La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Lluc Margalef
Boquera, autor de "Diari de guerra d'en Magí Domènech i Martí"
(Cossetània)
Editorial
Cossetània va obrir fa un temps una col-lecció sota el nom de “Les nostres arrels” i el llibre del que vos
parlem avui “Diari de guerra d´en Magí Domènech i Martí” és el darrer d´aquesta
col-lecció, el número nou….tractant de com un xicot de Vandellós és quidrat a
files l´any 1938, aquella primavera per afrontar els últims respirs d´una
guerra que va trencar a tota una societat i que va trencar als seus components…
Els
títols publicats en aquesta col-lecció són: Cartes des del Front.Epistolari de
guerra de l´Adolf Domènech i Margalef (1938-39 amb les plomes de Frederic,
Adolf, Angelina i Josep Barceló; Inventari de les restes arqueològiques i
històriques de la Plana del Coll de Balaguer d´Alfons Tejero i Farnós; Diables
de Vandellòs, vint anys 1988-2008, escrit des del col-lectic de la Colla de
Diables de vandellós; Testimonis gràfics del municipi de Vandellóz i
l´Hospitalet de l´Infant.Arxiu fotogràfic Salvany.Biblioteca de Catalunya, un
llibres des de la ploma de Joan Vernet i Borràs ; Un cant a l´enyor: Gavadà en
la seva plenitud.Aproximació als masos de muntanya 1850-1950 de Cristina
Castellnou i Espelta; Manel Barceló i Llaberia 1855-1963.Una vida dedicada a
Vandellòs de Josep Escoda Boquera ; Apunts d´història cívica i religiosa de
l´Hospitalet de l´Infant de Josep Porcar Ivars ; Ca la Torre de Vandellòs de
Joan Vernet i Borràs …
El
diari d´aquest home de Vandellòs es centra en la guerra i ,més que res, en la
seva estada en la Batalla de l´Ebre… és un lliubre molt ben estructurat, molt
ben documentat, ben escrit i que t´aplega bé…o sigui: és directe i aplega bé a
la gent i això és molt important i més tenint en compte que s´apropen a un home
i a allò que ell va deixar…s´ha d´ésser Fidel, estricte i, a la vegada, aportar
un xic de “xispa” per a que agradi i engresqui la lectura al lector d´avui en
dia….
Lluc
Margalef ho aconsegueix…..ens referim a
tot això que els explicavem i de bona manera…perquè retrata a un noi i a
un home d´aquells dies de guerra i derrota i es va enfilant, tot, per a fer-se
més planer…un llibre que dignifica l´exercici per la recuperació de la Memòria
Històrica.
En Magí Domènech ho va deixar tot escrit, ,després de morir el
dictador…pareix que estaba com molt “apresat” fins a les hores ( i els diré que
és una mena de fenòmen que hem vist amb no pocs testimonis directes de la
guerra…) , però allò més important és que ho va fer i amb una força descomunal
i aquest material és aprofitat per Lluc Margalef per a “redissenyar” aquest
treball de tanta dimensió i tant ben envoltat
La
presentación del llibre li la fal´alcalde de Vandellòs, en Alfons Garcia; el
pròleg té molt de pes, ja des de la ploma del Catedràtic d´Història
Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, en Josep Sánchez
Cervelló…també prenent, tot i que breument, la paraula escritala filla gran d´en Magí Domènech, la Joana
Domènech(que tenia 4 anys quan aquest va marxar al front); la Teresa Domènech,
l´altra filla d´en Magí que va nàixer al cap de pocs diez que aquest va marxar
al front i l´Aureli Domènech, el darrer fill….
