octubrealcarre.jpgCazarabet conversa con...   Dolors Feliu, autora de “Octubre al carrer” (Gregal)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dolors Feliu reflexiona amb un assaig amb un pròleg de Magda Oranich i les fotografíes d´Eugeni Bel sobre el procès a Catalunya.

Es fa repàs de l´1 d´Octubre, un dia que obrí un trau a Catalunya i a l´Estat Espanyol.

Hi han moltes preguntes que envolten la qüestió d´un Octubre que marcà historia…

Un assaig a tindre molt en compte que ha marcat historia:ara i sempre.

El llibre el trau a la llum Editorial Gregal com un assaig que acompaña a d´altres que tracten aquest tema com: La lliçó catalana de suso de Toro; Per Catalunya, també de l´autor galleg; “Tumulto”.Meditacions sobre l´ostubre català (2017) d´Arnau Gonzàlez, Plàcid García Planas i Enric Ucelay- Da Cal o el més recent des de la ploma de Thomas S Harrington , Una democràcia cívica en temps autoritaris .Apunts d´un nord –americà sobre el Procés sobiranista de Catalunya---un assaig traduit per Toni Tobella--

La sinopsis del llibre:

Fa un any dels Fets de l’1 d’Octubre. Ha estat un any de bogeria. El llibre mira de nou aquells dies per analitzar què va passar i tenir pistes per saber on som ara. El referèndum de l’1 d’octubre va ser el gran repte i hauria hagut de ser la solució. La República. La gent estava il·lusionada i convençuda que si s’actuava massivament, i per mitjans pacífics, la democràcia i la pertinença a la Unió Europea els protegiria de repressions o violència.

Però l’Estat espanyol està disposat a tot per preservar «la unitat». A Octubre al carrer, hi trobareu els ingredients dels grans relats: misteri, conxorxa, estratègia, violència, decepció, plor, presó i traïdoria, però també solidaritat, valentia, energia, alegria, respecte, sacrifici, germanor, imaginació, humor i molts testimonis emotius. Aquests mesos hem viscut, més que mai, la il·lusió de sentir-nos poble lluitant per la llibertat. En dèiem «la revolució dels somriures». Ara sabem que també hi va haver llàgrimes. Res no ha acabat.

L´autora, Dolors Feliu:

Dolors Feliu, nascuda a Roda de Ter el 1964, és jurista i ha ocupat diversos llocs a l’administració de la Generalitat. Destaca haver representat l’administració catalana davant el Tribunal Constitucional entre el 1994 i el 2011. Actualment, des de fa set anys, és directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat.

Va ser professora associada de dret constitucional de la UPF entre 1999 i 2011. És autora de diversos articles i monografies, entre els quals l’assaig Manual per la independència (2013). És membre actiu de diverses associacions a favor de la independència i del dret a decidir com ara el Col·lectiu Praga, Juristes per la Independència i Sobirania i Justícia, amb qui ha redactat moltes ponències i ha programat actes per tot el territori sobre el Procés. És col·laboradora habitual dels mitjans de comunicació.

 

 

Cazarabet conversa amb Dolors Feliu:

6abvVOKA.jpg-Amiga Dolors, què recordes tú, en el pla personal d´ aquell primer diumenge d´ Octubre que marcà la història més recent de Catalunya?. Què vas fer?Com va transcòrrer el dia per a vos…?. Què t´ha fet escriure aquest llibre, Octubre al carrer?

-Jo l’1 d’octubre de 2017 vaig anar a la Generalitat des de primera hora del matí. Des de primera hora hi havia un helicòpter sobrevolant Barcelona i la plaça de Sant Jaume. Vaig rebre alguna trucada de persones que estaven constituint les meses i que estaven preocupades per les amenaces de multa que havia fet l”Agencia española de protección de datos”. Després van venir  les càrregues a primera hora a Sant Julià de Ramis, i  les notícies de la alntía que exercia la alntí nacional i la alntí civil en molts col.legis. En determinat alntí es va decidir presentar una alntía al Jutjat demanant mesures cautelars de que les càrregues s’aturessin i denunciant actuació violenta i desproporcionada amb lesionats  resultat d’aquestes actuacions policials contra la alntía pacífica que pretenia votar.

