La
Librería de Cazarabet Indignado
El llibre arreplega els millors
textos d'un actor cabdal
del pacifisme català.
Des de la
democràcia fins a la gestió de conflictes, passant pels drets
humans, l´educació per la pau, les arrels militars i econòmiques del
sistema actual, l´opinió pública o el procés sobiranista de Catalunya,
Banda va tractar tots els temes que marquen el camí per
assolir una cultura de la pau.
'L'ombra de la Pau' és un recull de 82 textos breus d'Alfons Banda (1944-2014),
que ens permet conèixer l'esperit del pensament pacifista de qui va ser
creador de la Fundació per la Pau i impulsor de l'ICIP. Els textos tracten una diversitat àmplia de temes (democràcia, drets humans, gestió
de conflictes, educació per
la pau, desarmament, opinió pública, procés sobiranista...) sobre els quals Banda va reflexionar al llarg
de la seva vida. El llibre s'ha publicat dins
la col·lecció 'Clàssics de
la pau i la noviolència'
(ICIP i Angle Editorial) i ha estat
possible gràcies a la col·laboració de la família d’Alfons Banda, l’ICIP i FundiPau.
L'acte de presentació del llibre comptà , en el seu dia(el 19 de febrero del
2015), amb la participació
de Tica Font, directora de l'ICIP; Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau;
Fèlix Martí, filòsof i destacat activista per la pau i la
noviolència; i Toni Soler, amic
de la família
Alfons Banda, creador de la Fundació
per la Pau i impulsor de l’Institut Català Internacional per la Pau, és
un personatge cabdal del moviment pacifista català de les últimes dècades. L’ombra de la Pau recull
82 textos breus que permeten
conèixer l’esperit del seu pensament.
Des de la democràcia fins a la gestió de conflictes, passant pels drets humans,
l’educació per la pau, les arrels militars i econòmiques del sistema actual, l’opinió
pública o el procés sobiranista
de Catalunya, Banda va tractar tots
els temes que marquen el camí
per assolir una cultura de pau.
Alfons Banda (Girona, 1944 – Barcelona, 2014) Fou professor de Química i director dels
Jesuïtes Casp i, posteriorment, dels Jesuïtes Sant Ignasi
de Sarrià. L’any 1983, influït pel pensament
i el coneixement personal del premi
Nobel de la Pau Seán MacBride… Alfons Banda, creador
de la Fundació per la Pau i impulsor de l’Institut Català Internacional
per la Pau, és un personatge
cabdal del moviment pacifista
català de les últimes dècades. L’ombra
de la Pau recull 82 textos breus que permeten conèixer l’esperit del seu pensament.
Des de la democràcia fins a la gestió de conflictes, passant pels drets humans,
l’educació per la pau, les arrels militars i econòmiques del sistema actual, l’opinió
pública o el procés sobiranista
de Catalunya, Banda va tractar tots
els temes que marquen el camí
per assolir una cultura de pau.
Interessant:
http://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=16078&newlang=spanish&idsource=2
Cazarabet conversa
amb Món Sanromà.
-Món, si us plau,
per aquells que no coneguin
prou la figura d’Alfons
Banda, què ens pots explicar d’ell?
-Espòs d’Àngels
Roca, pare de la Ruth i la Joana i avi de la Clara, Alfons Banda va
ser un personatge cabdal
del moviment pacifista català
de les últimes dècades. A part d’ensenyar química i dirigir
institucions educatives,
Banda va crear Fundació per la Pau i va impulsar l’Institut Català Internacional
per la Pau. Fill d’una família amb diferents
ideologies, des de petit va
aprendre a mitjançar i
pacificar durant els dinars familiars. Al llarg de la seva vida va escriure una gran quantitat de
textos, així com llibres sobre educació per la pau i cultura de pau. No es va
cansar mai de lluitar per
una opinió pública informada i compromesa
perquè “el convenciment de l’opinió pública és la forma més formidable que tenim a l’abast per transformar la societat”.
-El propòsit
d’aquest llibre és que ens posem
a treballar d’una vegada
per totes per la pau?
