La
Librería de El Sueño Igualitario
DOS TOMS EDITATS PEL SERVEI DE PUBLICACIONS DE
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA ENS APROPEN A COM ÉS EL NOSTRE POBLE, LA SEVA GENT I
EL TERRITORI JA EN EL SEGLE XXI.
ELS DOS TOMS SÓN UNA MOSTRA O UN VENTALL QUE
ENS ENSENYA TOT ALLÒ QUE SOM DES DEL QUE HEM SIGUT I FINS I TOT ES POT ATISBAR
CAP ON PODEM ANAR.
És un llibre
que abraça des de la geografía a la economía: “El lector trobarà una indagació
sobre la realitat social, econòmica i humana del País Valencià i sobre les
perspectives de futur en l’època post-crisi. Comarca a comarca, amb àmplies
incursions històriques, en diàleg amb interlocutors locals i l’aportació de la
bibliografia precedent, es presenta un quadre de conjunt de les possibilitats i
dificultats actuals del territori valencià”.
ALLÒ QUE ENS DIU EL LLIBRE, LA SINOPSIS QUE
ENS ADREÇA EL SEVEI DE PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA:
El lector
trobarà en aquestes pàgines una indagació sobre la realitat social, econòmica i
humana del País Valencià i sobre les perspectives de futur en l’època
post-crisi. Comarca a comarca, amb àmplies incursions històriques, en diàleg
amb interlocutors locals, aportació de dades estadístiques i de la bibliografia
precedent, es presenta un quadre de conjunt de les possibilitats i dificultats
actuals del territori valencià. Aquest llibre s’inscriu en una llarga tradició
d’obres sobre el país i la seua gent que comença amb Cavanilles i les
Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y
Frutos del Reyno de Valencia i culmina amb Joan Fuster i el clàssic El País
Valenciano (1962). Ara tenim davant un nou viatge pel País Valencià a càrrec de
dos economistes de trajectòria i experiència contrastades en l’àmbit de
l’anàlisi territorial i l’economia urbana.
ELS SEUS
AUTORS:
NÉSTOR
NOVELL.-
Aquest economist, fou director del Centre
d´Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_d%27Estudis_i_Investigacions_Comarcals_Alfons_el_Vell ; http://alfonselvell.com/ ). Fou
l´inspirador del projecte de les Comarques Centrals Valencianes. Va treballar a
l´Ajuntament de Gandia disn l´àrea d´Urbanisme i Promoció Econòmica i Promoció
Econòmica e Innovació. Ha publicat o coordinat altres llibres: El llibre de la
Safor; Pla de promoció socioeconómica i d´ordenació territorial de les
Comarques Centrals Valencianes; La Safor en xifres; Registre meterològic per a
l´estudi de la climatología de Gandia i el seu districte 1915-1944 de Gaietà
Garcia Castellò.
JOSEP SORRIBES.-
És profesor d´Economia Regional i Urbana a la
Universitat de València des de l´any 1973 a l´any passat.Entre 1979 i 1989 fou
economiksta de l´Ajuntament de València. I cap
de gabinet de l´alcalde Pérez
Casado. Autor, entre altres, de Compendre
i gestionar la ciutat: un assaig d´economia i política urbana;La
ciutat desitjada . València entre el passat i el futur; Un país de ciutats o
les ciutats d´un país; València 1808-1991,
en trànsit a la ciutat i València 1940-2014 construcción y destrucción
de la ciudad.
Cazarabet
conversa amb Nèstor Novell i Josep Sorribes:
-Amics
aquest més que un viatge territorial i “de geografía” com el podríem entendre
és una mena de recorregut que tracta de captar el pols social aquests primers
anys del segle XXI. Què ens podeu dir?
