Cazarabet conversa con... Manel Aisa Pàmpols, autor de “Per un canvi d’hàbits. Anarquisme i
municipalisme al segle XXI” (El Lokal)
Un llibre que ens apropa,
dins el segle XXI, a l’anarquisme i al municipalisme….
El llibre ens ve des de
la ploma de Manel Aisa i Pàmpols.
La sinopsis del llibre:
Per un canvi d’hàbit,
tot i que estem en un món completament desorientat, i cada vegada més amb un
capitalisme exacerbat -que inclús es nota en els rostres dels conciutadans de
l’entorn-, la desesperació per viure amb una certa dignitat és vital per la
vida dels humans i el seu entorn, sobretot quan ja sembla que el capitalisme
que tots nosaltres portem dins, igual que el misticisme religiós i la seva
avantatja de dos mil anys d’història que ens ofeguen. Necessitem una revisió de
tot això que ens envolta com a societat i cada vegada és més urgent.
Quan sembla que tots els
paràmetres, inclús corroborats per la mateixa ciència, diuen i ens parlen de
canvi climàtic i de les seves possibles conseqüències poc encoratjadores, crec
que potser ha arribat l’hora de tornar a reprendre una mirada, que es presenta
com cada vegada més urgent, a textos sobre decreixement i les maneres
d’organitzar-nos en un futur immediat, a partir de la vida quotidiana de tots
nosaltres, cadascú des del seu barri o poble i treball, a partir de la
immediatesa de tots nosaltres, cadascú des del seu barri o poble i treball, tan
social com políticament.
Per canviar les coses i
que d’alguna manera siguin menys agressives, partint del federalisme del poble
i les persones fins a l’anarquisme, necessitem una societat més culta i crítica
des de baix, un federalisme del poble i les seves ensenyances de
cooperativisme, autogestió i solidaritat a la recerca d’una pràctica social que
ens permeti viure en un món molt menys agressiu; que els anuncis de canvi
climàtic així ens ho indiquen, i no podem esperar que siguin els polítics de
sempre i les seves formes d’actuació les que ens treguin de l’impàs
en que es troba el planeta Terra. I la nostra continuïtat com a espècie.
Cazarabet conversa amb Manel Aisa Pàmpols:
-Manel, a mode de pròleg en Isidre Pallàs et fa i ens fa una presentació
que és tota una declaració d´ intencions d´ allò en que hauria d´ evolucionar
la idea anarquista envers el municipalisme en aquests dies del segle XXI,no?
-L’amic
Isidre Pallàs, el prologuista del llibre té les seves pròpies conclusions i
potser contundent en la seva percepció del món i sap què cal fer per tirar
endavant, i estic segur que ell sap que cada vegada aquests camins son mes
estrets, ens queden poques escletxes per obrir i recórrer, ell que prové de zones menys poblades pot
tindre un altre idea de gestió i
d’autogestió, i segur que més dinàmica que
jo que he crescut dins de els grans zones urbanes carregades de persones, que aportant les grans àrees metropolitanes, i Barcelona cada
vegada més és un clar exemple d’aquesta deshumanització de les ciutats .
-Els canvis d’ hàbits han de
ser sí o sí o pleguem els estris perquè això, tot plegat s´en
va a fer la mà…
-Bé,
John Zerzan en
el seu “Futuro primitivo”
ens parlava el 2001 quan va vindre a Barcelona que ja no havia volta de fulla
el col•lapse era irreversible, com a
espècie no teníem res a fer, aleshores
des d’anarquisme no varem fer gaire cas,
i ara quasi una vintena d’anys després ens diu en Carlos Taibo que el
Col•lapse ja està aquí entre nosaltres qualsevol reacció pot donar-se a
qualsevol moment.
Però nosaltres que ens resistim a plegar veles,
crec per la meva par, penso que cal fer alguna cosa, i el nostre
paper un cop més està en el camí de l’autogestió, però també apostar per el
canvi d’hàbits i en el decreixement i no solament com una experiència
col•lectiva per temes econòmics, de no
ser explotats etc, en aquest cas, com
una emergència, com un toc d’atenció a les poques escletxes i oportunitat que com espècie podem tenir o
que ens deixa el poder, el capitalisme , i els seus tentacles, els seus mercenaris i veiem que no ens queden masses oportunitats més per dir prou .
