La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre, des de
la ploma de Montserrat Gallart I Sanfeliu , editat per
Gregal I que ens apropa, més que mai a l´amor que els gats tenen per nosaltres
i nosaltres per ells…
Els protagonistes
verdaders d´aquest llibre de memòries
són Tigri, Popí i Pandí gats als que l´autora, Montserrat Gallart, fica
veu i d´alguna manera humanitza de manera que entra en les nostres vides
lectores i humanes.
El llibre tota
l´estona ens mostra la complicitat dels gats envers les persones i de les
persones envers els gats. Així a l´hora ens recorda la complicitat d´en
Kavafis, el poeta grec que va compondre o rememorar el viatge a Ítaca(https://es.wikipedia.org/wiki/Constantino_Cavafis
) , o Antoine de Saint-Exupéry, l´autor
d´El petit Príncep (https://es.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Saint-Exup%C3%A9ry
) o també hi menciona a , per exemple, Aldous Huxley(https://es.wikipedia.org/wiki/Aldous_Huxley) i George B. Shaw (https://es.wikipedia.org/wiki/George_Bernard_Shaw
) en dues cites. Tot plegat per reflexionar entorn la relació dels animals
envers nosaltres i fa que ens preguntem, amb ella i els seus gats, si són
aquests animalets”domesticats”(o pot ser no tant…jjjj…) els que ens necessiten
a nosaltres o a l´inrevés…pot ser som nosaltres els que verdaderament
necessitem als gats.
Com podeu comprobar
tots aquests escriptors ,que acabem d´anomenar, i pensadors estan molt,molt pròxims a tindre i
/o albergar cert pensament llibertari o certa manera de concebre la vida sota
la llibertat ….no vos recorda aquest
tret al comportament dels gats?
Pot ser, també ens
hauríem de preguntar fins a quin punt els gats ens ajuden a que nosaltres, els humans ,ens puguem conèixer molt millor com a persones i
puguem interrelacionar-nos millor entre nosaltres.
El llibre està
plagat, també, de poemes que s´inspiren amb els gats.
Allò que ens conta
el llibre. Allò que ens diu la editorial Gregal:
Els protagonistes
essencials són uns gats i les seves mestresses, però també podríem dir que el
protagonista ocult, i tanmateix omnipresent, és l’amor entre les persones i els
animals. En concret: l’amor pels gats.
“Heus aquí un llibre curiós, que sorprendrà més d’un lector. És
una mena de dietari, o potser un text epistolar, o unes breus confessions; és
difícil de decidir-ne el gènere perquè, de fet, també conté alguns poemes i
reflexions sobre la vida escrits en aquells moments en què veiem com s’escola
d’una manera inevitable.
Els protagonistes essencials són uns gats i les
seves mestresses, però també podríem dir que el protagonista ocult, i tanmateix
omnipresent, és l’amor entre les persones i els animals. En concret: l’amor
pels gats.
En aquestes pàgines, sense ironies, amb la
contenció difícil que, de tant en tant, es veu esqueixada pel curs dels
esdeveniments, Montserrat Gallart hi narra els darrers temps de la seva gata
preferida, la Tigri, i dels seus dos companys, en Pandi i la Popi, els quals
expliquen, des de la seva fidelitat de gats, l’agraïment profund per tota la
vida passada al costat de les seves mestresses. Com diu l’autora, es tracta
d’un text que ens ofereix la possibilitat de copsar l’amor pel marruix concret
i, en un sentit més ampli, per la vida”.
Del pròleg de Francesc Parcerisas
L´autora, na Montserrat Gallart i
Sanfeliu:
Montserrat Gallart i Sanfeliu (Barcelona, 1953).
Filòloga i traductora, el 2009 va doctorar-se a la Universitat de Barcelona amb
la tesi Marguerite Yourcenar, traductora de Konstantinos Kavafis.
Va ensenyar llengües en l’àmbit de secundària
durant 32 anys. Actualment, la seva vida professional se centra en l’escriptura
i en la traducció literària d’obres de Marguerite Yourcenar, de Vassa Solomoú
Xanthaki, de Bruno Arpaia, d’Italo Svevo i de Krzysztof Charamsa. Des de
l’estiu del 2011, a Cadaqués, organitza unes Àgores Poètiques que, sovint,
donen cabuda també a d’altres manifestacions artístiques com la música i la
dansa.
Com a autora ha publicat els poemaris Trenat d’onades i
remors (2009), Bressol de tots els blaus (2012) i Acords del Cor (2014), i té en preparació Com lleu batec en la
memòria.
