Cazarabet conversa con... Manel Domínguez Pallarés, autor
de “Morella: memòria d´un temps, records d´una guerra” (Onada)
Manel Domínguez Pallarés fica la
vista arrere d´un temps i d’uns records que van marcar Morella com pocs.
Allò que ens diu la
sinopsi del llibre: La dècada de 1930 va
ser una època marcada per esdeveniments històrics que van afectar fortament la
població: la dictadura de Primo de Rivera, la
monarquia d’Alfons XIII, la Segona República, la guerra civil i la dictadura
franquista.
La societat morellana va haver de viure aquests escenaris polítics i en va
patir les repercussions socials. Ara, noranta anys després, encara hi ha qui
recorda les vivències d’aquells dies de la seua infància i joventut.
Com era la Morella de 1930? Quins oficis tenien els ciutadans? Com passaven el
temps lliure els morellans? Quines tavernes i establiments d’aquella època han
perdurat? Quines celebracions han desaparegut? Com va afectar la guerra civil?
Com es va viure la visita de milícies republicanes foranes? I l’entrada dels
nacionals? Quines conseqüències van patir?
A través d’entrevistes
fetes a testimonis directes descobrim la vida quotidiana i popular d’aquell
temps i també els efectes de la irrupció de la guerra. En aquest llibre es posa
en valor la importància de les fonts orals com a aportacions de coneixements de
la nostra història. Mitjançant aquestes històries de vida podem obtindre una visió personal de com era la societat
morellana de l’època i com es va viure la guerra civil.
L´ autor, en Manel
Domínguez Pallarès: Més conegut com Ito entre els seus amics i familiars, és
llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, per la Universitat Jaume I
de Castelló de la Plana, i en Filologia Catalana, per la Universitat Oberta de
Catalunya. Actualment és professor de llengua i literatura a l’Institut
Francesc Ribalta de Castelló de la Plana. En l’àmbit lingüístic ha publicat
articles sobre la transmissió intergeneracional del
català. Ara, amb l’objectiu de descobrir i donar a conèixer la història del seu
poble, publica aquest llibre.
Cazarabet
conversa amb Manel Domínguez Pallarès:
-Manel s’ha escrit i
s’escriurà molt sobre el teu poble, Morella…segurament perquè té i reté tanta
història…no?, però què et va fer escriure aquest llibre , podríem dir memorialístic, sobre la història més immediata d’un poble,
de la seva gent …?
-Jo sempre he tingut interès
sobre la Guerra Civil, i concretament sobre com es va viure aquest conflicte
bèl·lic al meu poble. Però em vaig trobar que no hi havia tanta documentació
com m'haguera agradat. Sobretot no hi havia documentació des d'una perspectiva
social que era la que més m'interessava: com van viure aquells anys els
morellans i les morellanes.
-I també dels records, no?. Molt valuós això dels records, el que passa és
que els records com les converses—testimonis orals—sobre el que va passar no
són tan objectius com potser es requereix, no? Què ens pots dir?
-Sempre que podia xarrava
amb la gent gran del poble que havia viscut la Guerra Civil. Arribat un dia
me'n vaig adonar que aquestes persones no estarien sempre per a contar-ho i va
ser aleshores que vaig començar a enregistrar-ho per a no perdre aquesta
informació en forma de records. Efectivament són versions subjectives i per
tant no podem valorar-ho d'una altra manera que el que són: vivències personals
que, per uns motius o per uns altres, poden estar distorsionades. D'això n'hem
de ser conscients l'autor i el lector.
-Però sabent això que reflexionàvem en la pregunta anterior…i creus que la
lectora i el lector sap que la memòria i els records d´ una persona poden ésser
selectius més o menys intencionadament…?
-La guerra es va viure de
manera molt diferent per la gent que defensava un bàndol i la que defensava el
contrari. Després van vindre anys molt durs. I possiblement la gent recorda el
que vol recordar i també pot arribar a contar unes coses que interessen i
guardar-se unes altres que no interessen tant. Però sí que he vist en els
testimonis que, arribats a l'edat de 90 o 100 anys, ja no tenen tants de
mirament o tanta precaució a l'hora d'explicar unes certes coses. Possiblement
fa uns anys no hagueren parlat amb tanta naturalitat però ara m'agrada pensar
que s'han mostrat bastant verídics en les seues versions.