-Crec que el resultat del llibre és un retrat
del País d’aquests darrers anys. I aquesta és una de les seues virtuts –si en
té alguna-: el llibre vol recuperar la perspectiva, la
visió unitària del País. Que és un llibre de viatges és indubtable, però també
és moltes coses més. En el llibre parlem d’economia, de societat, de cultura,
de geografia i de la història dels sectors productius de les ciutats, però, com
és lògic, el viatger no pot evitar aturar-se davant d’un retaule gòtic, o d’una
magnífica portalada barroca, o gaudir del paisatge, o s’esborrona davant la
desfeta immobiliària, escorcolla en les tradicions, escolta allò que els pobles
veïns diuen de la ciutat, o recupera forces amb la gastronomia i la qualitat
dels vins de cada indret.
-De tota manera
la geografía s´apropa molt a l´economia, a les derivacions socials i al paper
de tots els valencians i valencianes…
-Gustau Munyoz, Joan Romero i Josep A. Ybarra,
veritables animadors intel·lectuals del projecte, coincideixen en dir que és un
llibre fora de catàleg escrit per persones fora de catàleg. Que cada un estenga
aquesta frase com vulga, de segur que pense el que pense hi no va massa errat,
però jo crec que es referien a que és un llibre que fuig del tecnicisme
economic per fer una descripció de caire humanístic i no d’especialització
temàtica o espacial com solen fer-se ara.
-Es un treball
immens. Quan vos ha costat dur-lo a terme?
-Tot plegat, 3 anys i mig
de viatjar, arreplegar informació, entrevistar a persones i esciure’l, i mig
any d’edició
-I allò més
important: com vos ho heu fet?. Com i de quina manera
vos vau plantetjar el treball?
-Tots dos dissenyarem una istorianc de mínims
(ell és més urbanita i jo més comarcalista), i decidirem dividir-nos el País en
dos. Al sud lo riu Xúquer per a mi, al nord per a ell. La comanda que teniem
era descriure com estaven vivint la crisi istoria una cinquantena de ciutats,
però poc a poc, amb l’alegria que dóna l’amistat i la istoriancia, el treball
va anar eixamplant-se a prop d’un centenar de ciutats i els territoris que vertebren aquestes
ciutats, a més, introduirem un recorregut per la seua istoria recent, la
cultura i la societat…
-Amics, quin pes ha tingut el teu
paper pretèrit dins el CEIC Alfons el Vell?
-El CEIC Alfons el Vell, almenys durant
bastants anys, era una institució de carácter comarcal que sempre ha tingut
present el País en el seu conjunt. El gran volum d’estudis, llibres, projectes
i xerrades per a la Safor, per a les Comarques Centrals Valencianes i pel al
País així ho demostra, com també ho posa de manifest les tradiccions dels
clàssics valencians i de Joan Fuster a l’anglès i a l’italià o la participació
en les seues activitats de la majoria dels intel·lectuals de parla catalana. El
CEIC es va creure allò de “fer comarca és la nostra manera de fer País”
-I el fet d´ésser
l’inspirador del projecte de les Comarques Centrals Valencianes?. D‘alguna
manera, pensó, llegint allà i ací que t’ha ajudat amb el llibre, no?
-Si, perquè és un specialme que me’l conec
molt bé des de fa temps i he format part dels equips que han redactat els
diferents projectes territorials al respecte, specialmente el projecte
Terra-Concercost finançat per la Unió Europea, del qual també vaig ser redactor.
-També vas
treballar en un área, de l´Ajuntament de Gandia, la d’Urbanisme i promoció
económica e innovació que, segurament, també t’ha aportat molts arguments
a l’hora de poder desenvolupar aquest doble volum que ens explica l’evolució
económica del País Valencià…
-Evidentment, perquè va ser una etapa on vaig
tindre que baixar de les classes i de la teoria a xafar la realitat i la seua
gestió. L’aprenentatge de les dificultats de l’administració local, clarament
subfinançada per l’estat, per a desenvolupar polítiques de promoció econòmica,
o conèixer els mecanismes reals de l’urbanisme i afrontar els grups de pressió
del sector immobiliari, és una expeiència dura però molt recomanable per
conèixer la realitat de manera escaient
-Amics, d´alguna
manera vos va inspirar Antonio José de Cavanilles…tot i que ells es va decantar
més pels trets geogràfics en consonancia amb els trets naturals…Què ens podeu
dir?