Cazarabet conversa amb Montserrat Gallart:
-Montserrat
que t´ha duut a escriure aquest llibre?. Com definiries
a aquest llibre, és molt difícil trobar-hi definició dins de l´odre de gènere
literari…és un llibre tan “lliure” com
l´ànima dels gats, no?
- Vaig
començar a escriure MEMÒRIES D'UNS GATS FELIÇOS en l'època en què li
havien detectat un limfoma intestinal a la nostra gata més gran,la Tigri. Els altres dos gats estaven bé de salut
aleshores. Inicialment, doncs el títol era MEMÒRIES D'UNA GATA FELIÇ. I,
des del primer moment,vaig veure que hi posaria també
espurnes de poesia, perquè jo ja havia escrit poemes per a ella.
Per
tant, sí, és un llibre de no ficció i de literatura memorialística, si se l'ha
de situar en algun gènere literari, cosa que potser no cal fer, seria així.
Lliure, com l'ànima i el cos dels gats, tal com apuntes. Quan van morir els
altres dos gats, vaig comprendre que també havien de formar part del llibre,
perquè havien estat igualment estimats com la gata gran. Aleshores els vaig fer
un espai important al llibre.
-Per què els
gats, què t´atrau dels gats?
- Dels
gats m'atrau tot: la seva intel·ligència, la seva esveltesa i elegància, la
seva rapidesa i alhora la seva calma, els seus ulls, els colors del seu pèl. Ho
dic altra vegada dins de l'obra i en una altra obra precedent, del 2007, on
també parlo dels meus gats de manera més breu, DE CERVICALS I ALTRES
VÈRTEBRES. ITINERARIS CAP A L'EQUILIBRI (d'aquesta obra en tinc jo algun
exemplar encara, perquè l'editor va morir sobtadament i em van passar exemplars
sobrers). El món dels gats és tot un món digne d'observació que ens ensenya molt
sobre la natura i sobre la vida.
-Cada gat és ben particular, tant o més que nosaltres, però tú com els
mires o millor preguntat, com els sents perque els gats es senten més enllà de
tots els cinc sentit, no?
- En
sento la presència, una presència que, com bé dius, és diferent en cada gat;
cada gat t'acompanya de manera diferent, a la seva manera, amb el seu tarannà,
el seu estil i la seva mirada.
-La veritat
és que et poden agradar els animals. I els gats en particular, però el dia que
ells t´adopten, perquè són ells els que t´adopten, aquell dia et canvia la
vida, no és així?
-
L'adopció és sempre mútua entre els gats i l'humà que els adopta; de tota
manera, jo dec tenir un feble pels gats perquè, quan vaig pel carrer o quan en
l'entorn hi ha un gat i per allí hi volto jo, de manera natural els gats venen
a mi i se m'acosten, i jo responc a la invitació que em fan a aquest diàleg.
Aquest desembre passar, a Manarola d'Itàlia, vam dinar en un restaurant. Vam
seure en una taula on, en una de les 4 cadires, hi havia un gat gran dormint
plàcidament; vam seure, jo al seu costat, naturalment; vaig poder acaronar-lo
tot el dinar i ell tranquil i feliç; per a mi, que fa temps que no en tinc cap
a casa, acaronar aquell gat que m'ho permetia confiadament, va ser un goig.
-És de
suposar que cada gat és com nosaltres:ben diferent i
amb personalitat propia, no? I ens ho fan saber a la seva manera per que ells
es manifesten de manera molt particular des de el llenguatge postural, al
verbal a aqueixa mirada plena de desassossec .Ho veus així?.
- Ho
veig perfectament així: cada gat té la seva personalitat, el seu propi tarannà
i ens ho manifesta a la seva manera. Perfectament comprensible si se sap mirar
bé.
-Crec que és
l´animal més enigmàtic, d´entre els animals que podem considerar com a “animals
domesticats” o “de compañía” ,ho veus així, també?
- Són
alhora enigmàtics i clars, perquè són naturals i no tenen duplicitat. La mirada
d'un gat conté la saviesa de la natura.
-I tot aixó, tant
enigmàtic, té com una mena de valor afegit damunt de tot i per tot, no?.
-Personalment els animals em fan reflexionar i els gats ,en particular, són un
exercici o una part activa de tranquil-litat per sempre..
- Cert.
Quan arribes a casa i tens gats, quan seus a la butaca i venen a trobar-te, a
demanar-te carícies i a dir-te, a la seva manera, que està feliç que siguis
allí, tota la teva tensió del dia, tot el teu maldecap s'esvaeixen, aquell
minut es fa etern i recuperes a poc a poc l'equilibri de tot plegat. En aquells
moments hi ha una perfecta harmonia.