-I l´ enemic de sempre és el
capitalisme i les seves branques…un capitalisme que ostenta ,ja, com sempre,
tots el poders….fins i tot l´òsmosi amb l´Estat és més descarat que mai…
-Crec
que en aquesta Europa en la qual vivim, el capitalisme el portem tots
dintre inclús la majoria dels
llibertaris, per no dir, tots, en John Zerzan recollint a Nietzsche deia en una de les seves cites : què mentre
existeixi la gramàtica existiran els Deus , doncs jo crec que mentre existeixi
la propietat, existirà el capitalisme. Crec que aviat el capitalisme no necessitarà de tota la població mundial,
actual, de fet crec que això ja està
passant, hi ha molta gent exclosa del sistema i cada vegada més, trobem que als
estats no els importa el seu destí, i el ventall de gent exclosa cada dia es
mes ampli a tot arreu .
-Passa el temps, passen diferents formes i marques
des de la política, però el capitalisme, fins i tot el que opera des del
municipalisme, és més agressiu que mai, oi?
-Quan
parlo de municipalisme no parlo del municipalisme com a espai polític, sinó com
espai a on viuen les persones, es a dir, no hi ha un altre lloc de
convivència, som mamífers i necessitem
viure amb col·lectivitat per el tema de la col·laboració dels uns amb els
altres, (un té l’ofici de fuster i altre de
forner, etc) a no ser que un
opti a ser Anacoreta i visqui com ermità al bosc.
-Però tot i això des d´ aquest
llibre es fa, una crida a que l’anarquisme faci un pas endavant
apostant per la política per des de dins fer que d’una vegada peti?.Com una
revolta controlada?
-Lo
que crec és que aquells que ens han
portat fins aquí , el capitalisme , els
seus polítics i la seva manera de fer les coses, no crec que sigui les persones adequades per
treure’ns d’aquest impàs global de canvi climàtic, i de destrucció de
mitjà ambient. Per això busco experiències anteriors del moviment llibertari i
en parlo d’elles com a impuls inicial,
de portar endavant algun projecte
pensant en experiències que crec
força interessants com ens explica en Murray Bookckin
als Estat Units i sobre tot en aquest
cas per els moments alternatius de transició que dona la seva companya en el
llibre Janet Biehl “Ecología
o Catástrofe”
publicat per Virus a on ella ens
parla de Murray Bookchin i hi ha moments molt
generosos a on ens parla d’experiències que per mi son espectaculars que
probablement necessitarem en algun moment recorre a elles, per això un té que
llegir al menys una part del llibre citat a dalt i també en ocasions parlo de Luis Andrés Edo company del
Sindicat de la Construcció de la CNT que
durant molt anys parlava del Municipalisme Llibertari i de l’assemblea
permanent, això encara que des d’el moviment
llibertari es mira amb recel, potser forma part de les poques oportunitats de
furgar dins les escletxes que te ara mateix
l’Esta i l’ anarquisme per trobar-se a si mateix , encara que sigui amb espais atemporals
lliures, per fer alguna cosa com diu Hakim Bey busca els
anarquistes o els anarquismes i ens diu
“Una pregunta nos asalta: ¿Dónde están los anarquistas? T S Eliot parece ser el último que pudo verlos”.
-I són els ajuntament la punta de la llança?.Per què?.La política des
del municipalisme pot ser la més directa, la més desafiant…?
-Si
bé, el capitalisme aposta per les aglomeracions en grans conurbacions ,
nosaltres crec que tenim que apostar al inrevés, per descongestionar les grans aglomeracions
de persones,es a dir, fer les ciutats mes humanes i així des d’un primer moment la dinàmica
sigui més àgil i es pugui parlar d’autogestió, i assambleisme amb més convicció, amb espais rotatius, es a dir, necessitem
canvi d’hàbits i això significa tindré un altre quotidianitat , probablement
res a veure amb lo que tenim avui al menys a ciutats com Barcelona, Madrid o
València .
-Però malament anem si tot això no ho fem actiu des de l’ensenyament i
cal fer pedagogia des de cadascú de nosaltres….no?
-Crec
què l’anarquisme no és l’únic col·lectiu que es te que implicar en aquest canvi
d ’hàbits se tracta pràcticament tota la societat d’això hi ha un treball
magnífic de Félix Carrasquer sobre
Federalisme publicat per Descontrol que ens parla de la necessitat de crear una
societat mes culta i compromesa amb l ‘essència del ser viu, però quan en
Carrasquer parla de culta no parla de la cultura del coneixement
d’intel·lectualitat, etc ell parla de un
culte relacionat amb el compromís social
a tots els nivells, i senyala amb insistència, que solament amb aquesta responsabilitat podrem
tirar endavant una societat lliure de compromís social.
