Cazarabet conversa con... Joan Martínez
Vergel, autor de “El 155: tot allò
que no te n´han explicat”
(3i4)
Joan
Martínez Vergel ens endinsa,
i s´ endinsa, amb tot allò que va significar l´ aplicació de l´ article 155…tot allò que vam
poder veure i palpar i tot allò que no vam veure perque no s´ ha explicat….
El llibre, valent, clar i contundent l´ ha editat 3i4.
Allò que ens explica 3i4:
El 27 d'octubre de 2017, l'Estat espanyol aprovava la intervenció del Govern de
Catalunya per mitjà de l'aplicació
de l'article 155 de la Constitució
espanyola. Una intervenció
que va durar set mesos, fins
a la configuració del nou Govern sorgit de les eleccions al Parlament del 21 de
desembre.
Durant aquest temps, a
les escoles catalanes es feien
classes; als hospitals s'atenia la ciutadania; els transports públics funcionaven... Tot semblava correcte. Malgrat que s'havia suspès, de facto, l'autonomia
de Catalunya, la sensació era que el país funcionava amb normalitat. Però, era realment així o és que no se sabia
què passava? Com vivien aquesta
suspensió de l'autonomia els càrrecs que es van quedar a
la Generalitat? Quines ordres
rebien? El 155 permetia de
destituir el president i tot
el Govern? Van vulnerar, des de Madrid, les seves normes? Va patir la societat civil i les entitats socials catalanes? I els funcionaris?
La llengua catalana va perillar?
Per què s'ha instaurat la por dins la
Generalitat? Volien destruir tantes
estructures com fos possible?
Aquest llibre dona resposta
a aquestes preguntes i explica què
va succeir a la Generalitat, al Govern
i al país durant els mesos d'aplicació del 155. Un recull de testimonis de les
persones que van viure, de primera mà, des de dins, a primera línia, la voluntat, la intenció i la manera de fer del Govern d'Espanya.
Un relat que posa llum a set mesos de tenebres en què el Govern espanyol,
mitjançant el 155 i amb el
PP al capdavant, va voler
minar, minimitzar i erradicar tot
allò que no havia pogut canviar mai
a les urnes.
L´ autor,
en Joan Martínez Vergel: (Terrassa, 1967)
Periodista. Ha estat assessor del secretari general de la Presidència
de la Generalitat. Va ser director de Canal Català Tarragona i de Ràdio Rubí. Ha col·laborat en
diversos mitjans de comunicació,
com ara Catalunya Ràdio. És autor de la novel·la El
día que pasó todo (Egarbook) i dels llibres Gái: ¿El quinto poder? (Robinbook)
i De 8 a 3; anécdotas de funcionarios (Styria).
Enllaços que ens poden anar
bé:
http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=155&tipo=2
https://ca.wikipedia.org/wiki/Article_155_de_la_Constituci%C3%B3_espanyola_de_1978
Cazarabet conversa amb Joan Martínez Vergel:
-Joan,
amic, què et va fer escriure aquest llibre tan minuciós com esclaridor envers
l´ aplicació del 155?
-El llibre
sorgeix d’una conversa amb una directora general de la Generalitat que em va
comentar la primera trucada que va rebre des d’un ministeri el primer dia
d’aplicació del 155. Textualment, m’explicava que es va posar al telèfon i li
van dir: “Coja papel y boli y apunte lo que va a hacer usted a partir de ahora”... Em va semblar una frase tan contundent, que
desprenia un aire autoritari i d’eliminació de l’autogovern, que vaig pensar
que era bo que la ciutadania conegués què havia succeït realment durant
l’aplicació del 155. Des de l’Estat van procurar enviar el missatge que el 155
va ser tou i amable, i res més lluny de la realitat. Volia que la ciutadania
conegués, de primera mà, d’aquells que ho van viure des de dins, les
conseqüències i els fets reals del 155.
- Joan, per favor, ens pots apropar a
què és l´ article 155 i què significa la seva aplicació?
-L’article
155 està recollit a la Constitució espanyola per aplicar en cas que una
comunitat autònoma no compleixi amb les obligacions de la Constitució o les
obligacions que té envers l’Estat. És un article copiat de la Constitució
alemanya que es recull a diferents països europeus però que mai s’ha aplicat
enlloc, excepte a Espanya. Com diu un dels entrevistats al llibre: “quan
s’aplica el 155 és que el sistema ha quebrat”
-Per tant, aplicar el 155 a una comunitat
autònoma com Catalunya és traure-li tota autodeterminació , la pròpia, per a
que passi a ésser assumida per l´ Estat Central, no?
-Exactament
així. Les competències de cada conselleria de la Generalitat van ser assumides
pels ministeris de l‘Estat des d’ on s’articulaven les ordres i el que es podia
fer i el que no...