Al migdia vaig anar a casa a dinar. La alntí em va posar al dia de com alnt la alntía al nostre col.legi electoral, escola Bogatell. Havien estat al col.legi electoral tot el matí, però hi havia problemes informàtics i les votacions havien començat tard i lentament. Ells no havien pogut votar encara. Els meus fills van dinar amb una esgarrapada i van tornar al col.legi electoral perquè tenien por que al migdia hi hagués menys gent i els policies aprofitessin per anar-hi a pegar i quedar-se les urnes. Nosaltres no vam tardar. Quan vam arribar ja es votava a bon ritme. L’escola alnt plena de persones veïnes, moltes amigues i conegudes. Amb d’altres ens havíem vist pel barri però sense creuar paraula, alguns ens havíem conegut durant les dues nits anteriors. Tothom alnt molt agermanat. Les notícies de que els guàrdies civils i alntí atacaven escoles feien corre els rumors d’”ara venen”, “pugen pel carrer Marina”, prop d’on erem, i esveraven la gent. De tant en tant venien una parella de Mossos d’Esquadra i feien intent d’entrar i agafar les urnes. Ens aquests moments ens posàvem fem pinya uns contra els altres davant la porta amb les mans alçades cridant “NO”. No es aln passar. Cap a les 5 de la tarda hi havia molts rumors de que venien els policies i hi havia molts vots a les urnes. Va començar a correr la consigna “salvem els vots”. Hi havia qui volia tancar el col.legi, però hi havia molta gent votant encara. Finalment es va deixar només una urna per continuar votant. Es va tancar a les 19.30. El recompte va ser molt emocionant. Amb la por que havíem passat haver aconseguit votar i aquell munt de Si, era un sentiment d’alegria, de germanor i alntía col.lectiva indescriptible. Encara més entrada la nit m’havia compromès i vaig anar a un sopar que havia organitzat l’entitat Sobirania i Justícia. Hi havia gent de molts col.legis electorals, gent ja d’una edat a qui havien pegat. Recordo a una senyora del col.legi Ramon Llull que havia presenciat com destrossaven la porta d’entrada a cops de al. Però tots teniem sensació d’haver vençut la por i haver guanyat democràcia i llibertat.

-És aquell mateix dia quan et plantetges el escriure aquest llibre que és com una mena de “full de ruta”—complementari a “Manual per la independencia”que publicà Angle i que em sembla es remonta a 2013—que té l´eix a l´1 Octubre, però que parla , i molt, explicant d´allò que va passar abans i després?

-En realitat em plantejo escriure el llibre durant el mes de novembre de 2017. En ple règim del 155. Quan la confusió i la negror arriben al carrer i a les institucions de la Generalitat. Em sembla que només escrivint i intentant analitzar una mica i sincerament el què ha passat aconseguirem tirar endavant. A més, m'adono que la repressió provoca un discurs de resposta reactiu que no és exactament el nostre, sinó una contesta a vegades poc meditada del que ens mou. Així és com escric de mitjans de novembre a febrer, per intentar publicar per Sant Jordi. Finalment acabaré tornant a escriure a l'estiu del 2018 i publicant a finals de setembre de 2018, per l'aniversari de l'1 d'octubre.

25092018-dsc-5634_15_630x420.jpeg-Després de l´1 d´Octubre hi han hagut moltes il-lusions trencades, pors, escarments…parla´ns una mica de tot això..en contrast amb les il-lusions d´abans i amb els  somriures…-Però  al llibre, Octubre al carrer, també hi parles de les traicions…Qui va trair a qui? No totes van esdevindre amb  “premeditació i traïdoria”,no?