Però
ara mateix la realitat es la realitat i encara estem lluny de tindré l’ oportunitat
de començar a caminar en projectes de Municipalisme llibertari un tant
ambiciós o tant siquiera de’ Assemblea
Permanent, mentre tant es evident que
cal molta pedagogia, i també intentar no recular més en les conquestes socials
conquerides en aquest país els anys 70 o 80, ja que el capitalisme i els seus
interessos s’ han encarregat d' acabar
amb moltes de les conquestes dels últims anys.
-Està molt encertada la
utilització que es fa de la paraula “democràcia”, oi?. Tothom fa llesques de l´
arbre que ells mateixos tomben i tothom s´ ompli la boca en defensa de la
paraula democràcia que no d’allò que significa ni de la dignificació d´ allò
que vol i sent el poble.Com ho veus?
-A
mi personalment la paraula democràcia no m’implica massa, ja que crec que la
utilitza principalment tota aquella gent que de demòcrates te poca cosa, gent què acostuma manipular, per exemple, els partits polítics viuen d’això, la
democràcia avui dia necessites adjectivar-la o no te sentit.
-Que poquetes vegades la voluntat de la
ciutadana i del ciutadà és duu a terme ….
-Crec,
que les persones tenen que implicar-se en el seu projecte de vida del principi al fi, no es un problema de
voluntat ciutadana , i delegar, sinó tot
el contrari. Crec què a l’ anarquisme ha
arribat l’hora de construir alguna cosa
com a resposta, per aquest nou temps que
ens ve a sobre de col·lapse, sotrac etc
com aquells que ens parlava, el estudiós antropòleg francès Couvert aquest sotrac arriben de cop sense avisà i
crec què l’ anarquisme no pot esperar veure què fa el capitalisme per anar-hi
al remolc, si esperem a que el capitalisme com a sistema resolgui el problema
estem apanyats, sinó tenim la capacitat
de fer alguna cosa constructiva per tots, altres des de la seva objectivitat tirarant pel dret i
crearan altres realitats perverses creant una societat amb un espai inhòspit per molts de nosaltres.
-En totes les èpoques es viuen períodes en que es parla massa de nacions i sota aquest nom i els
seus símbols, banderes, himnes… quedem obviades les necessitats de la
ciutadania que, a més viu en un planeta en el que si no es canvia d´ hàbits
….això s´ acaba…
-Tot
i que al llibre “Anarquisme i Municipalisme...”
hi ha un capítol que parlà de com entenc el procés que hem tingut o tenim a Catalunya. Es un fet relativament important davant de
les necessitats a premiants del Canvi d’hàbits Entenc
que al menys que hi ha dos part de com va el tema del
procés, per un cantó un està ubicat en
els interessos de la burgesia catalana que té davant la maquinaria d’un Estat i l’ibex 35 o
sigui el franquisme més pur i dur, que es queda amb tot el pastis de l’economia
del país i la burgesia catalana que
també vol fotre la mà per treure la seva part del pastis. I un altre cosa es la
transició inacabada que en absolut va aportar canvis alguns en aquest país. I
aquí probablement tindria què implicar-se bona part
de l'esquerra espanyola, però no es el cas. Els discursos han estat tan
manipulats que el debat no te llenguatge que l'adreci. El moviment llibertari
es una de les poques organitzacions que
en els anys setanta va estar en contra d’aquella manipulada constitució
del setanta vuit i l’ anarquisme va pagar car l’ estar en contra d’aquella
constitució, solament tenim que fer o bé recórrer a les hemeroteques o fer l'exercici de recordar tots la repressió per
exemple del cas Scala i els confidents instal·lats en tots els sindicats del moviment llibertari, tenim alguns
llibertaris (no tots) que encara estem
en aquell maniqueista que ens ha portat fins l’ avui.
Però
hi ha altres llibertari què crec i penso que ja està força
bé la situació actual, estan
còmodament instal·lats en el sistema i
jugant el seu paper d’ historiadors, intel·lectuals, poetes o lo que faci
falta sense embrutar-se gaire, o millor
dit sense embrutar-se gens .
-Tot i canviar d’hàbits anirem malament,no?patirem I veurem patir….tots n´hem fet massa tros,no creus?
