La Librería de Cazarabet
Marta Ramón Querol una mestra d´anglès que conta contes als seus
alumnes per ensenyar millor aquesta llengua .
Vos presentem a : Sophie´s Lighthouse. My first day of school.
-Marta, per què
et vas encaminar cap a l´ estudi, en el seu dia, de Grau en Educació
Primària en la Menció d’Anglès?
-La veritat que des de ben xicoteta els jocs de rol em
pareixien molt atractius i sempre m’agradava allò de jugar a ser mestres. A
mesura que em vaig anar fent major em vaig adonar que tenia un gran interès per
la llengua anglesa i no em conformava amb el que m’explicaven a l’escola. Jo
els demanava als meus pares vídeos o contes en anglès i m’agradava veure’ls i
llegir-los una i altra vegada. Més avant, quan va arribar el moment d’anar a la
Universitat, jo ho tenia claríssim. Volia ser mestra, però mestra d’anglès. He
de dir que la meua mestra d’anglès de l’escola em va marcar moltíssim i pot ser
siga la meua admiració cap a ella la que em va fer
que em sentira tant interessada per aquesta llengua
i, perquè no, per aquesta professió.
-Em contaves per a
les Oposicions al
Cos de Mestres vas fer com una
mena d´ unitats didàctiques, on
tenia gran importància la lectura i on totes les activitats giraven entorn a
una “rateta”: Sophie. A través d’aquesta
se’ls ensenyava als xiquets i xiquetes el
vocabulari que, ja des de l´ escola o la seva vida quotidiana porten
a la pràctica. Conta´ ns un xic més del
projecte.
-Des que vaig començar a preparar-me l’oposició, tenia
clar que volia programar tot un curs escolar de manera novedosa.
Volia, a més, donar-li un gran pes a la lectura. Fent que l’alumnat s’adonara que gràcies a aquesta i a les diferents maneres
de treballar-la, podíem millorar de manera significativa totes les habilitats
lingüístiques: escoltar, parlar, llegir i escriure. En eixe moment, vaig
decidir buscar un personatge que captivara l’atenció
dels xiquets i que m’ajduara a guiar-los en aquest
procés d’aprenentatge. Pel que fa al nom d’aquest personatge, aquest no em va
resultar difícil d’escollir-lo. La meua mare és diu Sofia. És ella la que m’ha
guiat a mi i la que m’ha ajudat en tot moment a què jo siga
a dia d’avui la persona que sóc. És per això que aquesta qüestió la vaig tindre
clara de seguida.
-Després vas
pensar o et van encaminar i animar a editar-ho i ahí ve
una altra aventura perquè el món de la edició, l´ autoedició i tot
plegat està com està…Què en pots dir d´
aquesta experiència?
-Quan em van
comentar si havia pensat en publicar els contes, no sabia ben bé què fer, ja
que era una cosa que jo no m’havia plantejat mai. Però va ser en eixe moment
quan em vaig preguntar a mi mateixa que per què no portar-ho a terme. Si jo
pensava que a mi en la meua pràctica docent em faria falta i em resultava molt
útil i competencial, perquè no oferir la meua ajuda a altres companys o pares i
mares conscients de la importància d’apropar la llengua anglesa als seus fills.
-Vols amb aquests contes crear un
neguit a alhora de que els xiquets i xiquetes es fessin,
també, a la vegada preguntes a alhora d´ aprendre una
altra llengua?
-Amb
aquests contes jo busco que els xiquets se sentiguen
atrets per la llengua estrangera i que, al mateix temps que estant gaudint de
la lectura estiguen interioritzant estructures
gramaticals i vocabulari relacionat amb una temàtica determinada. Tot això
gràcies a la repetició i als elements visuals que hi ha en els contes.
-Marta,els mètodes d´
ensenyament van canviant…en matèria d´
ensenyar idiomes segurament que tu mateixa ja has experimentat
molts canvis(com a estudiant i com a mestra) Com han sigut
aquests canvis? I tú, quan has
d´ ensenyar anglès quines prioritats, quins principis bàsics
hi apliques…?
-La veritat que la manera d’ensenyar una llengua ha anat
canviant molt al llarg dels anys. Quan jo era menuda se li donava molta
importància a la traducció. Avui en dia es busca que l’alumnat siga competent en la llengua estrangera.
Quan es canvien els objectius, s’ha de canviar també el
camí per aconseguir-los. Avui en dia dins de l’aula de llengua estrangera es
busca que l’alumnat puga adonar-se’n de què aquesta és útil i necessària una
vegada estem fora del territori espanyol.
-Què creus que
hi hauria d´ haver-hi , com d´ establet i
fonamental ,a alhora d´ ensenyar un nou idioma o
més idiomes des de l´ Escola Pública?
-Tots aquells mestres de llengua estrangera haurien
d’oferir al seu alumnat gran quantitat d’input presentat de diferents maneres.
És a dir, que l’alumnat tinga al seu abast tant
llibres de lectura, vídeos, cançons, jocs de taula, jocs de rol, etc. en la
llengua que es preté ensenyar. A més, d’ensenyar-la
de manera competencial. Sobretot, per a què l’alumnat siga
conscièncient de la utilitat d’aquesta fora de
l’aula.
-Crec que l´
aprenentatge d´ idiomes i noves llengües és del que més enriqueix una
ment i del que més obri les dimensions de com i de quina manera mirem
certes coses. S´ hauria de fomentar, penses, des de ben petits i des
de l´ Escola Pública l´ ensenyament de les llengües…? I com?
