Cazarabet conversa con... Georgina Peroy Ribes, autora de
“Malgrat la boira” (Pagès)
Georgina Peroy Ribes s´endinsa en la vida i el devenir envers les vivències de diverses generacions.
La sinopsi del llibre: La mirada d’una nena tímida i callada, que s’adona
de tot el que l’envolta, projecta sense nostàlgia i amb un toc d’humor unes
vivències que uneixen diverses generacions. Un enfilall de relats configuren un
univers calidoscòpic en què cada història s’independitza de l’anterior i és
explicada des de l’amagatall on la protagonista vigila en silenci. Malgrat
la boira és un llibre que recull els records d’una vida que ja no és. Els
explica una nena vergonyosa, capaç de guardar en els seus pensaments les
paraules dels altres, el color de la boira i el mar, l’olor dels carrers ocults
i l’esdevenir dels personatges més particulars. A través dels ulls de la
petita, el lector hi trobarà les imatges d’un passat feliç que, esmicolades i
barrejades com les serradures, volen ser un homenatge a la vida senzilla i a
aquella Lleida que als anys seixanta ja abandonava la seua grisor. Malgrat el
fred. Malgrat la boira.
Una altra manera d´ aproximar-se a aquesta lectura:
El llibre és un recull dels records d’infantesa de l’autora. El lector hi
trobarà una Lleida que ja no existeix, però de ben segur que encara sobreviu en
la memòria col·lectiva. Malgrat la boira parla d’aquella gent que
va néixer en una societat rural i de valors tradicionals: la vida al carrer, la
família, els petits negocis familiars… El llibre recull la memòria de tota una
generació.
L´autora, Georgina Peroy Ribes: (Lleida 1957) cursa estudis de Magisteri a la
capital del Segrià i s’estableix posteriorment al Vallès Occidental, on imparteix
l’assignatura de llengua castellana a l’ESO. Durant uns anys, compagina la
docència amb la música i forma part de diversos conjunts corals (Tons i Sons,
Esclat Gospel Singers,
Barcelona Gospel Messengers)
i de la banda rock Go Ahead.
Des de fa tres anys, publica quinzenalment articles breus a La Mañana i a la revista de Vacarisses Balcó de
Montserrat. En l’actualitat, és cantant a la formació Tarumband
i cantaire al cor Gospelins Terrassa.
Cazarabet conversa amb Georgina Peroy Ribes:
-Amiga, què t'ha portat a escriure aquesta obra
narrativa; què et va motivar a construir una història de històries...? Són
aquestes històries com a fotogrames o trossos de pel·lícules que has vist
passar de manera directa o indirecta?
-La veritat és que m’hi vaig veure
engrescada mentre recordava paraules que molta gent ja desconeix, com esmolet,
per exemple. Mentre rebuscava, em vaig adonar que
explicava històries de la meua vida. I vaig decidir continuar.
-Què és per a tu, amiga, la narració?, teu pregunto perquè em fa
l’efecte que escrivint tu fas més que un exercici narratiu, fas com una mena
d’exercici de vitalitat… què ens pots dir?
-Narrar és com construir un món interior, posar de relleu allò que està
esvaït però latent, sigui fictici o real. Sento com si posés llum a les
fotografies descolorides.
-I la teva narració ens aplega gràcies la mirada i el sentir d´una nena
tímida i callada… però molt observadora perquè, normalment, si ets xerradora no
pots estar-hi tant per bolcar l’atenció en l’observació… en canvi, si d’entrada
ets callada, pots desenvolupar més el sentit de la vista… és aquest el cas?
-Sí, en el meu cas, totalment. Un infant sempre està escoltant, descobrint,
assumint coses que encara no entén o intentant posar en ordre el seu món
interior. Si a sobre prefereix observar en silenci, la pel·lícula es roda sola.
-Què et va fer ficar-hi a
aquesta xiqueta, a la seva mirada i als seus records al centre de tot?
-Doncs mira, perquè jo era una xiqueta, paraula que no es diu en la comarca
on jo ara visc. Potser va ser perquè volia tornar a conèixer aquella xiqueta
d’abans, sobretot quan el meu fill em va dir que aviat seria padrina.
-En les teves creacions quin
paper vols donar-los als personatges...?, em fa l’efecte que molt fort .- Són
part de tot i, a la vegada, també el lligam entre els records, pensaments i les
diferents trames o coses que passen dins la novel·la ?
-Sense personatges no hi hauria res a explicar. Tots els meus records giren
perquè recordo algú del carrer, de la meua família, de l’escola, algun ofici
oblidat… Suposo que em van fer qui soc.
