Cazarabet conversa sobre... noves edicions
de la Institució Alfons el Magnànim.
Noves edicions
de la Institució Alfons el Magnànim.
Tono Vizcaíno Estevan
per al Institut Alfons el Magnànim i per al centre valencià
d´estudis i d´investigació reflexiona
i descriu el pensament rebuscant sobre els orígens valencians des del passat llibre i ho fa amb: A la recerca dels orígens.
El passat íber en l´imaginari col·lectiu valencià.
Aquest llibre va ser presentat a primeries de desembre a la ciutat
de València tenint com escenari a la Institució Alfons el Magnànim i al Centre Valencià d´Estudis i d´Investigació. L´autor va estar acompanyat de
Carmen Aranegui (catedràtica
d’Arqueologia de la Universitat de València) i Vicent Flor (director
del Magnànim)…l´acte va ésser organitzat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana
i Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació tenint com escenari
a l´Aula Capitular del Centre del Carme.
Allò que ens diu la editorial sobre el llibre:
Els hem vist a l'escola, en museus i jaciments arqueològics, en publicacions de caràcter divulgatiu i fins i tot -amb
un poc de sort- també en la
televisió, però... Quin lloc ocupen veritablement els ibers en l'imaginari col·lectiu valencià?
Aquest llibre es proposa explorar la imatge que s'ha construït sobre la cultura
ibera al territori valencià
durant les darreres dècades, concretament des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia (1982) fins l'actualitat, un període clau en la configuració de la identitat valenciana que ha anat acompanyat d'una ferma voluntat de reinventar els orígens.
Partint d'una revisió minuciosa del procés de construcció d'allò iber entre els segles XVI i XX, l'estudi analitza, d'una banda, com es representa aquesta cultura
als mitjans de comunicació i quins són els estereotips
que s'hi associen; i, d'altra, les maneres en què la societat valenciana percep i imagina aquest passat remot en l'actualitat.
Tot plegat, A la
recerca del orígens obri
una nova mirada sobre els ibers
en la qual, per primera vegada, la vertadera protagonista és la societat del present.
L´autor
, en Tono Vizcaíno Estevan:
És llicenciat en Història i doctor en Arqueologia
per la Universitat de València. El seu interés per les cultures antigues de la Mediterrània l’ha portat a participar en excavacions a Espanya, Itàlia, Grècia i al Marroc. Actualment desenvolupa la seua activitat professional al voltant de la gestió del patrimoni i l’estudi de les relacions entre arqueologia i societat.
Des
de la col-lecció Arxius i documents ens aplega
El cercle màgic. Assaig sobre cultures, pobles i nacions (1973-2008) des de l´experta
i certera ploma de Joan Francesc Mira.
Allò que ens diu la Institució Alfons el Magnànim:
Aquesta compilació és el resultat d’una meditada i consensuada selecció
de textos, redactats i publicats
sota diferents formats i dins d’un marc
cronològic de gran abast
(des de la dècada de 1970 fins,
pràcticament, els nostres dies). La varietat i l’extensió temporal de
la compilació ens dóna idea de la prolífica producció
de Mira i, al mateix temps,
la seua dedicació pionera a
l’antropologia social el situen,
ja en els anys setanta, com
una figura fundacional d’una disciplina acadèmica llavors emergent, tant al País Valencià com a l’Estat espanyol. No debades, la seua capacitat de mirar i escriure des
d’una perspectiva antropològica
ha continuat present al llarg de la seua vida, tal com queda ben reflectit en aquest llibre. Els textos seleccionats ofereixen una anàlisi relacional d’alguns dels ítems que han marcat la seua trajectòria intel·lectual, com ara l’evolució de les societats tradicionals o la construcció dialèctica entre
cultura, identitat i nacionalisme,
en un sentit ample i
plural, i sempre sota la seua
excepcional lent antropològica.
Joan Francesc Mira:
Joan
Francesc Mira i Casterà (València,
1939) és va llicenciar en Filosofia per la Pontificia Universitas
Lateranensis de Roma i en Filosofia
i Lletres per la Universitat de València.
Catedràtic de Grec a
Castelló de la Plana, va compaginar la docència amb una exhaustiva recerca etnogràfica
al nord del País Valencià.