-Tornant
al tema del canvi climàtic i com afrontar-lo, si crec que passaran coses que no
podem preveure tant climàticament con políticament, es a dir, quan faig aquesta
reflexió de canvi d’hàbits, estic
convençut que em quedo curt, en prevenció, per què els moviments anarquistes o
millor encara els moviments socials estiguen estructurats i tinguin una capacitat
de resposta conjunta com organització, abans què aquest espai sigui ocupat per
altres col·lectius sense l’ètica i amb molts pocs escrúpols com hem esbossat abans, que el capitalisme sap molt de bé utilitzar
quan els convé.
-Com pot I creus que té que
ajudar l´ anarquisme a canviar d´ hàbits?
-Les
persones que representem l’ anarquisme ara mateix no tenim la capacitat que podia tindre el 36 a Barcelona ni res similar, l’anarquisme
organitzat, ara per ara, el 2019, al nostre entorn, no pot anar-hi sol a cap lloc, per què no te capacitat per fer
gran cosa. Però la resposta de l’anarquisme explicar dins del canvi d’hàbits va
des de Proudhon fins Murray Bookchin, passant per Malatesta, Kropotkin, Bakunin, Mella, etc i amb tots ells plegats tenim respostes per concebi un altre manera
d’organitzar una societat, és a dir, buidar de contingut això que creiem no te interès per la gent i que forma part de la pràctica de l’ estat
Burguès. L’anarquisme no te més que insistir amb l’Autogestió i la democràcia
directa, la solidaritat, i naturalment el suport mutu, e insistir en els pactes consensuats en les
diferents assemblees que formen l’esquelet estructural de la societat i estar
atents al Federalisme dels pobles i el lliure acord que també sol ser important.
-Però l´ anarquisme, la idea anarquista, el fer des de l´
anarquisme encara està com mal vist… home,
ens pot importar poc o gens i seguint fent….però també cansa tanta
ignorància, ,manipulació, mentida…i és que al poder li va bé, li va millor que
l’ésser humà fassi de xai—“corderet”--, seguir l’ordre
establert, ésser ciutadanes i ciutadans que fem allò que s´ens
esperfa…
-Entenc
que no es un problema d’anarquisme o no
anarquisme de fet ser anarquista avui dia es pràcticament impossible, per lo
que significa en la seva expressió tal com el definia en Eliseu Reclús, és molt
complexa de poder un autodefinir-se com anarquista .
Ja hem comentat abans el “futuro primitivo”
de Zerzan o el “Colapso” de Taibo, però
també hi ha una sèrie de persones o grups ecologistes que ens parlant avui
dia de la compta enrere de 12 anys que
ens queden per aturar el sotrac irreversible del canvi climàtic, ¡si tot això es cert¡ lo què per mi es evident i torno a repetir és que no potser el mateix capitalisme el què
te que treure’ns d’ aquesta situació, solament pot ser la organització dels
moviments socials amb la seva responsabilitat aquella que posi fre
definitivament al capitalisme, però per això fa falta construir una consciència
social que ara mateix solament pot arribar a esbossar el moviment
llibertari, però estem en les beceroles
del projecte, després a cada moment
seran les persones les que decideixen el
què fer, i el gestionar la quotidianitat del moment.
-Però les Assemblees i els del-legats del municipalisme llibertari, què és allò que
han de tindre en compte sí o sí?
-No
tenim ninguna solució màgica per aquestes situacions que necessiten molt d’aprenentatge i
segurament amb molta insistència, es la
pràctica la que ens farà lliures, o al menys conseqüents amb lo que ens
envolta. Lo ideal podria ser delegats rotatius o escollits a l'atzar,
tot basat amb micró economies, es
a dir, si bé el capitalisme cada vegada
més ens orienta a grans urbanitzacions,
nosaltres tenim que apostar per pobles, ciutats o barris cada vegada més
petit, es a dir, micró economies federades entre si , com bé ens explica
Carrasquer.
-Poden estar-hi més que mai
els pensaments de l´ anarquista i federalista Félix Carrasquer damunt la
taula?.Podrien ésser una realitat?
-Tot
es molt difícil sobretot per la manca de coneixement de les persones, (de tots
nosaltres) i canviar no serà fàcil, hi ha generacions a l'Europa actual que
difícilment se'ls pot demanar que canviïn d’actitud i segur que molts homes i dones ja
bregats,que estan de tornada, “Jubilats del sector del treball” no volen saber res de tot això i diuen “A mi por lo que me queda en el convento, ya se apañaran”. Però cal
saber què hi ha una altre manera de fer les coses, i altres generacions mes joves que tindran que posar interès en lo
que està passant.