-Cal dir que cada
vegada més l’Escola Pública està conscienciada amb la necessitat augmentar la
quantitat i la qualitat de les sessions de llengua estrangera. De la mateixa
manera, s’ha de destacar que tenim al nostre abast plataformes virtuals com és
el cas d’ e-Twinning. Aquesta és una iniciativa de la
Comissió Europea on tenim la possibilitat de portar a terme projectes de
col·laboració amb altres escoles Europees sobre qualsevol
tema de l’àmbit escolar.
-Hem de perdre
la por a parlar, fins i tot entre nosaltres (per tal de practicar-lo) amb
altres llengües? Són els viatges i els intercanvis amb els païssos natius quelcom més que necessari?
-Baix la meua experiència diré que una vegada viatges i
estàs una temporada vivint fora, millores molt a nivell oral, tot i que es
treballen també les altres habilitats lingüístiques. El fet de viure a un país
que no és el teu i necessitar la llengua per poder expressar el que sentes o demanar el que necessites, ajuda a perdre la por a
utilitzar-la. Per tant, crec que anar-te’n fora a viure hauria
d’experimentar-ho tothom que vulga aprofundir els
coneixements de la llengua estrangera en concret.
-Perquè, a
més d´ aprendre una altra llengua deuria d´
aportar-nos quelcom més, no?( em refereixo que qui s´
apropa a una llengua s´ apropa, també, a un país, a la seva gent,
la geografia, la seva història…..i ahí surten
noves curiositats i tot és aprenentatge…)
-Sí, estic totalment d’acord. Una llengua no la podem
separar de la seua cultura, de la seua gent i de les seues tradicions. Per això
jo, en aquest segon conte, he introduït un element molt representatiu de la
llengua anglesa, per tal que aquest els done peu als
docents o als familiars dels xiquets a introduir-los-ho. Podeu esbrinar quin
és?
-Has preparat
noves entregues i noves aventures de la rateta Sophie.
Ens pots avançar quelcom…?
-Sí. De fet he acabat d’ultimar detalls de la segona
història avui mateix. És per això que en els propers dies estarà ja a la venda.
Si tot segueix com fins ara i el segon conte té la mateixa acceptació que el
primer, seguirà tot com està plantejat: eixiran tres llibres més per tal
completar la col·lecció.
-Aquests són
contes, una mena d´ unitats didàctiques, però les
penses redimensionar més endavant per a xiquets amb altres
nivells d´ anglès?
-A dia d’avui hi ha diverses persones (amb fills d’edat
més avançada que als que va adreçada aquesta col·lecció) que m’han preguntat si
faig idea de publicar alguna coseta per a ells. Sincerament, no m’ho havia
plantejat fins que m’ho van comentar i, tal i com els ho vaig dir a ells: anem
a donar-li temps al temps. Jo ara mateixa estic capficada amb aquesta
col·lecció sense deixar de banda la meua tasca de mestra. Anem a veure que
passa d’aquí un temps...
-Marta, vas començar sent una opositora
amb unes unitats didàctiques on se li donava gran pes a la lectura i
has acabat convertint-te en editora …de tot plegat quin
balanç fas?
-El balanç que puc fer de totes aquestes experiències és
molt positiu. Tot açò m’ha ajudat a créixer professionalment. Si m’hagueren
preguntat fa uns anys com m’imaginaria la meua vida en un futur, t’asseguro que
no ho haguera endevinat mai. El de ser mestra per suposat que sí, però ser a
més d’això editora, no ho tinc tant clar si ho haguera endevinat.
-En tot,
has tingut l´ ajut d´ un il·lustrador I segurament que
el suport dels teus…però la font d´ inspiració és
segurament el teu neguit com a mestra, no?
-Sí, el fet de ser mestra m’ha facilitat molt tota
aquesta feina. Ja que, des del primer moment de posar en marxa aquest projecte,
m’he basat en la meua pròpia experiència i en la d’amics i familiars que són
mestres també. Jo recordo quan estàvem dissenyat el personatge principal que jo
els portava als xiquets per a què ells me digueren quin de tots o de les
diferents variants era el que més els agradava. O per exemple, a l’hora
d’escollir la tipografia, també els vaig mostrar algunes d’aquestes per a veure
quina de totes era la més adient.
-Com dones
a conèixer el teu conte i com has anat i a sigut anar per
les escoles…o siga fer que el teu treball
es conegués…?
-La primera vegada que vaig presentar el primer conte de
la col·lecció va ser al II Congrés Internacional de Literatura per a Xiquets
que va tindre lloc a la Universitat de València el passat mes de maig. Allí,
gràcies a la invitació que vaig rebre per part d’un professor que vaig tindre
en el seu dia a la Universitat, vaig tindre l’oportunitat de donar a conèixer
el meu projecte. També gràcies a l’Ajuntament de Càlig
i altres ajuntaments i associacions dels pobles veïns a Càlig,
he pogut presentar aquesta col·lecció i fer contacontes.
Així mateix, el fet de ser mestra i estar treballant en
actiu a una escola, m’ha obert moltes portes. L’equip directiu de la meua
escola m’ha facilitat el poder anar a presentar aquest projecte a les escoles
del voltant. A més, està a la venda a llibreries de distintes poblacions i
ciutats. De la mateixa manera, tinc una pàgina de Facebook.
i, com és sabut, les xarxes socials faciliten la tasca de poder arribar a molta
gent de diferents punts tant de la geografia espanyola com mundial.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069