, alhora, el simple balcó amb plantes de casa teva pot resultar entranyable i assossegador.
-Ricard, llig que t’agrada molt caminar i no sé ,crec que aquest
exerci , el de caminar, alimentarà
part de les teves trames, m’equivoco?
-M’agrada
la natura. Endinsar-me a través d’ella
em resulta estimulant. No sóc un bon caminador. Prefereixo
contemplar, reflexionar i deixar volar la imaginació des d’un cim, que no pas moure les cames sense parar per arribar a un indret
determinat. Malgrat tot, per poder gaudir d’una bona vista bé ens haurem d’esforçar
una mica per arribar-hi, oi?
-En la trama jugues amb
les coincidències, gairebé
les casualitats i des d’ahí
tot es va succeint d’una manera molt peculiar, com si tocant una peça del dominó , clar totes començaren a caure; què ens
pots dir?
-A la vida, una cosa
porta l’altre i la literatura intenta reflectir-la amb més o menys encert.
Justament, l’argument d’una novel·la tracta d’utilitzar i fer lligar les coincidències per a que la omento resulti
(més o menys) versemblant. Tant a la literatura
com a la vida real, mai sabrem com haurien
anat les coses si alguna omentoncia
no s’hagués produït d’aquella manera o en aquell
omento i lloc determinat.
-Parlem de les casualitats,
però què s’ha de dir de les causalitats?
-Les casualitats no las podem preveure en absolut, pertanyen al mon del que anomenem l’atzar (o per a algunes persones
“la voluntat de Déu”); però sí que tots els fets tenen
i es deuen a una causa més
o menys real que de vegades
coneixem perfectament, però que de vegades, no. El
protagonista de la meva novel·la
estima la soledat però no li fa fàstics a la bona companyia; casualitat i causalitat es confonen en la
trama. Realitat o ficció, el
còctel enamoradís està servit.
-Papallones que revolotetgen
ací i que poden ésser la
causa d’una mena de terratrèmol
humà i emocional en altres llocs. Com ho
veus?
-Aquesta
asseveració de la física ens
és poc útil en la vida diària, però sosté
una veritat com un temple a
l’hora de reflexionar sobre les conseqüències
de les nostre accions.
Crec que a tots ens ha succeït,
en un determinat moment, prendre decisions inicialment innòcues que, amb el pas del temps, s’han transformat
en catàstrofes o autèntics maldecaps per a un mateix o per a
altri.
-Als llocs tranquils pareix que no passa res, però és on més
es despullen les ànimes
humanes?
-Certament.
Com a mínim, és allà on
és més fàcil
observar-les, perquè la relació
que es produeix entre les persones esdevé més propera
i estreta. A les grans ciutats, els seus
habitants es dilueixen en
la multitud. Pots passar davant d’un bar, llegir el rètol de l’establiment i quedar-te amb el seu nom i prou.
tot i haver
gaudit d’algun dels seus serveis.
En canvi, als pobles petits coneixes
pel nom el propietari que, generalment, és la mateixa persona que t’està servint. Parles del bar
del Sr. Pere i no del bar “Los Tres Hermanos”... per exemple.
-Per a totes les novel·les l’escriptor
s’ha de documentar. Com la
portes tu aquesta feina?
-El marc de PARADíS TRENCAT és l’Ariège, una comarca del Sud
de França que conec bastant bé. Totes les descripcions i noms dels llocs que hi apareixen són
autèntics. Fins i tot els personatges
ho són, d’autèntics;
l’única cosa que he fet al llibre és canviar-los
el nom. He procurat donar
una imatge de l’entorn tan creïble com m’ha
sigut possible i penso que ho he aconseguit (alguns lectors m‘han comentat
el seu desig de visitar els paratges descrits).
La documentació només ha estat una mirada atenta i entranyable
a un món que conec i que
estimo. La trama de la novel·la és
pura ficció, però alguns dels detalls
que la completen són fruit
de simples coneixements generals
previs que, en aquest cas,
no precisen de gaire documentació.
-Com és la teva metodologia de treball?
-Si se’n pot dir
metodologia, doncs diria que bastant anàrquica. La novel·la va començar com un entreteniment que no havia d’anar enlloc i, a mesura que anava escrivint, vaig animar-me a fer quelcom una mica més seriós i ben fet. Bàsicament, m’agradaria que la gent que la llegís passés una bona estona de
lectura. Si fos així, ja em donaria
per molt satisfet.
Tinc començada una altra novel.la amb el mateix objectiu:
que em distregui fer-ho i que serveixi per passar alguna estoneta agradable als possibles lectors.
Escric sense presses, ni metodologies ni horaris; en estones que la calor ho fa possible. Alterno la
pintura amb l’escriptura i
les dues activitats em són molt
plaents.
Moltes gràcies per haver-vos interessat pel meu llibre. La vostra tasca és molt útil i interessant.
26203
Paradís trencat. Ricard Coll Oliveres
400 páginas 15 x 24 cms.
21,00 euros
Pagès
En Miquel Guasch
és un jubilat amb dues sanes aficions: pintar i escriure. Per
dedicar-se a aquestes activitats
amb pau i tranquil·litat gaudeix d'una borda a l'altre vessant del Pirineu que li permet millorar
la seva creativitat al bell mig de la natura més bucòlica. La serenitat d'aquells indrets es veurà insospitadament alterada quan, sense esperar-s'ho, es troba amb una antiga
col·laboradora de feina, feia temps oblidada.
A partir d'aquella trobada,
inicialment anodina, es produeixen
una successió d'esdeveniments
inesperats que converteixen
aquells paratges en un malson per la seva existència i acaba, finalment, en
un parany per la vida del protagonista.
Veure primeres pàgines: http://www.pageseditors.cat/media/docs/9788499758749_L33_23.pdf
Ricard Coll
(Barcelona, 1943). Llicenciat en història
contemporània. Des de petit
va viure envoltat de llibres i a partir dels vint-i-un anys la seva feina va estar lligada al seu món, especialment en la promoció i divulgació del llibre universitari. Estima la
música, la lectura i les passejades per la muntanya. És autor de Pantaló curt, pantaló
llarg (un seguit de records
d'infantesa i joventut),
Hotel Tèrminus (breus narracions en to humorístic, acompanyades de diverses reflexions personals) i Petit diari d'hivern (una mirada senzilla a les petites coses de
cada dia).
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069