La Librería de El Sueño Igualitario

9788415896760.jpgCazarabet conversa con...   Joaquim Espinós, autor de “Material fotogràfic” (Onada)

 

 

 

 

Onada edicions ,des de la ploma de Joaquim Espinós, dins la Col-lecció Narratives, ens presenta un llibre que conta i s´apropa a la historia de tres amics que van empendre el camí de l´emigració cap als Estats Units des del País Valencià a la recerca, simplement, d´una vida millor

Una vegada als Estats Units, en concret , a Nova York viuen tota una mena de vivències que fan de la narració quelcom tan ágil com la vida mateixa.

Una novel-la apassionant que ens aportarà molt sobre  un fenòment, la emigració als Estats Units de la qual sabem més aviat poc… sobretot si ho comparem amb altres  fenòments històrics més trillats….

L´autor fa d´aquesta narració una aventura i ens fa entrar en l´aventura dels protagonistas…ens fica dins de la pell de cadascú d´ells.

Gairebé totes les families han tingut i han conegut testimonis , més o menys directes, de persones, més o menys properes, que van marxar del poble a un altre lloc, normalment per a busacr pa i un racó on desenvolupar la seva felicitat i així gaudir del camí de la vida. Aquest és un llibre que ens apropa a tres persones que s´aventuren cap a tot això des de terres valencianes als Estats Units, però ben bé podríem mirar de parlar-ne mirant el nostre entorn més proper…segurament arrere les mirades d´aquest tres testimonis trobarem molts somnis dels nostres desavis, avis o pares…Cal llegir aquesta novel-la, si es cau, amb més empatía…siguem comprensius i enerosos en la lectura i més enllà i més en  aquests dies en que Europa està quedant tan malament al davant de la crisi humanitària de gents que volen aplegar al vell continent europeu en busca d´allò del que la seva terra els nega:pau, seguretat, necessitats bàsiques, treball digne, educación i sanitat com cal…

No és gratuït que la present novel-la haviga aconquerit el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt.

La sinopsi des d´Onada Edicions:

Material fotogràfic conta la història de tres amics, tres joves de divuit anys que van voler canviar el rumb de les seues vides, i per a fer-ho, es van embarcar en un vaixell cap als Estats Units. Corre l’any 1918, i les dures condicions de vida que hi havia en les zones rurals valencianes van fer que molts es decidiren a emprendre el mateix camí que ells. Una vegada arribats a Nova York, viuen tota una sèrie de penalitats i aventures, que canviaran per sempre més les seues vides. Coneixen una ciutat i uns costums radicalment moderns, que mai no hagueren somiat en la tranquil·litat tradicional dels seus pobles. La majoria trien un camí segur, però d’altres s’endinsen en territoris més perillosos. Material fotogràfic novel·la de manera efectiva i documentada l’apassionant i no prou coneguda història de l’emigració valenciana als Estats Units en les primeres dècades dels segle xx.

L’ autor, Joaquim Espinós:

És professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània. El 2008 va guanyar el premi Josep Vallverdú d’assaig amb Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana (2009, Pagès Editors). Col·labora habitualment com a crític literari en el diari Información d’Alacant, i manté el blog elsalimentsterrestres.blogspot.com. Ha treballat també la didàctica de la literatura amb un enfocament de taller literari en el volum Literatura creativa (2000, Bullent).
En l’àmbit de la creació literària ha publicat el relat infantil Joan de l’Iris i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i les novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa juvenil (1991, Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), i El cervell de la serp, premi Ciutat d’Elx (2007, 3i4).

 

 

Cazarabet conversa amb Joaquim Espinós:

foto.JPG-Joaquim, amb aquesta novel-la, aquesta narrativa sobre tres amics que marxen a l´emigració cap als Estats Units t´has fet amb el 16è Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt .Com et sents….?Quina és la teva reacció al assebentar-te d´aquest premi?. Després, com ha sigut treballar amb Onada Edicions?

-Guanyar un premi sempre és un motiu d’alegria, més encara amb la competència tan gran que hi ha. Pel que fa al treball amb Onada, estic content amb ells. Ha estat molt senzill posar-nos d’acord en el procés d’edició, les correccions de les galerades, la promoció, etc. I sempre he trobat una bona predisposició per part seua.

-Per què et plantetges contar aquesta historia sobre l´emigració de valencians als Estats Units? Segurament que el procés de documentació fou enriquidor, què ens pots comentar?. I la metodología de treball, com anava?