-El llibre és deutor dels més de 150
col·laboradors, alguns d’ells de ben notables,
que pels diferents pobles i comarques han anat explicant-nos com s’hi
viu, que pensen, quines il·lusions i quins desencisos han marcat o marquen la
seua vida social i territori.
A més, el nostre País està ple de petits
nuclis, colles d’amics, d’un seguit de bojos pel País, que des de la més pura
voluntarietat, ací publiquen una revista, allà organitzen un centre
excursionista, en altre lloc s’organitzen en un Institut d’Estudis Comarcals,
en altre en associació cultural…. Tot el País està ple d’aquests valencianistes
que algú els hauria de tindre en compte perquè constitueixen la part més lúcida
i generosa de la societat civil dels nostres pobles i ciutats. Aquests
personatges i les seues publicacions, sempre modestes, però de molt d’interés,
han tingut una gran territorio en tot allò que diem al llibre
També hi estan presents altres amics, la
majoria professors universitaris o d’institut. Són aquella gran colla que
Fuster ens va deixar d’herència per a estudiar i pensar el País. La territorio
d’estudis sobre el País durant els anys 70, 80 i 90 del segle passat va estar
magnífica. Els seus estudis, en la mesura que ens ha estat territo, conformen
una part important i impagable del nostre relat
I com no, al llibre hem arreplegat les
opinions i els estudis de molts personatges il·lustres, des d’Altamira i
Blasco, fins a Azorín i Gabriel Miró, passant per Sanchis Guarner, Ninyoles,
Vicent Rosselló, o Ernest Lluch, per citar alguns, però sobre tot, el nostre
treball té un deute molt gran amb dues obres essencials: Les Observacions
d’Antoni Josep Cavanilles i el Viatge al País Valencià de Joan Fuster.
-El País Valencià sap traure profit
dels seus recusos naturals sense aplegar a explotar,de
mala manera, al territorio?
-El llibre vol ser una fotografia de la
realitat que hem observat i estudiat. L’evolució del País en els darrers 20
anys ha estat negativa. El model
immobiliari-turístic, de treballs temporals, mal pagats i d’escassa
qualificació, s’ha mostrat obsolet. Vist a mitjà termini, ha empobrit a grans
capes de la nostra societat, ha expulsat el nostres joves del mercat laboral i
ha destroçat el seu principoal recurs: el territori i el paisatge.
Estem convençuts que sense una agricultura
moderna i una indústria competitiva que associen serveis avançats, no se’n
sortirem. Però tampoc hi haurà País sense una major cohesió territorial,
econòmica i social, la qual cosa depén d’un lideratge amb capacitat de bastir
un relat de futur per al País. Som un País de petita empresa, de petites
ciutats de petit món cultural que necessita del suport d’una administració
moderna per innovar i transforma-se (però ni això tenim, l’estat nega el
finaçament just a les nostres institucions).
Dividits, atomitzats, provincianitzats continuarem sent invisibles i no
comptarem res en el conjunt de l’estat ni a Europa.
-Si no se saben
aprofitar bé certes ferramentes o recursos, com el turisme o la seva gestió
se’ns va de les mans….aquest sector que “tira” molt de l´economia del País Valencià ; se’ns pot tornar en contra, no?
-El íneao, excepte en Benidorm que és una
íneaori, i el que realitzen a petita escala diverses iniciatives de íneaor
cultural-rural-mediambiental, ha estat i és una rèmora per al futur del País.
