La Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Mónica
Rodríguez Suárez, autora de “Naszka” (Pagès)
Mònica Rodríguez escriu una història
que és un cant a la natura
i a tots els seus habitants.
Una mena d´
aventura que és un agermanament
cap a una convivencia entre nosaltres
i la resta d´integrants de la natura.
Ho fa , a més, amb il-lustracions de Zuzanna Celej que acompasen el text d´una manera tan plañera com
pletórica.
El llibre ens trasllada
a una Sibèria que s´apropa
en una contalla plañera i per a uns
lectors i ñectores que va més enllà de les primeres lectures, essent també un estris per a
despertar la del públic adult.
De la traducció per a Pagès s´encarrega Tina Valdés.
El llibre l´edita Pagès Editors dins
la col-lecció Nandibú.
La Karina viu a prop
dels boscos siberians amb els
seus pares i els seus dos germans,
en Kiryl i l’Alina. La seva millor
amiga és una gossa vella que anomenen Naszka. La Naszka i la Karina viuran unes aventures inoblidables
als boscos de Sibèria, mostra de la lleialtat i l’amor que senten l’una per l’altra.
L´escriptora i la il-lustradora:
Mónica
Rodríguez va néixer a Oviedo (1969) i viu a Madrid des de 1993. Des del 2009 es dedica completament a la literatura infantil i juvenil. Té publicats més d’una
trentena de llibres. Ha rebut
nombrosos premis i reconeixements, entre ells,
el Premi Ala Delta, elPremi
Anaya, el Premi Alandar o
el Premi Fundación Cuatrogatos el
2016 i el 2018. Ha estat inclosa
en unes quantes llistes d’honor. L’any 2017 va guanyar diversos premis concedits per joves lectors.
Zuzanna Celej, 1982, Łódz´ (Polònia). Llicenciada en fotografia i gravat per la Universitat de Barcelona, també va estudiar il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny Llotja. Ha treballat en els àmbits de la fotografia artística i el gravat,
i ha realitzat cartells publicitaris, gràfics per a moda
i pintures murals. Actualment es dedica principalment
al món editorial: ha il·lustrat
més de cinquanta llibres, nacionals i internacionals. La seva obra ha estat exposada a Espanya, França, Anglaterra, Polònia, Itàlia i els Estats
Units.
La web de l´escriptora: http://monicarodriguez.es/inicio-2/
Cazarabet conversa amb Mónica Rodríguez:
-Mónica, amiga, què et va fer escriure aquest
llibre:aquest relat d´amistat sincera entre una
xiqueta y una gossa…?
-Fa temps vaig
llegir una notícia sobre
una nena russa, Karina, de tres anys,
que va sobreviure onze dies perduda en un bosc de Sibèria gràcies al seu gos Kyrachaan que la va acompanyar. Menjava baies i dormia arraulida al costat del animal.
Va ser precisament Kyrachaan
qui va tornar al llogaret i
va conduir a uns homes fins a la nena. Em va semblar una història dura i bella i inspirada en ella va néixer Naszka.
-A la seva manera no deixa d´ esdevindre un cant que vol trobar certa
reconciliatzió amb la
natura, no? i amb una manera
de comportament molt
particular que té a veure amb
el respecte, una convivència natural i, afrontant els problemes
amb consonancia amb la
natura, oi?
-Sí, la naturalesa és la gran protagonista del text
i, en efecte, en el relat
busco aquesta reconciliació.
Crec que vivim d'esquena a la natura, per això
la història de Karina em va
commoure tant: una nena petita capaç de sobreviure sola, amb el seu gos, en un bosc siberià, onze
dies. Això només es pot fer
si un respecta, conviu i connecta
amb la natura, amb el que
en el fons som: animals
-L´amor pels animals
és un denominador comú
entre la teva vida i existencia i allò
que trasllades als llibres?
- Estimo els animals, però hi va haver un
temps que vaig oblidar aquest amor. Amb l'arribada del nostre gos a la meva
vida el vaig recuperar amb la intensitat de la infància. Potser per això
apareix en els meus llibres on d'alguna manera jo recupero aquest paradís
perdut que és la infància, aquest territori ample i llarg que encara perdura en
mi.
-Per què tries com escenari
Sibèria?
-En aquest cas, l'escenari m'ho va donar el fet real en el
qual està inspirat la novel·la. Podria haver-ho traslladat a qualsevol altre
lloc, però els boscos siberians, amb les seves coníferes de fulles perennes i
la seva duresa, la seva vent molt gelat, els seus llops i els seus óssos
salvatges em fascinava.
-Quina literatura llig o li agrada de llegir a Mònica Rodríguez? -Què hi trobes en aquesta
tria literària?
-Llegeixo gairebé
de tot, molta literatura
infantil i juvenil i també molta literatura d'adult, fonamentalment novel·les. De tant en tant, algun assaig,
encara que menys. I poesia.
