Editorial Cossetània ens
apropa a la Biografia del jovent en temps de lluita a les Terres de l´Ebre.
Aquest llibre està escrit
des de la ploma de Núria Caro i Àlex de la Guía.
Allò que ens conta
Cossetània sobre el llibre:
Fa 18 anys va néixer la
Plataforma en Defensa de l’Ebre, un fet que va marcar un abans i un després en
la gent de l’Ebre. Gràcies a la lluita de la PDE es va despertar un sentiment
de territori, un orgull ebrenc i una identitat ebrenca,
que fins aquell moment no s’havia vist. La PDE va ensenyar als ebrencs i les
ebrenques que existien i que si s’unien podrien aconseguir els seus objectius.
Tot i això, la lluita a l’Ebre no s’ha limitat a defensar el riu; els darrers
18 anys s’hi han patit moltes altres agressions. De fet, un bon resum del
llibre seria la frase de Pepet i Marieta «No arriben
les subvencions, ni trens a les estacions, només grues, parcs eòlics, nuclears
i camps de golf». Aquest llibre és el relat de la majoria d’aquests atacs a les
Terres de l’Ebre i la lluita que es va dur a terme per frenar-los, és la biografia
i la mirada d’una generació que va créixer enmig de les protestes socials. Així
mateix, aquest llibre vol aportar una mica d’esperança per al futur del
territori i el seu jovent, que és la principal riquesa de tots els territoris i
ha de ser el seu motor.
Les dues plomes a l´
arrere d’aquest llibre:
Àlex de la Guía: Tot i
haver nascut a Barcelona, ha viscut sempre a Móra d’Ebre. És tècnic superior en
Química Ambiental per l’ Institut Comte de Rius de Tarragona. Actualment
treballa com a tècnic en suport associatiu a Òmnium Cultural Terres de l’Ebre.
Regidor a Móra d’Ebre durant la legislatura del 2015 al 2019, i membre de la
Plataforma Ribera Digna. Activista de naixement, sempre ha col·laborat amb els
moviments en defensa de les Terres de l’Ebre, principalment amb la PDE i la
CANC, i va liderar la reconstitució de les Joventuts d’Esquerra a les Terres de
l’Ebre. Amb aquest projecte ha codirigit el programa
de televisió Generació «Lo riu és vida» al Canal Terres de
l’Ebre. També el podeu trobar als seus articles d’opinió mensuals a l’Aguaita,
al seu blog Pos això i
allò i a les xarxes socials com a @adelaguia_cat.
Núria Caro: Després
d’estudiar publicitat, disseny gràfic i comunicació audiovisual, es podria dir
que troba la seva vocació com a fotoperiodista i en
la gestió de les xarxes. Actualment i de fa tres anys, treballa al setmanari
L’Ebre i cursa periodisme a la UOC. Compromesa amb la justícia social, les
llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans, però sobretot
activista i amb la lluita a l’ADN, ha col·laborat amb
els diversos moviments en defensa del territori ebrenc. Amb aquest projecte ha
dirigit el programa de televisió Generació «Lo riu és vida» al Canal
Terres de l’Ebre, ideat per Àlex de la Guia. La podeu trobar a les xarxes socials,
a Twitter com a @NurBlanch
i a Instagram com a @nuriacaroblanch.
Cazarabet conversa amb
Núria Caro i Àlex de la Guia:
-Amics, què vos sembla si
ens conteu què era de vosaltres ara fa divuit anys quan es va formar la
Plataforma en Defensa de l'Ebre?
Àlex: -Jo acabava de començar tercer de primària, per tant vaig fer la comunió
en mig de tota la lluita. Jo no entenia lo que estava passant ni era massa
conscient fins a les setmanes prèvies a la gran manifestació que es va fer
entre Móra d'Ebre (lo meu poble) i Móra la Nova. Aquells dies a classe i a casa
preguntàvem que passava, que era una manifestació, que era lo transvasament i
los pares i professors mos ho explicaven com podien perquè ho entenguéssim
fàcilment.
-Per favor, amics, ens podeu contar com
veieu ara en perspectiva el naixement d'aquella Plataforma?
Àlex: -Ara vist amb la perspectiva lo naixement de la PDE ara ja fa 19 anys va
marcar un abans i un després a les Terres de l'Ebre i a Catalunya. Aquell 15 de
setembre del 2000 va nàixer l'organització ambiental més important de Catalunya
que al llarg d'estos anys ha ensenyat a tot un país a lluitar i guanyar
pacíficament i també va ser el naixement del sentiment de pertinença a un
territori oblidat i que fins al moment no se sentia a parlar ni entre els
habitants de les quatre comarques ebrenques.