El que
escriu i ´d´alguna manera ens transmet allò que ens deixà escrit en Magí
Domènech és el seu net i això té un
valor incalculable i més fent-ho amb aquesta perspectiva, amb la mirada
oberta…no li tremola en cap momento la veu escrita…
La
introducció li la fa un altre, mestre de Mestres en materia d´història, en
Francisco Espinosa Maestre qui al cap davant de la mateixa ja hi fica:” Oblit
no equival a reconciliació, i memoria no equival a venjança”. Nosaltres, molt
humilment, voldríem incloure:”…no, mai
venjança, però sí dignitat”
Allò que ens diu Cossetània:
Magí
Domènech i Martí (1906-1985), obrer de professió, és cridat a files l’abril de
1938, i juntament amb altres veïns de Vandellòs es presenta al Camp de
Reclutament i Instrucció Militar republicà establert a Salou. Deixà a Vandellòs
la seva dona Teresa, a punt de donar a llum, i una filla de quatre anys. La
seva vida canvià radicalment un cop s’endinsà en la guerra. No va ser fins la
dècada dels setanta, un cop mort el dictador, quan decidí reescriure-ho tot en
uns petits volums als quals anomenà Diari de Guerra. La manca d’unió de les
forces d’esquerra, la falta de suport de la Societat de Nacions o la
complicitat de l’Església catòlica amb el nou règim, són alguns dels temes que
es troben palesos en les seves reflexions.
Cazarabet conversa amb Lluc Margalef.
-Lluc, com era Vandellòs dies abans d’aplegar la II
República?
-A
principis del segle XX Vandellòs era una població exclusivament agrícola on la
principal font d’ingressos era la venda de pins. En aquella època era el segon
municipi més extens de la província de Tarragona. Molt bona part de la seva
superfície eren hectàrees comunals, així que quan s’havia de fer alguna
actuació important al municipi es venien uns quants milers de pins per poder-ne
pagar les despeses originades.
-Com va entrar la II República a Vandellòs? Com va
ser l’acollida?
-Les
eleccions municipals del 1931 es varen viure amb força entusiasme i passió pels
conciutadans de Vandellòs. Molt bona part dels veïns participaren en els
comicis, tot i compartir idees molt diferents envers la forma de govern que
preferien que dirigís l’Estat en aquell moment. Un cop proclamada la República,
l’exaltació fou notòria per part dels veïns que optaven per aquest nou sistema
de govern. Així doncs, procediren a tirar pel balcó de l’Ajuntament el retrat
del rei Alfons XIII. D’ara en endavant, cada 14 d’abril es portava a terme una
manifestació amb la bandera republicana i la catalana pels carrers del poble,
que es vivia amb gran admiració per part dels partidaris de la República.
-Explica’ns a Vandellòs entre els
Republicans...s’ha de pensar que hi havia els que volien una República Federal
integrada dins l’Estat Espanyol, amb la resta de regions i els que sí volien
una República, però per a una Catalunya lliure...
-En el
llibre no he aprofundit molt sobre aquest tema. La part que detalla que succeí
a Vandellòs a principis del segle XX la vaig obtenir fent ús de la història
oral i no vaig centrar molt l’explicació en termes polítics d’abast general.
Podríem dir que per Catalunya, la Segona República fou un període clau en la
seva història, recuperant parcialment les seves institucions pròpies; Francesc
Macià, que proclamà la República Catalana dins la Federació Ibèrica, acabà
acceptant la formació d’un govern autònom. Amb la guerra civil, el govern de la
Generalitat i les forces populars milicianes dels partits defensaren la
República, la qual cosa significava la defensa de Catalunya.
Tal com
es pot observar en el seu relat, en Magí era un home fortament republicà. Era també
catalanista però no fins el punt de defensar una Catalunya lliure. En aquell
moment, la implantació d’un règim republicà era ja un fet de gran rellevància
que mereixia la seva fèrria defensa.
-Com va rebre Vandellòs l’esclat de la guerra? Com ésser els primers dies? Es van produir incidents...com i
de quina manera?
L’esclat
de l’aixecament militar al nord d’Àfrica va agafar a molta gent de Vandellòs el
18 de juliol a l’ermita de Santa Marina, on havien acudit, com era de costum.