Abans era una gran lectora de poesia,
ara no, però de sobte un dia necessito llegir-la
i em passo un matí gaudint d'aquesta
lectura. També m'agrada llegir
teatre. Tot m'alimenta, em transforma com a persona i com a escriptora i això és el que busco quan llegeixo, una cosa que em pegui, que em commogui.
No sempre el trobo, perquè no tot el bo o el que li arriba a altres ens sacseja
a tots de la mateixa
manera.
-Com ha sigut la relació amb la il-lustradora, amb Zuzanna Celej? -Com ho feu:
tú li passes l´escrit…el relat i ella va pensant les ilustracions?
- Doncs no he tingut cap relació amb
ella. Això és una pràctica habitual, que sol sorprendre
una mica. És l'editorial qui tria l'il·lustrador (de vegades consulten amb l'escriptor, però en la majoria dels casos, no) i és l'editor qui
li dóna el text a l'il·lustrador. Normalment, com en Naszka, l'il·lustrador fa el seu treball creatiu
a partir del text i de les indicacions
de l'editor i els escriptors veiem el resultat final. Té la seva lògica perquè l'il·lustrador
ha de donar la seva visió
de l'obra (la de l'escriptor
ja està en el propi text) i d'aquesta manera les il·lustracions complementen i enriqueixen
el llibre
-Quina sensació vas tindre al veure les il-lustracions?
- Em van agradar molt. Hi ha algunes veritablement
boniques, amb aquest toc poètic on el fred i la naturalesa ressalten en cada
traç delicat.
-Les tevés contalles tenen molt de fábula, no?. Quina finalitat cerques amb allò que ens contes?. Va més enllà
del fet de voler entretindre amb l´aventura, plena d´aventures, oi?
-En realitat no busco la faula quan escric,
és a dir, no busco deliberadament un relat amb intenció didàctica,
la qual cosa no vol dir que escrigui sense valors, perquè
tot escriptor escriu des de la seva concepció del món i els seus valors
(de vegades per cuestionárselos), però
no hi ha una finalitat
moral. La meva motivació a l'hora d'escriure una obra de ficció és mirar el món des d'altres ulls diferents als meus, tractar
d'entendre i ordenar el caos que ens
envolta amb els seus petits
i grans successos. Assajar altres vides, altres formes d'apropar-se a la realitat i això, en efecte, va més enllà de voler entretenir amb aventures. El gran
repte al qual m'enfronto com a escriptora és que els lectors
trobin en els meus llibres això
que jo també vaig buscant i que és esmunyedís, misteriós i sorprenent
-El fred és
evocador, per a vos, d´alguna cosa en particular?
-El fred és
evocador, fins i tot pot ser poètic, depenent del context i del llenguatge que s'utilitzi per descriure-ho. Una nena perduda en
un bosc siberià amb el vent molt
gelat envoltant-la, abraçada al seu gos, és una imatge
trista i poderosa. Però sempre és la paraula
la que li dóna aquest poder evocador, despietat
o poèti
-Per què és l´infantesa
el temps en que els valors de convivència amb la natura i amb els animals s´estableix
de manera més ferma?
- Crec que, d'alguna manera, en la infància estem més a
prop d'aquesta convivència natural i íntima amb la natura i els animals per
instint. Després l'educació, a través dels artificis de la nostra societat, ens
allunya d'ella.
La infància i l'adolescència són
les etapes en què es conformen el nostre sistemes de valors, per això és
important oferir als nois un ampli espectre d'escenaris i possibilitats on assajar
els seus judicis, les seves accions i les seves emocions. En aquest sentit la
literatura ofereix la millor de les eines perquè permet assajar les nostres
emocions en diferents circumstàncies, protegits per la ficció.
-Els adults també poden apropar-se a aquest llibre Naszka com
a tants altres escrits per vos….això és molt important
per que a moltes cases es podem
compartir lectures i reflexions
sobre aquestes . Què en spots dir? És aquest
un dels teus propòsits?
-Sí, quan escric,
independentment del públic concret al qual va dirigit el llibre, em obstinació és
que qualsevol pugui
sentir-se interessat i gaudi
del text. És un repte que sempre em plantejo.
Com algú va definir alguna
vegada, la literatura infantil i juvenil és aquella
literatura que també interessa a nens
i joves. El límit és sempre per sota, tenint en compte el desenvolupament i la maduresa
lectora. I jo intento escriure
literatura, el que no sé és si sempre
amb si, però l'obstinació existeix.
Amiga Mónica ens pots avançar
una mica en què estàs treballant en l´actualitat?
-Ara mateix acabo d'acabar un llibre sobre un nen que té
vitiligen i estic en fase de correcció d'aquesta novel·la infantil i d'altres
juvenils i infantils que he anat escrivint en els dos últims anys.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069