Cazarabet conversa con... Dolors Feliu,
autora de “Octubre al carrer” (Gregal)
Dolors Feliu reflexiona amb un assaig amb un
pròleg de Magda Oranich i les fotografíes d´Eugeni Bel sobre el procès a
Catalunya.
Es fa repàs de l´1 d´Octubre, un dia que obrí
un trau a Catalunya i a l´Estat Espanyol.
Hi han moltes preguntes que envolten la
qüestió d´un Octubre que marcà historia…
Un assaig a tindre molt en compte que ha
marcat historia:ara i sempre.
El llibre el trau a la llum Editorial Gregal
com un assaig que acompaña a d´altres que tracten aquest tema com: La lliçó
catalana de suso de Toro; Per Catalunya, també de l´autor galleg;
“Tumulto”.Meditacions sobre l´ostubre català (2017) d´Arnau Gonzàlez, Plàcid
García Planas i Enric Ucelay- Da Cal o el més recent des de la ploma de Thomas
S Harrington , Una democràcia cívica en temps autoritaris .Apunts d´un nord
–americà sobre el Procés sobiranista de Catalunya---un assaig traduit per Toni
Tobella--
La sinopsis del llibre:
Fa un any dels Fets de l’1 d’Octubre. Ha estat
un any de bogeria. El llibre mira de nou aquells dies per analitzar què va
passar i tenir pistes per saber on som ara. El referèndum de l’1 d’octubre va
ser el gran repte i hauria hagut de ser la solució. La República. La gent
estava il·lusionada i convençuda que si s’actuava massivament, i per mitjans
pacífics, la democràcia i la pertinença a la Unió Europea els protegiria de
repressions o violència.
Però l’Estat espanyol està disposat a tot per preservar «la unitat». A Octubre
al carrer, hi trobareu els ingredients dels grans relats: misteri, conxorxa,
estratègia, violència, decepció, plor, presó i traïdoria, però també
solidaritat, valentia, energia, alegria, respecte, sacrifici, germanor,
imaginació, humor i molts testimonis emotius. Aquests mesos hem viscut, més que
mai, la il·lusió de sentir-nos poble lluitant per la llibertat. En dèiem «la
revolució dels somriures». Ara sabem que també hi va haver llàgrimes. Res no ha
acabat.
L´autora, Dolors Feliu:
Dolors Feliu, nascuda a Roda de Ter el 1964,
és jurista i ha ocupat diversos llocs a l’administració de la Generalitat.
Destaca haver representat l’administració catalana davant el Tribunal
Constitucional entre el 1994 i el 2011. Actualment, des de fa set anys, és
directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la
Generalitat.
Va ser professora associada de dret constitucional de la UPF entre 1999 i 2011.
És autora de diversos articles i monografies, entre els quals
l’assaig Manual per la independència (2013). És membre actiu de
diverses associacions a favor de la independència i del dret a decidir com ara
el Col·lectiu Praga, Juristes per la Independència i Sobirania i Justícia, amb
qui ha redactat moltes ponències i ha programat actes per tot el territori
sobre el Procés. És col·laboradora habitual dels mitjans de comunicació.
Cazarabet
conversa amb Dolors Feliu:
-Amiga Dolors, què recordes tú, en el pla personal d´ aquell primer
diumenge d´ Octubre que marcà la història més recent de Catalunya?. Què vas fer?Com va transcòrrer el dia per a vos…?. Què t´ha fet
escriure aquest llibre, Octubre al
carrer?
-Jo l’1 d’octubre de
2017 vaig anar a la Generalitat des de primera hora del matí. Des de primera
hora hi havia un helicòpter sobrevolant Barcelona i la plaça de Sant Jaume.
Vaig rebre alguna trucada de persones que estaven constituint les meses i que
estaven preocupades per les amenaces de multa que havia fet l”Agencia española
de protección de datos”. Després van venir les càrregues a primera hora a
Sant Julià de Ramis, i les notícies de la alntía que exercia
la alntí nacional i la alntí civil en molts col.legis. En determinat
alntí es va decidir presentar una alntía al Jutjat demanant mesures
cautelars de que les càrregues s’aturessin i denunciant actuació violenta i
desproporcionada amb lesionats resultat d’aquestes actuacions policials
contra la alntía pacífica que pretenia votar.