Quan va arribar la noticia de l’inici del conflicte bèl·lic alguns es varen
esverar per la qual cosa van decidir retornar a casa abans d’hora.
La
demanda de voluntaris per anar al front i el que suposava el fet d’iniciar un
conflicte bèl·lic d’aquesta envergadura, va ser una notícia desagradable i
magra per a bona part dels vandellosencs. Així, el fet de tractar-se d’una
guerra civil provocà la intensificació dels dramatismes. Els enfrontaments
entre gent coneguda degenerà al cap del temps en odis i enemistats que
perduraren un llarg període de temps.
Davant la
incertesa que generava el cop d’estat, es va constituir una junta de defensa
per vetllar pels interessos de la població i defensar-los. En complicar-se la
situació es va constituir un comitè antifeixista.
Els
primers temps de la Guerra Civil a Vandellòs, bandes descontrolades de fóra del
poble, però amb indicacions precises dels qui manaven al poble, varen cometre
l’assassinat de cinc veïns de Vandellòs. Podem constatar que la fas
revolucionària tingué com a exponent màxim la persecució religiosa, ja que
l’Església havia esdevingut, des de la proclamació de la República, un dels
pilars de la contrarevolució. De la mateixa manera s’exercí una gran repressió
envers tots aquells individus d’idees conservadores i de dretes, contràries als
interessos de les classes populars.
-Tenia especial implantació la CNT? Parla’ns un xic
de les confiscacions...
-L’impulsor
de la implantació de la CNT a Vandellòs fou en Pere Margalef Ferré, cunyat d’en
Magí, qui fruit de la seva estada com a obrer a les mines de Bellmunt del
Priorat, era coneixedor ja de l’organització i el funcionament de la CNT. Ell,
juntament amb en Lluís Borràs, en Magí Domènech i en José Martínez, foren els
principals impulsors de l’establiment del sindicat al municipi.
La
primera actuació del sindicat fou la confiscació de les abadies de Vandellòs i
Masriudoms. La comissió organitzadora va decidir actuar, ja que es trobava
convenient la confiscació d’aquests locals per poder-s’hi instal·lar i dur a
terme la seva tasca d’una forma més adequada. Hi havia un afany doncs per
esborrar tot signe religiós. Les esglésies foren reutilitzades i adoptaren
noves funcions ben diferenciades a les religioses.
La
inexistència de grans propietats agrícoles i ramaderes a Vandellòs va impedir
que s’hi practiquessin col·lectivitzacions agrícoles. Així, en altres
poblacions veïns com per exemple Tivissa, l’actuació dels sindicats es va fe
notar molt més, tot provocant al llarg del temps grans enemistats odis.
-Com va començar a transcórrer la
Guerra Civil?
-La gran
majoria dels homes compresos entre els 18 i 40 anys foren reclutats a les files
republicanes per tal de combatre a l’Ebre. Les famílies varen quedar-se sense
els recursos econòmics i agraris que l’home, com a cap de família, aportava.
Vandellòs notà com la producció agrícola va disminuir notablement.
Era usual
que molta gent de Vandellòs emigrés durant un cert temps a les masies del
voltant, on el conflicte bèl·lic no era tant visible. Aquests varen acollir un
gran nombre important de vandellosencs, que s’hi desplaçaven per poder viure
d’una forma més segura, resguardats per les grans i frondoses muntanyes que els
envoltaven. El conflicte hi era gairebé inexistent- això significà prescindir
d’electricitat d’aigua corrent, etc. i la pèrdua de sociabilitat que la vida en
comú representa.
-En aquest llibre estic descobrint moltes coses,
per exemple sembla ser que Vandellòs era un lloc prou important estratègicament
parlant, no? Amb les fortificacions, el refugi, els propis bombardejos,
l’estada de soldats defensors de la II República, la presència del propi
Enrique Líster...?
