manelaisa1 (1).jpgCazarabet conversa con...   Manel Aisa Pàmpols, autor de “Per un canvi d’hàbits. Anarquisme i municipalisme al segle XXI” (El Lokal)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un llibre que ens apropa, dins el segle XXI, a l’anarquisme i al municipalisme….

El llibre ens ve des de la ploma de Manel Aisa i Pàmpols.

La sinopsis del llibre:

Per un canvi d’hàbit, tot i que estem en un món completament desorientat, i cada vegada més amb un capitalisme exacerbat -que inclús es nota en els rostres dels conciutadans de l’entorn-, la desesperació per viure amb una certa dignitat és vital per la vida dels humans i el seu entorn, sobretot quan ja sembla que el capitalisme que tots nosaltres portem dins, igual que el misticisme religiós i la seva avantatja de dos mil anys d’història que ens ofeguen. Necessitem una revisió de tot això que ens envolta com a societat i cada vegada és més urgent.

Quan sembla que tots els paràmetres, inclús corroborats per la mateixa ciència, diuen i ens parlen de canvi climàtic i de les seves possibles conseqüències poc encoratjadores, crec que potser ha arribat l’hora de tornar a reprendre una mirada, que es presenta com cada vegada més urgent, a textos sobre decreixement i les maneres d’organitzar-nos en un futur immediat, a partir de la vida quotidiana de tots nosaltres, cadascú des del seu barri o poble i treball, a partir de la immediatesa de tots nosaltres, cadascú des del seu barri o poble i treball, tan social com políticament.

Per canviar les coses i que d’alguna manera siguin menys agressives, partint del federalisme del poble i les persones fins a l’anarquisme, necessitem una societat més culta i crítica des de baix, un federalisme del poble i les seves ensenyances de cooperativisme, autogestió i solidaritat a la recerca d’una pràctica social que ens permeti viure en un món molt menys agressiu; que els anuncis de canvi climàtic així ens ho indiquen, i no podem esperar que siguin els polítics de sempre i les seves formes d’actuació les que ens treguin de l’impàs en que es troba el planeta Terra. I la nostra continuïtat com a espècie.

 

 

Cazarabet conversa amb Manel Aisa Pàmpols:

73202630_10212051393879175_7099689396802158592_n.jpg-Manel, a mode de pròleg en Isidre Pallàs et fa i ens fa una presentació que és tota una declaració d´ intencions d´ allò en que hauria d´ evolucionar la idea anarquista envers el municipalisme en aquests dies del segle XXI,no?

-L’amic Isidre Pallàs, el prologuista del llibre té les seves pròpies conclusions i potser contundent en la seva percepció del món i sap què cal fer per tirar endavant, i estic segur que ell sap que cada vegada aquests camins son mes estrets,  ens queden  poques escletxes  per obrir i recórrer,  ell que prové de zones menys poblades pot tindre un altre idea de  gestió i d’autogestió, i segur que més dinàmica que  jo que he crescut dins de els grans zones urbanes  carregades de persones, que aportant les  grans àrees metropolitanes, i Barcelona cada vegada més és un clar exemple d’aquesta deshumanització de les ciutats .

-Els canvis d’ hàbits han de ser sí o sí o pleguem els estris perquè això, tot plegat s´en va a fer la mà…

-Bé, John Zerzan  en el seu “Futuro primitivo” ens parlava el 2001 quan va vindre a Barcelona que ja no havia volta de fulla el col•lapse era irreversible,  com a espècie no teníem res  a fer, aleshores des d’anarquisme no varem fer gaire cas,  i ara quasi una vintena d’anys després ens diu en Carlos Taibo  que el Col•lapse ja està aquí entre nosaltres qualsevol reacció pot donar-se a qualsevol moment.

Però  nosaltres que ens resistim a plegar veles, crec  per la meva par,  penso que cal fer alguna cosa, i el nostre paper un cop més està en el camí de l’autogestió, però també apostar per el canvi d’hàbits i en el decreixement i no solament com una experiència col•lectiva per temes  econòmics, de no ser explotats etc,  en aquest cas, com una emergència, com un toc d’atenció a les poques escletxes  i oportunitat que com espècie podem tenir o que ens deixa el poder, el capitalisme , i els seus tentacles,   els seus mercenaris i veiem que  no ens queden masses   oportunitats més   per dir prou .