-Jo diria que el llibre té dos propòsits. D’una banda, hi ha el tema de l’homenatge. Tant la Fundació per la Pau com l’Institut Català Internacional
per la Pau tenien la necessitat
de fer un homenatge a Alfons Banda, qui tant ha fet per al moviment per la pau. Rafael
Grasa, Xavier Masllorens i Quico Gusi,
autors del pròleg i impulsors del projecte, parlen en
nom de les institucions que
representen, però també dels
seus treballadors i jo diria que de tots els implicats
en el moviment pacifista català.
És una manera de donar les gràcies
a Alfons Banda per la seva feina.
D’altra banda, sí, el propòsit d’aquest llibre, així com de la majoria de textos d’Alfons Banda,
és activar l’opinió pública
i començar a treballar i educar
per la pau. Tal com Banda
explica en un dels seus escrits, l’educació per la pau és una acció
exercida sobre tota la societat
i sobre totes les persones que la formen (no tan sols
les accions dutes a terme en el marc escolar), amb l’objectiu d’impregnar de criteris pacifistes totes les formes d’educació.
Aquesta acció hauria de ser dirigida a nivell
de estatal, però com que no
és així també pot ser dirigida per un moviment
que parteixi del moviment
pacifista, i llibres com aquest sens dubte
hi contribueixen.
-Què
em pots dir d’Àfrica? Un continent tant meravellós com ferit des de les arrels més tendres que, per exemple, utilitzen a la infantesa
per a fer la guerra o per l´explotació
laboral.
-En paraules d’Alfons Banda, Àfrica hauria de ser assumida com un repte. En la història de
la humitat hi ha molts horrors africans
dels darrers segles. Des de les increïbles caceres d’homes i dones per ser venuts com a esclaus
fins al genocidi ruandès; des de les guerres colonials, fins als règims racistes;
des de les fams periòdiques,
a les impensables condicions de mort
de milions d’infants. I sempre, en les fons de totes les tragèdies, hi ha la innegable responsabilitat dels països tècnicament avançats però, encara en tants aspectes, èticament impresentables. Banda explica en un article que Àfrica, tal com la coneixem avui, és una monstruosa criatura
de la civilització occidental.
-Una vegada un senyor em va dir:
“Israel i Palestina mai viuran
en pau….”; jo em resistia a creure´l,
però cada dia que passa i veient el comportament, sobretot, d´Israel, no sé què dir-te...
-Israel és un tema recurrent en els textos de Banda.
En més d’una ocasió ha destacat el que Israel podria representar tenint en compte la seva creació: “referència dels pobles oprimits,
perseguits, massacrats i ressuscitats”, i ha lamentat en
el que s’ha convertit: “un poble de cor sec,
dominat per la por i abandonat
a la paranoia, un poble desgraciat
que escampa la desgràcia”. La clau
del problema rau en el fet
que Israel ha fet de la força
l’element essencial de la seva seguretat, cosa que a la llarga el que fa es crear més inseguretat.
Però estic segur que Alfons Banda, a pesar de tot, mantindria l’esperança i no renunciaria a un món en pau.
-S´ha
d´educar per a la pau des
de la infantesa? Quina cultura podem
impulsar en indrets com les
escoles?
-Sí, cal educar per la pau
des de la infantesa, però la població
adulta no pot quedar-ne al marge perquè tal com va passar, per exemple, amb la informàtica, quan apareix un nou repte tota la societat s’ha de mobilitzar en el sentit adequat.
Alfons Banda proposa uns principis en els quals caldria
reflexionar abans de fer qualsevol acció educativa. En
primer lloc, cal entendre
que on hi ha persones hi ha conflictes, i que els conflictes poden ser-hi, però cal evitar-ne la solució violenta. En segon lloc, la pau no és una reivindicació
momentània i puntual que pot
assolir-se un sol cop, sinó un procés històric, peculiar i sense precedents. En tercer lloc, no és possible viure
sense acceptar un cert risc. L’afany
obsessiu per eliminar riscos acaba per crear-ne de nous. En quart lloc, la pau no és gratuïta;
la pau té un preu que cal pagar amb
el treball personal, solitari,
fet de cara a la pròpia interioritat, i amb el treball social, solidari, fet de cara a la societat. En cinquè lloc, cal crear estratègies per la pau, cosa que
significa potenciar la investigació per la pau. I en sisè lloc, cal entendre el concepte d’interdependència. El món s’ha fet
petit però l’home no s’ha fet gran.