-Ens hem mogut com un riu turbulent i ple de pedres i obstacles. Ràpid i unit, i amb una força descomunal, però amb corrents i xucladors i salts d’aigua perillosos i que no sempre van tots en la mateixa usticia. Semblava que ja ho teniem, i el no aconseguir la República ha generat, efectivament, desil.lusió. Però som gent adulta i resilient. Hem tastat el què és actuar per un ideal que ens mou i ens fa millors persones i més agermanades entre nosaltres. No hem fet res dolent, no hem fet mal a ningú I ens han pegat I reprimit. Tenim, doncs, la força de la raó i la usticia intactes. Tornarem a començar després del temps que ens porti llepar-nos les ferides. 

-Va tardar en “proclamar-se”  i es va fer “d´aquella manera” “cert estatus de  La República” o d´obrir-se el camí, com amb més decissió, cap a la independencia, no?, però el poble ho havia votat, ja, l´1 d´Octubre…i des d´aquell dia ho esperaba …què va passar que no sabem prou bé..?

-Precisament aquest és un dels temes del llibre, especialment en el capítol IV "Com fer efectiu el resultat de l'1-O" i en el Cap´til V "Els dies del yin i el yang: la declaració de la República catalana del 27 d'octubre i l'aplicació del 155".

-Com va ésser la  espera del dia abans a l´ 1 d´Octubre?  I els dies després…per exemple el dia 3 amb el missatge, molt, molt dur i contundent, des d´un monarca que escenificà quelcom impensable en una democràcia parlamentaria?

-Divendres 29 de setembre de 2017 després de la feina ja eferénd amb la eferén al nostre col.legi electoral, l’escola Bogatell. Aquella nit hi havia una gran festa des eferéndum a Montjuic, però ja se sabia que els Mossos d’Esquadra començaven a intentar tancar els col.legis abans que s’hi poses la gent. Ens feia por que tothom anés a la festa i hi hagués poca gent defensant el col.legi obert. Ens vam trobar una colla de veïns fent un sopar de germanor a l’escola. Ens hi vam afegir. Ens vam apuntar al grup de wp creat a l’efecte i als torns per passar les nits de divendres i dissabte al col.legi. Aquella nit de divendres es van quedar al col.legi a dormir amb sacs un grup de joves. Amenaçava ploure però no ho va fer. El dissabte vam ser a l’escola Bogatell. Un amic català procedent de Mèxic va arribar per votar l’endemà i el vaig anar a buscar a l’aeroport i el vaig portar a Manlleu, on havia de votar. A la nit, tard, vaig dormir a casa, no va caler que em quedés a l’escola Bogatell, hi havia moltíssima gent que es va quedar a dormir allà.

-En el teu parer es va preparar bé tota la legislació, per part del Parlament Català, del referéndum o s´ haguera pogut fer millor?. Quin punt febles tenia tot plegat?

-Com s'explica al llibre, s'havia preparat molt bé, però la repressió i el repte que va suposar celebrar el referèndum va fer que es centressin tots els esforços en que es pogués celebrar. El punt feble era clarament la gran repressió que exercia i que amenaçava amb exercir l'Estat espanyol. Discurs del rei del 3 d'octubre inclòs.

20181023botiga0015-23165237-604x270.jpg-Des del meu punt de vista, molt ignorant en quant a l´esfera jurista o judicial, no es va fer res il-legal? Des de quant consultar al poble sobre el dret de l´autodeterminació és il-legal? On està aquesta ratlla vermella tan sensible? Per què es parla tant de colp d´estat des del Parlament el cinc i sis de setembre quan fins i tot el Tribunal Constitucional ---escric de memòria—ho va desestimar?

-Molts juristes també pensem que el referèndum no es podia qualificar d'il.legal. D'entrada deriva d'un dret fonamental de participació directa que està previst com a dret fonamental a l'article 23 de la pròpia Constitució. A més, l'any 2005 es va despenalitzar expressament la convocatòria de referèndum.

-De tota manera, és ben senzill…només feia falta admetre el dret a decirdir….però es té por a que las ciutadana i el ciutadà pugui decidir, oi? I no només damunt el disseny d´una nació i el dret d´autodeterminació, no?.Creus que els polítics pensen que arrere aquesta consulta en puguin vindre d´altres més que fassin trontollar con el seu “status”?

