La
Librería de El Sueño Igualitario
Voliana Edicions
des de la pluma del refutat escriptor
i novel-lista Manel Joan i Avinyó
ens apropa a un retrat molt particular de la Cuba
de Fidel….
De què va novel-la.
La sinopsi. Què ens conta?
El protagonista d’Objectiu
Fidel té un somni: ha de parlar urgentment amb Fidel Castro. Sense pensar-ho, se’n va a Cuba per complir aquesta missió tan transcendental. A la maleta s’emporta
dos problemes, però. El
primer és que s’ha despertat a mitjan somni i no sap quin missatge ha de transmetre al Comandante en Jefe. El segon,
molt més perillós, és que somia en veu alta i per tant els serveis
secrets de mig món potser estan
assabentats del seu objectiu i faran el que calgui per avortar-lo.
Assessorat en tot moment pel seu
mentor Quico Guillem, autor de Mulateta meua,
el protagonista recorrerà la Perla del Carib de dalt a baix i ens la farà
conèixer a fons: el camp,
les ciutats, l’arquitectura,
la gastronomia, els museus, la beguda, la música, l’economia, la flora, la fauna i sobretot
els carrers i les persones:
cambrers i cambreres, xofers, jineteres, aconseguidors, guies…
Mig en broma, però
ben seriosament, en Objectiu Fidel. Cuba nua Manel Joan i Arinyó proclama veritats com temples sobre el socialisme, el capitalisme, l’església, la riquesa, la pobresa, la prostitució, el goig, el desencís, i la lluita del poble cubà per sobreviure i prosperar,
digne i feliç.
L´autor, Manel
Joan i Arinyó:
Poeta i narrador, és
autor dels llibres de relats Han donat solta als
assassins (1985),Premi Ciutat d’Olot, i Stress (1985); i de les novel·les Les nits perfumades (1989),
Premi Sant Joan i traduïda al castellà Noches perfumadas (2016, Laura
Editora), Com
la flor blanca (1991), Contra
sentit (1994), Premi
Narcís Oller, El cas Torreforta (1999), 10.193-Escuma
de mar (2004), Cubaneta meua (2004),
Premi Càrcer,L’agenda del
sicari (2007), Fem un trio (2009), Premi
Ciutat de Sagunt, L’atzucac del
perdedor (2010), Premi Enric Valor, A cor obert (2013).
El gruix de la seua poesia ha estat aplegat a Plany de l’home llop –Obra poètica completa– (1999)
i Versos blancs (2012).
De la seua narrativa infantil i juvenil cal destacar: Que dur que és ser guapo! (1998), MP, una vida de llegenda (2005), Les màgiques nits de Prada (2007), Cento i les mones (2009) i L’any que vam córrer perillosament (2012).
Encara que ell ha negat sempre l’autoria
de Tragicomèdia
a Secundària –Memòries d’un mestre cremat(Voliana Edicions, 2014), amb el pseudònim Mateu Lluís Vives, la magistratura ha ordenat
que se li practiquen les proves
d’ADN creatiu i en breu se sabran els resultats. Tots els indicis
i les proves l’acusen…
Cazarabet conversa amb
Manel Joan i Arinyó:
-Manel, d´on surt la idea la inspiració envers aquesta novel·la, aquesta narrativa, de pura ficció…trepidant i amb una dosi molt forta
d´humor?
-El punt de partida és la conversa amb una agranadora de Parque Céspedes, a Santiago, enfront mateix de l’hotel Casa Granda, que té un gran protagonisme
a Cubaneta meua. La meua primera idea va ser escriure
un article-manifest perquè els treballadors cubans foren proclamats
patrimoni de la Humanitat. L’endemà li fan furtar la bossa a la meua dona i,
mentre perseguia el lladregot, se’m va ocórrer que Cuba es mereixia una novel·la, una obra completa gairebé.
-Perque, és cert , si recordó allò que t´he llegit
a més del denominador comú d´ésser un escriptor que deixa fer molt
a la imaginació, també et rodeges
de sentit de l´humor…simplement et deixes portar i ho fas fent que l´exercici de l´escriptura sigui, abans que res, un exercici de diversió?
-Sí i no. Hi ha
humor en la majoria de les meues
obres, és cert, però hi ha, sobretot,
literatura.
-Hi ha escriptors que et conten que ho passen
malament escrivint i no és que no disfruten…A veure si m´explico, res que viuen amb angoixa mentres
componen, s´agobien una miqueta,
però no sé a vos et veig com molt solt
amb allò que escrius. O sigui que transmets joia i amb aquesta novel·la
ho tornes a fer des del
primer minut…
-La meua angoixa quan escric
és perquè els dies tenen
només 24 hores. Ho passe molt bé
escrivint. És la segona cosa que més m’agrada fer.
-Noi, d´on et ve aquesta afició o predilecció per Cuba i per apropar-te
a ella per a contar-nos històries ambientades
en la illa del Carib? Què
té Cuba que no tingui qualsevol
altre racó del món? És la seva
llum, el seu clima, la seva calidesa, em refereixo a la calidesa física, però també a la
humana…?
-Cuba ho té tot per a mí. És un món fet a la mida de la meua vida.
-Però, com en tots
els llocs, darrere un somriure humà hi ha moltes
històries, tal vegada no tan curulles
de felicitat, sinó també endinsades en les seves particulars dificultats i tragèdies i Cuba també té molt de
tot això.Tú que ens pots dir
al respecte?