-Bé, el primer motiu d'inspiració fou la lectura del llibre de Teresa Morell, "Valencians a Nova York", publicat fa quatre anys. El llibre descriu el context i les característiques de l’emigració valenciana entre 1912 i 1920 als Estats Units. El tema em va interessar vivament per diverses raons. Primer perquè en el meu poble, Benilloba, l'emigració als Estats Units sempre ha estat molt present, sempre n'has sentit parlar, fins i tot dins de la meua pròpia família. Després, perquè és un tema molt potent, que lliga la nostra història amb la gran història occidental. No sóc l’únic que s’ha sentit atret pel tema. El documental de Juli Esteve n’és una altra mostra.

-Joaquim el fenòmen de la emigració a nosaltres no ens tingués que parèixer extrany, no?. Perque som part d´una societat que ha tingut que marxar a altres terres a buscar-se una millor vida, no és així?

-I tant. Els valencians en particular i el poble espanyol en general, hem sigut sempre un poble d’emigrants. Com que hem passat uns anys de bonança econòmica per la bombolla immobiliària ens creiem que érem el reis del mambo, però això no ha sigut més que un parèntesi.  Al llarg del segle XX els valencians hem emigrat a Algèria, a Barcelona, als Estats Units, a Argentina, i ara, els joves, han d’emigrar de nou a països més rics, a trobar la feina que ací els falta. 

-Aleshores com s´explica que acollim amb cert recel a la gent que ve a les nostres terres?. No pot ser i ja no em serveix l´excusa de que som ignorants envers ells…

-Mira, perquè la memòria de la gent és molt curta, i l’orgull i l’egoisme molt llarg. A més, ara que les coses vénen mal dades, i escasseja el treball, el més fácil es culpar a l’estranger. 

IMG_3674_20150825010019.JPG-Joaquim com teu has fet, com et vas inspirar per escriure , la historia d´aquests tres xicots?

-Una volta vaig decidir que volia escriure sobre el tema, vaig començar a documentar-me, i a més del que vaig esbrinar pel meu compte, les investigacions d'Enric Morrió, un historiador del poble, em van ser molt valuoses. Gràcies a ell vaig saber que tota una generació de benillobers va emigrar als Estats Units, i vaig tindre accés a moltíssim material gràfic, cartes, etc. Tot això, per cert, va donar lloc a una exposició que ha recorregut la comarca.  Comptar amb eixe suport documental m’ha facilitat  la tasca d’ambientació i ha ajudat en la vessant testimonial del llibre. Però les eines de l’ historiador no són les del novel·lista. Jo havia de crear un món, donar-li forma novel·lesca, crear trames, donar vida als personatges, dotar-los d’una personalitat, imaginar escenes, crear ambients... També, per a lligar-ho tot i seduir el lector, he creat una trama sentimental i una certa intriga, però sense excedir-me, volia que prevalguera el to realista. 

-L´ amistat és un tret molt important dins aquest llibre i es nota  tota l´estona de lectura i amb la manera amb que tractes al personatges ,les situacions i demés….Què ens pots comentar? Per que estaba clar que l´amistat era molt important, clar, entre els que emigraven…  A banda de que ací l´ amistat és sincera. També estaba com inmersa dins la necessitat…la gent necessitava, més que mai, de l´amistat per a tirar endavant, no?

-Sí, clar. En situacions tan difícils com les de l’emigració, la gent s’ha d’ajudar entre ells per a tirar endavant.  A més els persoatges protagonistas són molt joves, i en aquesta edat l’amistat encara és més forta

-Acabava la I Guerra Mundial. Amb quina societat, amb quin ambient social es van trobar els nostres tres amics al aplegar a Nova York?

-Ells venien d’un mon, preindustrial, agrícola, ancorat en les velles tradicions  mediterrànies, i arriben a ciutat més moderna del món, Nova York, amb els seus gratacels, la barreja racial, els cotxes, el tràfec de gent. El xoc dega ser brutal. Ho sabem per les cartes i els testimoniatges que ens han quedat.  Ells arriben just en el moment que els veterans de la guerra han tornat i s’han reincorporat als llocs de treball. Això fa que les millors feines estiguen ocupades (les de les fàbriques) i s’hagen de conformar amb les més dures, com la construcció de carreteres en condicions molt dures. És també una època en que  entra en vigor la “Llei seca”, per la qual es prohibix el consum d’alcohol, i això, com es ben conegut per tantes pel·lícules, crea una gran conflictivitat social, amb contínues intervencions de la policia.

