Cazarabet conversa con... Jordi Martí
Font, autor de “Misèria sense
companyia (obra poética completa… fins
ara)” (Calumnia)
Un poemari valent des de la ploma i
el compromís de Jordi Martí Font
És editat per Calumnia edicions.
El Jordi Martíi Font:
https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/
Cazarabet conversa amb Jordi Martí i Font:
-Jordi, amic,
com et dona per la poesia?
Per a tu què és la poesia? I què significa escriure en aquest gènere?
-La poesia per mi ho pot ser tot, si la intenció que posem en allò que fem és,
sobretot, produir bellesa. Ara bé, la resposta a què és bellesa no pot
ser una perquè cada ésser humà i cada col·lectivitat dona
formes diferents a la bellesa
i sovint el que és bell per a algunes persones no ho és per a altres...
per sort.
Si ens referim al llibre de poesia que he publicat aquest 2019, Misèria sense companyia... Obra poètica
completa (fins ara), ens
estem referint a poemes escrits, productes diversos de moments
diversos (per això en part
van datats la majoria).
Sempre he escrit concentradet, és a dir no de forma expansiva, però el format que he fet públic fins
ara eren cançons, sobretot
les cançons de Llunàtics,
que és el grup on he tocat durant
més de vint anys. Ara, l'únic que he fet ha estat publicar el recull dels poemes
que al llarg dels anys he escrit en un sol volum, en forma de llibre.
-Com definiries aquest llibre recopilatori
teu i de la teva poesia al llarg dels anys?
-És un llibret, perquè tot i que recull la meva obra poètica completa..., fins ara,
tal com diu el subtítol, és breu
i el format del llibre, editat per Calúmnia, és petitó. A mi m'agrada molt que sigui així.
-La teva poesia ha evolucionat al llarg dels anys, però
de quina manera definiries que ha anat
viatjant aquesta evolució?
-Doncs segurament sí, però tot i que jo sigui filòleg
i autor i per tant podria
explicar-ho de forma clara i alhora
complexa, no ho faré. He escrit sempre quan
ho he necessitat, quan em venia de gust i quan volia
expressar alguna cosa i els
formats són diversos (poemes rimats i no, de mètrica comptada i no...) no hi ha ni evolució ni no evolució. Són poemes
escrits en diversos moments
i són més diferents per la tria de format
de cada moment que no pas
per l'evolució o involució
que jo com a autor hagi pogut tenir.
-Amic Jordi, des del tarannà com a àcrata, camí
ideològic que també es va fent
i enfortint, a poc a poc, com s´evoluciona
com a poeta?
-Si algun gènere literari
el veig més proper a l'anarquia que altres aquest és,
sense dubte, la poesia, tot i que hi ha molta poesia
més fatxa que el cagar
també. Però és cert que et pot donar molta llibertat creativa, moltíssima. A nivell teòric, penso la poesia des de les trinxeres de gent com Joan Brossa
o Carles Hac Mor, en el sentit
que totes i tots som poetes
i només cal per ser-ho la decisió de ser-ho. No m'agraden els escenaris
on sovint es veu la poesia, tot i que cal dir que cada cop més el gènere
és popular i això crec que és bo.
Alhora, però, tot i que pot semblar
una greu contradicció i no ho és, m'agrada
la poesia complexa, closa,
feta directament per arribar-hi
només si t'hi esforces.
-Quin és el teu
referent dins aquest gènere?
-Llegeixo de tot. Me n'agraden moltes i si faig llista segur que me'n deixo mil. Però Zoraida Burgos, Estellés, Sarri, Baudelaire o Marçal ara els tinc voltant
pel cap, més que res perquè tinc llibres seus
oberts en diferents indrets de les geografies d'on habito.
-És per a tú, la poesia, un estri més per a expressar-te amb el teu to reivindicatiu?
-És per a tot i em serveix de tot. Serveix per al meu
jo i servei per al nostre nosaltres, però també no serveix i això és magnífic.
A voltes reivindicativa, altres
vital, sempre social (quan se'n diu i quan
no se'n diu), la poesia no té límits i en aquest llibre hi
ha formes molt diverses i intencions també diverses.
-Reivindicatiu envers la terra, allò que podríem entendre com “allò social”, no?
-Reivindicatiu amb tot perquè la vida ho engloba tot i els diners i aquells
que només viuen per
acumular-ne o gastar-ne normalment ho intenten destrossar, també, tot. Per tant, la reivindicació l'entenc més com
una reivindicació de la vida que no pas com quelcom
separat d'ella. Allò social ho és tot.
