La Librería de El Sueño Igualitario

9788494509100.jpgCazarabet conversa con...   Núria Borrut Mulet, autora de “Sota les llambordes, la platja” (Gregal)

 

 

 

 

Un llibre de Núria Borrut Mulet s´ha convertit en el IV Premi Gregal de Novel-la.

Una editorial parisenca, després de la mort de Sissi Rodoreda, fotògrafa de premsa amb qui havia mantingut vincles professionals, decideix publicar un llibre de les seves instantànies per homenatjar-la. Per fer-lo, escullen les millors que va fer a París mentre participava en els Fets de Maig de 1968, quaranta anys abans.

Una de les responsables de l’edició, familiar de la reportera, aconsegueix un diari que ella va escriure anys abans de morir. Aquests textos comencen deixant constància d’aquells esdeveniments i acaben el 1977, poc després de l’assassinat d’Ulrike Meinhof i d’altres membres de la RAF, una cèl·lula d’extrema esquerra.

Gràcies a aquests escrits i a l’interès de l’editora per conèixer com era Sissi, el lector descobrirà diferents facetes de la reportera. D’una banda, la relació íntima que va mantenir amb una periodista parisenca i, de l’altra, l’abnegació amb què es va dedicar a la seva vida professional, circumstància que li va permetre viure i documentar nombrosos fets de la història mundial, entre altres la Guerra del Vietnam, els cops d’estat a Xile, Argentina i Cambodja, el festival de música de Woodstock de 1969...

El jurat que va premiar aquesta obra va considerar-la unànimement com un cant a la llibertat i a la possibilitat de les utopies.

Biografia de l'autora

Núria Borrut i Mulet (Barcelona, 1958), pintora i escriptora, és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. També ha estudiat Belles Arts a la Universitat Sant Jordi de Barcelona i tècnica narrativa a l’Aula de Lletres i a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès. Fins a la dècada dels noranta va impartir classes d’Història de l’Art. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Ha publicat Greta (2003), Virgínia o les flames (2004), L’ombra del llorer, XII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa (2004), Petites Mentides, Premi de Narrativa Vila de Lloseta (2005), Lluny de la terra encesa (2012), Tablinum, confessions d’una esclava de Tàrraco (2013), Illa Godwin (2014), Els ossos de la terra (2014), La llum amb què sorprenen les paraules (2014).

Amb aquesta obra, va merèixer el IV Premi Gregal de Novel·la, atorgat l’octubre de 2015.

Enllaços que vos poden anar :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maig_franc%C3%A8s

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/taller/atcontem/context/any1968.htm

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/maig-del-68/

http://mareacultural.blogspot.com.es/2008/04/reportaje-mayo-del-68-testimonio.html

El youtoube que nos recuerda…

https://www.youtube.com/watch?v=hnF_7_tdXhk

Buena web:

https://www.google.com/culturalinstitute/exhibit/el-mayo-de-1968-y-los-historiadores/wQyPaLJN?hl=es&position=0%2C53

Galeria de testimonis de Maig del 68:

http://www.lavanguardia.com/reportajes-fotograficos/20130530/54373900159/mayo-del-68-testimonios-de-la-mayor-revolucion-estudiantil-del-siglo-xx.html#paris-jacques-sauvageot-presidente-de-la-union-de-estudiantes-franceses-alain-geismer-secretario-general-e-la-union-nacional-de-estudiantes-superiores-y-michel-recanati-encabezan-la-manifestacion-que-se-ha-llevado-a-cabo-ante-la-asamblea-nacional-para-protestar-contra-la-decision-del-govierno-de-prohibir-la-entrada-a-francia-del-lider-estudiantil-aleman-cohn-bendit

Lectures:

https://algundiaenalgunaparte.com/2008/05/31/los-libros-de-mayo-del-68/

 

 

 

Cazarabet conversa amb Núria Borrut Mulet:

Foto_2_per_Sota_les_llambor.jpg-Núria, per què retornes la mirada al Maig del 68?. Tu tenies deu anys, què recordes o, millor dit, recordes quelcom?

-No recordo gaire cosa, imatges a la televisió, fum als carrers de París i nois i noies corrents. Va ser molt més tard, cap a finals dels setanta, quan algú me’n parlà. Aleshores jo estudiava Història i Geografia a la Universitat de Barcelona. Ho vaig comentar amb alguns dels meus professors, amb companys, però ningú no es va interessar gaire en el tema, fins i tot recordo un estudiant que em va dir que aquells joves francesos eren uns petit burgesos... Aleshores, junt amb un conegut, vam fer un treball de recerca sobre el Maig del 68, això deuria ser l’any 1976. La indiferència que suscità aquest moviment en el meu entorn estudiantil va fer que encara m’hi interessés més i des d’aleshores per a mi allò es va convertir en una època gairebé mítica.

