La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Mª Àngels Cabré, autora de “Miralls creuats: Roig / Capmany”
(Pagès)
Mª Àngels Cabré escriu un assaig mirant a dos dones, pletòriques a la cara i amb molta força.
La sinopsis:
Si
hi ha dues dones que excel·leixen com a escriptores feministes a la
literatura catalana de la segona meitat
del segle xx, aquestes són Maria Aurèlia Capmany i Montserrat
Roig, mestre i deixeble, amigues i dues de les veus més clares
d'aquells anys de radicals transformacions polítiques i socials. La primera
va tenir la sort de gaudir de la Segona República, però el preu va ser patir la
guerra; la segona va néixer
en plena postguerra i la Transició va ser l'escenari de la seva efervescència literària. Les dues van morir de càncer el mateix any, el 1991. Aquest passeig per les seves vides i les seves obres va
a la recerca dels territoris
que els són comuns, com la ciutat de Barcelona, el teatre,
el periodisme, el catalanisme
i, evidentment, el feminisme,
que les ha convertit en dues
baules imprescindibles de la nostra
genealogia femenina.
Fem un tast?.Llegim les primeres
pàgines?
http://www.pageseditors.cat/media/docs/9788499758688_L33_23.pdf
L´autora,
Mª Àngels Cabré.
M.
Àngels Cabré (Barcelona 1968) és
escriptora i crítica literària.
Ha publicat una biografia
del poeta Gabriel Ferrater, la novel·la
El silencio, els llibres de
poemes Gran amor i Si se calla el cantor, i els assaigs Leer y escribir en
femenino, A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo XX, Wonderwomen. 35 retratos de mujeres fascinantes i María Luz
Morales, pionera del periodismo (2017). Dirigeix l'Observatori Cultural de Gènere,
dedicat a impulsar la igualtat
de gènere en la cultura, i col·labora
habitualment en diversos mitjans
de comunicació, entre d'altres
els diaris Ara i La
Vanguardia.
El
seu blog:
http://mariangelescabre.blogspot.com.es/
Ens apropem
un xic a aquestes dues dones:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany_i_Farn%C3%A9s
https://es.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Roig
Cazarabet conversa con Mª Àngels
Cabré:
-Amiga, què et va inspirar a fixar-te
en aquestes dues dones per escriure aquesta obra d´investigació i assaig?
-Des de sempre han format part de la meva biblioteca. Per això quan el 2016 es va celebrar
el 25é aniversari de la mort
d’ambdues i vaig començar a donar conferències
sobre Montserrat Roig, vaig pensar que era un bon moment per recordar-les i apropar-les
als nous lectors o als que les tenen una mica oblidades.
-Amiga, estem al davant
del teu llibre amb dues dones valentes, feministes que van
plantar cara a la vida amb els seus punts de convergència.
Què ens pots
dir al respecte?
-Penso
que tant Capmany com Roig són exemples
de compromís amb la vida i amb la literatura. Això les fa doblement valuoses.
Creuar les seves trajectòries era també una manera de reforçar-les:
la més gran va deixar petjada en la jove, la més jove es va enmirallar en la gran i va aprendre
molt d’ella. En comú tenen aspectes
fonamentals com el citat feminisme –fonamental en ambdues-, el teatre, l’estima per la ciutat de Barcelona, el catalanisme
i la seva opció política d’esquerres.
-Però com que eren dues persones diferents, les seves maneres de fer i actuar també degueren ésser diferents i diferencials. Conta´ns.
-La diferència
més clara entre elles és
que pertanyen a dos moments
històrics diferents: mentre Capmany és filla de la República -quina sort!-, Roig és filla del maig del 68 i de la Transició. Aquesta distància cronològica fa també
que entenguin el feminisme diversament: Capmany es mostra partidària del feminisme de la igualtat –com en el seu dia
Simone de Beauvoir- i Roig
del de la diferència –doncs
beu de les noves corrents dels anys 60-70: Llibreria de les dones de Milà, etc-. Dues postures
que es tradueixen també en dues
idees diferents de la maternitat:
Capmany no vol tenir fills, Roig els té –creu que fer una feina intel·lectual
no és pas incompatible amb ser mare-. Dues maneres de ser dones, sí, però ambdues sota la bandera de la llibertat.