-A tot arreu hi ha gent
que ho passa bé i gent que ho
passa malament. Els cubans que ho passen malament
a Cuba estan molt millor que els ciutadans que ho passen malament en qualsevol altre país colonitzat per Castella-Espanya.
-Aquesta present novel·la només tenia “certa validesa” amb Fidel viu? Tot i que aquest estava com en una mena de segon pla quan
li deixà “el mando” del
país al seu germà Raül?
-Aquest llibre tindrà molts
anys de validesa. En tenia quan Fidel era viu i en té ara
que Fidel és mort. Respecte
a Raúl Castro he de dir una cosa només.
Alguns es pensen que no té prou caràcter i s’equivoquen. Fidel, certament, és un personatge irrepetible, però a Raúl no li tremolarà el pols en el govern.
-Tú
creus que Fidel encara manava?
.Torne a dir que
Raúl és un gran estadista. Una altra
cosa és que, per cortesia i
devoció fraternal, potser li consultava temes de govern a Fidel.
-Passem a la novel·la. Per què aquest personatge
que jo diria que és tan desproporcionat?
-El personatge, a
pesar que sembla una persona normal, té una arrel de boig. De fet, deu tenir
certa dosi d’esquizofrènia. La té, sens dubte.
-Però, a la vegada, molt consagrat, molt ficat i molt a per feina, no creus?
-És un esquizofrènic valencià. De Cullera, en concret. Açò dóna caràcter.
Si se li ha ficat entre
cella i cella que ha de parlar amb Fidel, no pararà fins a aconseguir-ho.
Ho portem en l’ADN.
-Té també molta ingenuïtat i tendresa…?
-Del contrari seria
un robot o un zombi. És romàntic i sentimental.
-És perseverant. Com un escriptor,
no?
-Boig com
un escriptor.
-A
la vegada em pareix una
persona composta com per moltes
persones; com una mena de puzle, no?
-Efectivament. Té el discurs narratiu en primera
persona, però procura posar-se en la pell dels altres.
Entendre’ls si més no, independentment que hi estiga d’acord o no ho estiga. Moltes
gràcies per l’entrevista. Sou molt amables. Deixa’m que et done un consell: vés-te’n a Cuba en les pròximes vacances!!!
-Ai, ai, ai,
ai…amb en Joan tant amb les novel-les i contalles com amb
les entrevistes sempre acabes rient…
25599
Objectiu Fidel. Cuba nua. Manel
Joan i Arinyó
177 páginas 21 x 14 cms.
16,00 euros
Voliana
El protagonista d’Objectiu Fidel té un somni:
ha de parlar urgentment amb
Fidel Castro. Sense pensar-ho,
se’n va a Cuba per complir aquesta missió tan
transcendental. A la maleta s’emporta dos problemes, però. El primer és que s’ha despertat
a mitjan somni i no sap quin missatge
ha de transmetre al Comandante en Jefe. El segon, molt més
perillós, és que somia en veu alta i per tant els serveis
secrets de mig món potser estan
assabentats del seu objectiu i faran el que calgui per avortar-lo.
Assessorat en tot moment pel seu
mentor Quico Guillem, autor de Mulateta meua, el
protagonista recorrerà la Perla del Carib de dalt a baix i ens la farà
conèixer a fons: el camp,
les ciutats, l’arquitectura,
la gastronomia, els museus, la beguda, la música, l’economia, la flora, la fauna i sobretot
els carrers i les persones:
cambrers i cambreres, xofers, jineteres, aconseguidors, guies…
Mig en broma, però ben seriosament, en Objectiu Fidel. Cuba nua Manel Joan i
Arinyó proclama veritats com temples sobre el socialisme,
el capitalisme, l’església,
la riquesa, la pobresa, la prostitució, el goig, el desencís, i la lluita del poble cubà per sobreviure i prosperar, digne i feliç.
Manel Joan i Arinyó,
poeta i narrador, és autor dels
llibres de relats Han donat solta als assassins (1985), Premi Ciutat d’Olot, i Stress (1985); i de les novel·les Les nits perfumades (1989),
Premi Sant Joan i traduïda al castellà Noches perfumadas (2016, Laura Editora), Com la flor blanca (1991), Contra sentit (1994), Premi
Narcís Oller, El cas Torreforta (1999), 10.193-Escuma de mar (2004), Cubaneta meua (2004), Premi
Càrcer, L’agenda del sicari (2007), Fem un trio (2009), Premi
Ciutat de Sagunt, L’atzucac del perdedor (2010), Premi
Enric Valor, A cor
obert (2013).
El gruix de la seua poesia ha estat aplegat a Plany de l’home llop –Obra poètica completa– (1999) i Versos blancs (2012). De la seua
narrativa infantil i juvenil cal destacar: Que dur
que és ser guapo! (1998), MP, una vida de llegenda (2005), Les màgiques nits de Prada (2007), Cento i les mones (2009) i L’any que vam córrer perillosament (2012).
Encara que ell ha negat sempre l’autoria de Tragicomèdia a Secundària –Memòries d’un mestre
cremat (Voliana Edicions, 2014), amb el pseudònim Mateu Lluís Vives, la magistratura ha ordenat
que se li practiquen les proves
d’ADN creatiu i en breu se sabran els resultats. Tots els indicis
i les proves l’acusen…
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069