-Vandellòs,
mentre durà la Batalla de l’Ebre, es trobava ubicada a la rereguarda del
conflicte. Això pot observar-se en el gran nombre de bombardeigs que varen
patir tant Vandellòs com la població costanera d’Hospitalet de l’Infant. La
Guerra Civil espanyola fou la primera guerra europea en què s’emprà de forma
significativa l’aviació per bombardejar la població civil. Més enllà de la
destrucció d’objectius militars, l’objectiu dels bombardeigs fou sembrar el
terror entre una població, que assistí imponent a la destrucció de béns i a la
pèrdua de vides.
A tota
Catalunya els atacs aeris s’anaven generalitzant davant la incapacitat del
govern republicà per dotar ciutats i pobles de mesures antiaèries eficaces.
Així mateix, el 1938, un cop l’activitat militar es va fer present, es va
construir un refugi a la plaça de Baix de Vandellòs per tal de protegir els
vilatans dels possibles atacs aeris de l’aviació franquista.
Paral·lelament
al desenvolupament de la Guerra Civil, al coll de Balaguer s’hi estava
edificant una de les construccions més excepcionals de l’època. El coll de
Balaguer ha estat al llarg de la història un punt militar estratègic, ja que es
considerava la porta d’entrada a Catalunya. La seva orografia escarpada i
abrupta la convertit en testimoni de moltes batalles, i durant la Guerra Civil
els republicans pensaren que una part important de la batalla es lliuraria en
aquest tros de terra.
Els
búnquers construïts al coll de Balaguer mai van ser usats en cap combat. Són
unes fortificacions que ocupen al voltant de nou quilòmetres i que estan
ubicades en una zona que ha estat considerada històricament com un dels espais
estratègics més importants de la costa catalana. Així, durant la Guerra Civil
espanyola, a pocs quilòmetres d’aquest emplaçament, el desenvolupament de la
Batalla de l’Ebre va fer inútil tot aquest sistema defensiu del coll de
Balaguer.
Respecte
a la presència d’Enrique Líster a la població veïna de Masriudoms, podem
afirmar que el militar espanyol va establir la seva Caserna General Republicana
en aquest poble. Tal com he mencionat, Masriudoms es situava igualment a la
rereguarda de la batalla, fet que afavoria que Líster i el seu Estat Major
poguessin planificar de forma més correcta i tranquil·la les ofensives i
accions que portarien a terme en el camp de batalla.
-Com va viure Vandellòs la batalla de l’Ebre? I els
darrers dies de la Guerra Civil quan els franquistes anaven muntant cap amunt?
-A
Vandellòs el desplaçament de les tropes republicanes cap a l’Ebre va passar
desapercebut, ja que l’ofensiva es preparà de forma dissimulada. A partir de
l’inici de la batalla de l’Ebre la presència de soldats republicans a Vandellòs
fou quelcom habitual, produint-se l’establiment del seus campaments per els
afores de la població. De la mateixa manera requisaren el forn del poble,
l’església i l’escola de Vandellòs, entre d’altres, per fer-ne ús.
La
bandera republicana oferta a la “primera bateria Arellano” pel poble de
Vandellòs dóna fe que al poble va estar-hi present algun destacament de
soldats. La bandera fou brodada per unes veïnes durant els mesos de maig i juny
de 1938 a ca l’Esperança (“en obsequio a su labor”).
Un cop la derrota republicana es feia evident els veïns de Vandellòs
partidaris al govern legítim de la República veieren com les seves esperances
d’establir un règim democràtic i lliure s’esvaïen. No va ser fins el 14 de
gener de 1939 quan els nacionals arribaren a Vandellòs procedents de Tivissa.