Al migdia vaig anar a
casa a dinar. La alntí em va posar al dia de com alnt la alntía al nostre
col.legi electoral, escola Bogatell. Havien estat al col.legi electoral tot el
matí, però hi havia problemes informàtics i les votacions havien començat tard
i lentament. Ells no havien pogut votar encara. Els meus fills van dinar amb
una esgarrapada i van tornar al col.legi electoral perquè tenien por que al
migdia hi hagués menys gent i els policies aprofitessin per anar-hi a pegar i
quedar-se les urnes. Nosaltres no vam tardar. Quan vam arribar ja es votava a
bon ritme. L’escola alnt plena de persones veïnes, moltes amigues i conegudes.
Amb d’altres ens havíem vist pel barri però sense creuar paraula, alguns ens
havíem conegut durant les dues nits anteriors. Tothom alnt molt agermanat. Les
notícies de que els guàrdies civils i alntí atacaven escoles feien corre els
rumors d’”ara venen”, “pugen pel carrer Marina”, prop d’on erem, i esveraven la
gent. De tant en tant venien una parella de Mossos d’Esquadra i feien intent
d’entrar i agafar les urnes. Ens aquests moments ens posàvem fem pinya uns
contra els altres davant la porta amb les mans alçades cridant “NO”. No es aln
passar. Cap a les 5 de la tarda hi havia molts rumors de que venien els
policies i hi havia molts vots a les urnes. Va començar a correr la consigna
“salvem els vots”. Hi havia qui volia tancar el col.legi, però hi havia molta
gent votant encara. Finalment es va deixar només una urna per continuar votant.
Es va tancar a les 19.30. El recompte va ser molt emocionant. Amb la por que
havíem passat haver aconseguit votar i aquell munt de Si, era un sentiment
d’alegria, de germanor i alntía col.lectiva indescriptible. Encara més entrada
la nit m’havia compromès i vaig anar a un sopar que havia organitzat l’entitat
Sobirania i Justícia. Hi havia gent de molts col.legis electorals, gent ja
d’una edat a qui havien pegat. Recordo a una senyora del col.legi Ramon Llull
que havia presenciat com destrossaven la porta d’entrada a cops de
al. Però tots teniem sensació d’haver vençut la por i haver guanyat democràcia
i llibertat.
-És aquell mateix dia quan et plantetges el escriure aquest llibre que és
com una mena de “full de ruta”—complementari a “Manual per la independencia”que publicà Angle i que em sembla es
remonta a 2013—que té l´eix a l´1 Octubre, però que parla , i molt, explicant
d´allò que va passar abans i després?
-En realitat em
plantejo escriure el llibre durant el mes de novembre de 2017. En ple règim del
155. Quan la confusió i la negror arriben al carrer i a les institucions de la
Generalitat. Em sembla que només escrivint i intentant analitzar una mica i
sincerament el què ha passat aconseguirem tirar endavant. A més, m'adono que la
repressió provoca un discurs de resposta reactiu que no és exactament el
nostre, sinó una contesta a vegades poc meditada del que ens mou. Així és com
escric de mitjans de novembre a febrer, per intentar publicar per Sant Jordi.
Finalment acabaré tornant a escriure a l'estiu del 2018 i publicant a finals de
setembre de 2018, per l'aniversari de l'1 d'octubre.
-Després de l´1 d´Octubre hi han hagut moltes
il-lusions trencades, pors, escarments…parla´ns una mica de tot això..en contrast amb les il-lusions d´abans i amb
els somriures…-Però al llibre, Octubre al carrer, també hi
parles de les traicions…Qui va trair a qui? No totes van esdevindre
amb “premeditació i traïdoria”,no?
