La
Librería de El Sueño Igualitario
Jordi de Manuel escriu
per a Pagès Editors un recull de relats, més en concret set
,que ens
atraparan en la lectura, però que , també, ens faran pensar….perquè el llibre i els seus set relats
viatgen als set desconcerts humans que ens poden destruir i que poden fer
que aflori la part més negativa de l´ésser humà…
Són relats amb una forta vinculació
a la literatura de gènere negre.
Allò que ens diu la sinopsi del llibre:
Cobdícia, venjança,
ira, luxúria, gelosia, fanatisme, defensa pròpia i malícia genuïna s'entortolliguen en aquesta teranyina teixida amb set relats breus. Amb les “mans” com a fil conductor, l'inspector Marc Sergiot apareix en cada conte: sigui amb un protagonisme
manifest en la investigació,
o només ensumant la ferum del crim. Mans negres són
set narracions criminals
que disseccionen les parts més fosques de la naturalesa humana.
Voleu fer
un tast de les seves primeres pàgines:
http://www.pageseditors.cat/media/docs/9788499758114_L33_23.pdf
L´autor, en Jordi de Manuel:
És doctor de biología i profesor.Com a escriptor ha publicat reculls de contes i relats, també diverses novel-les
per a adults., infants i joves. Mans negres
és una mena de continuación del cicle de narracions que van començar amb noms de colors
i que eren protagonitzats
per l´inspector Marc Sergiot
que estigé present amb Tres somnis blaus; Cels taronges
i Cabells porpres o Foc Verd.
Altres obres de la saga de l´inspector
Sergiot són L´olor de la pluja, El raptor de gnoms, Mans Lliures
i La mort del corredor de fons.
Si voleu saber més d´aquest escriptor
apassionat les pots trovar
a: www.jordidemanuel.cat
Cazarabet
conversa amb Jordi de Manuel:
-Jordi, les mans diuen molt
de nosaltres i de les persones, arrere
els ulls és un dels espills
on es recreen més els escriptors i en tots els relats
teus tenen la seva presencia particular. Què et
suposen i per què t´inspiren a tu les mans?
-Què faríem, qualsevol
dia de la nostra vida, sense poder fer servir les mans? Depenem absolutament
de les mans, l’habilitat amb els dits,
juntament amb l’adquisició del llenguatge articulat i el desenvolupament
del cervell són les adaptacions que ens fan més humans.
-I què et suposa dibuixar I gairebé retratar ,pam
a pam, els personatges amb el protagonisme de les mans, més o menys subtil,
como ho vas fent, però tenint en compte que aquests personatges són les més de les vegades personatges del que podríem reconèixer con de “novel·la
negra”?
-La literatura
ha d’explorar la naturalesa
humana, per això per aquest
recull de relats de gènere negre vaig
triar com a fil conductor les mans.
Aprofitar també la gran quantitat
de frases fetes i locucions
que inclouen la paraula mà o mans em
donava joc per als títols: Cop de mà, Jocs de mans, Mà de ferro, Una mà de pintura...
-Per què utilitzes set relats com si fos fer l´ullet als set pecats capitals?
-En realitat tots no es corresponen amb els pecats, per bé que la luxúria, l’enveja, la ira o l’avarícia,
que són potes essencials
del crim, hi són ben representats. El set és un número que m’agrada i fa anys que penso els reculls de relats han de ser breus, tant en l’extensió com en la quantitat de narracions.
-A més surt,
també, en cada cas, en cada crim,
l´inspector Marc Sergiot
que és una mena de mescla al tourmix
d´alguns dels inspectors que fins ara ens havien aplegat
des de la literatura més negra de l´altra
banda de l´Atlàntic fins a
la de la Barcelona que escriptors d´ací
ens van presentar en el seu
dia. Què et va dur a retratar-lo tal com ho fas?
-Està bé això
del tourmix! Marc Sergiot neix el 1996 quan començo a escriure L’olor de la pluja
(que no es publica fins el 2006, però
està ambientat al 2017). Durant vint anys
he anat construint un personatge, un petit univers literari que fa salts en el temps, endavant i enrere. Porto 9 obres
“sergiotianes” i ara per ara és
el personatge de literatura negra catalana amb més llibres
publicats.
-Perque si en cada crim les mans juguen
un paper i també es desgranen les vessants
més fosques de les persones
i personalitats…també crec veure en cada relat un tros de la personalitat d´en Sergiot…
-Per a qui no hagi llegit
cap novel·la del personatge, els set relats de Mans negres dibuixen molts trets de la personalitat de Marc Sergiot. En alguns relats té molt protagonisme, però en altres amb prou feines
treu el nas o té un paper testimonial.