-Faltava quelcom més de deu anys per a que esclatés  el  “crack” de la borsa amb totes les repercusions que van caure al damunt de tots …com van passar aquests anys primers a un nou país els nostres protagonistes…

-Doncs com la majoria d’emigrants de l’època, mirant d’adaptar-se el millor que podien a una cultura i unes formes de viure que eren molt diferents a les seues. I  treballant molt dur.

-Però parlem ,si us plau ,de les condicions en que vivíen ací al País Valencià  i que els van fer marxar a un continent atractiu envers les oportunitats…

-La vida al País Valencià, sobretot a les comarques de l’interior, era molt dura. La majoria de llauradors eren jornalers per un sou de misèria o petits propietaris. Les sequeres i la filoxera van agreujar la situació an les primeres dècades del segle XX,  i això és el que va fer que es decidiren a emprendre aquella migració tan atzarosa.

11817020_962368623824653_38.jpg- Com que has estudiat el tema de les migracions, en concret les emigracions, quins trets particulars hi veus en elles per tal de fer viatges tan llargs …i és que seu jugaven tot  a una carta? Anàven a la recerca de pa, però també de la felicitat…a la recerca d´assolir totes les necessitats bàsiques que fossin garantía d´una vida més digna…què ens pots dir?

-Sí, anaven per guanyar uns diners que, en tornar, els permeteren millorar les seues vides, com així va ser, Pensa que mentre que ací guanyaven unes tres-centes pessetes a l’any, allí en dos anys en guanyaven cinc mil. Amb eixos diners compraven terres, cases, emprenien negocis... Eixa millora en les seues vides era, en la majoria de casos, la felicitat que buscaven. Va haver alguns, pocs, que es van quedar als Estat Units. En estos casos, les seuse vide sí que vam emprendre un rumb radicalment diferent, semblant a la de tants europeus que han format la nació nord-americana.

-En aquells anys es mirava molt al continent Americà per anar-hi a buscar i cercar noves i millors oportunitats….però la majoria ho feien cercant països d’ Amèrica del Sud com l’ Argentina, Xile,el Brasil, Uruguai…..Comenta’ns, per favor perquè tries l´escenari dels Estats Units per desenvolupar aquest retrat …

-Està clar que tot el que té a vore Estats Units exerceix un poder de fascinació molt poderós,  per la seua condició de nació hegemònica, que ha imposat el seu model de vida i la seua cultura mitjançant sobretot del cinema i televisió,. Hi ha moltes i bones pel·lícules que en parlen, és un tema molt cinematogràfic i literari, amb tota una èpica al darrere.  I a mi, com a bon cinèfil, poder relacionar la història de la  meua terra amb  l’emigració europea als Estats Units, em resultava molt atractiu.  L’emigració valenciana als Estats units era, a més, un tema molt poc conegut. Pensa que la meua és la primera novel·la que el tracta. D’aquesta manera he volgut contribuir perquè els valencians coneguem un poc millor la nostra història.

-La por, la por crec que és un nexe d´unió de tots els emigrants i en totes les èpoques…d´ara, de fa vint anys, d´entreguerres, per fugir de les guerres, per fugir de la fam…ahí hi ha por…però també hi ha molta por quan fugint d´aquesta situació, i tot i carregats de certa il-lusió s´en van a un altre país…i apareix la por a allò desconegut, por a la propia por, por a no poder fer front a les situacions moves o a les noves situacions.. Apleguem parlant de l´amistat i la solidaritat, perquè ens volem impregnar  de bones intencions i de bons pensaments,però les històries de les emigracions están plenes de retrets, d´insolidaritats, d´egoismes, de pors i aquests trets,per desgracia, sempre són més nombrosos. Què ens pots dir?

-Bé, pensa que l’emigració valenciana no era una emigració tan desesperada com la que estan patint ara els sirians, que fugen d’un país en guerra, o dels africans, que fugen de la misèria i la fam. Ells anaven amb un bitllet de vaixell, i entraven legalment als Estat Units o a on fóra. Això feia que la lluita per la supervivència no fóra tan terrible, i en conseqüència podien ajudar-se entre ells, perquè hi havia les condicions materials per a fer-ho. Pel que fa al tema de la insolidaritat, per desgràcia la Unió Europea acaba de donar-ne un tristíssim exemple amb la decisió d’expulsar els refugiats sirians i afganesos cap a Turquia, negant-los qualsevol possibilitat de tindre una vida digna.