-Es pot fer militància
escrivint poesia?
-Es pot fer i se'n
fa. Ara bé, també es pot fer poesia sense
fer militància i allò resultant pot ser tan emocionant o més.
-Però a la vegada ets molt un poeta intimista, molt teu…o meu pareix
a mi?
-La meva poesia és,
sobretot, meva, escrita quan necessitava fer-ho per explicar-me alguna cosa o quan
volia expressar-me i aquest canal funcionava. És, per tant, una creació personal i és lògic que parli molt de mi.
-Bé, és cert que la revolució toca totes les branques de la societat…i
això ho intentes ficar damunt la taula, oi?
-Si la revolta no és personal i els canvis no afecten aquesta parcel·la de la vida, la
personal, els canvis no existeixen i les revoltes són poc més
que marraneries de xiqueta
o xiquet petit.
-La revolució tant del dia a dia, tant
del dia a dia escrivint poesia, tant la reivindicació a peu de carrer…o es fa en el dia a dia o és
aigua tirada, no?
-Sí, tot i que la paraula revolució, que cal fer anar i practicar tant com es pugui, no crec que sigui adequada al que estem parlant. Penso que s'hi avé més
la paraula «revolta», perquè tal com deia Camus, la revolució necessita assassins i jo, sincerament, tinc una fàstic molt profund davant
dels assassins.
-Una poesia ferma, sense
pretensions, però que surt molt endins,
fins i tot del fetge… què ens
pots dir? Et sents còmode en la poesia o t´expresses millor fent ús
de la paraula escrita en altres
gèneres com el que empres,
per exemple en Visca
la terra, visca l´anarquia?
-En la poesia m'hi sento
còmode però també és cert que l'assaig
-i l'assaig periodístic sobretot- és el medi on més
m'he desenvolupat literàriament parlant, pel que és clar
que és el que domino més,
encara que sigui per haver-m'ho
equivocat i intentat
rectificar més que en cap altre.
-Quant de temps et va dur el compondré aquest llibre de recull de poemes, sabem que és un poemari d'anys…
però dins teu “quin és
el temps evolutiu com a escriptor i com a “persona que reflexiona”?
-El llibre el vaig muntar ens uns
minits, més que res perquè els poemes
els tenia tots juntets en una carpeta de l'ordinador.
Porto un blog, Prendre al paraula,
a Vilaweb, des de fa molts anys i allà quan
escrivia algun poema el publicava i alhora el guardava aquesta carpeta qua us dic. Quan parlant
amb Jordi Maíz vam decidir
publicar el llibre la cosa va anar
molt rodada. I n'estic content.
-La misèria en aquest llibre de poemes no té res a veure o més aviat
poc amb qui
té més béns materials i monetaris… va més enllà… en la misèria com a persones dins una humanitat cada vegada, pel fet de valorar tant els béns,
esdevindre més miserable,
no? Què ens
pots explicar-hi?
-La misèria dels béns
és terrible per a qui la pateix però sempre
té culpables externs, persones que només viuen per acumular beneficis i massa sovint aquests deriven de la despossessió que fa que els
pobres ja no siguin només pobres sinó miserables. Ara
bé, quan la misèria és com
a humanitat, quan és el producte de la pròpia desatenció col·lectiva o individual, aquesta
misèria té els culpables en
les mateixes víctimes.
El títol fa la conya aquesta però també es refereix al fet que el llibre és escrit
per mi sense ningú a qui dirigir-lo. No són poemes per al públic lector, no són exercicis literaris,
sinó escrits durant molt de temps de mi per a mi, malgrat estar penjats a les xarxes. Per tant, són fets «sense companyia». I la misèria
sense companyia és gairebé truculenta.
-Per això a veure si puc fer la reflexió/pregunta
ben feta: a veure a la misèria
material o de béns se la pot
acompanyar sempre i anar fent camí
amb dignitat, però això no passa
amb la misèria aquesta que parlàvem que és la que entra dins el moll o les medul·les de l´os de les persones, oi?
-La misèria de formes i actitud no té solució
possible. I tampoc li cal. De fet, buscar-hi solució seria admetre que en té i ja ho he dit: la misèria
no material no té cap mena de solució
perquè no és n tan sols un problema sinó una devastació.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069