Cazarabet conversa amb... Jacinto
Bonales Cortés, autor de “Memòria ofegada. Reivindicació laboral i repressió
política a Mequinensa i la conca minera (1889-1963)” (Institut d’Estudis del
Baix Cinca)
Jacinto Bonales Cortés ens aplega a com va ésser
la reivindicació laboral i a la repressió política a Mequinensa i la conca
minera 1889-1963
Ho edita l’Institut
d’Estudis del Baix Cinca dins la col·lecció Gallica Flavia.
Allò del que parla el llibre:
Es tracta d’un estudi d’història contemporània
centrat en el moviment obrer dins la conca minera de Mequinensa. Obra de l’historiador mequinensà Jacinto
Bonales i amb el títol Memòria ofegada, entre els seus fulls es reconstrueix el passat reivindicatiu dels miners
i les seves formes d’associació en un text que entrelliga les queixes, vagues i
motins locals amb la dinàmica política del municipi, de la comarca i del
conjunt d’Espanya en una història que, per a la gran majoria de la gent, va
quedar ofegada per l’Ebre juntament amb el poble vell. La narració busca les
arrels dels canvis socials i associatius a mitjans del segle XIX, però centra
el seu discurs en el període que va des de la primera vaga de la conca minera
l’any 1889, coincidint amb les vagues barcelonines de l’Exposició Universal, i
culmina amb les vagues de 1963, en plena dictadura del general Franco, quan al
tancament de les mines s’uneix la destrucció de l’antic poble per la
construcció de l’embassament. Entre ambdós successos, les reivindicacions laborals
i la repressió política es troben en els diferents episodis de la història
d’Espanya: la setmana tràgica i el caciquisme polític, l’edat d’or de la mineria durant la Primera Guerra
Mundial, la greu crisi de la dècada de 1920 i el lockout patronal amb la violència de la dictadura de Primo
de Rivera, les esperances truncades durant la Segona República, la revolució
que mai va existir durant la Guerra Civil, l’assalt dels anarquistes fragatins
a la vila majoritàriament comunista, l’exili i els camps, i la reaparició dels
moviments reivindicatius al llarg de tota la dictadura franquista. L’estudi vol
allunyar-se d’una simple descripció de fets i xifres i ve acompanyat de més de
200 biografies de mequinensans i veïns de la comarca
que van participar en els moviments polítics i reivindicatius o que van patir
la repressió política.
L’autor,Jacinto Bonales Cortés:
Aquest veí de Mequinensa és doctor en Història
per la Universitat de Lleida, dedicant-se professionalment a la recerca des de
1998. Especialitzat en història i etnologia d´ àmbit local, ha publicat més de
quaranta treballs, entre els que destaquen Història territorial de la Vall
d’Andorra—Premi Principat d´ Andorra d´ Investigació Històrica 2012--,
Construint fronteres—accèssit Principat d’Andorra,2013—i Les Muntanyes en
venda—Premi Josep Lladonosa d’Història
Local,1998—Entre les seves tasques de recerca històrica a la comarca, destaca
el llibre Traces d’un temps llunyà, el
Baix Cinca—1200 aC-1149 dC--, editat per l’Institut
d’Estudis del Baix Cinca IEA el 2018, així com la direcció de la revista L´Angorfa del Grup de Recerca Coses del Poble de
Mequinensa.
Conèixer un poc més a aquest historiador mequinensà: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=288781
Cazarabet conversa amb Jacinto Bonales Cortés:
-Amic, què et va dur a escriure aquest llibre que va
entre la història i la memòria del treball i dels treballadors de la conca
minera de Mequinensa...?
- Fa gairebé deu anys que visc a Mequinensa. Quan vaig
arribar al poble va coincidir que els treballadors de la darrera mina en actiu
estaven en mig d'una vaga causada pel fet que ENDESA ja no volia comprar el
lignit d'aquestes terres. Com historiador que soc, em vaig encuriosir i vaig
començar a llegir llibres sobre el moviment obrer de l'Aragó i històries locals
del municipi. La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig llegir que en poc més
de cent vint anys d'història de la mineria d'aquest poble, les relacions
laborals van ser d'allò més òptimes. Pràcticament cap vaga excepte alguns
successos a principis del segle XX. Però parlant amb la gent gran del poble
apareixien anècdotes que contradeien aquest relat. Davant això, vaig començar a
mirar per sobre diferents documents d'arxiu i sobretot en la premsa antiga i...
van aparèixer tot un seguit de vagues al llarg de tot el segle XX. No vaig
dubtar ni un moment que calia estirar del fil i recuperar aquesta història.
