Cazarabet conversa con... Jaume Creus, traductor de “La Marxa Radetzky”
(L’Avenç) de Joseph Roth
Joseph Roth s’endinsa en la seva narrativa en la decadència i lenta agonia de l’imperi
austrohongarès i ho fa prenent el pols a una família la von Trotta.
El llibre es trova dins la sèrie Literatures.
Allò que ens conta l´Avenç des de la seva
sinopsi: La novel·la explica la decadència i la lenta desintegració de l'Imperi
austrohongarès a través de la història de la família von Trotta,
de noblesa recent, entre els anys 1860 i 1916. En el centre, hi trobem la
figura del vell emperador Francesc Josep, emblema viu d’un temps passat i
idealitzat, però també símbol de la vellúria i la decrepitud d’una realitat política
que viu el seu ocàs, posada en qüestió per l’ascens de forces centrífugues que
en soscaven els fonaments. La nostàlgia pel passat perdut i l’angoixa per un
futur sense pàtria són al cor de l’obra més reeixida de Roth.
Publicada el 1932, i considerada en ocasions com la millor novel·la
política que s’ha escrit mai, ha estat inclosa pel crític Marcel Reich-Ranicki en el cànon de la literatura alemanya
contemporània.
|
Anem a conèixer, un poc més, a aquest escriptor centreeuropeu ,forçat a
anar a l exilio pel règim nazi: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Roth
|
Més sobre en Joseph Roth: https://www.letraslibres.com/mexico/joseph-roth
Visita l´obra de Roth,
també amb El Acantilado : https://www.acantilado.es/catalogo/anos-de-hotel/
Cazarabet conversa con el
traductor Jaume Creus:
-La feina del traductor,amic, és una especialització?
A part d’això, no tinc èpoques predilectes o gèneres, i d’autors preferits,
si es pot dir així, a l’hora de traduir, en tinc pocs: Jules
Verne, Joseph Roth, Puixkin,
i, en el cas de la poesia, Akhmàtova, Mandelstam o els txecs Vladimír Holan i Jaroslav Seifert (premi Nobel). Però tinc una flaca per la
literatura de i sobre Praga, això sí.
Hi ha traductors que s’especialitzen en determinats autors, però solen ser
autors vius que van fent la seva obra i que tenen els traductors a punt per
afrontar cada nou llibre. Tenen l’avantatge de tenir l’autor viu i poder-li
comentar qualsevol dubte. Amb els autors morts, òbviament, això no és possible.
Jo només vaig tenir una vegada la temptació de traduir tot un autor, i va ser Puixkin. Però cap editor volia aquesta obra completa del
màxim escriptor rus.
-En La marxa Radetzky
és més bé una novel·la històrica o una novel·la d’una decadència?
Una prèvia: encara que no sigui voluntari, és cert que he traduït algunes
novel·les històriques, considerades de primer nivell com ara les Memòries
d’Adrià. I com que gairebé sempre les traduccions que m’han publicat han
estat propostes meves, potser sí que tinc una flaca, una tendència als temes de
la justícia humana i els conflictes socials, que solen ser un dels elements de
la novel·la històrica, a part de les raons purament biogràfiques. Traduir La
Marxa Radetzky forma part d’aquesta mateixa
tendència, però primer vaig traduir La Cripta dels Caputxins,
considerada la continuació. I abans encara El pes fals, que, malgrat el
conflicte amorós, té també un rerefons fets socials tal com es vivien a la
frontera de l’imperi austrohongarès. La diferència és que aquestes darreres
novel·les no tenien la gran complexitat de La Marxa Radetzky.
Per a mi ha estat un repte difícil, però molt gratificant. Per sort, l’època
que descriu és de les que sempre m’han interessat i ja en coneixia bé el
substrat històric. Però Roth té el “bon” costum de
ser hiperdetallista (parla de les mosques que es
queden quietes a la finestra, però també precisa detalls de la roba i sobretot
de cascos i barrets), i aquí no s’hi val generalitzar, has de traduir l’estofa
de roba concreta que ell indica quan descriu els uniformes, i fins i tot el
registre lingüístic de segons quins personatges, per fer-los del tot creïbles
al lector. El fet que descrigui una decadència, un final era important per a
ell, a mi em serveix per veure com l’escriptor fa evolucionar els seus
personatges a cop de fita històrica, però, també em va resultar molt
gratificant traduir el Michael Kohlhaas de von
Kleist, i no cal dir la Yourcenar.
En tot cas, aquesta
decadència que descriu (la de l’imperi austrohongarès i la de la pròpia família
Trotta) no fa sinó ratificar-me en la sensació que sí
que estem tornant a reviure un període d’involució, de retorn als feixismes, de
descrèdit de les democràcies, de noves guerres fredes, com si no haguéssim
après res.
-Quins reptes té o
requereix la tasca de traductor?
L’obra de Joseph Roth és desigual, el seu estil no tant, però cal tenir molt
en compte que bona part de la seva tasca era fer cròniques periodístiques, cosa
que també el va fer voltar món (Viatge a Rússia), amb un bagatge de
crítica, ironia i mirada aguda que l’honoren, tot i que també de vegades peca
d’una certa petulància. I si alguna cosa he après del contacte sovintejat amb
la seva obra és a tenir en compte els detalls, per simples que semblin, a
observar amb atenció i investigar què ha mogut l’autor a dir les coses com les
diu (la seva idiosincràsia), a fer-me preguntes, a enriquir el lèxic tant com
es pugui (feina de filòleg, que és el que sóc també), per arribar a la precisió
i a l’exactitud (el desig d’un bon traductor), en definitiva a tenir respecte
pel fet d’escriure, perquè traduir és reescriure. En canvi, per a la meva
poesia no ha suposat res d’específic, tret potser de donar més valor al que ja
he comentat del detall i la precisió. Però això ja fa temps que és una de les
coses que duc a la meva motxilla: la fotografia que fa anys que practico passa
precisament per la recerca dels detalls ínfims, per una mirada de microscopi,
per enquadrar una part molt petita de l’objecte que aleshores perd el seu
estatus i es converteix en una imatge (sovint una taca de color) que obliga
l’espectador a intentar endevinar de què es tracta. Mai no ho endevinen. També
els quadres a l’oli que ara pinto tenen aquesta característica: són detalls
molt menuts de l’objecte que deixen oberta la porta a una interpretació del tot
diferent de la realitat. I aquesta és la gràcia.
-Però on hi han
reptes hi han compensacions, oi?
-Amic, en quina
traducció estàs ara?
Espero que això us serveixi. I que tothom s’ho passi bé, en la mesura
que es pugui. Que la lectura no falti!! Tant de bo creixin més lectors als
horts de la literatura!
Ciao!
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069