-Tens ja una trajectòria ben ferma, atractiva en lletres i narrativa en llengua catalana…Què et fa escriure?

-Em fa escriure comunicar idees i sentiments, imaginar allò que jo no podré viure, viure altres vides, al capdavall, i explorar l’ànima humana, també la seva estupidesa...

-Tota narrativa té quelcom de real…en aquest cas la trama, d’entrada ja ho és, però què hi ha més de real i fins a quin punt?

-Bona part de la trama és totalment ficció, ni la Sissi ni la Chantal no han existit mai i és una llàstima, m’hauria agradat moltíssim fer amistat amb totes dues, encara podrien estar vives, però altres personatges, com ara Ulrike Meinhof sí que són històrics. La narrativa té aquests avantatges, pots barrejar veritat i ficció sense dir mentides.

-És un llibre molt engrescador per al lector i té molt bon ritme. És una de les claus de l’èxit?

-Tant de bo conegués quines són les vertaderes claus que fan que una novel·la tingui èxit..Crec que, pels lectors, un dels atractius que pot tenir “Sota les llambordes, la platja” és l’arrencada de la història: en mig del fragor de la batalla campal del 10 de maig de 1968 al Quartier Latin dels estudiants contra la policia i, també, la ingenuïtat i tendresa d’uns cors joves i valents com són els de les dues protagonistes, que saben què volen, per què lluiten. També em semblà interessant l’acostament de la Sissi a Ulrike Meinhof, l’admiració que la Sissi sent per ella, pel que escriu i pel seu compromís, d’aquí neix la voluntat de la Sissi de denunciar l’assassinat a la presó Stuttgart-Stammheim dels membres de la RAF, Fracció de l’Exèrcit Roig, Ulrike assassinada el maig de 1976 i la resta dels membres l’octubre de 1977.

-Però allò més important és el que transmet, el que vol dir, tot i que entre línees, allò que s’amaga darrere el més evident. Un llibre captivador…

-Sí, hi ha qui no ha entès la novel·la i l’ha titllada de pamflet tan sols perquè hi ha un missatge clar. Al seu temps, la declaració dels Drets de l’Home també va ser considerada un pamflet pels reaccionaris, la noblesa, la reialesa i el clero. Aquesta novel·la vol animar els lluitadors per la llibertat, vol dir que hem de continuar lluitant per la nostra felicitat i la de la resta de pobladors del planeta, vol dir que hem de fer caure les tiranies, totes, i els seus protagonistes i el que representen.

-I com deia és interessant per a professionals del periodisme, del món editorial, escriptors.

-Bé, això tant de bo sigui així, em faria molt feliç que hagués ajudat algú a re pensar la història o a decidir-se a fer alguna cosa per desemmascarar els assassins de la llibertat, que solen ser els governs dels estats més poderosos de la Terra.

-Com i de quina manera creus que va sacsejar aquella revolució a la societat francesa, però també més enllà…

-Moltes coses van canviar gràcies als estudiants el 1968. Tampoc no van aconseguir tot el que volien, però la societat es va fer més oberta, les dones van començar a participar de ple en la vida pública i els treballadors també van aconseguir que els hi apugessin els sous. I no oblidem que el Maig del 68 va ser el principi de la fi de Charles De Gaulle i del seu govern.

780_0008_5388517_7297c0de63.jpg-Quins punts ha trobat en comú amb altres revolucions. Per exemple estic pensant en el moviment indignat, el 15M  o la Nuit Debout?

-La majoria de revolucions esclaten quan la població no suporta més les condicions de vida que imposen els governs i les classes altes. Sembla mentida la miopia dels règims que estiren massa la corda que ens oprimeix, perquè arriba un dia que els homes i les dones no aguanten més aquesta pressió. Les revolucions es fan per aconseguir millores socials encara que sovint el procés és injust i cruel. Però no hem d’oblidar qui ha causat les condicions perquè aquesta violència es produeixi.

Crec que el 15M i Nuit Debout tenen semblances amb el Maig del 68 però caldria una més gran participació ciutadana per aconseguir a escala mundial millores socials justes i polítiques. Crec que les revolucions, avui dia, han de ser també globals.