-Però que aquests animalets peluts o no, siguin negres, amb ratlles,
blancs, grisos, roig…això té a veure amb les nostres percepcions amb la manera
de veure´ls o preguntat d´altra manera. Són motiu,també,
els nostres amics de prejudicis ? -En totes les cultures, civilitzacions i
èpoques han deixat emprempta, però on creus que ha sigut o està sent més forta?
-
L'epíleg del meu nou llibre recull presència de gats en altres cultures; actualment
hi ha molt menyspreu pels gats, sobretot a ciutat; cada vegada es veuen menys
gats pels carrers de les nostres ciutats; fins hi ha gent que es dedica a
exterminar-los. Als pobles n'hi ha molts; a ciutat menys; com passa a la vida
mateixa, que encara és més humana a pobles que a ciutat. Això del menyspreu
pels gats m'entristeix molt.
-Aquests
animalets són molts més sentits del que ens pensem, veritat?, és que tenim al
cap la imatge del gos al que un canvi de to de veu afecta enseguida, se li veu amb
la cua, amb la mirada, les orelles….però jo que he tingut gossos i gats et puc
dir que aquests últims també en són, i no poc, de sentits?
- Sí,
són molt sensibles; i ens ho mostren. Amb els seus gestos i amb els seus
comportaments, sorprenents de vegades. A mi, per exemple, la gata gran i
després la menuda venien a l'estora quan jo em dutxava i m'esperaven allí
ajagudes fins que jo havia acabat. Aquest gest és d'una tendresa infinita i a
mi m'arribava al cor. Vol dir presència activa en la vida d'algú.
-Per què
penses que es diu que tenen set vides?-Però hi han gats que deixen empremta amb
nosaltres més que d´altres, exactament igual que les persones..n´hi
han que ens deixen més empremta que uns altres?
- Jo he tingut tres gats i els he estimats
molt. Sí, m'han deixat una forta empremta;
però també me la van deixar dos altres que vaig curar durant tres mesos i
després els vaig donar; i, com que no descarto tornar-ne a tenir, suposo que
els que tornaré a tenir també deixaran empremta en mi.
26959
Memòries d'uns gats
feliços. Montserrat
Gallart i Sanfeliu
128 páginas
15,00 euros
Gregal
Els protagonistes
essencials són uns gats i les seves mestresses, però també podríem dir que el
protagonista ocult, i tanmateix omnipresent, és l’amor entre les persones i els
animals. En concret: l’amor pels gats.
Heus aquí un llibre curiós, que sorprendrà més d’un lector.
És una mena de dietari, o potser un text epistolar, o unes breus confessions;
és difícil de decidir-ne el gènere perquè, de fet, també conté alguns poemes i
reflexions sobre la vida escrits en aquells moments en què veiem com s’escola
d’una manera inevitable.
Els protagonistes essencials són uns gats i les seves
mestresses, però també podríem dir que el protagonista ocult, i tanmateix
omnipresent, és l’amor entre les persones i els animals. En concret: l’amor
pels gats.
En aquestes pàgines, sense ironies, amb la contenció difícil
que, de tant en tant, es veu esqueixada pel curs dels esdeveniments, Montserrat
Gallart hi narra els darrers temps de la seva gata preferida, la Tigri, i dels
seus dos companys, en Pandi i la Popi, els quals expliquen, des de la seva
fidelitat de gats, l’agraïment profund per tota la vida passada al costat de
les seves mestresses. Com diu l’autora, es tracta d’un text que ens ofereix la
possibilitat de copsar l’amor pel marruix concret i, en un sentit més ampli,
per la vida.
Del pròleg de Francesc Parcerisas
Montserrat Gallart i Sanfeliu (Barcelona, 1953). Filòloga i traductora, el 2009 va
doctorar-se a la Universitat de Barcelona amb la tesi Marguerite Yourcenar, traductora de Konstantinos Kavafis.
Va ensenyar llengües en l’àmbit de secundària durant 32 anys.
Actualment, la seva vida professional se centra en l’escriptura i en la
traducció literària d’obres de Marguerite Yourcenar, de Vassa Solomoú Xanthaki,
de Bruno Arpaia, d’Italo Svevo i de Krzysztof Charamsa. Des de l’estiu del
2011, a Cadaqués, organitza unes Àgores Poètiques que, sovint, donen cabuda
també a d’altres manifestacions artístiques com la música i la dansa.
Com a autora ha publicat els poemaris Trenat d’onades i remors (2009), Bressol de
tots els blaus (2012)
i Acords del Cor (2014), i té en preparació Com lleu batec en la memòria.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069