La
Librería de El Sueño Igualitario
Allò que ens
diu el Fòrum per la Memòria d´Eivissa i Formentera:
Amb aquest
treball, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera vol reivindicar i difondre la memòria democràtica i republicana
d’Eivissa i Formentera. Es tracta
d’un estudi de dues fosses a Eivissa,
cinc a Formentera, un capítol sobre els sivissencs i formenterers deportats als camps
nazis i dos sobre el paper de les dones i la premsa a la guerra. El Fòrum planteja la necessitt i urgència de rescatar de l’oblit aquests homes i dones que foren assassinats i enterrats en aquestes fosses, i pretèn aportar dades sobre les circumstàncies de
la seva desaparició.
La recuperació de la memòria de la
Guerra Civil i la postguerra té un deute impagable amb totes aquelles persones que durant dècades han guardat els seus
records i vivències.
El mapa
de las fosas de la Guerra Civil
Tres de
los autores de ´Memòria contra l´oblit´
expresan que esta obra persigue «dignificar» a las víctimas de las Pitiusas
DIARIO DE
IBIZA
«La
memoria histórica no busca venganza ni abrir heridas, sino dignificar la figura
y el trabajo de aquellas personas que murieron por unos ideales, que eran
democráticos», expresó el historiador Artur Parrón,
coordinador y uno de los autores del libro ‘Memòria
contra l´oblit. Les fosses
de la Guerra Civil a Ibiza i Formentera’, que se presentó el martes pasado en
el Club Diario de Ibiza, donde también intervinieron la historiadora Francisca
Riera y el arqueólogo Sergi Moreno.
El origen
de ´Memòria contra l´oblit.
Les fosses de la Guerra Civil a Eivissa
i Formentera´ es un convenio firmado por la conselleria
de Asuntos Sociales del Govern balear y el Fòrum per la Memòria d´Eivissa i Formentera para elaborar el mapa de las fosas
de la Guerra Civil (1936-1939) en las Pitiusas. Luis
Ruiz, presidente de este colectivo, presentó esta iniciativa en el Club Diario
ante 70 personas. «No es un libro de historia convencional, ya que no se
explican las causas y consecuencias de la Guerra Civil en Ibiza y Formentera,
sino que tiene un sentido más humano», apuntó Ruiz.
Además,
aprovechó su intervención para recordar que este trabajo está dedicado a uno de
sus cinco autores: el investigador y periodista ibicenco Xicu
Lluy, fallecido en 2012. «Lluy
era una persona muy rigurosa y apasionada», manifestó el presidente del Fòrum per la Memòria d´Eivissa i Formentera.
Lluy firma el capítulo ´Víctimes pitiusas del Terror del
III Reich´, en el que presenta el listado de los
ibicencos y formentereses que sufrieron y perecieron
en el horror de los campos nazis y donde recuerda que este es un drama que no
puede entenderse «sin la referencia obligada de la Guerra Civil».
A
continuación, Parrón insistió en que la memoria histórica es un tema «capital
para la democracia de este país». «La memoria histórica no busca venganza ni
abrir heridas, sino dignificar la figura y el trabajo de aquellas personas que
murieron por unos ideales, que eran democráticos», afirmó el coordinador de
esta obra y autor de los episodios ´La Guerra Civil a Formentera´ y ´La Colònia Penitenciària de
Formentera´. Parrón también destacó que en esta isla tuvieron «la suerte» de
que hubo «luchadores por la Segunda República» que dedicaron su vida a
investigar qué había pasado realmente en estos tres años de guerra y agregó que
se deben «dignificar» las fosas comunes localizadas en Formentera. «Allí hay
gente enterrada de forma poco digna. Se debe mejorar la calidad democrática de
este país», opinó Parrón.
En
concreto, las cinco fosas documentadas en Formentera se encuentran en el
cementerio de Sant Ferran,
en el Cementeri Vell de Sant Francesc, en la pedrera d´en
Coix (cerca del núcleo urbano des Pujols),
en la pujada a la Mola (situada entre el núcleo urbano des Caló y el del Pilar
de la Mola) y, por último, en la Colònia Penitenciària, localizada en el cementerio municipal de Sant Francesc, «muy cerca del único hospital que hay en la pitiusa menor», especifica el historiador Santiago Colomar (que no pudo asistir a la presentación del libro en
Ibiza) en el episodio dedicado a esta última fosa. «Todos los habitantes de
Formentera pasan cada día al lado de al menos una fosa común. Es un dato que
sorprende y que es serio», comentó Parrón, que apostó por que en Ibiza, «donde
queda mucho trabajo por hacer», se pueda continuar con esta labor de
investigación y ubicación desarrollada en Formentera.
