La Librería de El Sueño Igualitario

51HzcG8+J3L._SX344_BO1,204,203,200_.jpgCazarabet conversa con...   Josep Clara i Resplandis, autor de “Marcel·lí Massana, l'home més buscat. Un mite de la guerrilla anarquista” (Rafael Dalmau)   

 

 

 

 

Josep Clara tal com ja va fer amb Manolet Sabaté, aprenent de maqui---també editat per Rafael Dalmau, editor--- s´apropa al que fou un mite dins la guerrilla de vinculació anarquista.

Allò que ens diu Rafael Dalmau sobre el llibre:

A la Catalunya rural, entre 1945 i 1951, Marcel·lí Massana (Berga 1918,  les Bordes-sur-Lez 1981) va crear-se una imatge de llegenda i de mite de la guerrilla antifranquista, i esdevingué símbol de valors contraposats. Per a les persones d´ordre i les forces que havien de garantir la seguretat del règim fou un simple bandit criminal i sinistre; per a d´altres, un resistent valent, prudent i justicier que colpejà, durament, els partidaris de la dictadura.

Nosaltres van conversar-hi amb Josep Clara sobre aquell llibre: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/manolet.htm

Josep Clara: És doctor en historia per la Universitat Autònoma de Barcelona, és profesor titular d´històriacontemporània a la Universitat de Girona. S´ha interesat per la historia política i social delSexeni Democràtic, la II República i el franquisme.Entre les darreres obres publicades,destaquem:Santiago Sobrequés i Vidal.La historia al servei d´un país i Els búnquers de la costacatalana.Patrimoni militar en temps de guerra ,1936-1939.

 

 

Cazarabet conversa amb Josep Clara:

image002.jpg-Josep, què t´ha inspirat a escriure aquest llibre sobre aquest anarquista querriller, en Marcel·lí Massana?
-El llibre és una derivació lògica de la biografia que el 2002 vaig dedicar a Ramon Vila, Caracremada. Vila i Massana eren dos maquis originaris del Berguedà que van compartir hores i espai geogràfic en llurs
activitats clandestines i de resistència al franquisme.

-Vols apropar-te al Massana maqui, però sobretot a l´home i a les seves  circumstàncies, no?
-Apropar-se a l'home i a les seves circumstàncies és fonamental per comprendre la seva posició i actuació política. Va tenir una infancia complicada, a causa de la mort dels pares, i una joventut marcada per la
guerra civil.

-El comú de la gent pensa, encara, que el maquis era un fenòmen només o  més que res del Partit Comunista, però només que escarbem un xic ens adonem que els llibertaris eren molt forts en aquesta mena de lluita. Què ens pots dir?
-En la lluita contra el règim de Franco hi van intervenir diversos grups polítics (socialistes, comunistes, anarquistes...), i els llibertaris –des de l'exili i des de l'interior- hi van tenir un paper molt important en la
primera etapa del règim.

-Per què és que tu et vols ocupar més que res d´aquests últims? Serà, en part, perquè abans sempre la historia del maquis l´havien escrit altresque només miraven  als que abraçaven el comunisme?
-Cal equilibrar els estudis i dedicar espai a tots els grups.

-Quins punts té ,com a denominador comú , tot aquell que marxava al mont a lluitar contra la dictadura?
-Era gent que coneixia el medi on es movia i podia servir-se'n per a les relacions personals, passar més desapercebut que en un medi urbà i viure al marge de la llei.

-Però també els separaven moltes coses?. Conta´ns, per favor.
-Uns es limitaven a fer de guia, d'altres feien el camí per transportar armes, explosius o per desplaçar-se cap a Barcelona.

-Un rebel amb idees molt clares, però també cultivat, no?. També un  idealista amb ganes de canvis i participatiu, el compromís era una de les seves ferramentes, no?
-Massana era una home amb una cultura general, apresa prop de familiars i col·legis religiosos, però també format en la duresa de les privacions de la guerra i la postguerra. Un home intel·ligent i compromès amb els ideals de l'anarquisme.