L’estat de les ciutats i del sistema productiu
com a conseqüència de la crisi íneaori és decebedor, la qual cosa ens remet a
diversos factors: Per una banda, la crisi financera, que al País agafa una
volada tremenda per una nefanda política dels governs del PP basada en el
taulell i l’especulació urbana i el íneao –són els anys del Eje de la
Properidad contra l’Eix Mediterrani-; i per altra, les conseqüències de la
globalització sobre un teixit productiu de petita i molt petita mitjana empresa
que té dificultats serioses de competir via preus amb els països emergents.
La crisi va ser el trencament violent d’un món
irreal de íneao, perqùe el País ja portava 15 anys de pèrdua relativa de
productivitat i de ínea de renda. La qüestió es que molt dificílment el País
ínea recuperar aquests 20 anys perduts front a uns competidors globals que ens
han passat a tota velocitat.
Per altra banda, la dimissió de les elits
polítiques i econòmiques i intel·lectuals valencianes. Marcades pel localisme
i/o el provincianisme han renunciat a un relat del País del valencians i a
elaborar una íneaorio de País, d’un projecte compartit. Sense un País
cohesionat ni horitzonts ínea anar malament ho tindrem.
A més, la divisió administrativa provincial i
municipal són un fre tant per la cohesió íneaorioica del País com per la gestió del íneaorio. La gran majoria dels
municipis valencians tenen menys de 5.000 habitants, és dir, no tenen recursos
ni humans ni econòmics per a gestionar competències tan important com
l’urbanisme, infrastructures bàsiques o el cicle integral de l’aigua, etc. –i
així ens ha anat els darrers anys-. Ens calen 16 o 18 comarques de gestió, no
les 32 històriques, com esglaó intermedi entre la Generalitat i el municipi.
Aquestes arreplegarien moltes competències municipals i d’altres cedides per la
Generalitat per aproximar les polítiques
a les necessitats de cada íneaorio. És el principi de subsidiarietat. En
aquesta ínea, que es la que segueixen molts països a Europa, les Diputacions no
tenen cap sentit. Per altra banda, el País, bastant divers, mostra clarament 5
àrees o Governacions, que permetrien a la Generalitat actuar amb certa voluntat
federalitzant i territorial, i no centralista. El nostre llibre s’estructura en
base a aquestes Governacions i al seu si les 18 àrees comarcals de gestió.
-Amic,
a vosaltres com vos ha anat aquesta aventura analítica, tenint en compte que
heu pogut contemplar la transició, viure en la dictadura….
-El País té futur i té moltes iniciatives
modèliques: la Foia de Castalla, el taulell de Castelló, els sector
agroalimentari, la indústria turística de Benidorm, etc.-. Tenim un capital
humà emprenedor i dinàmic i una extensa xarxa de ciutats intermèdies que el
vertebra. Al llibre en parlem de la desfeta però també dels sectors i les idees
que ens obrin a l’esperança. El denominador comú de les petites illes d’èxit és
la innovació, i no tant la innovació de producte o la innovació tecnològica,
que també, sinó especialment la innovació en la organització, és a dir, la
creació de Xarxes de col·laboració, d’aprofitar l’economia col·laborativa, de generar cadenes de valor de geometria
variable i d’integrar tota la cadena de valor. En aquest sentit, la Foia de
Castalla és un cas paradigmàtic.
El País té també molts problemes, però un que
no es pot defugir és la negativa de la dreta sociològica, molt impregnada de la
cultura política del franquisme, a cohesionar social, econòmica, comunicativa i
políticament, el País dels valencians. A hores d’ara, un dels principals
problemes dels valencians és el procés de recentralització i d’acumulació de
poder econòmic i polític a Madrid, que no només nega inversions i finançament
de polítiques als valencians, sinó que nega la seua cultura, la seua llengua i
la seua via particular basada en xarxes de petites i mitjanes empreses i xarxes de petites i mitjanes ciutats, que
necessita de polítiques adients i específiques.
-Amic Josep
la teva trajectòria laboral, especialment la que engloba el treballar al
departament d´economia…t´ha ajudat a l´hora d´encarar aquest llibre?