De hecho,
el arqueólogo Sergi Moreno señaló las fosas comunes de la catedral y del Cementeri Vell de Ibiza. En la
primera de ellas se encuentran los restos de las 93 personas que murieron en el
Castillo, donde fueron encerradas por apoyar al alzamiento militar del 18 de
julio. «Estas víctimas fueron reivindicadas inmediatamente», apuntó Moreno. En
contraposición, se carece de información sobre los ejecutados afines a la
República en el Cementeri Vell,
donde los restos se concentraban en el «cementerio no católico» y en el suelo
del pasadizo principal situado en la entrada, delante de las primeras capillas.
«Hay una diferencia de tratamiento con respecto a las víctimas de los dos
bandos. Que cada uno extraiga sus propias conclusiones», expresó Moreno.
Por su
parte, Francisca Riera aportó algunas pinceladas del capítulo acerca de las
mujeres y la Guerra Civil incluido en este estudio impulsado por el Fòrum per la Memòria en las Pitiusas. La historiadora comentó que algunas ibicencas
lucharon en los campos de batalla contra el fascismo y que tampoco se libraron
de la represión. Puso como ejemplo el caso de dos republicanas que fueron
asesinadas por los falangistas el 2 de octubre de 1936 en el cementerio de
Vila.
Cazarabet conversa amb Luis
Ruiz Val, del Fòrum per la Memòria
d´Eivissa i Formentera:
-Amics s´ha fet, de manera digna, Memòria Històrica a Ses Illes, en concret Eivissa i Formentera?
-Jo diría que sí, encara que no puc ser
imparcial. Però amb els escasos recursos de què disposam, amb els
testimonis que encara queden, que cada any són menys,
i amb la bona feina feta anteriorment per diversos historiadors
i periodistes, crec que s’han recuperat memòries individuals i familiars que fins ara eren poc conegudes i que podrien haver desaparegut
en pocs anys.
-Com s´ha afrontat aquesta
fita per part d´autoritats, historiadors, associacions ciutadanes…? Com i de quina manera, parleu-nos de la constitució, per
exemple, del Fòrum per la Memòria d´Eivissa i Formentera?.
-El Fòrum per la Memòria
d’Eivissa i Formentera va néixer
com a associació el dia 28 de març del 2009, encara
que tres anys abans un grup de persones organitzavem xerrades o cicles de pel·lícules
i documentals utilitzant aquesta denominació. Amb la nostra constitució
com a entitat jurídica, hem continuat fent
una tasca de recuperació de la memoria democrática i
republicana d’Eivissa i Formentera i dels personatges que varen ser represaliats pel franquisme. Amb aquest objectiu ja hem realitzat
tres publicacions: “Feim Memòria” al 2010, “Memòria contra
l’oblit” al 2014 i finalment
“Eivissa i Formentera republicanes”
al passat mes d’abril,
Quant a les autoritats,
amb les administracions d’esquerres hem col·laborat en vàries publicacions, en la redacció de documents com el mapa de fosses d’Eivissa i Formentera, la
redacció de la Llei de Fosses o la construcció del
memorial del cementeri de ses
Figueretes, on hi ha més d’un
centenar de persones afusellades i enterrades. A les administracions
governades per la dreta hem proposat col·laborar
en les mateixes publicacions
o d’altres iniciatives, però en cap cas varen rebre una resposta. El silenci també és molt evident. La darrera ocasió va ser quan varem demanar
als dos ajuntaments d’Eivissa governats pel PP, Sant Joan de Labritja i Santa Eulària del Riu, que recolzassin el memorial
del cementeri de ses Figueretes, al qual hi havia més
de cinquanta víctimes d’aquestos dos municipis. La resposta era obligada perquè la varem presentar al ple: “NO, perquè
aquesta qüestió és molt delicada i pot ferir sensibilitats”.
-Amb quins objectius va néixer?.
-L’objectiu principal era treballar
per la recuperació de la memoria democrática i
republicana d’Eivissa i Formentera i de les persones
que varen ser represaliades pel
franquisme.
-Llig al
llibre que a partir del març
del 2011 uniu forces amb la Fundació Balear de la Memòria Democràtica…per què?
-La Fundació Balear de la Memòria
Democràtica era una entitat
depenent de la Conselleria d’Afers Socials que, entre d’altres objectius, havia d’elaborar el mapa de fosses de les Illes Balears, tal com
establia la Llei de Memòria Històrica promulgada en
el 2007. Amb aquesta fundació varem signar un conveni per valor de 15.000 euros que establia
que el Fòrum per la Memòria
d’Eivissa i Formentera havia
d’elaborar el mapa de fosses
a Eivissa i Formentera i havia
de col·laborar amb el govern Balear en la seva difusió. Nosaltrs varem fer aquesta
tasca que varem enviar a la Conselleria
en maig de 2012. Finalment
la difusió va consistir en l’ampliació
de l’estudi amb més entrevistes, cartografia i d’altres documents que varem incorporar al mapa de fosses
i varem publicar-lo en 2014 ambel
títol “Memòria contra l’oblit. El mapa de fosses de la
guerra civil a Eivissa i Formentera”.