-Com era la Catalunya abans d´
aquesta aplicació i com era la que va estar sota el 155 durant aquells set
mesos? Transformacions i canvis…allò que vull destacar són les diferències
envers l´ aplicació del 155; perquè, a més, d´ entrada la Generalitat queda
plenament indefensa en totes les perspectives i no pot fer res, tant l´ aplicació
com l´ alçament de l´ aplicació són voluntat
de l´ Estat Central…què ens pots dir?
-La
Generalitat va quedar alentida i, n alguns casos, paralitzada. Es van aturar
tots els projectes de llei del Parlament de Catalunya, es van aturar les
inversions, es van endarrerir els pagaments a proveïdors... Explico al llibre
que quan el nou conseller de Benestar Social va assumir la Conselleria, un cop
aixecat el 155, va haver de signar contractes i factures pendents d’adjudicar i
pagar per valor de 890 milions d’euros... Només en serveis socials... Va ser un
dels efectes. Però el més greu va ser la indefensió jurídica: la Generalitat no
es va poder defensar d’aquest article ni va
poder actuar en d’altres causes com a institució, -explico el cas Sixena, el cas Blanquerna,
acusacions de malversacions pel 9N...- Es va produir una indefensió jurídica
total ja que el Govern central no ho autoritzava.
-Quan es perd autonomia sota el 155 en què
es nota més…?—tant a efectes pràctics com a no tan pràctics—Quins són els efectes?
-Deixes
de fer política i et dediques a fer de gestoria i a acomplir ordres des de
Madrid. Des dels ministeris et diuen què pots fer i que no –de fet hi havia un
Consell de Ministres català que es feia després de cada Consell de Ministres- i
no pots portar a terme cap acció autònoma. Estàs totalment intervingut.
L’autonomia va queda suspesa.
-Què és allò que amaga aquest article que no acabem de
veure a simple vista els ciutadans i ciutadanes….?
-El
155 és constitucional. Està a la Constitució i si l’Estat considera que s’ha
d’aplicar, es pot aplicar. Aquí la qüestió és com l’Estat va aplicar el 155, de
forma anticonstitucional. Perquè el 155 no diu que s’hagi de substituir un
Govern ni un president ni uns consellers. Tampoc no diu res de suspendre l’activitat
del Parlament de Catalunya. Això no ho
diu ni ho permet el 155. I aquí és on el Govern central va demostrar que feia
una interpretació arbitrària del 155, agafant models d’aplicació que van ser
rebutjats durant el debat de la ponència de la Constitució.
-Aplicar el 155 és aplicar l´
acarnissament damunt totes les catalanes i catalans; damunt les seves institucions i representants?-Quin lloc
ocupa, en tot aquest relat, la por?
La por
anava intrínsecament lligada a l’amenaça. Si vas dient els treballadors públics
que o acompleixen les ordres o tot el pes de la justícia penal caurà sobre tu,
això genera por. Si qualsevol denúncia anònima contra un professor d’escola
va parar al fiscal que l’admet a tràmit
immediatament i et porten a declara, crees por. Si veus que la policia està
detenint i detenint companys teus per anar a declarar, tens por. Si a més, et
retiren els serveis jurídics de la Generalitat a través dels quals pots
defensar-te, crea por.. I aquesta por va anar calant en molts funcionaris
públics. La por és una de les grans victòries del 155.
-De tota manera aquest article ja
era demanat per partits com a Ciudadanos i PP abans
de que s´ aplicara i si fos per molts d´ ells encara
estaria ben present …(de fet ho van portar al seus programes electorals de les
passades eleccions a les Corts Generals d´ aquest abril passat)…
-Sí,
perquè hi ha una tesi política que argumenta que el 155 va ser fluix, ja que
com que no es van desmantellar el cos de Mossos d’Esquadra, ni es va tancar TV3
ni es va suprimir el català a les escoles, cal tornar-lo a imposar. Recordem
que Ciutadans, quan es va presentar per primera vegada a les eleccions al
Parlament de Catalunya, el seu gran eix era eliminar el model d’immersió
lingüístic a Catalunya. Al final, alguns han volgut fer per la força el que no
han pogut aconseguir mai per mitjà de les urnes.
-El 155 acorrala al ideal
independentista d´ una manera com represora, sense
deixar-li aire?. És l´ aplicació de la bota del centralisme “tipus Robespierre”....l´ escarment més encarnissat?
-Tota
la reacció de l’Estat contra el procés català ha estat marcada per
l’acarnissament . Només cal veure com persones honrades i pacífiques estan
empresonades, en preventiva sense ser condemnats, des de fa quasi dos anys. Han
volgut enviar un avís per a navegants advertint els que considerin la
possibilitat de tornar-se a plantar davant l’Estat que sàpiguen que els hi
passarà això: presó (n o cal condemna) i incautació dels seus bens econòmics.