-Efectivament. El dret a decidir, com dius tan encertadament, tan senzill d’entendre i tan difícil d’aconseguir! L’Estat no vol perdre el spañolen català, i la seva concepció és més d’ocupació que de democràcia. Si fossin demòcrates ens haurien de deixar votar, com a Quebec o a Escòcia, i si sortís que majoritàriament el poble català vol la spañolencia, l’Estat spañol faria bé de negociar de bona fe la secessió. Ja està.

-Ostres tindre tot un govern entre la pressó i l´exili; a la presidenta del parlament entre reixes i als presidents de les dues associacions socials i ciutadanes més importants lligats entre murs  i amb la llibertat sesgada és molt, molt fort…Estem parlant d´un “problema” polític i en una democràcia els “problemes” polítics s´aborden parlant-hi…Qui no ha vullgut parlar-hi ací?

-Els independentistes sempre han estat disposat a renunciar temporalment a obtenir la independència amb la condició que això fos la decisió emanada d'un referèndum democràtic pactat. Els referèndums costen molt de guanyar pels independentistes si es fan en el marc d'un Estat democràtic, com a Quebec o Escòcia. En general la majoria de la gent té por als canvis, i si hi ha un bon acord fàcilment la població hi accedeix. El tema és que l'Estat espanyol no vol plantejar ni una hipotètica opció de que la gent pugui votar independència, i han optat per la repressió. D'aquesta manera cada dia hi ha més persones que no volen viure en un Estat repressor i el suport a la independència augmenta a Catalunya.

-Per què Europa gairebé no piula a favor del dret a decidir?.Per què s´ha  d´estar a pressó per pensar en l´autodeterminació quan hi han polítics bruts al carrer a Catalunya, resta de l´Estat i a tot el continent?

-Europa està formada per Estats que defensen l’status quo. Tot i això, també es defensen els drets humans, ara vulnerats per aixafar un pensament legítim com és la voluntat de llibertat d’un poble.

octubrealcarrer-(1).jpg-Per què no tot el govern va decidir marxar a l´exili?. Van “pecar” d´excés de confiança?-Al teu parèixer en Junqueres es va equivocar…deixant, fins i tot coixa a ERC?. Hi ha massa istancia entre Puigdemont i Junqueres?. S´ha demostrat que és més presencial  i efectible---tot i tindre també les mans lligades---el fet d´estar exiliats que el fet d´estar a pressó, però com ho veus?

-Cada persona escull la via de lluita amb llibertat. L'elecció dels polítics ha estat especialment dura. Les persones ara a l'exili fan molta feina i han obtingut reconeixements dels drets molt importants per desvirtuar el discurs espanyol de que la violència l'exerceix la víctima dels cops de la policía "per què s'ho busca". Ara a la presó la lluita de les preses i presos s'ha fet més intensa. Quatre d'ells son en vaga de fam. Jordi Turull ja és a la infermeria. Porten 16 i 13 dies. Estan en perill per obtenir justícia. Son un estandart per tota la població.

-Després de veure i viure allò que vam veure totes i tots  que és la violència de l ´Estat Espanyol damunt gent amb una papereta´…els polítics sobiranistes tenien por de fer efectiu la paraula del poble…?

-Segurament tenien por de ser responsables de baixes més greus.

-A Catalunya sempre hi han hagut ciutadanes i ciutadans pròxims o favorables a la independència i ciutadans i ciutadanes que són més pròxims a la idea de seguir dins l´estatus d´un Estat Espanyol…sempre han viscut i conviscut…s´ha trencat, ara, al teu parèixer,  aquest estatus i per què?-Anem a veure dir que “el procés” ha dividit la societat catalana és carregar massa pes damunt ell? Les famílies, els grups d´amics , els llocs de treball són “comunitats socials” on sí és veritat s´ha donat una trencadiossa, però és que es discuteix sobre el que hi ha i sempre ha estat ahí el sentiment sobiranista…amagar-lo no era pas la solució, no? i no parlar-ne i discutir, tampoc, oi?