Les autoritats locals van anar a rebre l’exèrcit franquista equipats amb una
bandera blanca. Tanmateix, dos o tres soldats republicans es varen amagar amb
una metralleta, sense que les autoritats ho sabessin, i quan varen veure passar
els soldats nacionals varen començar a disparar, provocant la dispersió de
l’exèrcit nacional. Els soldats franquistes varen arribar a Vandellòs per
diverses vies.
El que
caracteritzava l’entrada de les tropes franquistes era el control compulsiu
dels residents, el robatori en els domicilis dels qui fugien i la repressió
política, econòmica i cultural. Les mesures de les noves autoritats van anar
destinades a assegurar-se el control de la població.
-Com va emprendre la gent la seva fugida cap a
l’exili?
A
Vandellòs, un total de set famílies emprengueren la seva marxa cap a l’exili.
Tots ells optaren per creuar els Pirineus i dirigir-se a França, però el que
semblava idíl·lic es convertí en un infern, al haver d’estar reclosos en camps
de concentració francesos com el d’Argelers. Els camps estaven massificats i la
presència de la fam era constant. Els refugiats varen ser acollits en un règim
més semblant al de presoners que no pas d’exiliats polítics.
Els
exiliats deixaren enrere una part de la seva història, de les seves vivències,
l’enyorança, casa seva, els records...una part de la història de Catalunya.
Així mateix, el contacte entre familiars i amics, ara separats forçosament, no
va desaparèixer del tot, encara que aquest es feia difícil i complicat.
-Vaig a centrar-me un xic ara amb la figura d’en
Magí Domènech: com va transcórrer la seva vida en temps de la II República? I
en els seus dies com a soldat de la República?
-Durant
la Segona República en Magí exercí, com de costum, la seva feina com a obrer de
la construcció, realitzant nombroses obres al municipi de Vandellòs. És més,
tal com he dit abans, fou un dels impulsors de la creació de la CNT un cop la
Guerra Civil ja s’havia iniciat.
A partir
de la lectura del llibre, i sobretot de la quarta part del mateix, el lector
podrà viure en primera mà com era la vida d’un soldat republicà. En Magí
escrigué dia a dia que era el que li succeïa, les ofensives militares que
portaven a terme, així com moltes anècdotes tragicòmiques que fan d’aquest
relat més autèntic i real. Tot això ho acompanya de reflexions; pensaments que
l’acompanyaven allà on anés.
-Un home casat amb una xiqueta de quatre anys i un
altre en camí que marxa al front...n’hi havia moltes, però com ho vivia, com ho
portava, aquest fill de Vandellòs?
-La filla
que va néixer un cop en Magí marxà cap al front era la meva àvia, la Teresa
Domènech Margalef. Ella no va conèixer al seu pare fins l’octubre de 1941, és a
dir quan gairebé tenia ja quatre anys. Tanmateix, tal com es recull en el
Diari, el maig de l’any 1938, mentre en Magí restava al Centre de Reclutament i
Instrucció Militar de Salou, la seva esposa Teresa juntament amb uns quants
familiars aprofità per apropar-s’hi i així presentar-li la seva filla. Aquest
fou un moment dur, on la impotència d’en Magí es va fer patent; ara havia
d’enrolar-se a files republicanes i partir cap al front sense poder fer marxa
enrere, havent de reprimir l’anhel i il·lusió que tenia per passar amb la seva
filla els primers dies de la seva vida.
Un cop en
Magí retornà del seu calvari es va fer força patent la seva falta durant vora
quatre anys. La seva filla Teresa no el reconeixia, i tal com ella mateixa
recorda vagament, en aquells moments de dubte deia “jo no vull dormir amb
aquest home. No el conec.” Tal com es diu, el temps ho cura tot, i la relació
de pare i filles es va normalitzar amb el pas del temps.
-Soldat a la Batalla de l’Ebre... segurament d’allò
més dur que li va tocar viure?