-Núria, ara reflexionant, una mica més…a Sota les llambordes van trobar de veres la platja?

-No, sota les llambordes de París tan sols hi havia terra negra, hauria calgut un esforç més gran, més participació ciutadana per trobar la platja, més violència potser, i encara i així, la platja sempre és més lluny del que ens esperàvem, per això no hem de deixar mai de lluitar per la llibertat de la majoria de la població. Evidentment, els qui hauran de pagar més impostos i veuran retallats els seus privilegis sentiran que els han pres les seves llibertats. Perquè triomfi la revolució caldrà neutralitzar-los, per això he dit abans que la Revolució també és violenta i cruel.

-I nosaltres què trobarem si desfem totes les infraestructures i els totxos amb les que han amagat les corrupteles?

-Podrem construir una societat més justa, però ho haurem de fer tot de bell nou i lluitar perquè no es desvirtuïn els nostres anhels.

-Sempre hi quedaran llambordes que aixecar, no? perquè sempre hi hauran revolucions i reivindicacions socials, oi?

-Arreu hi ha llambordes per aixecar, no s’ha fet cap justícia a moltes poblacions humanes de la terra que encara són esclaves de les grans companyies fruiteres, de la fusta del seus boscos o del petroli i altres minerals que exploten nacions molt més poderoses. Vivim un moment molt delicat, l’actuació de les nacions riques i de les emergents pot convertir el planeta en un lloc inhòspit, fins i tot podrien provocar la desaparició de la nostra espècie, l’homo sapiens. Al capdavall, l’home no és la mida de totes les coses.

-Amiga Núria, en què estàs treballant ara?

-He acabat una novel·la curta de ciència ficció on també hi ha una revolució protagonitzada per joves que ja viuen en un satèl·lit llunyà del nostre Sistema Solar.T ambé he acabat una altra novel·la que es desenvolupa a les selves de l’Amazònia. Actualment estic escrivint la història d’uns cooperants catalans als camps de refugiats de Grècia. Entre aquests homes i dones hi ha també revolucionaris. Moltes gràcies pel vostre interès. Salut!

 

 

 

23818
Sota les llambordes, la platja. Núria Borrut Mulet
260 páginas
19,50 euros
Gregal



Una editorial parisenca, després de la mort de Sissi Rodoreda, fotògrafa de premsa amb qui havia mantingut vincles professionals, decideix publicar un llibre de les seves instantànies per homenatjar-la. Per fer-lo, escullen les millors que va fer a París mentre participava en els Fets de Maig de 1968, quaranta anys abans.

Una de les responsables de l’edició, familiar de la reportera, aconsegueix un diari que ella va escriure anys abans de morir. Aquests textos comencen deixant constància d’aquells esdeveniments i acaben el 1977, poc després de l’assassinat d’Ulrike Meinhof i d’altres membres de la RAF, una cèl·lula d’extrema esquerra.

Gràcies a aquests escrits i a l’interès de l’editora per conèixer com era Sissi, el lector descobrirà diferents facetes de la reportera. D’una banda, la relació íntima que va mantenir amb una periodista parisenca i, de l’altra, l’abnegació amb què es va dedicar a la seva vida professional, circumstància que li va permetre viure i documentar nombrosos fets de la història mundial, entre altres la Guerra del Vietnam, els cops d’estat a Xile, Argentina i Cambodja, el festival de música de Woodstock de 1969...

El jurat que va premiar aquesta obra va considerar-la unànimement com un cant a la llibertat i a la possibilitat de les utopies.


Núria Borrut i Mulet (Barcelona, 1958), pintora i escriptora, és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. També ha estudiat Belles Arts a la Universitat Sant Jordi de Barcelona i tècnica narrativa a l’Aula de Lletres i a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès. Fins a la dècada dels noranta va impartir classes d’Història de l’Art. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Ha publicat Greta (2003), Virgínia o les flames (2004), L’ombra del llorer, XII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa (2004), Petites Mentides, Premi de Narrativa Vila de Lloseta (2005), Lluny de la terra encesa (2012), Tablinum, confessions d’una esclava de Tàrraco (2013), Illa Godwin (2014), Els ossos de la terra (2014), La llum amb què sorprenen les paraules (2014).

Amb aquesta obra, va merèixer el IV Premi Gregal de Novel·la, atorgat l’octubre de 2015.

 

 

_____________________________________________________________________

LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com/lalibreria

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com