-Des de l´escriptura es pot
fer activisme social,
feminista; però aquestes
dones anaven més enllà de l´escriptura activista perquè les seves paraules, els seus
missatges apleguen a la gent i ens animen ja no només a la lectura sino a
saber mirar i on mirar. Què
ens pots reflexionar.
-Que les dues dediquessin esforços i hores a escriure sobre feminisme ja seria prou per considerar-les feministes en actiu. Capmany va publicar a meitat dels 60 La dona a
Catalunya, un text pioner,
i d’altres menys d’un altre ordre
com ara les divertides i punyents Cartes impertinents o la Carta
abierta al macho ibérico. Roig, per la seva
banda, recull a ¿Tiempo
de mujer? els seus
textos feministes. Però al seu exercici d’escriptores
compromeses van sumar les seves
fortes personalitats i les seves habilitats comunicadores.
Va ser aquesta combinació d’elements la que les va convertir en referents,
perquè van saber obrir debats i defensar les seves postures amb gran convicció.
-L´inconformisme d´aquestes
dues dones, creus que el portaven a la sang com una mena de signe d´identitat?
-Si com
deia Beauvoir no es neix dona, sinó que una se’n fa, a la rebel·lia li passa el mateix.
Els que tenim l’esperit rebel no dic jo que no el portéssim una mica als gens, però és la mirada sobre la realitat la que ens posiciona. Capmany va veure com els ideals
republicans eren bescanviats
d’un dia per un altre per una grisor i una mediocritat brutal, i l’inconformisme
va ser inevitable. Roig va créixer en ple franquisme, fastiguejada, i el va
combatre amb totes les seves forces. El segle XX a aquest país sincerament ha donat molts motius per desobeir, i elles ho van fer amb excel·lència.
-A la universitat aquestes
gents aprenen més i millor d´allà
on venen, però molt més
allà on volen
anar, no?
-Amb
la Guerra Civil Capmany, com
tots els estudiants, va veure com tancaven la universitat, i quan hi va tornar a entrar per la porta s’havia
convertit en una universitat
franquista, on ja no hi eren ni el mestre Carles Riba
ni els altres lliurepensadors. Resignada, per poc
no es queda com a docent de
filosofia, però per sort per a ella i per a nosaltres
va escollir altres camins. Anys després,
quan Roig va aterrar a la mateixa
universitat, a les aules es
flairava l’esperit de la revolta –sobre tot la marxista- i
ella el va viure, masclisme
inclòs. A Capmany la universitat li va servir com a revulsiu i a Roig una mica
també, tot i que gràcies a
Moles va aprendre literatura catalana. Per cert que jo vaig
estudiar a la mateixa universitat
que elles i també lletres.
-Com van viure aquestes dues dones el període de la transició?
-Les dues van ser defensores de la democràcia
a ultrança. Roig inclús va
ser candidata a diputada pel PSUC a les primeres eleccions democràtiques de 1977. Que als anys 80 Capmany es convertís en
regidora a l’Ajuntament de Barcelona, de la mà de Pasqual Maragall, és la conseqüència lògica de pensar que el present d’aquells anys no es construiria sol, sinó que feia falta l’ajuda de tots. Van ser dones que van estar sempre
a la trinxera, fos des de
la premsa o des de les manifestacions
de carrer.
-Període que avui en dia, en alguns trets, es qüestiona o que entra
un xic en discussions, però això vist
en la perspectiva del pas del temps.
Penses que elles haguessin fet aquesta mena de interrogació o exàmen sobre els seus temps
viscuts?
-Sense
dubte avui en dia pensarien que les bases democràtiques posades a la transició no eren prou sòlides i que urgeix
revisitar-les i canviar totes les ratlles
de la Constitució espanyola
que siguin necessàries per
facilitar la convivència ara al segle
XXI.
-Quin pes té, per a elles, la seva
llengua, la catalana, tant
des de la seva obra fins el
seu sentir?
-El català com a llengua literària
és per a les dues una
aposta, però amb connotacions diferents. Mentre Capmany va estudiar a l’Institut Escola i va viure la immersió lingüística des
de sempre -per la qual cosa
no li va passar pel cap renunciar al català per escriure, tot i que va publicar també en castellà-,
Roig és educada en un context
castellà, el propi del franquisme.