-Quina valoració fa Alfons Banda dels drets humans?
-Per Alfons Banda els drets humans
han significat el principal element
de valoració moral de les organitzacions
humanes. Hi ha una coincidència,
teòrica però amplíssima, sobre el fet que els drets humans
han de ser respectats en la seva
integritat a tot arreu, en tota mena d’àmbits, des
de la família a la política, i en qualsevol
cultura.
Però en alguns dels seus textos Banda lamenta
que les coses no són ben bé
així i que, al costat d’avenços innegables, es produeixen
regressions certes en la sensibilitat social que està a la
base del predicament de què
gaudeixen els drets humans. Avui
encara es tortura, avui encara hi
ha pena de mort, avui
encara s’humilien infants i
es maltracten dones... Alfons
Banda diria que avui encara
ens cal, tant com sempre, proclamar, vigilar i
exigir.
-Quina opinió
té Alfons Banda sobre la democràcia?
-Per l’Alfons la democràcia s’ha de practicar, si
no es degrada. Argumenta que la democràcia ha de sevir per establir prioritats polítiques i confiar-ne la gestió, temporalment
i críticament, a qui sembli capaç, i que cal vigilar i
fer complir les bones pràctiques democràtiques.
-Crec
que tot això només ho pot
salvar la ciutadania i la seva
conscienciació envers els problemes. Cal que reconegui els propis i els de la resta. Crec que falta més consciència ciutadana per assolir una pau verdadera.
-Exacte. Per Alfons Banda la ciutadania és la clau, és
qui té el poder i qui ens pot apropar
a la pau. El llibre ofereix una perspectiva històrica
que demostra que els terratrèmols socials (per exemple, les manifestacions
contra la guerra d’Iraq) provoquen terratrèmols polítics (per exemple, un canvi de govern). Banda també arriba a la conclusió
que les idees que provoquen un terratrèmol social
acaben per imposar-se (per exemple
l’Estatut, el final d’ETA,
la deslegitimització del Tribunal Constitucional o la
derrota del PP després d’haver
donat suport a la invasió de l’Iraq) perquè, com afirmava
Péguy “quan una idea simple pren
cos social s’esdevé una revolució”.
20753
L'ombra de la Pau. Alfons Banda.Pròleg de Rafael
Grasa, Francesc Gusi i Xavier Masllorens.
Edició de Món Sanromà
232 páginas 14,5 x 23 cms.
15,00 euros
Angle
Els millors textos d'un actor cabdal del pacifisme català
Alfons Banda, creador de la Fundació
per la Pau i impulsor de l’Institut Català Internacional per la Pau, és
un personatge cabdal del moviment pacifista català de les últimes dècades. L’ombra de la Pau recull 82
textos breus que permeten conèixer l’esperit del seu pensament.
Des de la democràcia fins a
la gestió de conflictes, passant pels drets
humans, l’educació per la pau, les arrels militars i econòmiques del
sistema actual, l’opinió pública o el procés sobiranista de Catalunya,
Banda va tractar tots els temes que marquen el camí per
assolir una cultura de pau.
Leer fragmento: http://www.angleeditorial.com/tasts/ombradelapau.pdf
Alfons Banda (Girona, 1944 – Barcelona,
2014) Fou professor de
Química i director dels Jesuïtes
Casp i, posteriorment, dels Jesuïtes Sant
Ignasi de Sarrià. L’any 1983, influït pel pensament i el coneixement personal del premi
Nobel de la Pau Seán MacBride,
va crear la Fundació per la Pau. El 1999 va impulsar
la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau, que es va materialitzar el 2007.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069