-En Magí
Domènech i Martí fou cridat a files l’abril de 1938 a causa de la falta de
soldats; en aquell moment tenia 32 anys. Es dirigí, juntament amb altres
companys de Vandellòs, al Centre de Reclutament i Instrucció Militar de Salou
on fou entrenat i instruït a dures penes. A partir d’ara pertanyia a la 11a Divisió
Republicana, més coneguda com la 11a Divisió de Líster, ja que era ell qui la
comandava.
A través
del seu testimoni podem contemplar com va viure la gran nit del 25 de juliol,
els carnatges de Pàndols i Cavalls, ocupacions militars de pobles i ciutats,
entre d’altres. Poden ser conscients així de com de fèrria va ser la seva
defensa dels ideals democràtics.
-Com va viure la retirada? Totes les fugides són desesperants...com
explicaries que va ésser la d’en Domènech?
-Un cop els
republicans s’adonaren que la seva derrota estava a punt d’esdevenir-se, varen
iniciar la seva marxa cap a l’interior del territori català. L’11a Divisió
emprengué la marxa, bé a peu, bé amb camions, bé amb ferrocarrils, cap al nord.
Es caminava sense rumb. La motivació que sempre havia estat present entre els
soldats republicans havia desaparegut i ara regnava una sensació de tensió i
nerviosisme per saber que era el que podia succeir.
La 11a
Divisió passà per Belianes, Borges Blanques, Terrassa, Sabadell, Igualada,
entre d’altres, fins arribar a la població de Sant Celoni, on es varen veure
“arraconats”. En Magí, descartant la seva fugida cap a l’exili, no va tenir cap
altra acció que rendir-se i ésser capturat així per les forces franquistes. Ara
s’iniciava una llarga odissea; un llarg viatge de vora tres anys en els quals
va patir un nombre incomptable d’adversitats i penúries, totes elles
reflectides en el seu Diari, el qual ens permet donar a conèixer la seva
història i la de molts d’altres d’una forma més sincera, autèntica i real. La
repressió efectuada en aquells moments no té perdó.
-Però, pot ser, lo pitjor estava per aplegar com a
presoner a les presons de Tarragona, Barcelona, Madrid... què ens pots dir
(batallons de treball, Horta, Pilats, Yeserías, Carabanchel...)?
-El règim
franquista va néixer i es va mantenir basant-se en el terror. Durant la Guerra
Civil ja es va fer evident que no hi hauria espai per a aquells que
professessin altres idees. La repressió obre una enorme escletxa entre els
desafectes i els derrotats. Els vençuts foren depurats, detinguts, afusellats i
sempre sotmesos a l’arbitrarietat dels desafectes.
A través
dels escrits d’en Magí es reflecteix la duresa i la crueltat que governava els
centres penitenciaris, on la violència i la coacció eren molt habituals. Les
seves narracions ens permeten conèixer què era el que menjaven i quantes
vegades al dia, com portaven a terme la seva higiene corporal, quines tasques
feien i quines eren les rutines de cada presó, entre d’altres.
En Magí
va viure una gran epopeia que el conduí per presons de Tarragona, Barcelona i
Madrid. A través d’aquesta obra es pretén que el lector contempli com de
diferents eren unes i altres presons, atès que el grau de “llibertat” i de
comunicació amb l’exterior era diferent a cada centre. Si bé al principi el
tracte era molt inhumà, sobretot a les presons de Pilats i la Punxa de
Tarragona (durant 10 mesos no va escriure res), en l’última presó on fou
reclòs, es permetia als reclusos portar a terme una vida més planera i dedicada
al treball de reconstrucció d’un Madrid fortament afectat per la guerra.
-Què va ser el pitjor d’estar pres per en Magí
Domènech?