-I l´ enemic de sempre és el capitalisme i les seves branques…un capitalisme que ostenta ,ja, com sempre, tots el poders….fins i tot l´òsmosi amb l´Estat és més descarat que mai…

-Crec que en aquesta Europa en la qual vivim, el capitalisme el portem tots dintre  inclús la majoria dels llibertaris, per no dir, tots, en  John Zerzan recollint a Nietzsche  deia en una de les seves cites : què mentre existeixi la gramàtica existiran els Deus , doncs jo crec que mentre existeixi la propietat,  existirà el capitalisme.  Crec que aviat el capitalisme  no necessitarà de tota la població mundial, actual,  de fet crec que això ja està passant, hi ha molta gent exclosa del sistema i cada vegada més, trobem que als estats no els importa el seu destí, i el ventall de gent exclosa cada dia es mes ampli a tot arreu .  

 -Passa el temps, passen diferents formes i marques des de la política, però el capitalisme, fins i tot el que opera des del municipalisme, és més agressiu que mai, oi?

-Quan parlo de municipalisme no parlo del municipalisme com a espai polític, sinó com espai a on viuen les persones, es a dir, no hi ha un altre lloc de convivència,  som mamífers i necessitem viure amb col·lectivitat per el tema de la col·laboració dels uns amb els altres, (un té l’ofici de fuster i altre de  forner, etc)    a no ser que un opti a ser Anacoreta i visqui com ermità al bosc. 

-Però tot i això des d´ aquest llibre es fa,  una crida a que l’anarquisme faci un pas endavant apostant per la política per des de dins fer que d’una vegada peti?.Com una revolta controlada?

-Lo que crec és que  aquells que ens han portat  fins aquí , el capitalisme , els seus polítics i la seva manera de fer les coses, no crec que  sigui les persones  adequades per  treure’ns d’aquest impàs global de canvi climàtic, i de destrucció de mitjà ambient. Per això busco experiències anteriors del moviment llibertari i en parlo d’elles com a impuls  inicial, de portar endavant algun projecte  pensant en experiències que crec  força interessants com ens explica en Murray Bookckin als Estat Units  i sobre tot en aquest cas per els moments alternatius de transició que dona la seva companya en el llibre Janet BiehlEcología o Catástrofe  publicat per Virus  a on ella ens parla de Murray Bookchin i hi ha moments molt generosos a on ens parla d’experiències que per mi son espectaculars que probablement necessitarem en algun moment recorre a elles, per això un té que llegir al menys una part del llibre citat a dalt  i també en ocasions parlo de Luis Andrés Edo  company del Sindicat de la Construcció de la CNT  que durant molt anys parlava del Municipalisme Llibertari i de l’assemblea permanent, això encara que des d’el moviment llibertari es mira amb recel, potser forma part de les poques oportunitats de furgar dins les escletxes que te ara mateix  l’Esta i l’ anarquisme per trobar-se a si mateix , encara que sigui  amb espais atemporals lliures, per fer alguna cosa com diu Hakim Bey  busca els anarquistes o els anarquismes i ens diu  Una pregunta nos asalta: ¿Dónde están los anarquistas?  T S Eliot parece ser el último que pudo verlos”.

c0fdc479310a19e2.jpg-I són els ajuntament la punta de la llança?.Per què?.La política des del municipalisme pot ser la més directa, la més desafiant…?

-Si bé, el capitalisme aposta per les aglomeracions en grans conurbacions , nosaltres crec que tenim que apostar al inrevés,   per descongestionar les grans aglomeracions de persones,es a dir, fer les ciutats mes humanes  i així des d’un primer moment la dinàmica sigui més àgil i es pugui parlar d’autogestió, i assambleisme  amb més convicció,  amb espais rotatius, es a dir, necessitem canvi d’hàbits i això significa tindré un altre quotidianitat , probablement res a veure amb lo que tenim avui al menys a ciutats com Barcelona, Madrid o València  .

-Però malament anem si tot això no ho fem actiu des de l’ensenyament i cal fer pedagogia des de cadascú de nosaltres….no?

-Crec què l’anarquisme no és l’únic col·lectiu que es te que implicar en aquest canvi d ’hàbits se tracta pràcticament tota la societat d’això hi ha un treball magnífic de  Félix Carrasquer sobre Federalisme publicat per Descontrol que ens parla de la necessitat de crear una societat mes culta i compromesa amb l ‘essència del ser viu, però quan en Carrasquer parla de culta no parla de la cultura del coneixement d’intel·lectualitat, etc  ell parla de un culte relacionat amb el  compromís social a tots els nivells, i senyala amb insistència, que  solament amb aquesta responsabilitat podrem tirar endavant una societat lliure de compromís social.

