Cazarabet conversa con... Antònia Soler i Nicolau, autora de “Els mites grecs a les
rondalles mallorquines” (Documenta Balear)
Antònia Soler recull , vincula i explica com la
mitologia grega ha influenciat a les rondelles mallorquines.
Aquest llibre que ens recorda com, de present
,està en la nostra cultura la mitologia grega ens explica com i de quina manera
aquesta també va influenciar a la literatura mallorquina.
Edita aquesta petita joia molt ben explicada i a l’hora
senzilla Documenta Balear.
La sinopsis del llibre, allò que s´ens explica
des de la editorial:
Aquest assaig pretén acarar les nostres rondalles
amb els mites grecs a través d’un inventari en comú que aplega prop d’una
trentena d’històries mitològiques. A mesura que es van exposant, els mites es
relacionen amb aspectes, situacions i personatges de les rondalles: en aquest
desglossament dels diversos temes comuns, la comparació pot venir clarament
expressada, o bé estar-hi més aviat implícita i en altres ocasions, més que una
comparança, és com si es volgués resseguir un eco del món clàssic que s’ha
escampat fins a anar a parar a les rondalles.
Encara que les rondalles mallorquines no siguin hereves dels mites grecs, això
no vol dir que no es pugui trobar en aquests textos tot un conjunt de tòpics
literaris que ja eren palesos en els mites. Aquesta presència és un producte
d’oralitat que, exportat des de Grècia o fins i tot de les seves arrels més
fondes, ha viatjat per molts ports i camins fins a arribar a les nostres
contarelles.
Els amants de les historietes de mites, llegendes i altres ficcions hi trobaran
molts relats; però també els estudiosos que vulguin consultar la pervivència
d’un determinat motiu mitològic disposaran d’índexs i altres eines que els
facilitaran la tasca.
L´ autora, Antònia Soler: (Manacor, 1971) és
professora de Grec a l’IES Manacor i professora tutora de Literatura Clàssica a
la seu UNED-Illes Balears.
Soler és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona
(2000), amb una tesi que recull, edita i comenta la correspondència de l’humanista
italià Ottavio Pantagato (1494-1567), de qui ha publicat recentment una
biografia, Ottavio Pantagato, passió per l’antiguitat clàssica al segle XVI
(Palma, 2019). Les seves investigacions sobre tradició clàssica i humanisme,
fruit de la participació en diferents projectes d’investigació promoguts per la
UAB, la portaren a l’estudi i la publicació del corpus d’inscripcions gregues i
romanes del cardenal Despuig, El fons epigràfic de la col·lecció Despuig
d’escultura clàssica (Palma, 2011). Un altre camp d’estudi que ha conreat
és el de la mitologia i la mitografia clàssica; l’aportació més destacada que
ha fet en aquest sentit és la seva edició crítica, traducció i notes de
comentari de les Faules mitològiques d’Higí (Barcelona, Fundació Bernat
Metge 2011, 2 vol.). Actualment la seva recerca se centra en els sarcòfags
pagans de la Hispania romana, un projecte multidisciplinari, l’estudi epigràfic
del qual és a càrrec seu.
Anem a conèixer a l’autora millors gràcies a les
seves aportacions: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1448045
Definir bé per entendre millor.
Què és mite? https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1448045
Els mites grecs: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1448045
Les rondalles: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1448045
Les rondalles mallorquines: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rondalles_mallorquines
Cazarabet conversa amb Antònia Soler:
-Amiga, ens pots explicar el
perquè d’aquest llibre en el que vincules com i de quina manera ha influenciat
la mitologia i els mites de la antiga Grècia al voltant de la construcció en
les rondalles mallorquines?