- Després de llegir els "clàssics"
historiogràfics sobre el tema o sobre la zona com Julián Casanova, José Luis Ledesma o Pelai Pagès, vaig
quedar molt decebut ja que només feien alguna petita referència a la conca
minera de Mequinensa. La importància del sector no era poca, tal i com mostren
els estudis de Jaume Fullola, i no entenia el perquè de quedar aquesta zona
fora dels estudis més generalistes. Després de dur a terme la recerca ho vaig
comprendre: és difícil determinar el pes del moviment obrer de la conca de
Mequinensa degut a un problema documental, i és que aquesta conca abastava
pobles perifèrics de quatre províncies (Saragossa, Osca, Lleida i Tarragona)
que formen part de dues comunitats autònomes. Així doncs, la documentació està
molt fragmentada i només observant el conjunt dels pobles es pot copsar el
volum d'obrers i entendre la dinàmica conflictiva. Val a dir que sí que hi ha
un autor que m'ha servit de guia -o referència, com vulguis- en els inicis de
la recerca, l'escriptor Jesús Moncada. Especialment amb el seu llibre Camí de Sirga.
-Aquelles reivindicacions quines eren?, no són tan
diferents a les que hem vist recentment,no?
- Les principals reivindicacions dels miners van ser
salarials. Ja fos en períodes de creixement econòmic i d'inflació per tal
d'aconseguir mantenir la capacitat adquisitiva, o ja en fases de crisi del
sector per tal d'evitar la reducció dels salaris. I això durant els vuitanta
anys! També n'hi hauria per les hores de la jornada laboral, encara que poques
degut a la importància del treball a preu fet; pel control en el sistema de
pesatge del lignit extret, pel dret a l'organització obrera, o contra les
represàlies als dirigents sindicals. Posteriorment s'anirien incorporant
demandes relatives a la higiene -primer tenir aigua corrent neta, i
posteriorment dutxes-, a l'assistència mèdica, al transport i a l'economat. A
la fase final, durant el franquisme, a totes les anteriors es sumava la
constant demanda de que es complís la normativa legal del sector, especialment
pel que fa a sous -i plusos- així com higiene, seguretat en el treball,
seguretat social, assistència mèdica -mutualitat-, etc.
-L´ embassament de Mequinensa amb el riu Ebre van
soterrar el poble, les mines i també part de les lluites obreres?
- Hem de parlar de tota una amalgama de qüestions que
criden l'atenció; des del ric patrimoni industrial conservat fins avui dia,
fins al manteniment de mètodes de treball arcaics fins la dècada de 1960 degut
a que les empreses pràcticament no van realitzar inversions per augmentar la
productivitat. Aquesta manca d'inversions és fruit del caire
"depredador" dels negocis, ja que des de 1913 s'estava a l'espera de
la construcció dels embassaments i calia, doncs, treure el màxim profit amb el
mínim cost abans que tot quedés inundat. Pel que fa al moviment obrer cal
destacar la manca absoluta del caire revolucionari dels miners de la conca,
sumant un nou exemple per a la desmitificació del miner espanyol de l'època.
-El moviment obrer, les seues lluites i les seves
reivindicacions tenen molts denominadors comuns amb altres conces mineres on es
suposa que les problemàtiques eren semblants….?,però també, segurament, que hi
havien no poques diferències …
- Efectivament, hi ha molts punts en comú, encara que el
caire de la mineria del lignit a la conca de Mequinensa feia que tinguessin
moltes diferències. Cal tenir en compte que el lignit era un producte secundari
respecte a l'hulla, i la seva demanda als centres urbans i industrials variava
molt segons l'època de l'any. A més, el sistema de transport del lignit cap a
fora de la comarca es basava en la navegació fluvial pel Segre i l'Ebre fins a
l'estació de ferrocarril de Faió. Què vol dir això? doncs que a l'estiu les
mines havien de tancar o reduir dràsticament la plantilla, tant pel perill
d'incendi del lignit acumulat a les places per manca de demanda, com per la
impossibilitat de navegar durant els mesos de sequera. Alguns petits
propietaris oferien feines alternatives als seus obrers, però la majoria
d'empreses necessitaven uns miners que al mateix temps fossin pagesos, és a
dir, que durant l'estiu poguessin sobreviure sense haver de marxar dels pobles.
Aquest fet, doncs, crea lligams entre patrons i obrers en uns casos, al temps
que en els altres es genera un "tipus" d'obrer potser més
conservador. En qualsevol cas, després de la Guerra Civil, i especialment en la
fase de desenvolupament ja a la dècada de 1960, aquests miners - pagesos ja no
podien sobreviure de la segona ocupació.
-Val a dir que els llocs on l´ activitat minera marcava
el temps econòmic- social d´ una comunitat aquesta activitat era una mica la
que portava la veu del carrer…
- Efectivament, la mineria es convertí en la columna
vertebral dels pobles de la conca, encara que en uns més que en altres.
Mequinensa és un bon exemple: tant pel treball directe com pels indirectes, va
suposar el "modus vivendi"
del poble. L'acceptació de la realitat pels sectors no miners, però, va costar
molt en arribar, i aquest fet queda corroborat en la dinàmica política, en no
admetre en les institucions als propietaris miners fins la dictadura de Primo de Rivera. Però al final tot el poble va quedar
imbuït en aquesta nova forma de vida que aportava unes noves formes d'oci i
fins i tot uns nous horaris. Penseu que actualment l'Ajuntament de Mequinensa
encara fa sonar la sirena a la una del migdia, hora en que s'aturava el treball
de les mines per a dinar.