Va col·laborar amb equips de recerca en el Laboratoire
d’Anthropologie Sociale de
la Sorbona i el Collège de France (París), el Consell Internacional de Ciències
Socials–UNESCO i professor visitant a la Universitat de Princeton. A València va crear i dirigir l’Institut
Valencià de Sociologia i Antropologia Social de la IVEI i el Museu
Valencià d’Etnologia. Ha sigut professor de Filologia Grega a la Universitat
de València i a la Jaume I de Castelló. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,
ha presidit Acció Cultural
del PV. Novel·lista, traductor de clàssics
i columnista, i ha estat reconegut
amb destacats guardons, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la Medalla d’Or
de la ciutat de Florència.
La mateixa col-lecció ha tret El Magnànim: setanta anys de cultura
valenciana des de la edició de Gustau Muñoz que guarda cura d´aquesta
edició.
Un llibre
per a seguir el bateg i el dia
a dia de la Institució Alfons el Magnànim.
Allò que ens conta la Institució:
a Institució
Alfons el Magnànim
concentra en su historia el conjunto de contradicciones, logros,
aspiraciones y frustraciones de una sociedad, circunstancia que la hace de
un enorme interés como reflejo, como espejo, de un
tiempo y de un país. El 2018 se cumplen setanta
años de funcionamiento del Magnànim. Nacido en
un tiempo oscuro, ha conocido etapas muy diferenciadas,
algunas luminosas, y otras no tanto. Su contribución a la cultura
valenciana es incontestable. Sus contradicciones, también. Podremos ver
aquí el interés de reconstruir y recorrer una trayectoria rica
e intensa, compleja y con altibajos, que ha
reflejado la evolución de la sociedad valenciana.
La historia del Magnànim –y de la IVEI– se puede seguir
con el rigor y el detalle oportunos en el estudio del investigador
Santi Cortés. También la de la histórica revista Debats,
analizada por Francesc Martínez Sanchis.
La historia de la Institució, además, se enmarca en su contexto cultural
e intel·lectual con los trabajos –a
cargo de Pau Viciano, Francesc Hernàndez Dobón, Pedro
Ruiz-Castell, Vicent Simbor, Miquel
Nicolás, i Gonçal López-Pampló–
que conforman la segunda parte del presente volumen y esbozan
lo que podria ser una historia de la cultura
contemporánea en el País Valenciano. Concretamente de la historiografía, la
sociología, la ciencia, la problemática de la lengua y la literatura
y el ensayo en los últimos setenta años. Un conjunto de ámbitos
del saber que conforman el trasfondo de la Institució,
en los que el Magnànim ha hecho, a lo largo
del tiempo, una aportación considerable.
La Institució
Alfons el Magnànim trau un dossier dedicat a Curial
e Güelfa dins el segon
número de la Revista Valenciana de Filologia.
Els filòlegs i els amants, que no són pocs, de les particularitats de la nostra llengua, farn un bon tast d´aquest darrer
número de la revista de filología que edita la Institució
Alfons el Magnànim.
Allò que ens trobarem en aquest número, el segon, de la revista valenciana de filología:
Presentació per Vicent J. Escartí
Però quants destinataris
té Curial e Güelfa per Júlia Butinyà
El model lingüístic
de Curial e Güelfa per Antoni Ferrando Francés
Sobre la novel·la grega
en Curial e Güelfa: la novel·la de Cimone per Sònia Gros Lladòs
La "descriptio puellae"
en el Curial e Güelfa
per Mabel Mezza
Nous documents sobre Enyego
d'Àvalos per Paolo Ponzù Donato
Cap a una nova interpretació del Curial per Abel Soler
Miscel·lània:
Teodor Llorente, traductor i creador per Irene Atalaya
Mateu Vicent Benet: la importància
d'un bandoler valencià en la literatura popular impresa (segles XVII-XVIII)per
Alejandro Llinares.
Pseudònims i anònims de Joan Fuster en la revista Verbo (1946-1956) per Mireia Ferrando Simon
¡Avant! Un poema inèdit de Vicent
Blasco Ibáñez -revisat per Constantí
Llombart per Lluís Roda
Les locucions verbals:
sintaxi, semàntica i pragmàtica per
Pelegrí Sancho
Entrevista:
A Josep Lozano per
Carles Fenollosa
Recensions:
M. A. Herrero. L'univers literari de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII per Lliris
Picó
Ferran Carbó. Els versos dels calaixos. Sobre Llibre
de meravelles de Vicent Andrés Estellés per Irene Mira-Navarro
Abel Soler. La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de
"Curial e Güelfa" per
Vicent Martines
Carles Salvador. Obra poètica completa. Introducció i edició. Lluís
Meseguer per Jaume Garcia Llorens
Vicent Beltran Calvo & Carles
Segura-Llopes. Els parlars valencians per Jordi Colomina
Segundo
Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura.