-El llibre neix com per casualitat, quan, ja fa
una partida d'anys, em va tocar d'impartir l'assignatura MITOLOGIA CLÀSSICA a
la UIB i vaig observar que sempre que venia bé, posava exemples i comparava els
mites amb les rondalles mallorquines. Les rondalles d’Alcover són un conjunt
que sobrepassa les quatre-centes narracions i des de fa molts anys me les conec
molt bé. Pel que fa als mites... quan hom entra dins el bosc de la mitologia
clàssica, s'hi queda embadalit i encantat per sempre més i no en pot sortir,
encara que vulgui: sovint es van descobrint versions, déus marginals, ... De
tota manera, la influència dels mites a les rondalles mallorquines no és ben bé
directa, és més producte d'un itinerari molt llarg a través del Mediterrani,
d'Occident, a través dels segles de fusió de cultures i de la mà de
nombrosíssims viatgers. No hi ha cap rondalla que sigui la transposició d'un
mite grec, hi ha ecos, reminiscències, petites picades d'ull que un estudiós
del món clàssic a vegades detecta clarament, altres vegades intueix i altres
fins i tot només imagina o desitja.
-En què t’inspires, a banda dels teus coneixements de la filologia
clàssica?
-Hi ha una mínima formació en estudis literaris i
crítica literària abans de començar aquest treball que podríem qualificar de
literatura comparada. I poca cosa més, en realitat. El que he fet ha
estat llegir molt lentament totes i cadascuna de les rondalles de l'aplec
d'Antoni M. Alcover i he anat anotant les ressonàncies del món clàssic que hi
veia. Seguidament es tractava d'agrupar tots aquests elements, per poder fer
una selecció de temes (pròpiament de mitemes) i dividir en els capítols que té
el llibre totes les narracions corresponents als mites grecs. M'he trobat també
amb altres materials provinents d'altres literatures o de faules, o literatura
fantàstica grega d'època imperial romana que he hagut d'aparcar i no col·locar
al llibre.
Un professor, si de debò ho és i no només hi fa
durant unes hores, sempre té ganes d'explicar coses, sempre està pensant
de quina manera pot fer entenedors els coneixements (elevats en moltes
ocasions) que troba tan meravellosos que vol compartir amb el món sencer o, si
més no, amb els seus alumnes. I aquí és quan em ve la idea d'explicar els mites
grecs, ordenats alfabèticament, no tots, naturalment, només els que atenyen les
rondalles mallorquines! Ho he fet pensant en algú que coneix una mica les
rondalles i no tant el món clàssic.
-I és que el nostre tarannà està molt,molt vinculat al pensament,mites,llegendes
i tot el que va esdevindre el pensament de les cultures clàssiques com la
grega, veritat?dels grec,per exemple i ja que en parlem què retenim?
-El món clàssic té una petjada molt visible a
Occident. Per què? Bàsicament per l'ensenyament, pels programes d'ensenyament
que s'han fet i es venen fent des que els nens grecs i romans van a escola.
L'Edat Mitjana, per què li varen posar aquest nom? Perquè està al mig, perquè
són mil anys d'interrupció entre el món clàssic i el Renaixement, però en
realitat la interrupció no és tal. El cristianisme no destrueix els pagans, els
arracona a vegades, això sí, però no els destrueix. Pensau que els nens
cristians de les bones famílies havien de rebre una bona educació, i quin era
el model? La retòrica i oratòria dels autors pagans, grecs i romans!
Fins ara he parlat de llibres i d'escoles, però fixeu-vos
que, a nivell d'institucions polítiques, tampoc no hem superat les que hi va
haver al món clàssic, els grecs ja feren ús de la democràcia, encara que
no amb la llei d'Hont, era una democràcia participativa, les dones no votaven,
però l'essència en sí és la mateixa.
Pel que fa a la vida quotidiana, tampoc som tan
diferents de la gent del món clàssic. El buit que sentim ara, sense una religió
que ens emocioni, ja el varen sentir en alguns moments del món clàssic, els
déus arriben a ser objecte de burla, com podem fer avui dia també (amb permís
de la censura). El que impulsa la gent a tirar endavant empreses i accions, a
viure, en definitiva, és molt semblant. Ja hi havia polítics corruptes a
l'antiguitat.
El coneixement de la llengua grega també m'ha
ajudat a entendre llenguatges especialitzats de tots els àmbits del saber
(medicina, física, química, arqueologia, botànica...), els hel·lenismes són més
habituals del que ens pensem.
-I com és i per què fiques a les rondalles i a les seves característiques
al davant de la mitologia grega?;per què tries el món de les rondalles?