És el que està passant.
-Com es pot explicar una aplicació
així, la del 155, als ciutadans i ciutadanes?
-És
difícil perquè des de l’Estat els missatges enviats anaven en la direcció
d’explicar un 155 perfectament legal e impecable jurídicament, i els partits
que el van recolzar, com el PSOE, van doblar esforços per fer córrer aquest
missatge. Com que, a més, els secretaris generals de la Generalitat que es van
quedar a acomplir ordres de Madrid es van conjurar perquè la ciutadania no
notés l’ impacte del 155 en el seu dia a dia, tot això fa difícil explicar la
versió real. Però per això vaig veure la necessitat d’aquest llibre.
I com s´ aplica i afecta als
treballadors i treballadores de l´ administració pública que depén de Catalunya i que passà, de cop i de repent a ser
conduïda per l´ Estat Central?.- Hi contes que les comunicacions i les formes
entre els de Madrid i els càrrecs que depenien de la Generalitat van estar-hi
molt carregades de tensió….oi?
-Al
llibre explico algunes situacions de tensió entre departaments de la
Generalitat i els ministeris. No s’entenien moltes de les decisions que es
prenien a Madrid. Va ser molt incòmode.
-Fiquem noms i cognoms: Soralla
Saénz de Santamaría va
passar-hi a ser Presidenta de la Generalitat en funcions, tot i no aparèixer
gens ni mica i el coordinador de la Generalitat intervinguda va ésser Bermúdez de Castro…com seu varen fer?-Però en Millo, en Enric Millo, el
aleshores delegat del govern a Catalunya va esdevindre
el que més es trencava més la
cara….?-Aleshores i després…les seves accions i declaracions al
Judici del procés no tenen desperdici, oi?
-Això
és el que es desprèn del desenvolupament del 155, que la vicepresidenta del
Govern espanyol passava a exercir de president de la Generalitat,,,. Cadascun
defensa la seva versió i justifica els seus actes. La ciutadania sap llegir,
veu la tele, segueix tot el procés, i en traurà les
seves conclusions.
-Què va passar-hi amb tots tres perquè avui per avui ja
cap dels tres està en actiu de debó..bé, en Millo està dins una mena de departament d´ assumptes
externs a Andalucia, però…; la Soralla
Saenz de Santamaria en perdre les primàries va fer
les maletes, tenint guardada una porta giratòria polèmica i en Bermúdez de Castro,
també s´ha fet al costat ; Albiol torna a Badalona.
Quina lectura pots fer-nos?-Ben mirat, tots i totes, els que van defensar el
155, amb més o menys entusiasme, per a Catalunya ara han aprofitat d´ una
manera o d´ altra les cartes per fer les maletes i marxar: Inés Arrimadas a Madrid; Espejo a
Madrid; Millo a Andalusia ;a en Iceta
també l´ estan intentant moure; la Dolors Montserrat
-Com
deia abans, al final la ciutadania, de
la forma més democràtica possible, que són les eleccions, escull a qui els
representa i a qui no vol que els representi. I les eleccions van parlar...
-Quin paper al teu parer té el PSC
i en Miquel Iceta amb tot això?, recordem els dies en
que l´ Iceta va estar molt “agressiu” en aquell
recurs que presentà al TC—amb el PP i Ciudadanos-- amb la manifestació aquell diumente
amb Societat Civil Catalana…--per cert un Iceta que,
ara, té molts peus a Madrid si els “indepes” no li
fan la trabeta -I després està aquella declaració del
President(abans de ser President), ara en funcions, Pedro Sánchez en la qual
deixava caure que si la legislació actual no tallava prou els peus al sobiranisme e independentisme ho haurien de fer, si es cau, canviant la legislació o adequant
les lleis.Com ho veus?
-El
PSC va votar a favor (amb el PSOE) d’aplicar el 155. Per tant, és responsable
de tot el que va succeir durant la seva aplicació i la seva afectació a
Catalunya.
-Amb tot amb aquest assumpte del procés i
tot el que s´ ha despertat al voltant…el 155 va passar de ser una constant
amenaça a esdevindre una realitat que, amés, volen
tornar a imposar, oi?. Com ho veus?
-Alguns
creuen que la manera d’eliminar el sentiment independentista és per la força de
la llei... I això no crec que sigui així. Els conflictes polítics es solucionen
des de la política, no des dels tribunals...
-A vos et va afectar de ple l´ aplicació del
155.Com ho vas portar?. Què va significar i teu esperaves?
-Vaig
ser acomiadat com a assessor del Departament de la Presidència. El primer dia
de l’aplicació, juntament amb 140 companys més. La veritat és que no m’esperava
moltes coses de les que han succeït. Però vaig tenir la sort de viure en
primera persona un dels moments més transcendents de la història de Catalunya. Va ser un privilegi.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069