Però
que caldrà si volem donar-li una oportunitat a la gent del Planeta, per el
moment textos i reflexions d per exemple
Félix Carrasquer, i tindre-les molts presents un ampli ventall de persones, però també altres homes o dones que apostant o reflexionen sobre aquesta
prioritat que sembla ara tenim, altres poden ser : el xile
Max Neef que
es un bon exemple sobre aquest tema , com
Raúl Zibecchi, Serge
Latouche, sense mai oblidar a Murray Bookchin, però bé Carrasquer tal com tu preguntes es un home més pròxim al qual hem conegut al igual que a la seva
companya Matilde.
-Però l´ anarquisme dins el municipalisme, dins les assemblees i amb
elles sí és possible perquè no sé—perdona la ignorància—jo ho veig com a
quelcom natural, però dins altres estructures polítiques de l´ Estat….jo tinc
els meus dubtes i no per que la idea anarquista no sigui ferma…sinó perquè el
capitalisme i les seves branques estan tan podrides que pot ser poden i puguin
amb tot. Què hi penses?
-Mentre
existeixi la propietat privada existirà el capitalisme, hi ha altres formes de propietat ,també
nefastes, però aquesta propietat com a
mínim es súper perversa. Cap sistema capitalista ens farà lliure ni ens traurà
l'angoixa del canvi climàtic, ni res que s’assembli etc. El llibre està dirigit als anarquistes amb
totes les contradiccions que vulguis, però amb clara intenció de que bona part
dels anarquistes reflexionin sobre allò que no estan fent, Perquè per començar
estic convençut que l'anarquisme no es una ideologia, sinó una actitud davant
la vida, però molts anarquistes l'han convertit en un dogma adaptat al seu
estil de vida, molts dels dits anarquistes del nostres entorn
tenen comportament totalment
burgesos. Per lo que cal alguna
rectificació i construir formes
alternatives de vida, i en això penso que tenen que estar els llibertaris. Des
de “Comunisme llibertari de Isaac Puente, les
experiències de les col·lectivitzacions del 36, passant per les comunes i per
descomptat les noves experiències autogestionàries que cal construir i ampliar amb noves aportacions el segle XXI,
i finalment Intentem sisplau, no parlar
de la política coneguda que ja saben a on es porta.
-Dic lo de la perfecta sincronía entre anarquisme i municipalisme per que l´
anarquisme sempre ha estat com ningú a peu de carrer i pot i té que dominar les
necessitats d´ uns i d´ altres, fins i tot de la salut dels municipis, ciutats,
barris…fins a les de les ciutadanies com a persones…
-Al
final no cal que siguin ni tan se val , els anarquismes qui canviem d'hàbits,
sinó simplement les persones que apostant per un món millor o al menys aquells
persones que volen intentar donar una oportunitat a les pròximes
generacions, i sinó com em vist
anteriorment sempre ens quedaran John Zerzan que aquí a Espanya ja va vindre el 2001 per
dir-nos que “el Futuro era primitivo”
, potser quedi algú per tornar a
començar, i sobre tot no
mogui una eina agrícola què aquesta vegada els humans no
s'equivoquin, i esperem no comenci a llaurar
la terra abans del compte.
-La idea anarquista ho pot
fer, ho ha fet i ho farà…i ja ho ha demostrat en més d´ una ocasió estant al
costat i ensenyant recursos des de la pedagogia i des de la solidaritat més
personal, més directa….
-Ara que celebrem el centenari de la Vaga de la Canadenca, en si, no es més que un fet més de les lluites del
l'anarquisme català i espanyol al segle vint, però la gran lliçó que van desenvolupar
els nostres avis, ara fa més o
menys cent anys, es que alhora que lluitaven contra la reacció, varen crear una
societat Paral·lela amb sindicats,
economats, cooperatives de consum, de construcció, ateneu popular, escoles
racionalistes, els socors mutus, la censura vermella, o el primer sindicat de
defensa d’inquilins a l'estat espanyol.
Tota aquesta pedagogia es un
repte nostre per recuperar la seva
quotidianitat així com noves formes d’autogestió tenen que servir per sortir de
les contradiccions del capitalisme i donar-nos elements de noves condicions per gaudir de la vida, amb
un sentit solidari amb tots els habitants de la terra.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069