-La Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional contra l'Estatut d'Autonomia va ser el detonant de la manca d'un encaix possible de Catalunya a Espanya. La primera gran manifestació del 10 de juliol de 2010 va ser la primera de les moltes que van seguir i segueixen per mostrar que volem una altra cosa. La República catalana. L'instrument per resoldre aquest tipus de conflictes en pau és el referèndum. Tot el mon ho sap. El relator de Nacions Unides Alfred de Zayas ha fet nombrosos articles en aquest sentit. Amagar el problema o negar-se a resoldre'l és crear tensió a la societat. Una societat, la catalana que està en un 80% a favor de celebrar referèndum.

-Anem a veure si milers i milers de catalans i catalanes han estat vivint sota “un estatus” que no els feia gens de gràcia…per què, ara, si la majoria de catalans i catalanes ho decideixen  en un referend¡um el canviar d´estatus…perquè els altres no es poden conformar?

-Precisament aquest és el tema. Acceptar resoldre en pau i democràticament les diferències. I amb propostes sobre la taula.

-Penses que la crisi , sobretot la social que ha sacsejat i molt , ha pogut incentivar les ànims de persones que abans no tenien certs neguits “nacionalistaes” o independents  i que ara es senten com a més particitatius?

-Potser va ser així en un principi. En tot cas, viure en llibertat sempre és una porta oberta a un mon millor.

octubrealcarrer-(2).jpg-Em sembla que aquest llibre és una mena de n spot sentida i molt viscuda…a més que és viscuda des de moltes perspectives…què n spots comentar-hi?

-El llibre pretén ser una crònica sincera. La gent que el llegeix s'hi sent reflectida. La idea és que serveixi per recordar aquells dies, poder los analitzar i així entendre també millor el present i el futur.

-Als catalans, parlant clar i ras sempre s´els ha dit que són uns pesseters i uns interessats…però sota el sentiment independent no hi veig tota l´estona la causa de cert xantatge, almenys ara amb certes formes de fer i desfer?

-No sé si ha estat així en el passat. Ara només es lluita per aconseguir l’autogovern efectiu i el poder de decidir. És a dir, que no es prenguin les decisions en unes Corts i un Govern spañol on no es pot parlar català ni es vota ni es pensa com a Catalunya.

-Pot ser els “més conseqüents”, no sé com els “més regulars”—entre el que prediquen i volen aconquerir—siguin els CUP?

-Tots els partits tenen les seves pròpies dinàmiques i la seva ideologia social, el més important és que el moviment independentista inclou moltes sensibilitats polítiques diferents. És totalment transversal.

-En quin punt, dins tot aquesta mena de bogeria accelerada es trova, ara Catalunya i es troven, ara, els “centralistes i constitucionalistes” enfront dels que són sobiranistes i que voldrien un Estat Republicà Català?

-Els centralistes o unionistes es troben ara justificant la vulneració de drets fonamentals per un principi que no és un dret fonamental, la unitat d'Espanya. Un Estat que no respecta els drets de llibertat ideològica i d'expressió no és de Dret ni democràtic. La única base de la democràcia i l'Estat de Dret son els drets fonamentals, no la unitat.

-Mentrestant, amiga, no hem de perdre de vista que sí és molt important aquesta qüestió, però que hi han els drets fonamentals de totes les ciutadanes i de tots els ciutadans…drets com el de la vivenda, el d´ una ecucació digna e igualitària---principal branca de tota societat---, d´una sanitat com cal, el dret energètic, a tindre un plat assegurat…És pot legislar quan es perden tantes energies amb el disseny d´un país…

-Igualment les decisions legislatives referides a aquestes polítiques les pren majoritàriament i cada vegada més el Congrés a Madrid, i no el Parlament de Catalunya. A més, quan el Parlament fa lleis una mica innovadores, de seguida el Govern espanyol les impugna. Lluitar per tenir la independència és també lluitar per poder fer polítiques pròpies de sanitat, educació i benestar social.

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com