-Allò que volies era traslladar en un llibre el que va quedar , dins la
memòria i els records, d’una gent morellana allò que va esdevindre
en un entorn, en un temps i en un instant de instants?-Parlar de la memòria i
dels records de Morella...és en part parlar-hi de la memòria i dels records de
la comarca dels Ports?. És que sempre fa la sensació de que Morella,
voluntàriament o involuntàriament, es “menja” la resta de pobles, pedanies…
-Tot el que siga bo per a un poble, també serà bo per al conjunt de la
comarca. Jo em vaig centrar en Morella perquè era el focus del meu interès.
Intentar fer un llibre de fonts orals de tota la comarca hauria sigut una faena
interminable. Però ara fa poc he sabut d'altres pobles que també estan buscant
en la seua història testimonis que els puguen donar
més informació sobre aquella època, com per exemple és el cas d'Herbers. I una pròxima publicació d'Onada, serà un
treball de recerca De Juan Luis Porcar, encarregat de la memòria històrica de
Castelló, que tracta sobre l'afectació del franquisme a tota la comarca. Vull
dir amb això que tot suma.
-Amic què et va fer escriure aquest llibre; què et va empènyer amb aquesta
aventura o què et va motivar?
-Volia que no quedaren oblidades les veus d'aquests morellans i morellanes
que havien viscut un fet tan important com la Guerra Civil. I sobretot que tots
els morellans actuals tinguérem accés a aquests coneixements.
-Quin buit creus que ve a omplir Morella: memòria d’un temps , records
d’una guerra…?
-Crec que el llibre
recull el punt de vista més social d'aquell conflicte. La majoria de la
documentació de la Guerra Civil recull dades concretes sobre fets puntuals,
però no sempre se'ns ofereix l'oportunitat de conèixer com ho van viure les
persones.
-Els iaios i iaies que van poder guardar records de la guerra ja ens estan
deixant, oi?;la seva memòria, els seus records se’n van entre els dits com
l’aigua, oi?-Per això aquests llibres són tan necessaris
com precisos…?
-Quan vaig començar
el projecte, la gent que se n'assabentava em deia molt sovint: ui si encara visquera el meu iaio te'n podria contar d'històries... Ah,
la que t'hauria explicat moltes coses era aquella dona que es va morir ara fa
poc... Totes aquestes històries de vida, una vegada morien els testimonis,
quedaven enterrades amb elles. Jo he volgut posar fre a aquesta pèrdua.
-Per què a un llicenciat en Administració i Direcció d’empreses que després
va fer filologia se li obri, de repent, el neguit per la història?-Pot ser tota
resposta estigui en que t’ha agradat conversar, preguntar, escoltar...?
-Sí, sé que sorprèn una
mica. La meua tasca hauria sigut més adequada per a un historiador... Però
sempre he tingut interès per la història, concretament per la Guerra Civil i
vaig pensar que a la resta de morellans -i no morellans- també els podria
interessar aquesta temàtica. Per això em vaig decidir a publicar el material
que tenia recollit, perquè encara no existia.
- A mí,
sempre m’ha fet l’efecte que Morella com els Ports o tot l’interior de les
comarques de Castelló eren molt més conservadores que molts altres indrets de
la resta del País Valencià…Què ens pots dir? Per què creus?
Sí, en algunes coses sí
que és així. En un context rural, apartat de les grans ciutats, solen tardar
més a arribar les novetats o els progressos. Això té una part bona: es
conserven intactes algunes tradicions com poden ser algunes festes comarcals
que tan a penes han canviat durant molts anys, per exemple Sant Antoni. O també
conservem molt més l'ús de la llengua vernacla. Però ideològicament parlant si
hi ha un excés de conservadurisme pot fer que la
societat no avance d'acord als temps que viu. Potser
la comarca dels Ports viu en un equilibri o en un punt equidistant entre els
conservadors i els progressistes.
-Fixa’t, sociològicament
parlant són terres que tenen moltes famílies que on no hi ha un capellà, hi ha
una monja o un Guàrdia Civil… a mi, en particular, sempre m’ha cridat molt
l'atenció…què ens pots dir?
