Cazarabet conversa con... Francisco Mezquita Broch, autor de “Memòria dels vençuts” (Onada)
Francisco Mezquita ens escriu i s´ apropa a una
història de vençuts, de vençuts en la
Guerra Civil.
Editorial Onada això ho edita a la Col·lecció La Nau Minor,
14.
Allò que ens explica la editorial. La sinopsi:
Memòria dels vençuts és una obra que tracta de les vicissituds i les experiències del
protagonista des de que arriba al poble en acabar la Guerra Civil fins el
naixement del seu primer fill. En total huit anys en què es va desenvolupant la
seua vida des de la detenció immediata fins la incorporació a la vida civil.
Els anys de presó amb la petició de pena de mort per part de la fiscalia i els
posteriors en camps de treball forçat faran que la vida avanci entre la
inseguretat, la incertesa i l’absència de futur la qual cosa determinarà una
història agafada al pas. Al mateix temps podem veure les circumstàncies en què
va quedar la família i allò que passa al voltant. L’ambient del poble en plena
postguerra, la consideració de vençuts “rojos” que arrossegaran per sempre com
un estigma, amb els succeïts puntuals que de tan en tan anaven ocorrent en
moure un pas, en avançar. També la por, l’aïllament i el control per part dels
vencedors que aniran posant entrebancs per impedir la seua incorporació normal
a la societat
L´ autor, en Francisco Mezquita: (Vila-real,
Castelló, 1947) és catedràtic d’institut de Geografia i història i membre
fundador del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Ha
publicat diversos treballs d’investigació històrica sobre temes d’educació.
Sobre memòria històrica, a part d’articles de premsa en el diari Levante de
Castelló, també ha col·laborat en altres llibres publicats per l’ UJI, com Cultura i exili o El temps perdut, Vistabella.
Cazarabet conversa amb Francisco
Mezquita:
-Francisco…què ens pots dir d´
aquest llibre. D´on et surt com a escriptor, aquesta
història?.T´ has inspirat en quelcom?
-La idea del llibre és fer una història de les vivències de la família de
vençuts en els anys més durs de la postguerra
-El context de postguerra pesa
i molt...i dona per a molt a mans de la imaginació d´ un escriptor
i/escriptora,veritat?.Com t´ has trobat al davant d´ això?-T´ has hagut de
documentar amb el context a l´ hora d´ escriure? Tot i que l´ escenari d´
ambient de postguerra a un poble sempre requereix una documentació diferent,
oi?; com una miqueta més localitzada i centrada,oi?.Però a la vegada té i
guarda les seves particularitats, oi? Quines?
-Hem llegit molt sobre la postguerra (en la bibliografia
hi ha algun llibre al respecte) però m'he basat en les experiències del propi
poble contats per familiars que ho van viure directament. Dels arxius. En un
ambient molt clerical, carlí, on els vençuts que van sobreviure i van tornar de
la presó estaven molt vigilats i no deixaven que s'incorporaren de forma normal
a la vida quotidiana. Hi havia interès que aquests es sentiren veritablement
vençuts, per molt anys en la "pau" franquista.
-La postguerra a un poble et
feia més blanc de tots i tores,no?en aquest cas, més “rojo”.....
-En realitat "els rojos" resignats per la derrota militar,
tractaven de passar pàgina, d'acomodar-se a la nova situació, però de vegades
era difícil. Actuaven fins i tot en contra de les seues conviccions de manera
clara, anaven a actes religiosos, portaven als fills a organitzacions del
règim, participaven en converses criticant la República... i tota mena de temes
que els pogueren ajudar a incorporar-se a la societat. Era com un sacrifici interior,
l'autodestrucció íntima i privada per sobreviure.
-Què ens pots explicar del
procés de documentació en quant als personatges...perquè d´ alguna manera també
requereix fixar-te, mirar-ho i ben de prop, no?. Com teu vas fer?
-La documentació sobre les personatges ha estat rigorosa
perquè moltes vegades les dades que teníem a l'abast eren contradictòries. Els
arxius, el viatge a alguns llocs ha complementat la documentació familiar, però
en realitat encara queden detalls on no he pogut arribar.