-Ens hem mogut com un
riu turbulent i ple de pedres i obstacles. Ràpid i unit, i amb una força
descomunal, però amb corrents i xucladors i salts d’aigua perillosos i que no
sempre van tots en la mateixa usticia. Semblava que ja ho teniem, i el no aconseguir
la República ha generat, efectivament, desil.lusió. Però som gent adulta i
resilient. Hem tastat el què és actuar per un ideal que ens mou i ens fa
millors persones i més agermanades entre nosaltres. No hem fet res dolent, no hem fet mal a ningú I
ens han pegat I reprimit. Tenim, doncs, la força de la raó i la usticia
intactes. Tornarem a començar després del temps que ens porti llepar-nos les
ferides.
-Va tardar en “proclamar-se” i es va fer “d´aquella manera”
“cert estatus de La República” o d´obrir-se el camí, com amb més
decissió, cap a la independencia, no?, però el poble ho havia votat, ja, l´1
d´Octubre…i des d´aquell dia ho esperaba …què va passar que no sabem prou bé..?
-Precisament aquest és
un dels temes del llibre, especialment en el capítol IV "Com fer efectiu
el resultat de l'1-O" i en el Cap´til V "Els dies del yin i el yang:
la declaració de la República catalana del 27 d'octubre i l'aplicació del
155".
-Com va ésser la espera del dia abans a l´ 1
d´Octubre? I els dies després…per exemple el dia 3 amb el missatge,
molt, molt dur i contundent, des d´un monarca que escenificà quelcom impensable
en una democràcia parlamentaria?
-Divendres 29 de
setembre de 2017 després de la feina ja eferénd amb la eferén al nostre
col.legi electoral, l’escola Bogatell. Aquella nit hi havia una gran festa des
eferéndum a Montjuic, però ja se sabia que els Mossos d’Esquadra començaven a
intentar tancar els col.legis abans que s’hi poses la gent. Ens feia por que
tothom anés a la festa i hi hagués poca gent defensant el col.legi obert. Ens
vam trobar una colla de veïns fent un sopar de germanor a l’escola. Ens hi vam
afegir. Ens vam apuntar al grup de wp creat a l’efecte i als torns per passar
les nits de divendres i dissabte al col.legi. Aquella nit de divendres es van
quedar al col.legi a dormir amb sacs un grup de joves. Amenaçava ploure però no
ho va fer. El dissabte vam ser a l’escola Bogatell. Un amic català procedent de
Mèxic va arribar per votar l’endemà i el vaig anar a buscar a l’aeroport i el
vaig portar a Manlleu, on havia de votar. A la nit, tard, vaig dormir a casa,
no va caler que em quedés a l’escola Bogatell, hi havia moltíssima gent que es
va quedar a dormir allà.
-En el teu parer es va preparar bé tota la legislació, per part del Parlament
Català, del referéndum o s´ haguera pogut fer millor?.
Quin punt febles tenia tot plegat?
-Com s'explica al
llibre, s'havia preparat molt bé, però la repressió i el repte que va suposar
celebrar el referèndum va fer que es centressin tots els esforços en que es
pogués celebrar. El punt feble era clarament la gran repressió que exercia i
que amenaçava amb exercir l'Estat espanyol. Discurs del rei del 3 d'octubre
inclòs.
-Des del meu punt de vista, molt ignorant en quant a
l´esfera jurista o judicial, no es va fer res il-legal?
Des de quant consultar al poble sobre el dret de l´autodeterminació és il-legal? On està aquesta ratlla vermella tan sensible? Per què es parla tant de colp d´estat des del Parlament el
cinc i sis de setembre quan fins i tot el Tribunal Constitucional ---escric de
memòria—ho va desestimar?
-Molts juristes també
pensem que el referèndum no es podia qualificar d'il.legal. D'entrada deriva
d'un dret fonamental de participació directa que està previst com a dret
fonamental a l'article 23 de la pròpia Constitució. A més, l'any 2005 es va
despenalitzar expressament la convocatòria de referèndum.
-De tota manera, és ben senzill…només feia falta admetre el dret a
decirdir….però es té por a que las ciutadana i el ciutadà pugui decidir, oi? I no
només damunt el disseny d´una nació i el dret d´autodeterminació, no?.Creus que els polítics pensen que arrere aquesta consulta
en puguin vindre d´altres més que fassin trontollar con el seu “status”?