-Potser hi havia una
època en què sí que era així. Segurament la falta d'oportunitats per als jóvens feia que hagueren de dedicar-se a aquestes
ocupacions encara que voluntàriament no ho desitjaven. En l'actualitat ja no és
així. Encara que és cert que avui en dia tenim el problema de la despoblació,
sobretot per part de la gent jove... Però això és un altre tema.
-En aquest llibre les entrevistes tenen un valor indiscutible... són les
protagonistes plenes, oi?-De les entrevistes com a filòleg degueres aprendre i
molt…
-Sí, encara que eren
diferents. Els estudis que vaig dur a terme per al treball final de la
llicenciatura pertanyien a l'àmbit sociolingüístic i per tant tenien a veure
amb l'ús de les llengües que feien pares i fills. Però la metodologia de
treball sí que s'assembla.
-Amic a més dels testimonis orals que són l´encapçalament, nus i desenllaç
d´ aquest llibre---parlant en termes literaris—segurament que t´ has ficat a
investigar, documentar i més, oi ?-Tasca feixuda,
però a l´ hora gratificant?
-A l'hora de començar a
escriure el llibre tenia clar que volia documentar-me bé i incloure referències
historiogràfiques. Sobretot ho volia fer per donar-li més veracitat o més rigor
al contingut del llibre. No hi ha tant de material com m'hauria agradat,
però sempre trobaves alguna font on poder recolzar-te. Sobretot, com ja faig al
llibre, agraïsc enormement l'ajuda dels historiadors
de dins i fora de Morella sense els quals no hauria pogut completar el treball.
-I quina metodologia de treball utilitzes?.- Transcriure és molt feixut,
però pot esdevindre una tasca que desvetlli trets
que s’han escapat en directe, tot i que no hi ha res com “el
directe”, oi?
-Sí. Les transcripcions
costen molt. Al principi avançava molt poc. Potser gastava una hora per
transcriure cinc minuts d’entrevista. Però a poc a poc vas agilitzant el
procés. També vaig haver de decidir en quin registre transcrivia els
parlaments. A Morella parlem un dialecte molt peculiar pel que fa al lèxic,
formes verbals o pronoms. Si ho passava a estàndard, potser molta gent de la
zona no identificaria els testimonis com a veu dels morellans. Per tant,
finalment vaig decidir respectar algunes de les peculiaritats del nostre
parlar.
-El material fotogràfic també aporta com caliu a tot plegat, no?
-Les fotografies que
apareixen al llibre són principalment de tres fonts: de la Biblioteca Nacional,
de particulars de Morella i, sobretot, de l’Arxiu Pascual, el que era el
fotògraf del poble i gràcies al qual tenim tanta documentació gràfica de
l’època. Incloure fotografies era fonamental. Jo estic convençut que a molta
gent li agraden més les fotos que el text del llibre.
-A les entrevistades i als entrevistats els feia una mica de por o poc a
poc es van anar soltant…?, pot ser des d’un principi van estar molt
solts…Conta’ns
-Al principi sí que em
rebien amb una mica de desconfiança... Em preguntaven sovint: però tu això per
a què ho vols? Però al cap de cinc minuts ja els veia molt tranquils, com si jo
fora un amic de la família a qui li contaren els seus records de joventut.
-Suposo que el fet de que tots vos coneixeu a Morella és una cosa que
ajuda, no?, ho dic per la confiança o pot “no ajudar”….-En aquestes
entrevistes/converses estaves a soles amb elles o ells?
-Normalment sempre estava
amb nosaltres algun familiar d’ells, però en alguna ocasió estàvem els dos
sols. En eixe sentit, els familiars dels sis testimonis del llibre m’han obert
les portes de sa casa de bat a bat i en total confiança. Això és una cosa que
s’ha d’agrair.
-La pandèmia de la Covid-19 com ha afectat a aquest projecte?
-No ha afectat molt, però
sí una mica. A una de les testimonis vaig haver de fer-li una entrevista de
dues hores per telèfon. Això dificulta bastant les coses perquè no hi ha un
feedback tan clar i directe com quan veus l’altra persona. També a l’hora
d’aconseguir una fotografia recent d’algun d’ells va estar difícil perquè no
podia entrar a la residència de Morella. Però bé, afortunadament, no van ser
grans impediments.