-En “Malgrat la boira” però, podríem afirmar que el paper dels personatges
és prioritari enfront de la trama i l'escenari?
-Quan evoco un personatge, sempre està associat a un entorn, unes paraules,
un escenari de fons, un carrer, una experiència, una veu diferent. Són alhora
el fil argumental i els protagonistes.
-L’escenari aquí és una ciutat envoltada i atrapada dins la boira, veritat?...
si pensem això, a Catalunya ,és sinònim de pensar en Lleida… És una mena d´homenatge
a aquesta ciutat?
-Sense pretendre-ho, li faig aquest homenatge a la ciutat que em va veure
néixer i créixer. La boira, però, no ens atrapava. Era nostra, igual que el riu
que Segre o la figura del Castell, nom que li donàvem a la Seu Vella.
-La boira pot ésser empipadora, però, a la vegada, per les arts
creatives té quelcom d’inspiració evocadora?. Ho veus així?
-Sí. És una atmosfera diferent. Pots jugar a descobrir que hi ha amagat a
l’altre costat, tot i que hagin passat els anys.
-És Lleida i aquest escenari atrapat dins la boira un indret on passem
moltes coses, però que queden, com la boira, atrapades i silenciades ?
- Lleida era una ciutat viva malgrat el seu provincianisme. Jo explico
coses que hi passaven des de la mirada innocent i de vegades miop.
-És aquest escenari, en
conjunt, una mica sinònim de la tristor de certa vida plena de rutines?.-
Aquesta tristor ,penso, que , a vegades, és positiva… perquè és la tristor que
ens fa, fins i tot, créixer, veritat?
-Quan vaig començar a escriure retalls de la meua vida, em vaig proposar
que no fossin en cap moment tristos ni amargs. D’aquests tots en tenim. Jo vaig
jugar a buscar la meua infantesa feliç enmig de la boira.
-Però Georgina, com a persona que escriu, quin i com és el paper que li
atorgues a l' escenari en què es passegen els personatges i es desenvolupa la
trama?
-L’escenari és el propi temps, que passa pel meu davant. Començo a recordar
coses de quan encara no parlava, i acabo quan estic a punt d’entrar a
l’adolescència.
-Parlem ara, si et va bé, de la trama. Ací no hi ha un eix narratiu central, oi?; perquè és la narració un seguit
de contar o relatar records, escenes… una trama plena de trames i personatges,
oi?
-És una trama plena de trames, com bé dius. De fet, qualsevol vida és
això: un seguit de vivències calidoscòpiques.
-En aquesta novel·la l'osmosi
entre personatges i la trama és tan fort com contundent, oi?; la trama
que són les narracions dels records d´una vida com qualsevol d´altra
interaccionen i es retroalimenten molt dels
personatges perquè viu d´elles i d´ells, veritat?
-Totalment.
-Es nota, amiga Georgina, que
t'ho has passat molt bé escrivint, creant , imaginant o rememorant records amb
aquesta narració, no?
-Sí, va ser un exercici de memòria i de recerca que em va fer gaudir
molt. Encara em sorprenc quan algú em diu que s’hi ha sentit molt identificat.
-Els personatges que mostres
i fas desfilar a la teva història han anat canviant tal com els vas pensar des d´un
inici sota l'influx de la trama o és més aviat alguns trets de la trama els que
canvien sota la influència a la que et sotmeten, com a escriptora, alguns
dels personatges?
Els personatges flueixen a mesura que els records venen al pensament. Només
he hagut d’organitzar temàticament les històries perquè la lectura tingués més
continuïtat.
-Amiga Georgina, ens
pots parlar del procés de documentació, recerca de fonts, lectura de llibres i
d´altres que hi ha darrere aquest llibre?
-La veritat és que no m’ha calgut cap procés de documentació. Només he
consultat fonts directes (principalment familiars) si tenia algun dubte sobre
el lloc i l’any en què alguns fets es produïen.
-I, com ha estat el dia a dia
de treball, la teva metodologia de treball per construir aquesta narració?
-Recordar, convertir un record en historia. Donar-li estructura de
narració. Buscar un desenllaç que sempre donés un punt de sorpresa.
-Aquest treball,
amiga, t'ha obert la ment i la curiositat a indagar més sobre alguns dels aspectes
tractats en el mateix?
-Sí. He ordenat i construït un passat que tenia desendreçat en un armari, i
això m’ha dut a aprofundir encara més.
-Georgina, ens pots
parlar de treballs o projectes en que estàs submergida ara?
-De moment, escric articles d’opinió personal al diari La Mañana, així com articles de reflexió en revistes locals.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069