-Però no vull acabar amb la por,parlant de la por…vull acabar parlant de les il-lusions que tots depositem amb nous projectes per anar  a cercar una “nova vida” a altres terres . Mirant aquest retrat que ens has dibuixat ; què ens pots dir?

-Tota emigració s’origina en l’esperança d’aconseguir una vida millor. L’emigració valenciana als Estats Units, com la que es patix a l’Espanya actual, era sobretot cosa de joves, i els joves tenen les reserves d’il·lusió intactes. Fugen, en tots dos casos, d’una situació de necessitat, però la força del seu desig de viure fa que eixa situació inicial quede enrere, i que s’impose la seua fe en el futur. En la meua novel·la he volgut reflectit també eixa il·lusió, eixa alegria juvenil, que els ajuda a superar tots els problemes i a tirar endavant malgrat tot. 

 

Fotos de l'exposició "Benillobers a Nova York", produïda per Enric Morrió

 

Benilloba-3-i-Moli-del-Nogu.jpg

Benilloba y Molí del Noguer

 

Emigrants-1.jpg

Emigrants

 

Looking-East-of-Woolworth-B.jpg

Looking East of Woolworth Building

 

Joaquin-Julia-O.2.jpg

Joaquín Juliá

 

 

 

 

9788415896760.jpg22977
Material fotogràfic. Joaquim Espinós
175 páginas       15 x 23 cms.
16,00 euros
Onada



Material fotogràfic conta la història de tres amics, tres joves de divuit anys que van voler canviar el rumb de les seues vides, i per a fer-ho, es van embarcar en un vaixell cap als Estats Units. Corre l’any 1918, i les dures condicions de vida que hi havia en les zones rurals valencianes van fer que molts es decidiren a emprendre el mateix camí que ells. Una vegada arribats a Nova York, viuen tota una sèrie de penalitats i aventures, que canviaran per sempre més les seues vides. Coneixen una ciutat i uns costums radicalment moderns, que mai no hagueren somiat en la tranquil·litat tradicional dels seus pobles. La majoria trien un camí segur, però d’altres s’endinsen en territoris més perillosos. Material fotogràfic novel·la de manera efectiva i documentada l’apassionant i no prou coneguda història de l’emigració valenciana als Estats Units en les primeres dècades dels segle xx.
 
'Material fotogràfic' és una novel·la que relata l’aventura d’eixir a la recerca del pa i de la felicitat, l’autor fa un homenatge a una generació valenta i emprenedora que amb només díhuit anys es va enfrontar a les dificultats del viure, és un cant a l’amistat, a la solidaritat i la generositat entre paisans imprescindible per a poder sobreviure lluny de la terra nadiua, però és també un cant a la vida i a la força inesgotable de l’amor.
Manel Alonso
 
Hi ha, per tant, el valor testimonial i històric, però també un estil natural que fa que llisquem amb fluïdesa per la història. Una història amb una trama bàsicament lineal, tret d’algun petit salt temporal, que ens depara, no obstant, un desenllaç encertat, i amb una descripció psicològica dels personatges principals –Ramon, Manel i Héctor– molt adequada. És interessant, en aquest sentit, la manera com viuen cadascun d’ells la seua particular i irrepetible aventura americana, la qual cosa respon, en gran mesura, a la seua personalitat i circumstàncies biogràfiques, com sol passar en la vida real.
Juli Capilla


Joaquim Espinós Felipe (Benilloba, el Comtat, 1962) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània. El 2008 va guanyar el premi Josep Vallverdú d’assaig amb Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana (2009, Pagès Editors). Col·labora habitualment com a crític literari en el diari Información d’Alacant, i manté el blog elsalimentsterrestres.blogspot.com. Ha treballat també la didàctica de la literatura amb un enfocament de taller literari en el volum Literatura creativa (2000, Bullent).
En l’àmbit de la creació literària ha publicat el relat infantil Joan de l’Iris i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i les novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa juvenil (1991, Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), i El cervell de la serp, premi Ciutat d’Elx (2007, 3i4).

 

 

_____________________________________________________________________

LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com/lalibreria

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com