-Per tot
pres republicà el pitjor fou saber que estava essent inculpat per haver
defensat la democràcia, la llibertat i la igualtat. En Magí Domènech i Martí
fou condemnat a la pena de quinze anys de reclusió temporal com a autor del
delicte d’auxili a la rebel·lió. La porta dels inferns se li va obrir de bat a
bat, iniciant així una gran odissea per un total de deu centres penitenciaris
d’arreu de l’Estat (Tarragona, Barcelona i Madrid), on va haver de patir la
brutal repressió franquista. La falta de l’escalfor familiar fou un dels fets
que més el danyà, doncs el pensament amb els familiars era continu i incessant.
A través
de la lectura de l’obra el lector podrà conèixer les barbaritats que en Magí va
patir. Crueltats i salvatjades com els interrogatoris franquistes, que tenien
com a conseqüència grans pallisses i morts. D’igual manera, el tracte degradant
i ranci i la gran opressió i coacció eren el pa de cada dia en la primerenca
Espanya franquista.
-Eren les cartes i la correspondència el millor i
l’únic alè que li quedava a tot pres sota la bota del franquisme? Tot s’obria i
s’espiava, tot es regirava...?
-“Alegría, recibo carta de Teresa de fecha 26, la
cual me llena de alegría, la leo infinidad de veces y por la tarde la vuelvo a
escribir (siempre que escribo a alguien de la familia, mientras escribo se me
figura que les estoy hablando, es por esto que cada día escribo y también
espero con ilusión cada día noticias de todos)”. Això eren les cartes per en Magí, l’únic nexe per mantenir viva
l’esperança, l’optimisme i la il·lusió que cada cop semblaven més amagats sota
la foscor i el silenci que intentava imposar el franquisme.
A través
de les cartes d’en Magí i els seus familiars se’ns mostra la crueltat de la
guerra, la inhumanitat i desgràcia que representava la vida al front, les males
condicions amb les que convivien, i la misèria en general. Així mateix, les
presons acostumen a ser llocs inhòspits, foscos, incòmodes, desagradables,
solitaris, on tot i restar acompanyat de moltes altres persones no t’hi trobes
a gust i enyores allò que més estimes: la família. Aquesta gran preocupació va
fer que escrigués un gran nombre de cartes als seus estimats i amics. Les
cartes li permetien passar de forma més amena el temps que estava reclòs a la
cel·la; “ilusiones perdidas” menciona
diverses vegades.
-En Magí reflecteix, reflexionant, sobre la manca
d’unió de les forces d’esquerra (abans de la guerra)...bé, és aquest “una mena
de pecat” que aquesta societat està condemnada a patir?
-Per
respondre a aquesta preguntaré m’agradaria fer referència a Enrique Líster,
tinent coronel de l’Exèrcit Republicà, que referint-se a l’organització del
mateix mencionà que “[…]no eran efectivos
porque las milicias no obedecían realmente a un mando militar, no obedecían
realmente a un Estado Mayor, dependían de los sindicatos, dependían de los
partidos políticos. No tenían eficacia militar desde el punto de vista de
combatir a un ejército regular organizado como el que teníamos enfrente”. A
través de la narració d’en Magí, podem contemplar que a diferència de l’Exèrcit
franquista; unit, organitzat i estructurat, l’Exèrcit Republicà no obeïa a un
sol cap, sinó que estava format per un gran nombre de milícies i sindicats, amb
ideologies molt diferents entre si. A banda d’aquest fet molts altres factors
varen contribuir a la derrota republicana, doncs l’Exèrcit republicà va patir
la política d’appeasement efectuada
per les democràcies europees que deixaren a l’estacada al govern legítim de la
República, mentre el bàndol franquista rebia el suport d’Alemanya i Itàlia,
entre d’altres. D’igual manera, en matèria armamentística els nacionals
disposaven de molt millor armament i d’aviació.
Avui en
dia podríem plantejar que l’esquema segueix sent el mateix. La dreta va unida
enfront a una esquerra plural i heterogènia, en un país on hi ha la sensació
que els dos partits que regenten el bipartidisme cada cop tenen menys
diferències entre si.
