Cazarabet conversa con... Marta
Rovira Martínez, editora del libro “El Congrés de Cultura Catalana. Història i
balanç (1975-1977)” (Afers)
La història i el balanç d’aquest congrés cultural entre 1975 i 1977.
Coordina el llibre de investigació Marta Rovira Martínez.
Allò que ens conta el llibre:
Uns dels actes més rellevants de la commemoració dels 40 anys del Congrés
de Cultura Catalana fou la realització d’un simposi on es van analitzar el
Congrés en el context de la Transició sota el títol d’«El Congrés de Cultura
Catalana. Història i balanç (1975-1977)». Les ponències conformen en conjunt
aquest llibre, que vol ser una primera aportació global a l’anàlisi històrica i
sociològica del Congrés. És, doncs, un llibre que situa el Congrés en aquest
marc d’anàlisi, però no deixa de banda una vessant testimonial que, després de
quaranta anys, encara serveix per posar el focus en alguns aspectes com ara la intrahistòria i l’experiència viscuda pels mateixos
participants.
La història i la significació del Congrés de Cultura Catalana han quedat
soterrades durant molts anys, només guardades en un llibre interessant de Jaume
Fuster sobre el Congrés. Quaranta anys després, la Transició ha esdevingut un
passat històric, perquè hi ha noves generacions que no l’han viscuda. La
Transició ja no és allò que recorden els que la van viure, sinó allò que els
estudiants coneixen a través dels llibres de text i dels documentals
televisius. L’ inici del segle XXI coincideix amb un canvi generacional
important en tots els àmbits de la societat i la política, amb l’aparició d’una
nova generació post-Transició. L’estudi del Congrés
de Cultura Catalana permet copsar aspectes molt rellevants del canvi que va
comportar la Transició política des del punt de vista social i cultural, però
sobretot des del punt de vista de les cosmovisions del moviment catalanista. El
Congrés va fer possible parlar amb normalitat, per exemple, de l’oficialitat
del català (no pas sense debats ni conflictes interns) o de l’articulació
territorial dels Països Catalans. En els anys 1976 i 1977 això no era pas
banal.
Cazarabet
conversa amb Marta Rovira Martínez:
-Amiga Marta, què és allò que t'ha fet investigar sobre el Congrés de
Cultura Catalana des de la seva història i balanç entre 1975-1977?
-El llibre que porta aquest títol és un recull de ponències que es van
presentar en el Simposi sobre el Congrés de Cultura Catalana del juny de 2017.
La Fundació Congrés va organitzar aquest simposi per tal d’abordar la història
del Congrés i el seu balanç quaranta anys després.
-Mirar, llegir, investigar,
documentar-se sobre aquest Congrés de Cultura Catalana és fer-ho, d´ alguna
manera, també, amb la mirada sobre el mateix Jaume Fuster... què ens pots
dir?
-Jaume Fuster va ser l’ànima del Congrés, va ser la persona que va
esperonar en l’organització d’activitats culturals i de debat arreu dels Països
Catalans. I el seu llibre sobre el Congrés era fins ara l’únic text on
s’explicava com s’havia organitzat i com havia funcionat el Congrés de Cultura
Catalana. Gràcies a aquest nou llibre (i d’altres que vindran) i el documental Imaginar
un país, que es va emetre per TV3 en motiu dels quaranta anys del Congrés,
ara tenim altres materials que expliquen què va ser el Congrés.
-En aquest moment el context
històric en el que es va moure aquell Congrés de Cultura Catalana fou un fet
fonamental que el va influenciar al Congrés i als participants? Com i de quina
manera?
-En el context de la Transició, el Congrés de Cultura Catalana va
desenvolupar un autèntic programa de govern que recollia les aspiracions de la
societat civil en relació al que havia de ser l’autogovern. Aquest programa va
tenir certament influència en moltes de les polítiques de la Generalitat de
Catalunya: en salut, en política lingüística, en l’ordenació del territori... I
segurament també va influir en el Govern Balear i en menys mesura en la
Generalitat Valenciana. El Congrés va contribuir d’una manera molt notable a
fer possible la idea del català com a llengua oficial i com a llengua “normal”
en tots els àmbits de la societat.
-Marta, què és ser l´
encarregada de l´edició d´aquest
llibre? Què fa la persona que guarda cura d´ una edició?
-La meva feina com a editora ha consistit en plantejar l’estructura del
llibre, l’ordre dels articles, així com els criteris de forma i contingut que
harmonitzen el conjunt d’articles. També
hi han treballat en la cura de cada article la Núria Roca, sociòloga. I la
Carme Garcia (MKT) s’ha ocupat de la relació amb els autors. Un cop recopilat
tot, com és la metodologia de treball que fas servir?; Com li poses ordre a
tot?. En primer lloc, cal valorar el conjunt d’articles i preveure com serà la
millor forma de presentar-los. Cal tenir, doncs, un esquema general i saber
molt bé què vol transmetre el llibre. En aquest procés cal descartar opcions.
Després cal treballar amb cada article, veure si cal revisar-ne el contingut o
només la format. Finalment, s’envia a l’autor/a perquè en faci la revisió
final. Com que són molts autors això ens ha dut un temps.
-Marta com ha estat
treballar amb Afers Editorial?
-Treballar amb Vicent Olmos és sempre un plaer.
El seu compromís per fer una bona edició ens ha donat molta confiança.
-Ens pots dir, amiga, en què
estàs treballant ara...ens pots fer cinc cèntims?
-Des de la Fundació, l’any que ve esperem que puguem publicar un nou llibre
a càrrec de Manuel i Mariona Lladonosa, que
constitueix la investigació més important que s’ha fet mai sobre el Congrés de
Cultura Catalana. Sens dubte serà una obra de referència. Per part meva, estic
concentrada en un projecte europeu de recerca sobre l’aprenentatge cultural
dels joves, que espero que ens permeti publicar diversos articles acadèmics i
potser, si hi ha temps, un llibre.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069