Cazarabet conversa con... Laura Gordó, autora de “La noia
de les ovelles pigallades. Anna Plana, una pastora a contracorrent als cims del
Pirineu” (Cossetània)
Laura Gordó publica amb Cossetània un relat que aproxima
al dia a dia d’una pastora d’avui, Anna Plana…una dona que s’ha ficat amb el
treball de portar a ovelles pigallades duent el treball com a contracorrent als
cims dels Pirineus.
Allò que ens conta la sinopsi del llibre: Un anunci, una escola on
s’ensenya a fer de pastor, una joventut rebel i una decisió que ella no pren
faran que la vida de l’ Anna Plana doni un gir inesperat.
En el nou escenari, la Vall d’Àssua, l’Anna
caminarà a contracorrent i a ulls escèptics de molts dels seus veïns. Entre
cims nevats i animals passarà de ser la noia sense rumb que es deixava portar
per convertir-se en una dona forta lligada a la seva família i a les ovelles.
Una història de vida que es mou al ritme de la natura, que ens mostra la
importància de creure en un mateix i que dona llum a totes les dones ramaderes
de muntanya que durant segles han viscut a l’ombra.
L’autora, na Laura Gordó: Nascuda el 1980 a la
Pobla de Segur, és llicenciada en periodisme per la UAB, ha treballat en
televisió i ha col·laborat com a freelance en diferents mitjans de premsa
escrita. Actualment, es dedica a l’empresa familiar, la qual combina amb les
seves tres passions: l’escriptura, la gastronomia i els viatges. Ha cursat
l’itinerari de novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La noia de les ovelles pigallades és el seu primer llibre.
Cazarabet conversa amb Laura
Gordó:
-Laura a l’arrere de la
historia d’Anna què hi ha?; una mena de retrobament?
-Darrera de la història de l’Anna hi ha un
camí de recerca personal. L’evolució d’una noia jove sense rumb que escoltant
el seu cor troba què li omple en la vida.
-Què et va dur a tú com a
periodista i com a escriptora a capturar aquesta història i a mostrar-la?
-En realitat, va ser un encàrrec de
l’editorial. Arrel de l’anunci de Veri del 2016, en
què l’Anna era la protagonista, van pensar que era una història maca per
explicar. És curiós perquè jo a l’Anna la vaig entrevistar quan estava a
l’Escola de Pastors al 2009 i jo treballava a TV3. La vida ens ha retrobat a
través d’un llibre.
-Què et va atraure més enllà de la historia global i com
un tot que és molt encisadora?
-Em va atreure que al cap i a la fi és una
història de vida, de recerca personal, de dones, de trencar de la dona, de trencar
esquemes.
-Com és la protagonista d´ aquesta història, l´ Anna
Plana?
-L’Anna, com descriu la Vanessa Freixa en
el pròleg del llibre, és una dona salvatge, valenta, tossuda, que sap
escoltar-se i fer el què el seu interior li diu. Però sobretot és una dona
lliure que no se sent lligada a res que no sigui la natura, els animals i la
seva família.
-L´ entorn, la muntanya com a tal ja és una història
plena d’històries, no?
-Sí, la història té lloc en un espai
encisador, en un espai de força. Perquè la natura és immensitat, força,
veritat. A banda, la muntanya amaga històries personals de temps, de famílies,
de costums, de tradicions. Al voltant de la història de l’Anna s’expliquen
relacions entre veïns, famílies, maneres de fer que costen de trencar…
-Però el ritme de tot : el vital propi de la protagonista
i el de més enllà de tot en conjunt… el porta el batec del dia a dia de la
natura, oi?
-Sí, la història de la l’Anna es mou al
ritme de la natura. La seva vida i la dels seus fills es mou al ritme de la
natura. És una manera de viure que avui en dia ens pot semblar diferent però
que és la que han seguit els humans al llarg de la història. Viure segons les
estacions de l’any i el que cada una ens dóna i ofereix.
-Fer-se pastora ,avui en dia, què significa… perquè és
més que un canvi…és un canvi ple de canvis,no?
-Fer-se pastora significa endinsar-se en un
món entès com a un món d’homes. Significa trencar esquemes. Però més que res
per un tema de visibilitat perquè les dones sempre han estat darrera dels
ramaders. Les cases ramaderes de muntanya s’han sustentat gràcies a la feina de
les dones que estaven a l’ombra però que feinejaven als corrals i portaven la
casa i els nens.
-No sé, em sembla que part d’aquesta decisió de fer-se
pastora… previ pas per l’escola de pastors i pastores la pren perquè, ja
d’entrada l’Anna no és gens convencional i és rebel…? Crec que el esdevindre rebel és gairebé sempre un tret positiu, mai
negatiu…
-Sí, segurament si l’Anna no hagués sigut
una persona oberta de ment, rebel, que s’atrevia a saltar-se les convencionalitats no hagués accedit a entrar a l’escola de
pastors. Sempre s’ha sentit molt lliure en quan a les decisions.