-Aquestes entrevistes, converses…t’han encès les llumetes i les idees per a
dur a terme altres treballs entorn a la vida i a la història de Morella?-S’obri
tot un món de possibilitats, fins i tot en el terreny dels costums, les maneres
de fer, l’etnografia…
-És una pregunta que m’ha
fet molta gent. I ara, què més faràs? La veritat és que he xalat moltíssim fent
aquest treball de recerca i com més saps, més interrogants s’obrin i més
voldries seguir buscant. Però ara mateix, de moment, no tinc cap cosa clara
sobre algun futur treball. L’experiència ha sigut molt positiva i per tant
m’agradaria repetir, però ara mateix no et sabria dir.
-La vida social estava com més separada per gèneres…?, recordem
que als bars i a les tavernes fins no fa molts anys les dones a molts pobles no
ficaven els peus si no era amb els seus marits…-Entomo la pregunta anterior: la
vida social, en el dia a dia, es feia al voltant del foc? I la que
implicava , com a fer més festa, es duia a terme al voltant de
les Festes que impulsava l’església o hi havia com més mànega ampla…?
-L’apartat dels bars i
les tavernes és un dels més llargs. Cal tindre en compte que eren quasi l’única
opció d’oci que tenien en aquella època. Per tant, quan tenien una estona
lliure, els hòmens anaven a la taverna i allí
conversaven de tot i de no res. Era un passatemps. Les dones, com has dit, no
hi podien entrar per una norma social, estava molt mal vist. La manera de
socialitzar per a elles era anar a missa, al safareig (d’ací l’expressió fer
safareig) que era on aprofitaven per posar-se al dia de les coses del poble i
de fora del poble.
Pel que fa a les
celebracions, sí, òbviament en aquesta època l’església manava per damunt de
tot, però trobo que en ser pobles xicotets també se’ls permetien alguns
excessos. Diguem que si anaves a missa, després ja tenies perdonats tots els
pecats i podies beure tant d’aiguardent com el cos t’acceptara.
-Pels testimonis que
has escoltat, per tot allò que t’han contat envers entrevistes i
més, quina impressió et dona de com era Morella abans i com va
quedar després del pas de la guerra?
-Aquesta pregunta no és
fàcil de contestar. Però una cosa sí que es va notar molt, de fet, al llibre es
veu clarament, i és l’hostilitat entre els d’un bàndol i els de l’altra. Diguem
que abans de la guerra, republicans i conservadors eren tan amics, però
després, i durant molts anys, els sentiments de rancúnia, enveja i venjança van
marcar les relacions socials del poble. Alguns, inclús, han perdurat fins avui
en dia.
-Tocar el tema de la guerra i parlar d´ ella i de les seves vivències és el
costat mes amarg que va saber d’afrontar en aquest llibre?
-Sí. De fet alguna gent
del poble que ja s’ha llegit el llibre em diuen molt sovint: m’ha agradat molt
més la primera part (la societat morellana de l’època) que la segona (els fets
de la Guerra Civil). I fixa’t que el motiu del llibre era la segona part. Per
tant, si ni tan sols als morellans actuals els agrada de llegir aquestes
vivències tan traumàtiques, ens podem imaginar com deu ser per a ells mateixos.
-Llibre que jo com a lectora el vaig encarar com a llibre memorialístic, però que m’estic adonant es tant
testimonial…com memorialístic, no?---és veritat que
és molt fina la ratlla que separa, moltes vegades, allò memorialístic
d’allò testimonial---
Sí-, de fet podríem dir
que una cosa porta a l’altra. És a través dels testimonis que recuperem part de
la memòria. Òbviament no es pot arribar a la memòria col·lectiva perquè només
es conten els records de sis testimonis, però sí que et permet fer-te una idea
dels fets en general.
-Quines i quantes esquerdes va deixar la Guerra a Morella? - Tu encara les
has notat en el dia a dia?
-Hi ha conseqüències molt
directes d’aquell conflicte. Com que hi va haver un bàndol guanyador, aquest va
estendre una forta repressió sobre aquella part de la població que eren els
perdedors. Això va provocar una esquerda social molt perjudicial. Per a gran
part de la societat la paraula «roig» va passar a ser un dels insults més
grans. Els republicans van quedar estigmatitzats durant anys i anys.