-Efectivament. El dret
a decidir, com dius tan encertadament, tan senzill d’entendre i tan difícil
d’aconseguir! L’Estat no vol perdre el spañolen català, i la seva concepció és
més d’ocupació que de democràcia. Si fossin demòcrates ens haurien de deixar
votar, com a Quebec o a Escòcia, i si sortís que majoritàriament el poble
català vol la spañolencia, l’Estat spañol faria bé de negociar de bona fe la
secessió. Ja està.
-Ostres tindre tot un govern entre la pressó i l´exili; a la presidenta del
parlament entre reixes i als presidents de les dues associacions socials i
ciutadanes més importants lligats entre murs i amb la llibertat
sesgada és molt, molt fort…Estem parlant d´un “problema” polític i en una
democràcia els “problemes” polítics s´aborden parlant-hi…Qui no ha vullgut
parlar-hi ací?
-Els independentistes
sempre han estat disposat a renunciar temporalment a obtenir la independència
amb la condició que això fos la decisió emanada d'un referèndum democràtic
pactat. Els referèndums costen molt de guanyar pels independentistes si es fan
en el marc d'un Estat democràtic, com a Quebec o Escòcia. En general la majoria
de la gent té por als canvis, i si hi ha un bon acord fàcilment la població hi
accedeix. El tema és que l'Estat espanyol no vol plantejar ni una hipotètica
opció de que la gent pugui votar independència, i han optat per la repressió.
D'aquesta manera cada dia hi ha més persones que no volen viure en un Estat
repressor i el suport a la independència augmenta a Catalunya.
-Per què Europa gairebé no piula a favor del dret a decidir?.Per què s´ha d´estar a pressó per pensar en
l´autodeterminació quan hi han polítics bruts al carrer a Catalunya, resta de
l´Estat i a tot el continent?
-Europa està formada
per Estats que defensen l’status quo. Tot i això, també es defensen els drets
humans, ara vulnerats per aixafar un pensament legítim com és la voluntat de
llibertat d’un poble.
-Per què no tot el govern va decidir marxar a l´exili?. Van “pecar” d´excés de confiança?-Al teu parèixer en Junqueres
es va equivocar…deixant, fins i tot coixa a ERC?. Hi ha massa istancia entre
Puigdemont i Junqueres?. S´ha demostrat que és més presencial i
efectible---tot i tindre també les mans lligades---el fet d´estar exiliats que
el fet d´estar a pressó, però com ho veus?
-Cada persona escull
la via de lluita amb llibertat. L'elecció dels polítics ha estat especialment
dura. Les persones ara a l'exili fan molta feina i han obtingut reconeixements
dels drets molt importants per desvirtuar el discurs espanyol de que la
violència l'exerceix la víctima dels cops de la policía "per què s'ho
busca". Ara a la presó la lluita de les preses i presos s'ha fet més
intensa. Quatre d'ells son en vaga de fam. Jordi Turull ja és a la infermeria.
Porten 16 i 13 dies. Estan en perill per obtenir justícia. Son un estandart per
tota la població.
-Després de veure i viure allò que vam veure totes i tots que és
la violència de l ´Estat Espanyol damunt gent amb una papereta´…els polítics
sobiranistes tenien por de fer efectiu la paraula del poble…?
-Segurament tenien por
de ser responsables de baixes més greus.
-A Catalunya sempre hi han hagut ciutadanes i ciutadans pròxims o
favorables a la independència i ciutadans i ciutadanes que són més pròxims a la
idea de seguir dins l´estatus d´un Estat Espanyol…sempre han viscut i
conviscut…s´ha trencat, ara, al teu parèixer, aquest estatus i per
què?-Anem a veure dir que “el procés” ha dividit la societat catalana és
carregar massa pes damunt ell? Les famílies, els grups d´amics
, els llocs de treball són “comunitats socials” on sí és veritat s´ha
donat una trencadiossa, però és que es discuteix sobre el que hi ha i sempre ha
estat ahí el sentiment sobiranista…amagar-lo no era pas la solució, no? i no
parlar-ne i discutir, tampoc, oi?