Però ara mateix la realitat es la realitat i encara estem lluny de tindré l’ oportunitat de començar a caminar en projectes de Municipalisme llibertari un tant ambiciós  o tant siquiera de’ Assemblea Permanent,  mentre tant es evident que cal molta pedagogia, i també intentar no recular més en les conquestes socials conquerides en aquest país els anys 70 o 80, ja que el capitalisme i els seus interessos s’ han encarregat d' acabar  amb moltes de les conquestes dels últims anys.

-Està molt encertada la utilització que es fa de la paraula “democràcia”, oi?. Tothom fa llesques de l´ arbre que ells mateixos tomben i tothom s´ ompli la boca en defensa de la paraula democràcia que no d’allò que significa ni de la dignificació d´ allò que vol i sent el poble.Com ho veus?

-A mi personalment la paraula democràcia no m’implica massa, ja que crec que la utilitza principalment tota aquella gent que de demòcrates te poca cosa,  gent què acostuma  manipular, per exemple,  els partits polítics viuen d’això, la democràcia avui dia necessites adjectivar-la o no te sentit.   

-Que poquetes vegades la voluntat de la ciutadana i del ciutadà és duu a terme ….

-Crec, que  les persones tenen que implicar-se en el seu projecte de vida  del principi al fi, no es un problema de voluntat  ciutadana , i delegar, sinó tot el contrari. Crec què a l’ anarquisme  ha arribat  l’hora de construir alguna cosa com a resposta, per  aquest nou temps que ens ve a sobre de col·lapse, sotrac  etc com aquells que ens parlava, el estudiós antropòleg francès Couvert  aquest sotrac arriben de cop sense avisà i crec què l’ anarquisme no pot esperar veure què fa el capitalisme per anar-hi al remolc, si esperem a que el capitalisme com a sistema resolgui el problema estem apanyats,  sinó tenim la capacitat de fer alguna cosa constructiva per tots, altres des de la seva objectivitat tirarant pel dret   i crearan altres realitats perverses creant una societat  amb un espai inhòspit per molts de nosaltres.

-En totes les èpoques es viuen períodes en que es parla massa de nacions i sota aquest nom i els seus símbols, banderes, himnes… quedem obviades les necessitats de la ciutadania que, a més viu en un planeta en el que si no es canvia d´ hàbits ….això s´ acaba…

-Tot i que al llibre “Anarquisme i Municipalisme...”  hi ha un capítol que parlà de com entenc el procés  que hem tingut o tenim a Catalunya.  Es un fet relativament important davant de les necessitats a premiants del Canvi d’hàbits Entenc que  al menys  que hi ha dos part de com va el tema del procés,  per  un cantó un està  ubicat en  els interessos de la burgesia catalana que  té davant la maquinaria d’un Estat   i l’ibex 35 o sigui el franquisme més pur i dur, que es queda amb tot el pastis de l’economia del país i la burgesia catalana  que també vol fotre la mà per treure la seva part del pastis. I un altre cosa es la transició inacabada que en absolut va aportar canvis alguns en aquest país. I aquí probablement tindria què implicar-se bona part de l'esquerra espanyola, però no es el cas. Els discursos han estat tan manipulats que el debat no te llenguatge que l'adreci. El moviment llibertari es una de les poques organitzacions que  en els anys setanta va estar en contra d’aquella manipulada constitució del setanta vuit i l’ anarquisme va pagar car l’ estar en contra d’aquella constitució, solament tenim que fer o bé recórrer a les hemeroteques o fer  l'exercici de recordar tots la repressió per exemple del cas Scala i els confidents instal·lats  en tots els sindicats  del moviment llibertari, tenim alguns llibertaris (no tots)  que encara estem en aquell maniqueista que ens ha portat fins l’ avui.

Però hi ha  altres llibertari  què crec i penso que ja  està força  bé la situació actual,  estan còmodament instal·lats en el sistema  i jugant el seu paper d’ historiadors, intel·lectuals, poetes o lo que faci falta   sense embrutar-se gaire, o millor dit  sense embrutar-se gens .

maxresdefault.jpg-Tot i canviar d’hàbits anirem malament,no?patirem I veurem patir….tots n´hem fet massa tros,no creus?