-Els silencis, la por, les ferides directes dels que van estar als camps de
batalla….els bombardeig en llocs ben propers a Morella, tot això deixa més que
memòria…deixa ferida…
-Alguns dels testimonis
tenien cinc anys quan es van produir els bombardeigs i m’ho explicaven com si
haguera passat la setmana anterior. Alguna gent pot dubtar sobre la precisió
d’aquests records tan llunyans, però jo crec que això es queda marcat a foc.
També recorden molt bé com la majoria se’n van anar del poble per a amargar-se
a algunes coves de la muntanya i protegir-se dels atacs. Van ser dies, mesos,
molt durs.
-A Morella, diries pel que has vist en els testimonis, va haver-hi com
“revengisme” per part dels guanyadors després de la guerra?
-Sí. Això ho diuen els
testimonis de manera clara. Els ciutadans van aprofitar desavinences veïnals
per a denunciar-se uns als altres i llevar-los del mig. Matilde em conta que
son pare no estava implicat en la política i que el van denunciar per roig i va
acabar tancat a la presó durant tres anys. Segons ella el denunciant va ser un
de la competència que li tenia enveja perquè son pare era millor paleta i
s’enduia totes les obres del poble.
-Què els feia més por :els bombardejos, les detencions, les patrulles que
tant van aplegar des de fora a Morella---com abans van passar i partir de
Morella cap altres indrets---, les repressions, les incautacions,
els càstigs…
-A Morella, a l’ inici de
la guerra van arribar milicians de fora que van ser els que van tirar endavant
una acció de forta repressió contra els conservadors, sobretot contra la part
eclesiàstica: van cremar tot el material religiós de les esglésies i dels
fidels, i van matar capellans i escolans. Això es va viure amb una certa
incomprensió i rebuig pels morellans, no sols pels conservadors sinó per tot el
poble. Dos anys després, quan entren els nacionals, la truita canvia de costat
i la repressió és a la inversa. Les detencions són quantioses i en molts casos
no s’intenta demostrar les acusacions amb proves objectives.
Les incautacions van tindre lloc per part dels
dos bàndols. Primer, tot el material religiós, i després, tot el material
republicà. Els càstigs eres públics. Una testimoni conta com detenen un
republicà que el fuetegen al portal de Sant Mateu davant l’expectació de tot el
poble. Totes aquestes coses han de ser molt dures per a qualsevol societat.
-La postguerra tots diuen que va ser molt dura i molt “homogènia ” per a
enlloc i per a tothom, no?...amb molta fam, sobretot fam i misèria amb tristor..què ens pots dir…?
-Una de les preguntes que
els feia era si havien passat fam. La resposta quasi sempre era que fam, fam,
no. Però que no menjaven mai el que volien. Pràcticament cada àpat repetia un
d’aquests plats: col i pataca, farinetes, o sardina
salada. Cada dia el mateix. Un ou era considerat un menjar de luxe, d’un dia de
festa. També hi havia una família que s’inventava jocs per a entretindre els fills als quals només podia alimentar una
vegada al dia... Tot això ens costa de creure des de la perspectiva actual...
-Com i de quina manera et conten que es va recuperant un poble com Morella
des de les cendres en que queda després de la guerra?
-El poble pla no tenia
altre remei que tirar avant com podia. Alguns van haver d’emigrar (si havien
sigut de família republicana, ningú els donava faena). Uns altres van haver de
canviar d’ofici. Però cada u va intentar tirar avant amb la família amb
l’esperança que arribaren temps millors.
-Com ha anat treballar amb Onada?-Ja estàs pensant en alguna altre
projecte…ens pots fer cinc cèntims…?
-Onada té un equip
d’edició molt professional sense el qual el llibre no hauria quedat igual, i a
més d’això els he d’agrair la seua amabilitat en el tracte i sobretot la seua
predisposició a ajudar en cada aspecte que necessitava.
M’agradaria repetir
l’experiència, perquè per a mi ha sigut molt bona, i per tant sí que voldria
encetar algun treball nou, no sé si en la mateixa línia o no. Però ara mateix
encara no ho he pensat. Si això passa, estaré encantat de mantindre-vos
informats. Ha estat un plaer respondre aquestes preguntes i agraïsc
molt el vostre interès i l’oportunitat que m’heu donat per explicar el meu
llibre.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas
(Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069