-Quina d´aquestes característiques, diguem fosques, t´ha costat de retratar més?, no sé és de suposar que alguna s´ha resistit una miqueta més…
-Escriure costa molt, en el meu cas cada vegada més, perquè ara em veig
més els defectes
que anys enrere. Quan escrius sobre la foscor de la naturalesa humana és encara més difícil, perquè pots entrar en banalitats, insults, violència gratuïta i grolleries amb poc valor literari. El relat del recull que té més versions i que més em va costar és l’últim, Mans brutes; era molt
difícil expressar amb paraules, en una conversa breu
que gairebé és un monòleg, la maldat més terrible i universal que posseeix la humanitat, comuna en qualsevol lloc del món i en qualsevol època de la història.
-I com teu
has fet amb els personatges perquè dona ganes a vegades de fer per ells, d´ajudar-los
a desfer-se d´aquest “defecte”, però si féssim això no gaudiríem mai de les meravelles de relats o novel·les que ens transformen dins les pròpies lectures. Com ho
veus?
-La literatura
pren sentit quan l’escriptor aconsegueix que el lector empatitzi
amb els personatges.
Aquesta implicació
emocional, commoure el lector amb
aquest “cop de puny”, és el més
important que pretenc com a escriptor.
-De tota manera com a escriptor de relats de policies ,
també t´has tingut que anar documentant, no? Com ho has fet i sobre què
ho has tingut que fer?
-Molt. La documentació, la recerca
que has de fer per elaborar una obra, és una de les parts que més m’apassiona de l’ofici d’escriure. Per escriure la novel·la El raptor de gnoms
vaig passar-me sis mesos descobrint
racons meravellosos de la serra de Collserola on un dels personatges
alliberava els nans de jardí.
-És sorprenent
com a la vegada ens has ficat dins un alter joc, en aquest cas ens apropes, d´una
manera molt especial, a les obres d´en
Pedrolo?
-Incloure títols d’obres de Pedrolo dins els relats
és un joc, un petit homenatge a un dels escriptors més transgressors en la nostra llengua.
-A algunes de les novel-les d´en Pedrolo ja
m´havia apropat jo, però a altres,
no i ara m´has despertat , altra vegada, la curiositat. És una mena d´estratagema per a això?
-Tant de bo! Si a partir de Mans negres alguns lectors se senten encuriosits i motivats a llegir Pedrolo seria meravellós. Tots els escriptors
que fem gènere, policíac o ciència-ficció, som deutors de Manuel de Pedrolo. Justament aquest proper 2018 és “l’any Pedrolo”,
el centenari del seu naixement, i segur que hi haurà una bona colla d’actes que ens faran recordar el conjunt de la seva obra.
-Però segurament
que has trobat inspiració
en més llocs dins la literatura, en altres autors i en, per exemple, lectures de premsa, pàgines de successos i en passar llargues estones mirant com ens movem
la resta de ciutadans i ciutadanes.
Es així?
-L’escriptor ha de ser com una
esponja, observar i absorbir la realitat
amb ulls crítics. Això permet
posar la lupa a les esquerdes morals
de la societat, que és el
que a mi m’interessa. Però
la ficció ha de superar sempre
la realitat, sempre, per això no puc estar d’acord amb aquell
tòpic tan suat que diu que “la realitat supera la ficció”.
-I com teu fas amb el mètode per a treballar? (o sigui quina metodologia
de treball utilitzes)
-Cada escriptor fa servir les seves estratègies, el seu mètode. A mi m’agrada sempre saber d’on parteixo i on vaig
a parar. Per això sempre escric el principi i el final d’una novel·la o un relat i el que és apassionant és escriure i crear tota l’estructura
que hi ha enmig. En Mans negres, els relats s’han
cuinat a foc lent, en els últims
dotze anys, sense presses i mentre escrivia altres obres. S’ha treballat molt la veu narrativa, l’estructura i el ritme
de les narracions.
-Ens pots
dir ,
amic Jordi, ens pots fer cinc cèntims
d´allò en que estàs treballat ara?
-M’agrada treballar amb moltes obres alhora. El setembre l’editorial Alrevés publica Barcelona,
viatge a la perifèria
criminal, una antologia col·lectiva que conté
el meu relat “La trampa” Tinc una bona colla de projectes començats i una novel·la
juvenil acabada que espero que aviat es publicarà.
25790
Mans negres. Jordi de Manuel Barrabin
136 páginas
14.00 euros
Pagès
Cobdícia, venjança, ira, luxúria, gelosia, fanatisme, defensa pròpia i malícia genuïna s'entortolliguen en aquesta teranyina teixida amb set relats breus. Amb les “mans” com a fil conductor, l'inspector Marc Sergiot apareix
en cada conte: sigui amb un protagonisme manifest en la investigació, o només ensumant la ferum del crim. Mans negres són
set narracions criminals
que disseccionen les parts més fosques de la naturalesa humana.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069