- Hi ha dos moments claus, dues edats d'or de la mineria que
es corresponen a la Primera i Segona Guerra Mundial, quan la manca del carbó
europeu va fer incrementar extraordinàriament el preu del lignit. Es van crear
moltes empreses i es van obrir nombroses mines. No hi hagué, però, distribució
social dels beneficis. Durant la Primera Guerra Mundial es visqué una
extraordinària inflació dels preus dels aliments, i aquí rau la clau
explicativa de la més intensa conflictivitat social a la conca, amb vagues
continuades per reclamar millores salarials que fessin que els sous pugessin al
mateix ritme que els preus. El segon moment, la Segona Guerra Mundial, va ser
més dur encara, ja que s'estava en plena postguerra i qualsevol reclamació
estava prohibida i qualsevol tipus d'organització estava penada amb presó. Els
salaris nominals van ser retallats per sota dels nivells d'abans de la guerra,
i els reals es van desplomar a nivells de misèria. És en aquestes
circumstàncies que hem d'entendre que les primeres vagues encobertes ja es van
produir l'any 1942 aprofitant l'escletxa que oferia la competència que es feien
les empreses carboníferes per fer-se amb mà d'obra especialitzada en un moment
en el què els millors miners estaven a l'exili o a les presons franquistes.
Aquestes vagues encobertes van facilitar que es recuperés una mica el poder
adquisitiu dels obrers, però sempre a nivells per sota dels d'abans de la
guerra.
- En primer lloc cal diferenciar els treballs miners
segons les conques i els minerals. A la conca minera de Mequinensa s'extreia
lignit d'unes mines amb els filons horitzontals. Això implicava d'una banda la
inexistència de grisú i la manca de malalties pulmonars tan habituals en
l'explotació del carbó hulla; i d'altra banda els accidents laborals per
despreniments eren poc habituals, encara que existents. En aquest sentit les
condicions en el treball eren millors, malgrat haver de moure's en uns "canyos" entre 50 i 75 centímetres d'alçada. Pel que fa
a salaris, serveis, etc. és molt difícil establir comparacions genèriques.
Pensa que a la conca de Mequinensa les diferents empreses imposaven condicions
diferents, i fins i tot les diferències es produïen dins de cada empresa segons
la mina en qüestió. Per fer-te una idea, si a la mina "Virgen
del Pilar" de Carbonífera del Ebro, situada a Mequinensa, es feia una vaga
i aconseguien un augment del jornal o del preu fet, aquest augment no es donava
a la mina Canota de Seròs, de la mateixa empresa, o a
la Guadalupe de la Granja d'Escarp... malgrat que els miners treballessin al
mateix sector sota la muntanya, ja que totes tres mines estaven connectades!
- Francament complicat. Les dificultats per accedir a
alguns arxius arriben a nivells insòlits. M'han denegat l'accés al registre
civil, amb el que no he pogut conèixer la sinistralitat a les mines; i fins i
tot el Jutjat de Primera Instància de Casp m'ha
denegat l'accés a la informació del
Registre Civil de Mequinensa relativa a cinc persones que van passar
pels camps d'extermini nazi al·legant que era una consulta "massiva"
i, per tant, no permesa. Pots fer-te una idea! Molta de la informació
necessària per fer el treball estava encara pendent de fer-se pública, i altra
encara estava per classificar, fet que va impedir consultar-la. La
contrapartida la tenim en alguns veïns de Mequinensa que m'han proporcionat
documentació privada, documents rescatats de les mines quan les van tancar
abandonant els arxius a les oficines, i diverses memòries escrites per veïns
amb participació directa en els fets; sense oblidar les entrevistes als avis del
poble! A tots ells els he d'agrair la seva col·laboració, ja que ha estat
gràcies a ells que el llibre ha pogut veure la llum.
- Normalment et satures de bibliografia i a partir
d'aquesta i amb les dades escadusseres que tens, comences a fer-te preguntes
generals -amb les seves secundàries- i planteges hipòtesis. Segons aquestes,
comences a buscar una documentació concreta en diferents arxius i, gairebé
sempre, en la fase de documentació has d'anul·lar quasi totes les hipòtesis i
plantejar de noves, ja que tot canvia com de la nit al dia. En base als
diferents documents vas responent a les preguntes, i es va perfilant ja un marc
interpretatiu determinat. Evidentment apareixen noves preguntes -i noves
consultes de bibliografia- que cal respondre amb més visites a arxius, fins que
tens respostes a les preguntes generals. Val a dir que en aquest llibre vaig
haver de fer nombroses bases de dades que han donat com a resultat un diccionari
biogràfic de més de 700 personatges i que s'ha incorporat al llibre.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069