Núria: -Crec que el naixement de la PDE va ser l'engranatge de l'orgull, la
identitat i l'estima del territori ebrenc, la mostra que lluita serveix...
- I com l'heu vist evolucionar?
À: -Ha evolucionat d' una forma que crec que ningú s'ho esperava. És una
Plataforma en la que qualsevol moviment de Catalunya s'emmiralla i molts
moviments ecologistes de l'estat i d'Europa també. A més a més han sobreviscut
a èpoques millors i pitjors i mai han entrat en partits polítics ni res així.
Cosa molt difícil de veure i s'ha d'agrair que segueixin "nets" en
aquest sentit.
-Sí, tota una generació ja va nàixer des
d'aleshores a voreta de "lo riu" i sota el crit:"lo riu és
vida".... com han anat creixent al costat de l'Ebre aquells jóvens?.- Com veuen a "lo riu" i com senten el
seu crit?
N: -Tota la generació que de petits hem sentit el cant "lo riu és
vida", quan a dia d'avui encara malauradament l'hem de cridar és un
sentiment que portem dins i es inevitable no emocionar-se, els joves patim quan
veiem quin cabal baixa habitualment i ens esperancem quan veiem les riuades
plenes de sediments tot i que de conscients que una flor no fa maig, i que no
és suficient per aturar la regressió...
À:- Mentre les grans empreses i governs segueixin especulant amb l'aigua el
futur del Delta i del riu est fotut i haurem de seguir lluitant per evitar-ho.
- Creieu que la nova
cultura que es desprèn i s’ha després de tants d’anys de lluita i dignificació
envers lo riu s’ha arrelat bé, sobretot entorn a l’Ebre i a la les noves
maneres de viure amb l’estimat recurs que és l’aigua?
À: -Sí, crec que la cultura de respecte cap a la terra i estima cap al riu que
va nàixer es manté i es demostra quan veus nens de 10 anys amb la samarreta
blava cantant "Lo riu és vida". Per desgràcia hi ha alcaldes,
delegats del govern i consellers de la Generalitat de Catalunya que no ho han
entès i segueixen venent la terra al millor postor. Esperem que algun dia el
caciquisme desapareixi i puguem viure amb l'harmonia
que la natura es mereix.
-Quin repàs d’objectius podeu traure des
del naixement d’aquesta Plataforma?
N: -Creiem que l'objectiu més important és continuar lluitant per la terra, que
els jóvens tinguen un futur
digne i puguem fer front al despoblament que patim... Com moltes altres lluites
que tot i no tenir altaveu també existeixen i són igual d'importants, i
sobretot estar alerta!
-Però sempre està l'amenaça del perill dels transvasaments (o
minitransvasaments) oi?
À: -Sempre estan estes amenaces i d'altres, portem molts anys veient com cada X
temps tenim sobre la taula una amenaça de transvasament, intents de parcs
eòlics i una agressió a la Ribera d'Ebre (com ara l'abocador de Riba-roja).
És normal que passin estes coses, mentre visquem al sistema capitalista que
facilita que els polítics i empresaris especulin amb la terra i l'aigua tindrem
intents de transvasament o minitransvasaments i agressions a la terra, no només
és un problema ambiental, és un problema polític causat pel sistema al que
vivim.
-I d’altres amenaces perquè si no sabem,
encara avui amb tot el que cau i ha caigut, que maltractem o menyspreem l'aigua
directa o indirectament, malament anem, què ens pots dir?...
N: -La sort que tenim és que hi ha molta joventut que muntar molt conscienciada
amb aquest aspecte i se'n fa ressò, però per al meu gust encara s'ha de
treballar més amb aquest detall, que encara que la gent pugue
considerar una tonteria és vital!
-Com és aquesta nova generació agafant
responsabilitats entorn a la Plataforma i a l'amor que mereixen tots els rius,
rierols...?
À: -És una generació infravalorada en este sentit, jo
estic fart de sentir que la gent jove no es mou i passa de tot. Qui està
liderant el moviment mundial contar el canvi climàtic? La gent jove, vas a una
manifestació independentista o de la PDE i trobes molta gent jove. Lo problema
és que com som una generació més precària que la generació dels nostres pares
hem d'estudiar fora i després trobar faena o no tenim recursos per mobilitzar-mos i per tant costa veure gent jove amb
responsabilitats a entitats o plataformes però poc a poc es va fent el relleu
natural i generacional a les entitats, moviments i plataformes. I els que ara
anem pujant tenim algo que els que van començar la
defensa del riu no tenien molts anys d'experiència defensant la terra, una
plataforma constituïda, forta i que tothom coneix. I és gràcies a la gent com
Susanna Abella o Manolo Tomàs que desinteressadament van fer un gran pas que ha
salvat un territori.
