La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre minuciós i molt treballat sobre Marcel·lí i el marcel·linisme a
les Terres de l´Ebre, escrit per Josep Sancho.
El llibre està sota el pròleg de Gemma Rubí Casals i compta amb el prefaci de Federico Mayor
Zaragoza.
Està editat per Onada Edicions de Benicarló.
La sinopsi del llibre:
L’any
1931, amb l’arribada de la
República, el ministre d’Instrucció Pública Marcel·lí Domingo impulsà decididament la creació d’escoles en un país amb grans índexs d’analfabetisme.
A més a més, els seus seguidors
obtingueren grans quotes de poder amb les alcaldies més importants
de les Terres de l’Ebre, la
presidència de la Diputació
de Tarragona amb la Comissaria
Delegada de la Generalitat i el Govern Civil de la província. Però, en unes
comarques on el caciquisme dinàstic havia arrelat com en poques contrades catalanes, com ho aconseguiren?
Aquest llibre explica com es configurà el republicanisme marcel·linista en un medi totalment advers fins a esdevenir força hegemònica. I, alhora, també elements clau per entendre la història contemporània d’aquestes terres. Entre els més importans,
el procés de construcció d’una cultura política democràtica
o, mitjançant un relat mític i pseudoreligiós, la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on l’innovador marcel·linisme fou una de les primeres estructures d’aquestes característiques apareguda a tot Catalunya.
Josep Sancho Sancho (Alcanar,
Terres de l’Ebre). És doctor en Història per la
Universitat Autònoma de Barcelona, on prèviament va realitzar els estudis
de llicenciatura i de màster.
Col·laborador extern del Grup de Recerca d’Història del Parlamentarisme i del Diccionari Biogràfic de Parlamentaris de
Catalunya, ha participat en diversos congressos amb treballs al voltant de la història contemporània de les Terres de l’Ebre. En aquesta línia el podeu trobar al web Ahirs de l’Ebre i, a escala
local, al blog col·lectiu Històries
d’Alcanar.
Cazarabet conversa amb Josep Sancho Sancho:
-Josep què t´ha fet apropar-te a la figura de Marcel·lí Domingo?
-Com
que sóc de les Terres de l'Ebre i estudiava Història a la Universitat Autònoma
de Barcelona, en començar el Treball
de Fi de Carrera volia dedicar-lo a algun tema de la història contemporània de les meues
comarques. Durant la carrera, havia
vist que una part important de la Història de
Catalunya es construïa des de l'òptica
de la capital i el coneixement de les comarques era escàs. Jo volia posar el meu granet de sorra amb la meua tesi
doctoral en aquesta gran mar i, en capbuçar-m'hi, vaig veure que la figura de Marcel·lí
Domingo i el seu moviment,
el marcel·linisme, havien estat tant importants
com desconeguts.
-Què
significa per a vos aquest home?
-Més
enllà que l'autor i el
lector puguen coincidir ideològicament
poc o molt amb el seu pensament,
a nivell històric representà un personatge de
primera magnitud. Fou ministre de la República, dirigent de diversos partits polítics, director de periòdics,
autor de molts llibres i articles periodístics. Però, sobretot, fou un home que arrossegava masses.
-Un ministre d'instrucció pública en el primer govern
Azaña que començà a Tortosa, després
a Barcelona…
-Sí, nascut
a Tarragona, Tortosa va ser la seua ciutat d'adopció, on es va establir durant els primers
anys del segle XX. El marcel·linisme va ser importantíssim
en aquesta ciutat, però també en molts pobles de les Terres de l'Ebre. I la seua actuació també va ser rellevant a
Barcelona. Tot i que dins
del republicanisme catalanista hi
hagué un lideratge compartit amb d'altres
dirigents com Lluís
Companys, Fracesc Layret o
Gabriel Alomar, fou Domingo el president
del Bloc Republicà Autonomista creat
el 1915 i del Partit Republicà
Català el 1917 i el director de periòdics
republicans de referència com La Publicidad i La Lucha. Des del nostre modest punt
de vista, la historiografia catalana no ha remarcat prou aquest
fet. I a partir de la configuració
del Partit Republicà
Radical Socialista el 1929, la seva lògica d'actuació ja es confirmà en la lògica estatal, fins arribar al govern de la República.
-Un home que sentia la República des de ben endins,
em refereixo a la República
i als seus valors, no?
-Sí, tota la seva vida va treballar per aconseguir l'arribada de la
República. Davant d'una Monarquia cada vegada més en crisi caracteritzada pel caciquisme i el frau electoral, Domingo i els seus seguidors defensaven els valors democràtics, meritocràtics, regeneradors, reformistes i federalistes republicans. Tot i que, una
vegada al poder, van patir també les seves pròpies contradiccions.
-I mirant
a l´educació com una mena
de pedra angular, no?
-Efectivament.
A més a més, era mestre de formació i una de les
coses que va fer de ben jove
va ser obrir una escola
laica a Roquetes el 1906. Dins de la concepció marcel·linista, l'eix cultural era el més important i, dins d'ell, l'educació, en una societat amb grans
índex d'analfabetisme. Més
de vint anys més tard, només
arribar al poder, el ministre Domingo signà un decret de creació de 27.000 escoles al llarg i ample de la República. El seu objectiu era que a cada poble i a
cada barri hi havia d'haver una escola. Perquè deia que allà on
no hi hagués escola no hi hauria
República.
24269
El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939). Josep Sancho Sancho. Prefaci de Federico Mayor Zaragoza. Pròleg
de Gemma Rubí Casals
568 páginas 17 x 24 cms.
25,00 euros
Onada
L’any 1931, amb l’arribada de la República, el ministre d’Instrucció
Pública Marcel·lí Domingo impulsà
decididament la creació d’escoles en un país amb grans índexs d’analfabetisme.
A més a més, els seus seguidors
obtingueren grans quotes de poder amb les alcaldies més importants
de les Terres de l’Ebre, la
presidència de la Diputació
de Tarragona amb la Comissaria
Delegada de la Generalitat i el Govern Civil de la província. Però, en unes
comarques on el caciquisme dinàstic havia arrelat com en poques contrades catalanes, com ho aconseguiren?
Aquest llibre explica com es configurà el republicanisme marcel·linista en
un medi totalment advers fins a esdevenir
força hegemònica. I, alhora, també elements clau per entendre la història contemporània d’aquestes terres. Entre els més importans,
el procés de construcció d’una cultura política democràtica
o, mitjançant un relat mític i pseudoreligiós, la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on l’innovador marcel·linisme fou una de les primeres estructures d’aquestes característiques apareguda a tot Catalunya.
Josep Sancho Sancho (Alcanar,
Terres de l’Ebre). És doctor en Història per la
Universitat Autònoma de Barcelona, on prèviament va realitzar els estudis
de llicenciatura i de màster.
Col·laborador extern del Grup de Recerca d’Història del Parlamentarisme i del Diccionari Biogràfic de Parlamentaris de
Catalunya, ha participat en diversos congressos amb treballs al voltant de la història contemporània de les Terres de l’Ebre. En aquesta línia el podeu trobar al web Ahirs de l’Ebre i, a escala
local, al blog col·lectiu Històries
d’Alcanar.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069