S’ha de dir
també que aquesta fundació
va deixar d’existir en
2013, perquè el govern del prsident Josdé Ramón Bauzá la va
suprimir. També s’ha de dir
que el govern Balear no ha complit
la seva obligació de difondre els estudis
que la Fundació havia finançat. Pareix que en aquesta nova etapa política afrotunadament
el panorama esta canviant de manera substancial.
-Encara manteniu
aquest conveni i allò que vos va moure a signar-lo? Heu ampliat
i/o modificat les fites amb aquesta Fundació?
-Aquell conveni va
quedar esgotat l’any 2012 amb la entrega per la nostra part del treball sobre el mapa de
fosses i el compromís de la
seva publicació. Com he dit abans,
la Fundació va ser suprimida pel
govern de Bauzá.
-Estem
al davant d´un estudi, en forma de llibre, més que res vinculat a situar el
mapa de les fosses de la Guerra Civil a
Formentera e Eivissa… però ens aporta quelcom més, no?. Què
ens podeu dir?
-Aporta una part de documentació
histórica que ha sortit d’algunes
entrevistes personals i alguns
documents gràfics com mapes o imatges
que han a cedit algunes famílies per posar cara a les víctimes.
-Amb l´estuidi hi participen i col·laboren cinc historiadors:
Santiago Colomar Ferrer, Xicu
LLuy Torres, Sergi Moreno Torres, Francisca Riera Escandell i Artur Parrón Guasch que es, a més, coordinador
del projecte. Vos volia
preguntar com és confeccionar
un llibre amb la participació de cinc mirades d´historiadors?
-Abans de començar la
tasca de cada historiador varem fer
unes quantes reunions per veure les parts en què podiem dividir el treball, l’ordenació que tindrien i el que cada historiador o historiadora havien de fer. Posteriorment als treballs personals tothom va tenir accés al treball de la resta, llevat del cas de Xicu Lluy, que va morir al
febrero de 2012 i el seu capítol va ser reproduït tal com havia estat realitzat
per ell. Precísament el llibre està dedicat
a ell.
-A l´hora,
ens agradaría saber en què esteu investigant ara i quin calendari teniu preparat, per un futur… o sigui, quines fites?
-El passat dia 16 de juny el Parlament Balear va
aprobar la LLei de Fosses,
una llei d’àmbit balear que
ha de localitzar, senyalitzar,
dignificar, protegir i, si és
posible, exhumar les restes de persones represaliades
i entregar-les als seus familiars. La nostra col·laboració ha de consistir en formar part
del comité que la llei estableix
que s’ha de constituir i en les accions
que es puguin fer a cada
una de les set fosses d’Eivissa
i Formentera.
-I amb
la Fundació Balear de Memòria
Democràtica en què aneu treballant de manera
conjunta?
-No treballam en res degut a que va
ser suprimida.
20750
Memòria contra l'oblit.
Les fosses de la Guerra Civil a Eivissa
i Formentera. Artur Parrón (coord.)
200 páginas
14,00 euros
Forum per la Memòria d'Eivissa i Formentera
Amb aquest treball, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera vol reivindicar i difondre la memòria democràtica i republicana
d’Eivissa i Formentera. Es tracta
d’un estudi de dues fosses a Eivissa,
cinc a Formentera, un capítol sobre els sivissencs i formenterers deportats als camps
nazis i dos sobre el paper de les dones i la premsa a la guerra. El Fòrum planteja la necessitt i urgència de rescatar de l’oblit aquests homes i dones que foren assassinats i enterrats en aquestes fosses, i pretèn aportar dades sobre les circumstàncies de
la seva desaparició.
La recuperació de la memòria
de la Guerra Civil i la postguerra té un deute
impagable amb totes aquelles
persones que durant dècades
han guardat els seus records i vivències.
El mapa de las fosas de la Guerra Civil
Tres de los autores de ´Memòria contra l´oblit´ expresan que esta obra persigue «dignificar» a las
víctimas de las Pitiusas
DIARIO DE IBIZA
«La memoria histórica no busca venganza ni abrir heridas, sino dignificar la
figura y el trabajo de aquellas personas que murieron por unos ideales, que
eran democráticos», expresó el historiador Artur
Parrón, coordinador y uno de los autores del libro 'Memòria
contra l´oblit. Les fosses
de la Guerra Civil a Ibiza i Formentera', que se presentó el martes pasado en
el Club Diario de Ibiza, donde también intervinieron la historiadora Francisca
Riera y el arqueólogo Sergi Moreno.