-Per pura casualidad a l’any 1975 vaig anar a
casa Ernest Lluch a parlar de la meua tesi. Estava treballant sobre el
erritorio, peò no ho tenia clar, però li vaig preguntar alguna coisa així com:
Ide les ciutats què?. Em contestà que aleshores tenia
que parlar amb Francesc Roca a Barcelona. Cap allà hi vaig anar, em va inocular
el virus i … fins avui.
De la influencia dels meus treballs previs i
de la Universitat qualsevol pot anar al biblioteca i veure el seguit de
publicacions al respecte. Millors o pitjors són una bona mostra del meu interés
per les ciutats, el erritorio i el País, erritoriote l’estudi de la capital
(dimitida) de València
-Podríem dir que
el nostre erritorio, que el País Valencià, ha sofert d’expoli?
-No és cap eufemisme. Expoli... i tant.
L’artificialització del sòl en la franja costanera és altíssima
i pràcticament ens l’hem carregada en nom d’un turisme especulatiu,
barroer, que ens empenta a un model econòmic
demencial, de baixos salaris i baixa productivitat. I a les ciutats ha
creixcut el radi molt més que no pas la població i quan ú es passeja per els
nous teixits urbans, la llàgrima de l' urbanisme, no es pot evitat un atac de santa ira. I, per si tot açò fos poc,
la miríada d’urbanitzacions residencials de baixa densitat (el que els
anglosaxons anomenen "urban sprawl" ha generat
un consum de sòl desproporcionat, elevats costos mediambientals i greus
problemes de cohesió social. Per no parlar de la despoblació de moltes àrees
interiors del País.
El
problema és que tot açò no és fruït de la bombolla del 2002- 2008. Ve de molt abans, dels anys
60 i sembla que ningú se n’adona que les actuacions sobre el territori son
irreversibles o reversibles a un alt cost
i mai a curt termini.
-Però de l´expoli
ens podem recuperar?. Com i de quina manera?, Com ho estem fent fins ara i quin futur hi preveus?
-Mentre hi ha vida hi ha esperança i com diu
Jose Luis Cuerda" amanece que no es
poco". Però és una tsasca molt difícil
i a mitjà termini mitigar (que no
eliminar) l’expoli. Però sense fer-se massa esperançes és fonamental
canvis radicals en l’administraciò local
i en la forma de treball del govern autonòmic. Necessitem unitats
territorisls ben dotades de capital humà, amb recursos financers i amb una interlocució continuada i
estructurada amb les conselleries.
Sumar, sumar i sumar. Ni els municipis, ni les comarques històriques ni, evidentment, les províncies
són eines utils. Hi ha camis alternatius
però la reforma esmentada és
urgent i hi ha massa por .. I un territori mal
organitzat genera pèrdues en el benestar social i en el desenvolupament econòmic. Però com no en fem de números (de
nou, per por), sembla que no hi passa res i la irracionalitat es retroalimenta.
26635
Nou viatge pel País
Valencià (2 volums).
Nèstor Novell, Josep Sorribes
1634 páginas 16,5 x 23,5 cms.
50,00 euros
Universitat de València
El lector trobarà en aquestes
pàgines una indagació sobre la realitat social, econòmica i humana del País
Valencià i sobre les perspectives de futur en l’època post-crisi. Comarca a
comarca, amb àmplies incursions històriques, en diàleg amb interlocutors
locals, aportació de dades estadístiques i de la bibliografia precedent, es
presenta un quadre de conjunt de les possibilitats i dificultats actuals del
territori valencià. Aquest llibre s’inscriu en una llarga tradició d’obres
sobre el país i la seua gent que comença amb Cavanilles i les Observaciones
sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno
de Valencia i culmina amb Joan Fuster i el clàssic El País Valenciano (1962).
Ara tenim davant un nou viatge pel País Valencià a càrrec de dos economistes de
trajectòria i experiència contrastades en l’àmbit de l’anàlisi territorial i
l’economia urbana.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069