-La Sentència 31/2010
del Tribunal Constitucional contra l'Estatut d'Autonomia va ser el detonant de
la manca d'un encaix possible de Catalunya a Espanya. La primera gran
manifestació del 10 de juliol de 2010 va ser la primera de les moltes que van
seguir i segueixen per mostrar que volem una altra cosa. La República catalana.
L'instrument per resoldre aquest tipus de conflictes en pau és el referèndum.
Tot el mon ho sap. El relator de Nacions Unides Alfred de Zayas ha fet
nombrosos articles en aquest sentit. Amagar el problema o negar-se a resoldre'l
és crear tensió a la societat. Una societat, la catalana que està en un 80% a
favor de celebrar referèndum.
-Anem a veure si milers i milers de catalans i catalanes han estat vivint
sota “un estatus” que no els feia gens de gràcia…per què, ara, si la majoria de
catalans i catalanes ho decideixen en un referend¡um
el canviar d´estatus…perquè els altres no es poden conformar?
-Precisament aquest és
el tema. Acceptar resoldre en pau i democràticament les diferències. I amb
propostes sobre la taula.
-Penses que la crisi , sobretot la social que ha
sacsejat i molt , ha pogut incentivar les ànims de persones que abans no tenien
certs neguits “nacionalistaes” o independents i que ara es senten
com a més particitatius?
-Potser va ser així en
un principi. En tot cas, viure en llibertat sempre és una porta oberta a un mon
millor.
-Em sembla que aquest llibre és una mena de n spot
sentida i molt viscuda…a més que és viscuda des de moltes perspectives…què n
spots comentar-hi?
-El llibre pretén ser
una crònica sincera. La gent que el llegeix s'hi sent reflectida. La idea és
que serveixi per recordar aquells dies, poder los analitzar i així entendre
també millor el present i el futur.
-Als catalans, parlant clar i ras sempre s´els ha dit que són uns pesseters
i uns interessats…però sota el sentiment independent no hi veig tota l´estona
la causa de cert xantatge, almenys ara amb certes formes de fer i desfer?
-No sé si ha estat
així en el passat. Ara només es lluita per aconseguir l’autogovern efectiu i el
poder de decidir. És a dir, que no es prenguin les decisions en unes Corts i un
Govern spañol on no es pot parlar català ni es vota ni es pensa com a
Catalunya.
-Pot ser els “més conseqüents”, no sé com els “més regulars”—entre el que
prediquen i volen aconquerir—siguin els CUP?
-Tots els partits
tenen les seves pròpies dinàmiques i la seva ideologia social, el més important
és que el moviment independentista inclou moltes sensibilitats polítiques
diferents. És totalment transversal.
-En quin punt, dins tot aquesta mena de bogeria accelerada es trova, ara
Catalunya i es troven, ara, els “centralistes i constitucionalistes” enfront
dels que són sobiranistes i que voldrien un Estat Republicà Català?
-Els centralistes o
unionistes es troben ara justificant la vulneració de drets fonamentals per un
principi que no és un dret fonamental, la unitat d'Espanya. Un Estat que no
respecta els drets de llibertat ideològica i d'expressió no és de Dret ni
democràtic. La única base de la democràcia i l'Estat de Dret son els drets
fonamentals, no la unitat.
-Mentrestant, amiga, no hem de perdre de vista que sí és molt important
aquesta qüestió, però que hi han els drets fonamentals de totes les ciutadanes
i de tots els ciutadans…drets com el de la vivenda, el d´ una ecucació digna e
igualitària---principal branca de tota societat---, d´una sanitat com cal, el
dret energètic, a tindre un plat assegurat…És pot legislar quan es perden tantes
energies amb el disseny d´un país…
-Igualment les
decisions legislatives referides a aquestes polítiques les pren
majoritàriament i cada vegada més el Congrés a Madrid, i no el Parlament
de Catalunya. A més, quan el Parlament fa lleis una mica innovadores, de
seguida el Govern espanyol les impugna. Lluitar per tenir la independència és
també lluitar per poder fer polítiques pròpies de sanitat, educació i benestar
social.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069