Cazarabet conversa con... Jordi
Llobregat, autor de “No hi ha llum
sota la neu” (Columna)
Jordi Llobregat, dins
del segell del Grup62… des de Columna ens escriu una novel-la que, una
vegada encetada des de la lectura, no pots deixar i que la penses fins i tot quan
no l´estàs llegint…
Una altra novel-la que amaga, guardant,
tot un antic secret …..en
un escenari que és un lloc oblidat.
En la novel-la el silenci s un dels protagonistes principals i on els crims,
malauradament, són tan els coprotagonistes com l´estri que accelera la trama que ens
presenta en Jordi Llobregat.
La col-lecció on està aficada
aquest llibre de Columna Edicions, dins del Grup 62, és de bastiments clàssics…
La sinopsis del llibre:
Un home despullat, amb les mans lligades
i les parpelles cosides amb un filferro apareix submergit dins les aigües glaçades d’una piscina durant la construcció de l’estació d’esquí Vall de Beau, al Pirineu. Es tracta de la
infraestructura més emblemàtica
de la candidatura hispano-francesa als pròxims Jocs Olímpics
d’Hivern.
La sotsinspectora
Álex Serra i el tinent de policia
francès Jean Cassel seran els encarregats
de la investigació. Després
d’estar un temps apartada
del cos a causa d’un greu incident en què Serra va disparar a un company,
els seus superiors l’envien a les muntanyes a investigar el cas.
Serra va créixer en un poblet
de la zona, a l’altra banda de la vall.
Ningú coneix el lloc tan bé com
ella.
Quan torna, es troba
tot allò que pensava que havia deixat enrere: una muntanya despietada i un entorn opressiu dominat pels secrets
i els records d’un passat que encara no ha superat.
Ara, a més, un assassí intel·ligent i implacable la posarà
a prova, ja que aquest serà només
el primer d’una sèrie de crims que tenen a veure amb una història
que ha estat oculta durant dècades. Només qui la conegui podrà resoldre el cas i atrapar el misteriós
criminal.
Mentrestant, està a punt de desencadenar-se la tempesta
més devastadora dels últims vint anys.
L´autor, en Jordi Llobregat:
www.jordillobregat.com
Aquest escriptor valencià, va somiar ser escriptor quan tenia dotze anys, després
de veure la pel·lícula Le
magnifique, amb Jean-Paul Belmondo
i Jacqueline Bisset. Ha escrit
molts relats publicats en diverses antologies, és l’autor de la novel·la El secret de Vesalius (Columna,
2015), traduïda a dinou llengües i venuda a més de quaranta països. És creador i director de València Negra (festival internacional de gènere negre), codirector del
festival Torrent Històrica
i del cicle de trobades culturals
XATS a la Fundació Bancaixa.
Escriu la columna cultural «Atasco en la mesita de
noche» al diari Las Provincias i col·labora
amb diversos mitjans especialitzats. Forma part del grup literari El Cuaderno Rojo.
Cazarabet
conversa amb Jordi Llobregat:
-Amic
Jordi, ens proposes amb No hi
ha llum sota la neu una història policíaca—no sé si del tot
catalogada dins el gènere negre, pot ser més aviat grisós—molt clàssica en
molts aspectes: cert rerafons de la trama, cert
plantejament, el retrat del personatges, les situacions, el “ritual de la
mort”…i ho fas sense por perque, a vegades, al
apropar-se tant a “lo clàssic” es pot caure en cert vertigen per que els
resultats ja són el que són i clar un es fica una alçada molt particular, oi?
-Així és, no obstant això, no crec que hàgem d'escriure amb por. Escriure és un acte molt allunyat
d'això. Escriure resulta més un esforç d'introspecció,
de cerca d'un mateix, assumint el major risc possible. És cert que, si alcem la vista del teclat i fem cas del nostre entorn, i observem allò que alguns determinen com cànons, identifiquem
les fronteres (fictícies o
no) dels gèneres i reflexionem sobretot l'escrit, pot donar-nos cert vertigen, fins i tot podem
preguntar-nos perquè escriure
si ja està tot dit i potser
amb millors paraules. Però això mai serà
veritat i, per descomptat, mai serà la teua
veritat. Has de traçar la teua pròpia senda el millor que pugues i veure on et porta. Això ningú ho
farà per tu.
-Jordi, què et va fer pensar amb aquesta
història…una història que té molt endins altres històries: personals, íntimes …
Es tracta d´una mena de contalla a manera de nina rusa, oi?.-T´agrada, també,
estirar de certs fils des del passat per trobar-hi vinculacions de les trames
que ens planteges?
-Tot va començar amb una antiga fotografia que em
va seduir i em va provocar inquietud. Un grup de joves seminaristes de 1920.