El origen de ´Memòria contra l´oblit.
Les fosses de la Guerra Civil a Eivissa
i Formentera´ es un convenio firmado por la conselleria
de Asuntos Sociales del Govern balear y el Fòrum per la Memòria d´Eivissa i Formentera para elaborar el mapa de las fosas
de la Guerra Civil (1936-1939) en las Pitiusas. Luis
Ruiz, presidente de este colectivo, presentó esta iniciativa en el Club Diario
ante 70 personas. «No es un libro de historia convencional, ya que no se
explican las causas y consecuencias de la Guerra Civil en Ibiza y Formentera,
sino que tiene un sentido más humano», apuntó Ruiz.
Además, aprovechó su intervención para recordar que este trabajo está dedicado
a uno de sus cinco autores: el investigador y periodista ibicenco Xicu Lluy, fallecido en 2012. «Lluy era una persona muy rigurosa y apasionada», manifestó
el presidente del Fòrum per la Memòria
d´Eivissa i Formentera.
Lluy firma el capítulo ´Víctimes
pitiusas del Terror del III Reich´,
en el que presenta el listado de los ibicencos y formentereses
que sufrieron y perecieron en el horror de los campos nazis y donde recuerda
que este es un drama que no puede entenderse «sin la referencia obligada de la
Guerra Civil».
A continuación, Parrón insistió en que la memoria histórica es un tema «capital
para la democracia de este país». «La memoria histórica no busca venganza ni
abrir heridas, sino dignificar la figura y el trabajo de aquellas personas que
murieron por unos ideales, que eran democráticos», afirmó el coordinador de
esta obra y autor de los episodios ´La Guerra Civil a Formentera´ y ´La Colònia Penitenciària de
Formentera´. Parrón también destacó que en esta isla tuvieron «la suerte» de
que hubo «luchadores por la Segunda República» que dedicaron su vida a
investigar qué había pasado realmente en estos tres años de guerra y agregó que
se deben «dignificar» las fosas comunes localizadas en Formentera. «Allí hay
gente enterrada de forma poco digna. Se debe mejorar la calidad democrática de
este país», opinó Parrón.
En concreto, las cinco fosas documentadas en Formentera se encuentran en el
cementerio de Sant Ferran,
en el Cementeri Vell de Sant Francesc, en la pedrera d´en
Coix (cerca del núcleo urbano des Pujols),
en la pujada a la Mola (situada entre el núcleo urbano des Caló y el del Pilar
de la Mola) y, por último, en la Colònia Penitenciària, localizada en el cementerio municipal de Sant Francesc, «muy cerca del único hospital que hay en la pitiusa menor», especifica el historiador Santiago Colomar (que no pudo asistir a la presentación del libro en
Ibiza) en el episodio dedicado a esta última fosa. «Todos los habitantes de
Formentera pasan cada día al lado de al menos una fosa común. Es un dato que
sorprende y que es serio», comentó Parrón, que apostó por que en Ibiza, «donde
queda mucho trabajo por hacer», se pueda continuar con esta labor de
investigación y ubicación desarrollada en Formentera.
De hecho, el arqueólogo Sergi Moreno señaló las fosas comunes de la catedral y
del Cementeri Vell de
Ibiza. En la primera de ellas se encuentran los restos de las 93 personas que
murieron en el Castillo, donde fueron encerradas por apoyar al alzamiento
militar del 18 de julio. «Estas víctimas fueron reivindicadas inmediatamente»,
apuntó Moreno. En contraposición, se carece de información sobre los ejecutados
afines a la República en el Cementeri Vell, donde los restos se concentraban en el «cementerio no
católico» y en el suelo del pasadizo principal situado en la entrada, delante
de las primeras capillas. «Hay una diferencia de tratamiento con respecto a las
víctimas de los dos bandos. Que cada uno extraiga sus propias conclusiones»,
expresó Moreno.
Por su parte, Francisca Riera aportó algunas pinceladas del capítulo acerca de
las mujeres y la Guerra Civil incluido en este estudio impulsado por el Fòrum per la Memòria en las Pitiusas. La historiadora comentó que algunas ibicencas
lucharon en los campos de batalla contra el fascismo y que tampoco se libraron
de la represión. Puso como ejemplo el caso de dos republicanas que fueron
asesinadas por los falangistas el 2 de octubre de 1936 en el cementerio de
Vila.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069