La Institució Alfons el Magnànim recopila en un
magnífico libro el periplo de la cultura
desde cursos, memorias, testimonios, textos marginales y apéndices desde València a París pasando en Madrid , Barcelona y París, en
1937….en plena contienda de la Guerra de España.
La edición de este volumen, el estudio
introductorio y la compilación de textos, trabajos y demás es de Manuel Aznar
Soler.
El libro forma parte de la colección Arxius i documents.
Aquello que nos cuenta la entidad editora, la Institució Alfons el Magnànim:
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar, en su colección Arxius i Documents, un título
fundamental para entender la política cultural de la República durante la
Guerra Civil. El Segundo Congreso Internacional de Escritores para la
Defensa de la Cultura (València-Madrid-Barcelona-París,
1937) ha sido editado y compilado por Manuel Aznar Soler(València
1951), quien también ha hecho el estudio introductorio. Aznar es catedrático de
literatura española contemporánea de la Universitat Autònoma
de Barcelona y director desde 1993 del Grupo de Estudios del Exilio Literario
(GEXEL).
Una gran reunión con la cultura como objetivo
El Segundo Congreso Internacional de
Escritores para la Defensa de la Cultura -inaugurado el 4 de julio de 1937 en
el salón de sesiones del Ayuntamiento de Valencia, entonces capital de la
República española, y presidido por el doctor Juan Negrín- constituyó el acto
de propaganda cultural más espectacular organizado por el gobierno republicano
durante los años de nuestra guerra. En efecto, el Ministerio de Instrucción
Pública y Bellas Artes y la Alianza de Intelectuales para la Defensa de la
Cultura organizaron este Congreso, que celebró también sesiones en Madrid,
Barcelona y París, y en el que participaron algunos de los mejores escritores
antifascistas de todo el mundo (Rafael Alberti, Louis Aragon,
Julien Benda, José
Bergamín, Jean-Richard Bloch, Bertolt
Brecht, Alejo Carpentier, Malcolm Cowley, Ilya Ehrenburg, Raúl González
Tuñón, Nicolás Guillén, Langston Hughes, Vicente
Huidobro, Mijaíl Koltzov, Jef
Last, María Teresa León, Antonio Machado, André
Malraux, José Mancisidor, Juan Marinello,
María Osten, Pablo Neruda, Octavio Paz, Carlos
Pellicer, Nicola Potenza, Gustav Regler, Ludwig Renn, Carles Salvador, Anna Seghers,
Jaume Serra Húnter, Arturo Serrano Plaja, Stephen Spender, Anne Louise Strong,
Sylvia Towsend Warner, Tristan
Tzara y César Vallejo, entre otros), para expresar la
solidaridad de la intelectualidad antifascista internacional con el gobierno
republicano del Frente Popular, es decir, con la democracia y con la libertad.
El presente libro, además de un ensayo de
interpretación de la significación histórica de este mítico Congreso,
reproduce, como su subtítulo indica, una valiosa documentación tanto textual
(126 discursos, 51 textos memorialísticos y
testimoniales, 80 textos marginales y 6 apéndices) como gráfica (por ejemplo,
la edición de las fotografías disparadas por Gerda
Taro en las sesiones de Valencia y Madrid, editadas por Lorna
Arroyo, o la reproducción facsimilar en el apéndice 6 del cuaderno en que
Adolfo Sánchez Vázquez, director entonces del periódico madrileño Ahora, consiguió reunir los autógrafos manuscritos
de 51 escritores asistentes al Congreso, redactados en sus lenguas respectivas
y rubricados con sus correspondientes firmas). Toda esta documentación textual
y gráfica quiere proporcionar al lector los materiales necesarios para
construir su propia interpretación de un Congreso que, en palabras de Gabriel
García Márquez, no fue un simple entretenimiento de salón, sino que tuvo
"una significación histórica real en nuestro tiempo".