-Tornant al tema del canvi climàtic i com afrontar-lo, si crec que passaran coses que no podem preveure tant climàticament con políticament, es a dir, quan faig aquesta reflexió de canvi d’hàbits,  estic convençut que em quedo curt, en prevenció, per què els moviments anarquistes o millor encara els moviments socials estiguen estructurats i tinguin una capacitat de resposta conjunta com organització, abans què aquest espai sigui ocupat per altres col·lectius sense l’ètica i amb molts pocs escrúpols  com hem esbossat abans,  que el capitalisme sap molt de bé utilitzar quan els convé.

-Com pot I creus que té que ajudar l´ anarquisme a canviar d´ hàbits?

-Les persones que representem l’ anarquisme ara mateix no tenim  la capacitat que podia tindre el 36 a  Barcelona ni res similar, l’anarquisme organitzat, ara per ara, el 2019, al nostre entorn,  no pot anar-hi sol  a cap lloc, per què no te capacitat per fer gran cosa. Però la resposta de l’anarquisme explicar dins del canvi d’hàbits va des de Proudhon fins Murray Bookchin, passant per Malatesta, Kropotkin, Bakunin, Mella, etc  i amb tots ells plegats  tenim respostes per concebi un altre manera d’organitzar una societat, és a dir, buidar de contingut això que  creiem no te interès per la gent  i que forma part de la pràctica de l’ estat Burguès. L’anarquisme no te més que insistir amb l’Autogestió i la democràcia directa, la solidaritat, i naturalment el suport mutu,  e insistir en els pactes consensuats en les diferents assemblees que formen l’esquelet estructural de la societat i estar atents al Federalisme dels pobles i el lliure acord que també sol ser important.

-Però l´ anarquisme, la idea anarquista, el fer des de l´ anarquisme  encara està com mal vist… home, ens  pot importar poc o gens i seguint fent….però també cansa tanta ignorància, ,manipulació, mentida…i és que al poder li va bé, li va millor que l’ésser humà fassi de xai—“corderet”--, seguir l’ordre establert, ésser ciutadanes i ciutadans que fem allò que s´ens esperfa

-Entenc que no es un problema d’anarquisme  o no anarquisme de fet ser anarquista avui dia es pràcticament impossible, per lo que significa en la seva expressió tal com el definia en Eliseu Reclús, és molt complexa de poder un autodefinir-se com anarquista . Ja hem comentat abans el “futuro primitivo” de Zerzan o el “Colapso  de Taibo, però també hi ha una sèrie de persones o grups ecologistes que ens parlant avui dia  de la compta enrere de 12 anys que ens queden per aturar el sotrac irreversible del canvi climàtic,  ¡si tot això es cert¡ lo què per mi es evident  i torno a repetir  és que no potser el mateix capitalisme el què te que treure’ns d’ aquesta situació, solament pot ser la organització dels moviments socials amb la seva responsabilitat aquella que posi fre definitivament al capitalisme, però per això fa falta construir una consciència social que ara mateix solament pot arribar a esbossar el moviment llibertari,  però estem en les beceroles del projecte,  després a cada moment seran les persones  les que decideixen el què fer, i el gestionar la quotidianitat del moment.

-Però les Assemblees i els del-legats del municipalisme llibertari, què és allò que han de tindre en compte sí o sí?

-No tenim ninguna solució màgica per aquestes situacions  que necessiten molt d’aprenentatge i segurament amb molta insistència,  es la pràctica la que ens farà lliures, o al menys conseqüents amb lo que ens envolta.  Lo ideal podria ser  delegats rotatius o escollits  a l'atzar,  tot basat amb  micró economies, es a dir, si bé el capitalisme cada vegada  més ens orienta a grans urbanitzacions,  nosaltres tenim que apostar per pobles, ciutats o barris cada vegada més petit, es a dir, micró economies federades entre si , com bé ens explica Carrasquer.

-Poden estar-hi més que mai els pensaments de l´ anarquista i federalista Félix Carrasquer damunt la taula?.Podrien ésser una realitat?

-Tot es molt difícil sobretot per la manca de coneixement de les persones, (de tots nosaltres) i canviar no serà fàcil, hi ha generacions a l'Europa actual que difícilment se'ls pot demanar que canviïn d’actitud  i segur que molts homes i dones ja bregats,que estan de tornada, “Jubilats del sector del treball”  no volen saber res de tot això  i diuen “A mi por lo que me queda en el convento, ya se apañaran”. Però  cal saber què hi ha  una  altre manera de fer les coses,   i altres generacions  mes joves que tindran que posar interès en lo que està passant.