-Però la rebel·lia d´on li surt a en Massana?
-Reacciona davant del control i la formació tradicional rebuda, caracteritzada per la rigidesa, i contra la repressió de postguerra.

-Però quan plega la guerra, el combat i la derrota.Com ho assimila en Marcel·lí perquè sembla que aflora l´inconformisme?
-Després de la lluitar al front de guerra, hagué de patir com a presoner, com a vençut en la contesa bèl·lica, en diversos centres d'internament. Fou condemnat a 15 anys de reclusió temporal, per que el 1943 pogué aconseguir la llibertat condicional. Les privacions ajuden a consolidar la seva vida de rebel.

-Com hi passa al maquis?
-Després de fugir a muntanya, per tal de no voler fer el servei militar amb els guanyadors de la guerra. Va ser un expert en els camins del contraban amb Andorra i el 1945 ingressà a la CNT de l'exili, la qual el
relacionà amb altres companys predisposats a actuar.

-Ens pots fer un retrat breu per als nostres lectors de com ho feia i d´on es va establir?
-Les seves accions foren ràpides com un llampec, normalment acompanyat d'un grup. Va viure en diversos indrets del sud de França, especialment a Tolosa de Llenguadoc.

hqdefault.jpg-Si veia i sentia la repressió davant de les accions del maquis i davant els col·laboradors..allò el deguera afectar.Parla´ns, per favor.
-Se'n va lamentar per la forma brutal com foren eliminats i per la pèrdua d'un suport inestimable.

-Quines van ésser les seves principals accions i com aquestes van anar com  deixar d´ésser fonamentals dins la seva vida?
-Diverses accions de guerrilla rural al Berguedà i Alt Llobregat: cops econòmics i segrestos en masies de burgesos i elements franquistes.

-Com és el pas de deixar el maquis, la lluita armada i el purgatori?
-Hagué de retirar-se de la lluita per circumstàncies de causa major. Va tenir problemes amb la justícia francesa i el govern espanyol ho aprofità per demanar l'extradició del combatent que mai fou hagut per la guardia civil. Les pressions franquistes no aconseguiren l'extradició, però li complicaren la vida. Va haver de residir en un lloc allunyat de la frontera i amb residència assignada per les autoritats franceses,
primerament al departament de Deux-Sèvres i després al Cantal.

-A vegades pareix mentira, només pareix, que un home tan ferm amb tot pugan caure amb aquesta desmoralització..però si ho penses de motius en sobraven i molts.Comenta´ns .
-Vigilat de prop, allunyat dels amics i tenint dificultats per al treball tot pot passar.

-Com i de quina manera es va recuperant de tot plegat?
-Gràcies a l'ajut d'amics, un treball més estable. Des de 1956 va viure més còmodament, sense restriccions, als afores de París i, un cop jubilat, en un poble de l'Arieja.

-I el retorn a la seva terra , com és?..un retrobament, és de suposar, emotiu i emocionant.fins i tot aclaparador, com massa ple d´emocions i sensacions retrobades.Com ho veus?
-El 1978 va retornar com un mite vivent de la guerrilla. Va veure els canvis al país, les millores i les persistències del franquisme. Tornar a Berga va ser, per a ell, emocionant. No volgué quedar-se, tanmateix, perquè es malfiava de la consolidació de la reforma política.

 

 

 

51HzcG8+J3L._SX344_BO1,204,203,200_.jpg24776
Marcel·lí Massana, l'home més buscat. Un mite de la guerrilla anarquista. Josep Clara i Resplandis   
269 páginas         13,5 x 19,5 cms.
16.00 euros
Rafael Dalmau



A la Catalunya rural, entre 1945 i 1951, Marcel·lí Massana (Berga 1918 – les Bordes-sur-Lez 1981) va crear-se una imatge de llegenda i de mite de la guerrilla antifranquista, i esdevingué símbol de valors contraposats. Per a les persones d’ordre i les forces que havien de garantir la seguretat del règim fou un simple bandit criminal i sinistre; per a d’altres, un resistent valent, prudent i justicier que colpejà, durament, els partidaris de la dictadura.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com