-Ací la paraula i el significat de significats de
“llibertat” pren una dimensió bestial, oi?..ella és portaveu de la seva
llibertat i la duu més enllà, oi?... deixa córrer tot plegat i li dona
llibertat a la pròpia llibertat, oi?
-L’Anna és una dona lliure en majúscules,
salvatge, un element més de la natura. Ara fa poc m’explicava que aquest estiu
ha estat un mes a la muntanya guardant les ovelles sense baixar al poble de Llesuí i que allà és ella realment.
-I tot plegat l’apropa més a la terra, a la natura i a la
seva idiosincràsia,però sense perdre aquesta rebeldia
que la caracteritza tant, oi?. Ho veus així?
-Sí, és rebel per naturalesa i li agrada
saltar-se les normes. A tall d’exemple, també, al ser l’única pastora de la
Vall està canviant algunes costums que semblaven intocables. Per exemple, quan
el bestiar està a la muntanya a l’estiu, el dia d’anar a fer les cures és el
dissabte al matí, ella està mirant de canviar el dia perquè com a mare i jove
de món que és, el cap de emana vol estar amb els nens o marxar fora.
-Com ha sigut amiga Laura vincular-te a Anna com a
persona , com a ànima rebel , com a pastora i des d’ací fer-la protagonista
d’un llibre?
-Hem tingut molt bona connexió des del
principi, un element que és fonamental per a poder escriure la història d’una
altra persona. Hem parlat moltes hores, hem desenvolupat quadres d’evolució
emocional des de la seva infància, he hagut de posar-me en la seva pell per a
poder escriure. Si no aconseguia entrar dins d’ella
no podia escriure i transmetre el que ella és. Ha sigut apassionant, hem
establert molta confiança. Tanta que m’ha explicat alguns episodis de la seva
vida a tall d’amiga que no volia que s’expliquessin.
-Per cert, com va ésser assabentar-te de l’existència d´
Anna i del seu món en torn a les ovelles i a l’ofici de pastora?
-La vaig conèixer a través de l’Escola de
Pastors. Va ser de la segona fornada de pastors i com que en aquell recordo jo
treballava de periodista per a TV3 vaig entrevistar-la com la (si no recordo
malament) única noia d’entre els alumnes. Anys més
tard
-Un ofici que pareix que sempre està més visualment
vinculat a les dones, però això no és totalment així, oi?. Perquè les dones
dels pastors viuen molt aquest ofici…
-Sí, les dones de muntanya han sigut pal de
paller en les famílies ramaderes, però sempre han estat a l’ombra. Mentre
l’home era quin es veia perquè sortia a pasturar els ramats i feia els tractes,
les dones treballaven als corrals, netejant els animals, ajudant·los
a parir, posant-los menjar... el llibre pretén homenatjar la dona de muntanya.
-L´ escenari cobra més força per estar-hi tot plegat
vinculat als Pirineus?.Una terra..una serralada amb una força descomunal…què
ens pots comentar-hi?
-L’escenari de la història de l’Anna és la
Vall d’Àssua, una vall del Pirineu, al Pallars Sobirà
verge i bressol de milers d’ovelles, vaques i cavalls des de fa segles. Aquesta
vall ha sigut escenari de novel·les i pel·lícules com “Les veus del Pamano” de Jaume Cabré, entre moltes d’altres.
-Creus que pot ser aquest un llibre vinculat a
la etnologia d’una terra, d’una gent i de la seva manera de viure..?
-Sí, clarament, la història no podria ser
la història que és en un altre escenari, en una altra terra. El llibre parla de
l’Anna però també d’una terra i la seva manera de viure.
-Amiga, t’has hagut de documentar envers aquest llibre?. Com
va esdevindre la teva metodologia de treball?
-He parlat moltes hores amb l’Anna i m’he
documentat sobre el maneig de l’ovella. Gran part de la informació i els
coneixements me’ls ha transmès el Safalla, un dels
protagonistes del llibre. Sobre la vida a muntanya i altres aspectes de la
ramaderia no m’ha fet falta documentar-me ja que jo també sóc pallaresa i visc
al Pallars i a casa meva som ramaders. Tenim vaques.
-Escriure aquest llibre testimonial envers l´ ofici de
pastora d´ ovelles pigallades al Pirineu a tú com a
periodista i escriptora què t´ ha aportat; què has aprés…?
-M’ha aportat moltíssim. Per conèixer més
sobre la Vall d’Àssua, sobre el sector oví (sabia més
de vaques que d’ovelles) i m’ha posat a prova com a escriptora ja que és la
meva primera novel·la. La meva passió és escriure però construir un llibre ha
estat un autèntic repte que m’ha deixat un bon sabor de boca.
-La lectura és molt entretinguda i una mena de
crònica..amiga, estàs pensant en treballar ,en un futur
,en quelcom paregut i seguir fent retrats que relacionen la natura i la
interacció amb nosaltres?
-Tinc a mig escriure una novel·la,
que ja tenia començada abans que m’encarreguessin la de l’Anna. També té lloc
al Pirineu i la protagonista també és una noia. En aquest cas té a veure en
l’evolució personal d’una noia de poble però la natura no
està tan present com en “La noia de les ovelles pigallades”.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069