Les seues actituds, la seua expressió corporal mostraven emocions totalment
contràries al que podia pressuposar-se d'estudiants
religiosos. Em vaig fer preguntes i supose que és
així com comença tot, fent-te preguntes. El símil de nines russes em sembla
ideal, jo solc utilitzar la idea de puzle. Tant l'un com l'altre és un joc que propose al lector. Així és, el passat sempre està present
en cadascun de nosaltres. Ens defineix, som el que som per tot allò que hem
viscut, experimentat i aprés, però també pel que han viscut uns altres abans
que nosaltres. Per aquest motiu, m'agrada indagar entre aquets fils, connexions
que, sent molt llunyanes en el temps, acaben tenint a veure amb nosaltres
mateixos.
-Sembla, em sembla, que tot allò que
pretens és divertir-te i a alhora divertir-nos, oi?
-Potser no tot però, sens dubte, una bona part.
Malgrat l'esforç i sofriment que comporta el procés d'escriptura, també busque en això l'emoció i excitació que m'assalta en
determinats moments. En la majoria de les ocasions, em plantege
la construcció de trames, escenes o personatges com un repte. Una forma d' auto-seduir-me i, per tant, de passar-ho bé, amb la
presumpció que al lector li ocorrerà el mateix.
-Però
Jordi t´ has hagut de documentar, oi? Com i de quina manera ho has fet?
-Cerques assessorament en temes com més tècnics com el policial, el científic,
la criminologia…?
-La documentació és un dels pilars de la meua escriptura.
En la majoria de les ocasions, és una cosa molt plaent, quasi massa, perquè
solc perdre'm seduït pel tema que estic investigant. A més de bussejar en internet, em faig amb tots els llibres que puc i, sobretot,
m'agrada trepitjar els espais on transcorre la història. És això últim, amb
tota seguretat, la experiencia que més m'aporta, la
que em suggereix més coses.
-Com fas el retrat dels policies, en concret,
com vas pensar i com fiques al damunt del taulell d´escacs
a la subinspectora ÀLEX Serra? -Una subinspectora que té que treballar-hi amb el seu homòleg,
el tinent de policía francés,
Jean Cassel…cercar com té que ésser la seva relació
és difícil?
-Tinc la sort de gaudir d´amics
que pertanyen a diferents cossos de les forces de seguretat de l'estat (alguns
d'ells, fins i tot, són escriptors). A mès, el meu
propi germà és també policia. Això em permet obtindre informació tècnica de
primera mà. No obstant això, m'interessa molt més, a l'hora de construir un
personatge, la part més humana del mateix i en aqueix sentit, és aquesta la
informació que intente aconseguir amb major afany i
és més difícil de obtindre.
La relació entre Álex Serra i Jean Cassel és complexa perquè són, a priori, personalitats molt
oposades, la qual cosa fa que xoquen però també que es complementen. No acaba
d'estar clar i, per això mateix, es tracta d'una relació que em va agradar molt
desenvolupar per la seua indefinició.
-L´ escenari : els Pirineus, un racó on torna
la protagonista Serra perque ella era d´ allí, però
va marxar…els retorns sempre acabem per traure més fantasmes que situacions de
plaer, no?. Hi ha coses, esdeveniments, persones, records que és impossible
deixar a l´ arrere per molta terra que fiques pel enmig, oi? -I els records,
aquests que són insuperables… inevitablement hi tornen, veritat?
-La nostra relació amb el passat és molt curiosa.
Quan tornem a un lloc perquè volem recuperar alguna vivència que recordem amb
afecte, sempre resulta decebedor perquè mai és possible viure el mateix. Quan
ens adonem, ens embolica la nostàlgia i la tristesa de saber que mai tornarà
aquell temps, ni allò que va ocórrer. Ni tampoc som nosaltres els mateixos. És
com despertar i advertir de sobte que has envellit i que tot és efímer, fem el
que fem.
Al mateix temps, el passat ens persegueix
invariablement. En alguns casos, un fet puntual del passat ha sigut tan
important, tan tràgic que ens ha determinat més que cap altra cosa en la nostra
vida. Aqueix record ens persegueix per molt que ens obstinem a enterrar-lo en
la nostra memòria. Quants de nosaltres volguerem
tornar arrere i canviar alguna cosa que es va dir, o que no es va dir, alguna
cosa que vam fer o que no vam fer?
-Jordi, amic, què tenen les valls per atraure
tant als crims o als criminals? Serran els
secrets I els silencis el brou del cultiu ideal per al crim I per als
criminals? -Aquests indrets són tancats, el silenci ronda, són d´ un entorn
opressiu que em fa defallir…són gairebé claustrofòfics,
per què? -que consti que jo visc en una vall d´ aquestes-… és la por a que tot
es sàpiga pel fet de viure en un lloc on tots es coneixen un estris amb una
mena de doble perill?
-Sens dubte, són entorns únics i susceptibles de
convertir-se en escenari de bones històries. El silenci sempre amaga alguna
cosa: secrets, velles històries de rancor, enveges i venjances pendents. Les
xicotetes comunitats són llocs terrorífics, no hi ha espai més procliu a una
tragèdia humana que un poble on tothom es coneix. Resulta increïblement
atractiu observar com en aquets llocs es donen al mateix temps les
característiques més belles de l'ésser humà: solidaritat, amor, pertinença...,
amb la maldat i mesquinesa més profunda. La seua aparent tranquil·litat i
bellesa solen ser un parany. Si a més, eres un foraster, un tipus que no
pertany a la comunitat, estàs perdut.