-Una cosa, no entenc molt de les seves reflexions,
però potser tu m’ajudis coneixent de primera mà com has conegut les reflexions
i allò que va deixar escrit en Magí: com és possible que tracti tant de covards
als que es van quedar ací...?
-El dia
clau per entendre aquesta consideració és el dia 31 de gener de 1939. Poc abans
que en Magí fos capturat presoner per part de les forces franquistes va tenir
la oportunitat, juntament amb un altre company de Vandellòs (en Roque), de
fugir a l’exili a França. En aquell moment, on ja es veien derrotats i a
l’abisme de l’infern, en Magí optà per romandre a Catalunya, pensant sobretot
en la família, doncs no els volia deixar a l’estacada. La decisió que prengué
en aquell fútil moment l’acompanya durant tota la seva vida, penedint-se
profundament de no haver emprès la marxa cap al país veí. Es penedí de la
situació en què havia deixat la seva família, què ara s’havia de preocupar per
mantenir-lo, enviant-li menjar a la presó, visitant-lo i preocupant-se per les
penúries i misèries per les quals podia passar. Segons la seva perspectiva, els
veritables valents foren els que lluitaren fins al final i que un cop admesa la
derrota varen emprendre la marxa cap a l’exili. Una marxa dura, deixant enrere
tot allò que fins aleshores era la seva vida, la qual es va veure fracturada
amb l’inici de la Guerra Civil.
-El teu és un treball acadèmic, però de lectura
fàcil...i això no sempre s’aconsegueix.
-A través
d’aquesta obra tinc la pretensió de retré un homenatge a el meu besavi Magí
Domènech i Martí, persona a la qual no vaig arribar a conèixer però que és a
través del Diari i de les vivències narrades en el seu Diari he pogut ésser
sabedor de la seva crua i àrdua història. El testimoni del meu besavi, un home
humil, íntegre i honest restà submergit entre les ombres, com un gegant
adormit, per sorgir i relatar els pitjors anys de la seva vida i de molts
conciutadans espanyols.
Opino que
el seu és un relat viu, proper i minuciós que ens permet ésser sabedors de com
de cruel fou aquella època. Sovint els llibres d’història pequen de ser massa
detallistes i d’emprar massa tecnicismes i especificacions. A l’hora d’escriure
el llibre he fet un abundant ús de material bibliogràfic divers, el qual he
emprat per completar i fer més veraç la història d’en Magí. Intentat, això si,
no abusar del mateixos, per no fer del seu relat, una narració densa i
condensada que avorrís al lector.
18266
Diari de guerra d'en Magí Domènech i Martí. Lluc Margalef
Boquera
456 páginas 17 x 24 cms.
19.50 euros
Cossetània
Magí Domènech i Martí (1906-1985), obrer de professió, és
cridat a files l’abril de 1938, i juntament amb altres veïns de Vandellòs es
presenta al Camp de Reclutament i Instrucció Militar republicà establert a
Salou. Deixà a Vandellòs la seva dona Teresa, a punt de donar a llum, i una
filla de quatre anys. La seva vida canvià radicalment un cop s’endinsà en la
guerra. No va ser fins la dècada dels setanta, un cop mort el dictador, quan decidí
reescriure-ho tot en uns petits volums als quals anomenà Diari de Guerra. La
manca d’unió de les forces d’esquerra, la falta de suport de la Societat de
Nacions o la complicitat de l’Església catòlica amb el nou règim, són alguns
dels temes que es troben palesos en les seves reflexions, consideracions
crítiques a través
Lluc Margalef Boquera (Vandellòs, 1994). Estudiant de tercer
curs de doble grau de Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració a la
Universitat de Barcelona. Cursà el batxillerat a l’INS Berenguer d’Entença de
l’Hospitalet de l’Infant. Aquests estudis sempre els va compaginar amb els de
música. És membre del Grup d’Investigació de la Batalla de l’Ebre, fundat l’any
2013 per la Universitat Rovira i Virgili.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069