Escollir el català és per a ella una aposta decisiva sobre tot
sota la influència de Capmany,
que l’anima a ella i a altres
joves escriptors a defensar aquesta llengua que Franco i els seus van maltractar i que gràcies a ells ha perdurat literàriament, no ho oblidem.
-Cal dir, amb tot, que s´enfrentaven a un món de mons fet
per als homes. Com seu van fer?
-Dones en un món masculinitzat fins el moll de l’ós, van haver d’esforçar-se per defensar els seus territoris
intel·lectuals i les seves conviccions. Cadascuna amb les seves armes –Capmany més dura, Roig més seductora-, van aprendre que
ser dona no es fácil però no pas
impossible. Es clar que si haguessin estat homes, les hauriem de recuperar a
aquestes alçades o estarien molt més
presents en el nostre
panorama literari, inclosos
els llibres de text?
-Enllaço amb la pregunta anterior:
valentía sobretot i orgull
de ser i exercir com a
dones, no?
-Jo diria
que l’orgull de ser dones les va portar a defensar la condició femenina i
que és un dels pilars del seu estar en el món. De no ser dones potser haurien estat menys
bel·ligerant i menys tossudes en les seves lluites respectives i en les que
les van unir.
-Diries que van ésser dues dones amb molta trajectòria vital e intel·lectual?
-Envejables
en els dos sentits, de les
que avui no es veuen perquè mantenir el tipus en aquests dos aspectes suposa un sacrifici que no tothom vol assumir. Són
models del que ha de ser un/una intel·lectual,
models alliçonadors i engrescadors.
-Es van portar molt poc
temps de la mort d´una respecte de la mort de l´altra. Aquella tardor del 91 fou una tardor trista i dramática per a les lletres
i els pensament de les
dones que pensem en català,
però m´atreveria a dir que més enllà
perqué elles eren, també, sobretot molt humanistes amb tot el que oferien, no?
-Quan l’octubre
de 1991 Capmany mor de càncer
de pit, Roig ja està condemnada pel mateix mal i ho sap. Tot
i així li dedica un elogiós article, on fa gal·la del seu mestratge. Ella aguantarà estoicament fins al final i publicarà dos dies abans de morir el seu darrer article
a l’Avui. Aquestes dues desaparicions
són un cop fort per a la cultura catalana, pel
pensament progressista i pel feminisme peninsular. Van deixar orfes a moltes dones que escoltaven les seves veus valentes.
Veus de dones de pensament
global, lúcides, critiques i desobedients.
Van ser “mujeres en busca de un nuevo humanismo”, que es com
es titula un dels llibres
de Montserrat Roig.
25983
Miralls creuats:
Roig / Capmany. Mª Àngels Cabré
278 páginas 15 x 21 cms.
19.00 euros
Pagès
Si hi
ha dues dones que excel·leixen
com a escriptores feministes a la literatura catalana de la segona meitat del segle xx, aquestes
són Maria Aurèlia Capmany i Montserrat
Roig, mestre i deixeble,
amigues i dues de les veus més clares d'aquells
anys de radicals transformacions polítiques i socials. La primera va tenir la sort de gaudir de la Segona República, però el preu va
ser patir la guerra; la segona
va néixer en plena postguerra i la Transició va ser l'escenari de la
seva efervescència literària. Les dues van morir de càncer el mateix any, el 1991. Aquest passeig per les seves vides i les
seves obres va a la recerca dels
territoris que els són comuns, com
la ciutat de Barcelona, el teatre,
el periodisme, el catalanisme
i, evidentment, el feminisme,
que les ha convertit en dues
baules imprescindibles de la nostra
genealogia femenina.
Veure primeres pàgines: http://www.pageseditors.cat/media/docs/9788499758688_L33_23.pdf
M. Àngels Cabré (Barcelona 1968) és escriptora i crítica literària. Ha publicat una biografia del poeta Gabriel Ferrater,
la novel·la El silencio, els
llibres de poemes Gran amor
i Si se calla el cantor, i els assaigs
Leer y escribir en femenino, A contracorriente. Escritoras a la intemperie del
siglo XX, Wonderwomen. 35 retratos de mujeres
fascinantes i María Luz Morales, pionera del periodismo (2017). Dirigeix l'Observatori Cultural
de Gènere, dedicat a
impulsar la igualtat de gènere
en la cultura, i col·labora habitualment
en diversos mitjans de comunicació,
entre d'altres els diaris Ara i La Vanguardia.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069