-L´
assassí és , sobretot despiadat i més que res, molt intel-ligent, per què i de quina manera vols
manifestar-ho…la veritat és que en veure la descripció de l´ assassinat i de la
víctima ja es nota…-Un assassí que, a més, es converteix en assassí múltiple…es
recrea, li agrada i desafia a la policia i a la fermesa de tota una vall…vols
transmetre aquesta mena de domini per la seva part?
-La intel·ligència és seductora i encara ho és
més si resulta ser la d'un criminal. Un adversari digne de la sotsinspectora
Álex Serra havia de ser així. Però també perquè la història passada del
personatge li porta a això. No es tracta tant de domini com de fermesa que té
el assassí en què el que fa és correcte. L'assassí va dos passos per davant
dels investigadors i un pas per davant del lector. Ha de ser així. Si fora per
darrere la novel·la s'acabava abans de començar.
-Però la trama té pretèrit dins pretèrits…ho
sigui té molta, molta historia a l´ arrere,oi? Per què ho vols manifestar així?
-Les històries sempre són conglomerats
d'històries passades i aquestes, al seu torn, ho tornen a ser també d’altres
històries, en un cicle que no acaba mai. M'interessa molt aquestes relacions
entre present i passat, però sobretot m'interessa la profunditat de la trama i
dels mateixos personatges que es defineixen tant pel que diuen i fa ara com pel
que van dir o van fer en altre temps.
-Els secrets i els silencis són estris amb els
que els creadors d´ aquestes trames, o sigui els escriptors hi jugeu força bé….i nosaltres mentrestant ---jjjjjjj--- ho passem contenint l´ alé
….perque , aquests silencis i secrets, no deixa d´
ésser una bona trampa ,oi? - Vosaltres , amics escriptors, ens feu un bon
embolic, oi----jjjj---
-Com he dit abans,
em plantege les novel·les com un gran joc entre els lectors
i jo, sota el punt de
partida que un llibre mai està complet fins
que, després de ser escrit,
és llegit. Per això, tot allò
que es fa o diu i el que no es fa o no es diu – els silencis
– han de resultar una manera d'entregar al lector
peces d'un puzle perquè vaja unint-les i, a poc a poc, completar la història. El repte és que just quan col·loque
l'última peça, ho entenga tot.
-Amic, per què et desenvolupes tan bé dins la novel-la negra, policíaca i criminal així com amb els thrilers? -Particularment, per què t´atrau
tant aquest gènere? -És el gènere on pots descriure, més i millor, allò
que et remou per dins? Perque a tú,
amic, que és allò que et remou?
-La
veritat és que no m'ho he preguntat. Ara mateix, em sent
còmode dins del gènere, em permet
fer coses o comptar coses
que m'interessen, em permet arribar als lectors d'una manera concreta.
Encara que no sabria aprofundir
més perquè encara no ho he descobert tot.
Em remou la
idea de contar la millor història
de la millor forma possible,
aquella que aconseguisca estremir
al lector, que aconseguisca afectar-ho profundament i que em permeta explorar la meua part més
fosca, aquella que m'amague a mi mateix.
-Amic hi han molts escriptors i escriptores de
novel-la negra que diuen i expliquen (particularment
,estic molt d´ acord) que és el gènere o un dels gèneres que millor retrata i
dibuixa la realitat social, allò que passa a peu de carrer i fan de la novel-la negra tot un estic, fins i tot, de denuncia de
certes situacions…tú com ho veus? . Practiques ,d´ entrada ,des de la trama que
s´ ens presenta quelcom més clàssic,però al llegir també hi trobes en els
personatges, en la trama, en el fons un “tot” ben especial…Què ens pots
comentar-hi?
-La novel·la negra
o, almenys una part d'ella, se considera, de manera tradicional, un gènere que pretén retratar realitats socials i exercir certa denúncia.
No obstant això, no
considere que estiga o ho faça per damunt d'altres gèneres, potser ho feia
en el passat, però ara ja no. Hem de deixar
de mirar-nos el melic i adonar-nos
que s'escriu i es denuncia molt
i bé més enllà del gènere negre. No tinc tant d'interés a escriure esta classe de novel·la, la qual cosa no vol dir que no m'interesse aprofundir en qüestions de la condició humana
que són tant o més rellevants i per tant, exposar (que no denunciar) davant el lector certes realitats tant del present com del passat. En escriure, qualsevol escriptor cerca la seua veu, aquella que li faça únic
i que connecte amb els lectors. És
impossible, almenys per a
mí, generar un to artificiós.
En el meu cas, trobar la meua veu entra dins de la meua cerca personal darrere de construir la millor novel·la possible.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069