-A més, hi han zones
geogràfiques que contaminen molt les seves aigües...segurament que per les
activitats d'explotació, sobreexplotació, industrialització... Activitats que
una vegada creades les disfressen per a fer front a l’atur, la despoblació...a
sobre xantatge...
N: -Aquí a l'Ebre som uns experts en aquest tema, sense anar més lluny al
llibre vam dedicar un capítol sobre la lluita de la Plataforma FlixNet. Les terres de l'Ebre som molt extenses i en molt
poca població i creiem vital que d'alguna manera la gent ha de saber i estar
informada del que està passant i que pot passar si a Flix hi ha un error de
càlculs.
À: -Sí, hi ha indústria que contamina l'aigua com va passa a Flix, però també
hi ha altres infraestructures, com els abocadors, que no són indústria i
contaminen els rius amb els lixiviats que generen o amb els plàstics que surten
dels abocadors pel vent o les pluges i acaben al riu i d'allà al mar. Los
abocadors són el principal culpable dels plàstics que hi ha als mars i oceans.
-Ara que parlem de la sobreexplotació de les terres i terrenys. Ens podeu
explicar què poden suposar per a molts llocs tindre que suportar aquests
projectes de macrogranges de porcs...amb els
problemes col•laterals dels purins?
À: -Qualsevol "macro" lo que sigui és dolent. Los macro-cultius
són dolents per la gran quantitat d'aigua que necessiten i pels pesticides i
herbicides que necessiten i que acaben contaminant les aigües dels nostres rius
i les macro-granges també són dolentes per les grans
quantitats de residus que generen i que molts acaben contaminant el sòl, los
rius i l'aire i a més a més a les macro-granges els
animals estan apretats i sobrealimentats. Per això lo
millor és consumir verdures i carn de proximitat i de petits empresaris no de
grans empreses com Mercadona. Contaminaren menos,
menjarem més bo i més sa.
-I parlant de contaminació...la natura i
els rius o riu Ebre és tota una font de saviduria i
de saber-se sanar a ella mateixa...però sabrà
refer-se de tota la industria que l’ha estat contaminant?
N: -Ens costarà anys, i molta lluita per davant, però penso que si vam ser
capaços d'aturar un transvasament també som capaços de traure el màxim partit
al nostre territori i buscar les alternatives idònies per a què pugue brillar per si mateix...
-De quins perills principals té que anar
en cura o guardar-se l’Ebre?
À: -El perill principal són los polítics irresponsables (locals, de Barcelona i
de Madrid), quan acabem amb ells l'Ebre tindrà un gran perill menos. Mentrestant tenim el perill del transvasament i
actualment dels nous parcs eòlics de la Terra Alta, l'abocador de Riba-roja i l'intent d'ampliar l'abocador de Tivissa.
-La generació de ciutadanes i ciutadans de la Generació LoRiuÉsVida
està ben alerta per tal de plantar-hi cara, veritat?
N: -Hem creixcut lluitant, se pot dir que els ebrencs
ja portem la lluita al ADN... Així que si, estem alerta i preparats per a Fer
front al que vingue!
-Amics només em quedar preguntar-vos com
ha anat aquesta col·laboració entre vosaltres dos? Com vos heu fet per
enllestir un llibre tan pròxim i ferm a la vegada? I amb Cossetània?
N: -No tot ha estat tot de color de rosa, però formem un bon tàndem i ens sabem
guia, i la complicitat i la compenetració i fa molt, això s'ha vist reflectit
amb el resultat del llibre! Les lluites creen vincles i poden sortit coses
increïbles que no haguesses pensat mai. Ha estat un
plaer treballar amb Cossetània ens ha posat les coses molt fàcils!
À: -Ha anat prou bé, i lo resultat és un reflex de la bona coordinació. Mos vam
conèixer a "les barricades", durant la prèvia de les manifestacions
del 2016 i s'ha notat a l'escriure lo llibre.
Amb Cossetània molt bé, des del primer moment van estar encantats de la nostra
idea i en tot moment mos han ajudat amb els dubtes habituals dels escriptors
novells. Tot un plaer.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069