-Les rondalles mallorquines són, per a molts
mallorquins, el primer contacte amb la literatura escrita en català i alhora
amb el passat, amb un món preindustrial retratat en aquestes narracions
fantàstiques que estan farcides d'elements de la nostra realitat quotidiana
(topònims que avui dia són els mateixos, noms corrents dels antropònims,
gastronomia tradicional mallorquina, paisatge amb conreus i arbres
fruiters típics de Mallorca) i a vegades (no moltes) surten elements externs
com rius, princeses que habiten castells escarpats, etc. Des de petita vaig
començar a llegir i rellegir les rondalles mallorquines i me les conec a fons.
I un estudi comparatiu amb els mites grecs no s'havia fet mail. Trobava que ja
era hora que algú comencés.
-Amiga el secret està en
saber i, en part atrevir-se, a encarar el món de la mitologia, no?...estri
fonamental per entendre la idiosincràsia cultural de les civilitzacions i de la
humanitat des de la vessant més humana…però no sempre és aquesta una tasca tan fàcil,
oi?
-Efectivament, totes aquelles coses que semblen
molt senzilles, en realitat no ho són, sinó que són tant o més elaborades que
les complicades. Si sentim una sonata de Mozart, fa l'efecte de ser molt
senzilla, però té hores i hores de treball al darrere. Passa igual amb la
mitologia. No són uns contes o unes historietes innocents, sinó que tota la
vida humana, totes les pors, les creences, les esperances, les desgràcies i
misèries, els afanys, els deliris humans, tots hi són representats, per bé que
els personatges siguin divins en la majoria de casos. I la màgia de tot això és
que no surt d'una ment individual, sinó que és producte d'una intel·ligència
col·lectiva, que hi va fent aportacions any rera any, generació darrere
generació.
-Amiga Antònia, quan des de la gestió política es dona l’esquena a
disciplines del coneixement com és la filosofia, les humanitats….com es sent la
comunitat educativa que s´ha format en aquestes àrees del coneixement i que, a
sobre, intenta fer forat amb la curiositat dels alumnes amb aquest estri?
-El descrèdit i el desprestigi de les humanitats
és una música vella i antiga. Quan Plató a la República proposa que el millor
governant sigui un filòsof, és a dir, un que estima la saviesa i que reflexiona
tots i cadascun dels seus actes, ja sap que no li faran cas. Ell ho intenta,
senta unes bases, però la majoria de gent no és així. Gra part de la gent no
pensa així. O més aviat, no pensa. Al llarg dels segles hi ha moviments que
pretenen trencar amb aquest passat clàssic i altres moviments que s'escarrassen
per recuperar-lo. Però justament ara que hem viscut confinats un parell de
mesos, qui no ha vist la necessitat d'escolta música o de llegir? Només
invertir en tecnologia no crea cap futur millor, fins i tot el MIT ho ha
experimentat.
-S´ha manipulat amb això als nostres joves i al dret de poder tenir accés a
certs coneixements?....en el fons intenten que no pensin—o no pensem-- massa
per ells mateix—o per nosaltres --, oi?
-No ho sé, no sé si hi ha un gran pla en mans
d'uns pocs individus malvats i molt perillosos que volen controlar el món o si
simplement la gent és com ha estat sempre i, si no l'empenyen, per sí sola, en
general, no va a buscar el coneixement. I aquí és on els professors hem de fer
molt bona feina, hem de ser apòstols del saber, pel plaer de saber, per
entendre millor el món. Crec que més que mala fe hi ha inconsciència i molt de
sofà.
--A veure, perdona que marxem un poc del tema ,però és que crec que d´
alguna manera les rondalles, mirant-se amb els mites grecs, també volen
potenciar el pensament, la reflexió…què ens podeu dir?
Sí, hi estic d'acord. Les rondalles són unes contarelles
de la pagesia, populars, però transmeten tota una sèrie de valors de la
societat que les va generar. Gran part d'aquests valors continua sent vigent,
tot i que hi ha algunes coses que han canviat, com ara el paper de la dona (hi
ha misogínia a vegades), la consideració de "l'altre"
(antropològicament parlant, vull dir), o sia, els moros, els negres, amb
aquestes paraules surten a les rondalles i no molt ben caracteritzats
precisament. Els cristians tenen una sèrie de virtuts que manquen a aquesta
gent, cosa que avui dia, afortunadament, no veiem així, o almenys
institucionalment.