-Has tractat amb material o entrevistes,
converses directes amb vençuts de la guerra?. –si la resposta és positiva. Quin
denominador comú solies trobar-hi?; segurament que vas aprendre i no poc?
-He entrevistat directament a vençuts de la guerra i
l'experiència no és molt positiva perquè la majoria no volien parlar massa,
sobretot quan els demanaves detalls, dades, noms de persones. Pensa que encara
tenien por d'aquells anys i de les possibles represàlies actuals cap als
familiars directes. D'altra banda, en les presentacions que he fet del llibre
en el propi poble, m'he adonat, que lògicament no queda quasi ningú d'aquella
època i la gent més jove, no ha mostrat directament un veritable interès.
Potser no volen manifestar-ho directament o simplement es callen, fent-se els
ignorants. Si el llibre s'hagués escrit fa vint anys potser l'impacte
haguera estat diferent, més significat.
-Però per a escriure sobre els
vençuts, amic Francesc s’ha de conèixer i molt el món dels guanyadors, què
ens pots dir?.Com teu has fet? Com és
parlar amb els guanyadors pot ser quan ho mires sabent que tú
estaries a l´ altra banda?—és una pregunta amb risc, però...---
-En realitat, jo mateix, vaig viure els anys cinquanta o
seixanta i a penes recorde detalls de la repressió
directa, semblava que aquella manera de viure era la normal. Després he tornat
als detalls, a les paraules i frases que recordava i de major he començat a
relacionar i quantificar la repressió. De vegades la repressió es presentava de
forma subtil que entenien perfectament els vençuts però que la resta no
s'adonaven o no volien adonar-se. Cadascú patia la processó per dins.
-De tota manera l´ ésser humà
té una capacitat ,diria que bestial ,per adaptar-se als escenaris més poc
agradables, més contradictores...amb més adversitats....tot i el sofriment
anterior, oi? Què ens pots explicar-hi?. -La teva vinculació , essent a més
fundador, del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló quin pes
té envers la teva literatura?
-La pertinença al Grup de Memòria, evidentment que ha
influït. Des dels inicis ja m'animaven als companys a escriure les vicissituds
de la meua família, però he tardat en posar-me a treballar en el llibre, potser
va influir decisivament les contalles de ma mare, vídua, en posar-se malalta un
poc abans de morir-se. Allò em va fer relacionar millor els fets del passat i
poder escriure una història. També ha determinat, la sensibilització davant
d'altres cassos que he viscut en les activitats del Grup pels pobles de la
província.
-Els sentiments, les vicissituds dels
personatges, les relacions personals...l´ escenari d´ un poble, a vegades, claustrofòbic...les pors,els records....tot
són ingredients que, encara avui, després de més de vuitanta anys des de l´
acabament la guerra civil encara
palpiten i de quina manera...et condiciona això com a escriptor, tenint en
compte que els escriptors tampoc poden aïllar-se de
la realitat...
-Evidentment que he patit, perquè en escriure és com si
posares la realitat de la repressió damunt la taula, davant d'un mateix.
Confirmar sospites que mai no s'havien contat entre la família. Però ha estat
un tràngol que havia de passar, que volia passar i esser el conductor d'un
testimoniatge que no podia perdre's. Com familiar, com membre del Grupo de Memòria,
també com professor de història que he estat durant mas de quaranta anys.
-Amic, ja la última
pregunta,ens pots dir en què estàs treballant en l´ actualitat i de com ha
sigut l´ experiència de treball amb Onada?, editorial a la que ,crec, està molt
unit, oi?
-La relació amb Onada ha estat sempre molt positiva, acollint el meus
projectes amb comprensió i professionalitat, per la qual cosa estic agraït.
Actualment estic a punt d'acabar un llibre relacionat amb el tema educatiu.
Sobre els anys de guerra i postguerra en l’institut
de Castelló. La repressió sobre l'alumnat i el professorat, les condicions de
l'ensenyament, la irrupció dels col·legis privats. Els plans d'estudis en temps
de guerra i en la postguerra. Espere trobar editor.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069