Però que caldrà si volem donar-li una oportunitat a la gent del Planeta, per el moment textos i  reflexions d per exemple Félix Carrasquer, i tindre-les molts presents un ampli ventall de persones,  però també altres homes o dones  que apostant o reflexionen sobre aquesta prioritat que sembla ara tenim, altres poden ser : el xile Max Neef  que es un bon exemple sobre aquest tema , com  Raúl Zibecchi, Serge Latouche, sense mai oblidar a Murray Bookchin, però bé Carrasquer tal com tu preguntes es un home més pròxim al qual hem conegut al igual que a la seva companya Matilde.

Manel Aisa.jpg-Però l´ anarquisme dins el municipalisme, dins les assemblees i amb elles sí és possible perquè no sé—perdona la ignorància—jo ho veig com a quelcom natural, però dins altres estructures polítiques de l´ Estat….jo tinc els meus dubtes i no per que la idea anarquista no sigui ferma…sinó perquè el capitalisme i les seves branques estan tan podrides que pot ser poden i puguin amb tot. Què hi penses?

-Mentre existeixi la propietat privada existirà el capitalisme,  hi ha altres formes de propietat ,també nefastes,  però aquesta propietat com a mínim es súper perversa. Cap sistema capitalista ens farà lliure ni ens traurà l'angoixa del canvi climàtic, ni res que s’assembli etc.  El llibre està dirigit als anarquistes amb totes les contradiccions que vulguis, però amb clara intenció de que bona part dels anarquistes reflexionin sobre allò que no estan fent, Perquè per començar estic convençut que l'anarquisme no es una ideologia, sinó una actitud davant la vida, però molts anarquistes l'han convertit en un dogma adaptat al seu estil de vida,  molts  dels dits anarquistes del nostres entorn tenen comportament totalment  burgesos.  Per lo que cal alguna rectificació  i construir formes alternatives de vida, i en això penso que tenen que estar els llibertaris. Des de “Comunisme llibertari de Isaac Puente, les experiències de les col·lectivitzacions del 36, passant per les comunes i per descomptat les noves experiències autogestionàries que cal construir  i ampliar amb noves aportacions el segle XXI, i finalment Intentem  sisplau, no parlar de la política coneguda que ja saben a on es porta.

 -Dic lo de la perfecta sincronía entre anarquisme i municipalisme per que l´ anarquisme sempre ha estat com ningú a peu de carrer i pot i té que dominar les necessitats d´ uns i d´ altres, fins i tot de la salut dels municipis, ciutats, barris…fins a les de les ciutadanies com a persones

-Al final no cal que siguin ni tan se val , els anarquismes qui canviem d'hàbits, sinó simplement les persones que apostant per un món millor o al menys aquells persones que volen intentar donar una oportunitat a les pròximes generacions,  i sinó com em vist anteriorment sempre ens quedaran John Zerzan  que aquí a Espanya ja va vindre el 2001 per dir-nos que “el Futuro era primitivo” , potser quedi algú  per tornar a començar, i  sobre tot  no   mogui una  eina agrícola  què aquesta vegada els humans no s'equivoquin, i  esperem no comenci a llaurar la terra abans del compte.

-La idea anarquista ho pot fer, ho ha fet i ho farà…i ja ho ha demostrat en més d´ una ocasió estant al costat i ensenyant recursos des de la pedagogia i des de la solidaritat més personal, més directa….

-Ara que celebrem el centenari de la Vaga de la Canadenca, en si,  no es més que un fet més de les lluites del l'anarquisme català i espanyol al segle vint, però la gran lliçó que van  desenvolupar  els nostres avis, ara  fa més o menys cent anys, es que alhora que lluitaven contra la reacció, varen crear una societat Paral·lela amb  sindicats, economats, cooperatives de consum, de construcció, ateneu popular, escoles racionalistes, els socors mutus, la censura vermella, o el primer sindicat de defensa d’inquilins a l'estat espanyol.

Tota aquesta pedagogia  es un repte nostre per   recuperar la seva quotidianitat així com noves formes d’autogestió tenen que servir per sortir de les contradiccions del capitalisme i donar-nos elements de  noves condicions per gaudir de la vida, amb un sentit solidari amb tots els habitants de la terra. 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com