A partir de peripècies que provoquen el riure s'aprèn a
sortir-se'n de situacions complicades i es veu un camí per afrontar els perills
del dia a dia. I és que la literatura, per molt que dibuixi móns de fantasia,
en realitat descriu aquest món tal i com és.
-Les rondalles, les mallorquines en concret, quines vinculacions
plenament o molt directes guarden amb la filosofia antiga o els mites grecs?
-Pròpiament vinculació directa no en tenen cap.
Es tracta de, un cop feta la comparació, trobar punts en comú que a vegades són
fruit de la casualitat, ja que el tema o motiu en qüestió surt a les rondalles,
als mites i a moltes altres manifestacions literàries, artístiques i
filosòfiques d'arreu del món que podéssim comparar; altres vegades la
influència del món clàssic pot ser-hi, però no és directa, sinó a través de
molts intermediaris que al llarg de segles han connectat l'antiguitat amb el
present: el cristianisme adopta i refà alguns mites, les arts plàstiques no
poden deixar de representar el món clàssic, és tan gran l'atracció que senten
per ell i alhora és tan important el pes de la tradició d'artistes anteriors,
que no poden evitar seguir representant aquests temes "pagans".
-I avui de la influència dels mites grecs…… què hi queda tenint en compte
les rondalles mallorquines?
-Hi podem rastrejar molts d'elements, des de la
idea de la divinitat poderosa que pot fer i desfer, fins a la concepció del
destí que tenien els antics. El destí és inevitable. Facis el que facis, no
te'n pots escapar. Mireu la història d'Èdip: des d'abans del seu naixement ja
els seus pares intentaren escapolir-se del destí i canviar-lo, però va ser del
tot impossible. La idea de l'heroi que es defensa amb el seu enginy mediatitzat
a través de la seva paraula també prové del món clàssic. Una contarella de
viatges i d'aventures lligades a cada escala del viatge, que és l'esquema de l'Odissea,
és un patró típic que ha sovintejat la nostra literatura des de la posada en
circulació d'aquesta obra.
-Amiga com ha anat el procés de documentació envers la vinculació dels
mites grecs amb les rondalles mallorquines?
-D'una banda, l'aplec de rondalles va ser fàcil,
perquè Antoni Maria Alcover, seguint l'exemple dels germans Grimm, les havia
arreplegades en vint-i-quatre toms, una col·lecció que mai no s'ha deixat
d'editar i de comprar a Mallorca. Ara tenim escolarització bilingüe, però abans
diria que tots els mallorquins aprengueren a llegir i escriure català amb el
text de les rondalles d’Alcover.
D'altra banda la documentació dels mites és més
dispersa, molt més en realitat. Es tracta d'una recerca personal, basada en els
coneixements meus personals de la literatura clàssica arreplegats i millorats
any rere any, dia rere dia, que, una vegada consultats, sempre aboquen a
nous coneixements. És com quan intentes agafar unes cireres de dins una
cistella de cireres: sempre te'n venen més i, com que són tan bones, no pots
parar de treure’n i de menjar-ne.
-I com volques tot el documentat, totes les teves investigacions i
concrecions….?.Com és la teva metodologia de treball?
-En el cas del llibre que ens ocupa, primer hi va
haver una lectura total de tot l'aplec de rondalles i una elaboració paral·lela
de fitxes de cada rondalla que tenia temes relacionats amb la mitologia.
Després vaig classificar aquestes fitxes i les vaig dividir en apartats, que
serien els corresponents als diferents mites que es desenvolupen. Seguidament
vaig redactar una versió de cada mite que procurava arreplegar tot allò que
considerava substancial i, un cop acabada aquesta narració, hi vaig afegir la
comparació amb les rondalles que havia classificat que hi tenien a veure i
també hi vaig col·locar les fonts clàssiques d'on havia extret la meva
narració, també pensant en un possible investigador que volgués aprofundir en
alguna història mitològica concreta.
També vaig trobar que havia d'incorporar un índex de
personatges mitològics i un índex de temes de mitologia clàssica corresponents
a cada tom dels vint-i-quatre de la col·lecció de rondalles, per facilitar una
recerca concreta.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069