I dins la col-lecció de la Institució Alfons el Magnànim, ADÉ&ARA/4,
també podem degustar-hi
el llibre La
cara secreta de la política valenciana. De la predemocracia
al Estatuto de Benicàssim un llibre
d´estudi, investigación i reflexió
des de la ploma de Jesús Sanz Díaz.
Aquello
que nos “dice” o nos explica la entidad editora, la Institució
Alfons el Magnànim:
El parto
del País Valenciano desde los estertores de la dictadura hasta la democracia y
el Estatuto de Autonomía estuvo cuajado de resistencias de la ultraderecha,
nacimientos y defunciones de partidos testimoniales o ávidos de votos, pugnas
por hacerse con el poder partidario y puestos en las listas electorales, y el
renacimiento de un nacionalismo progresista obstaculizadopor
el "blaverismo" de la derecha más
reaccionaria, que recurrió a la violencia física y a un oscurantismo
injustificable.
El nacimiento y unificación de los socialismos,
el combinado de UCD, los enfrentamientos ideológicos en el seno del PCPV y el
hundimiento de UDPV y PSPV, los pactos secretos dentro y fuera de los partidos,
los proyectos que nunca triunfaron y las zancadillas de unos a otros para tocar
poder.
Mucho de ello está recogido en este libro,
esclarecedor de una transición violenta y deliberadamente opaca. De ahí el
título, que recoge lo más conocido pero también lo más oculto de esa compleja
década.
El autor,
Jesús Sanz:
Jesús
Sanz Díaz (Cuenca, 1950). Licenciado en Filosofía y periodista. Ha trabajado,
durante la dictadura franquista, en medios clandestinos (Mundo Obrero,
Radio España Independiente/La Pirenaica, ambos del Partido Comunista de España)
y otros ya en democracia: Diario
de Valencia, Agencia Logos, Cal
Dir,Valencia
Semanal, Arreu; y en Radio Nacional de España
(RTVE) como informador parlamentario y político. Asesor de la Presidencia del Consell Preautonómico Valenciano y responsable de
información de la Mostra València
Cinema del Mediterrani; es
autor de los libros El movimiento obrero en el País Valenciano
(1939-1976) (1976) y La cara
secreta de la política valenciana. De la predemocracia
al Estatuto de Benicàssim (1982). Preso político
durante la dictadura; cofundador de la Unió de Periodistes
Valencians; procesado y absuelto, en democracia, por
artículos sobre la ultraderecha; sindicalista de CCOO y galardonado con el
Premio Libertad de
Expresión de la Unió
de Periodistes;
Entra en
su web y le conocerás más.... https://jesussanzdiaz.wordpress.com/2015/05/06/la-cara-secreta-de-la-politica-valenciana/
Per acabar aquest especial en que vos fiquem
al dia d´algunes de les
“noves edicions” de la Institució
Alfomns el Magnànim vos fiquem al dia amb
Historietes valencianes del segle XIX. Els pioners del tebeo des de la ploma de Jordi Giner Monfort,
llibre integrat dins la col-lecció Fonaments de la Institució Alfons el Magnànim.
Allò que trobarem amb
la lectura del llibre:
Durant l'últim terç
del segle XIX la societat
valenciana va viure una explosió
de publicacions periòdiques
de tot tipus: polítiques, literàries i, especialment, les de caràcter sicalíptic, que tanta popularitat
tingueren en el segle XX.
En una època en què els avanços en reproducció d'imatges començaven a implantar-se en les revistes, apareixen les primeres historietes, allò que anys més tard
coneixeríem com a tebeo o còmic. L'objectiu d'aquest llibre és treure a la llum l'obra que aquells primers il·lustradors van publicar en les revistes valencianes de l'últim terç del segle XIX. Entre aquells artistes trobarem alguns noms il·lustres com ara els de Manuel González
Martí, Salustiano Asenjo o Francisco Roig Bataller. Junt a ells apareixen altres autors menys
coneguts, alguns anònims difícilment
identificables i també autèntiques figures de l'humor d'aquella època com ara Cilla, Escaler o Fradera.
En definitiva, una selecció
de les que podríem considerar les primeres
historietes aparegudes en
la premsa valenciana.
Ens apropem una miqueta
més a l´autor, en Jordi
Giner: nascut a Bilbao el 1978. Doctor en Sociologia i professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069