La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre de Núria Borrut Mulet s´ha convertit
en el IV Premi Gregal de Novel-la.
Una editorial parisenca,
després de la mort de Sissi Rodoreda, fotògrafa de premsa amb qui havia
mantingut vincles professionals, decideix publicar
un llibre de les seves instantànies per homenatjar-la.
Per fer-lo, escullen les millors
que va fer a París mentre
participava en els Fets de Maig de 1968, quaranta anys abans.
Una de les responsables de l’edició,
familiar de la reportera, aconsegueix un diari que ella va escriure anys abans de morir. Aquests textos comencen deixant constància d’aquells esdeveniments i acaben
el 1977, poc després de l’assassinat d’Ulrike Meinhof i d’altres membres de la RAF, una cèl·lula d’extrema esquerra.
Gràcies a aquests escrits i a l’interès de l’editora per conèixer com era Sissi, el lector descobrirà diferents facetes de
la reportera. D’una banda, la relació íntima que va mantenir amb una periodista parisenca i,
de l’altra, l’abnegació amb què es va dedicar a la seva vida professional, circumstància que li va permetre viure i documentar nombrosos fets de la història mundial, entre altres
la Guerra del Vietnam, els cops
d’estat a Xile, Argentina i
Cambodja, el festival de música de Woodstock de
1969...
El jurat que va
premiar aquesta obra va considerar-la unànimement com un cant a la llibertat i a la possibilitat de les utopies.
Biografia de l'autora
Núria Borrut i Mulet (Barcelona, 1958), pintora i escriptora,
és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. També ha estudiat
Belles Arts a la Universitat Sant Jordi de
Barcelona i tècnica narrativa a l’Aula de Lletres i a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès. Fins a la dècada dels noranta
va impartir classes d’Història
de l’Art. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana (AELC).
Ha publicat Greta (2003), Virgínia
o les flames (2004), L’ombra del llorer, XII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa (2004), Petites Mentides, Premi de Narrativa Vila de
Lloseta (2005), Lluny
de la terra encesa (2012), Tablinum,
confessions d’una esclava
de Tàrraco (2013), Illa
Godwin (2014), Els ossos de la terra (2014), La
llum amb què sorprenen les paraules (2014).
Amb aquesta obra, va merèixer el IV Premi Gregal de Novel·la, atorgat l’octubre de 2015.
Enllaços que
vos poden anar bé:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Maig_franc%C3%A8s
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/taller/atcontem/context/any1968.htm
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/maig-del-68/
http://mareacultural.blogspot.com.es/2008/04/reportaje-mayo-del-68-testimonio.html
El youtoube que nos recuerda…
https://www.youtube.com/watch?v=hnF_7_tdXhk
Buena
web:
Galeria de testimonis
de Maig del 68:
Lectures:
https://algundiaenalgunaparte.com/2008/05/31/los-libros-de-mayo-del-68/
Cazarabet conversa amb
Núria Borrut Mulet:
-Núria, per què retornes la mirada al Maig del 68?. Tu
tenies deu anys, què recordes o, millor dit, recordes quelcom?
-No recordo
gaire cosa, imatges a la televisió, fum als carrers de París i nois i noies
corrents. Va ser molt més tard, cap a finals dels setanta, quan algú me’n
parlà. Aleshores jo estudiava Història i Geografia a la Universitat de
Barcelona. Ho vaig comentar amb alguns dels meus professors, amb companys, però
ningú no es va interessar gaire en el tema, fins i tot recordo un estudiant que
em va dir que aquells joves francesos eren uns petit burgesos... Aleshores,
junt amb un conegut, vam fer un treball de recerca sobre el Maig del 68, això
deuria ser l’any 1976. La indiferència que suscità aquest moviment en el meu
entorn estudiantil va fer que encara m’hi interessés més i des d’aleshores per
a mi allò es va convertir en una època gairebé mítica.
-Tens ja una trajectòria ben ferma, atractiva en
lletres i narrativa en llengua catalana…Què et fa escriure?
-Em fa
escriure comunicar idees i sentiments, imaginar allò que jo no podré viure,
viure altres vides, al capdavall, i explorar l’ànima humana, també la seva
estupidesa...
-Tota narrativa té quelcom de real…en aquest cas la
trama, d’entrada ja ho és, però què hi ha més de real i fins a quin punt?
-Bona part
de la trama és totalment ficció, ni la Sissi ni la
Chantal no han existit mai i és una llàstima, m’hauria agradat moltíssim fer
amistat amb totes dues, encara podrien estar vives, però altres personatges,
com ara Ulrike Meinhof sí
que són històrics. La narrativa té aquests avantatges, pots barrejar veritat i
ficció sense dir mentides.
-És un llibre molt engrescador per al lector i té
molt bon ritme. És una de les claus de l’èxit?
-Tant de bo conegués
quines són les vertaderes claus que fan que una novel·la tingui èxit..Crec que,
pels lectors, un dels atractius que pot tenir “Sota les llambordes, la platja”
és l’arrencada de la història: en mig del fragor de la batalla campal del 10 de
maig de 1968 al Quartier Latin
dels estudiants contra la policia i, també, la ingenuïtat i tendresa d’uns cors
joves i valents com són els de les dues protagonistes, que saben què volen, per
què lluiten. També em semblà interessant l’acostament de la Sissi
a Ulrike Meinhof,
l’admiració que la Sissi sent per ella, pel que
escriu i pel seu compromís, d’aquí neix la voluntat de la Sissi
de denunciar l’assassinat a la presó Stuttgart-Stammheim
dels membres de la RAF, Fracció de l’Exèrcit Roig, Ulrike
assassinada el maig de 1976 i la resta dels membres l’octubre de 1977.
-Però allò més important és el que transmet, el que
vol dir, tot i que entre línees, allò que s’amaga darrere el més evident. Un
llibre captivador…
-Sí, hi ha
qui no ha entès la novel·la i l’ha titllada de pamflet tan sols perquè hi ha un
missatge clar. Al seu temps, la declaració dels Drets de l’Home també va ser
considerada un pamflet pels reaccionaris, la noblesa, la reialesa i el clero.
Aquesta novel·la vol animar els lluitadors per la llibertat, vol dir que hem de
continuar lluitant per la nostra felicitat i la de la resta de pobladors del
planeta, vol dir que hem de fer caure les tiranies, totes, i els seus
protagonistes i el que representen.
-I com deia és interessant per a professionals del
periodisme, del món editorial, escriptors.
-Bé, això
tant de bo sigui així, em faria molt feliç que hagués ajudat algú a re pensar
la història o a decidir-se a fer alguna cosa per desemmascarar els assassins de
la llibertat, que solen ser els governs dels estats més poderosos de la Terra.
-Com i de quina manera creus que va sacsejar
aquella revolució a la societat francesa, però també més enllà…
-Moltes
coses van canviar gràcies als estudiants el 1968. Tampoc no van aconseguir tot
el que volien, però la societat es va fer més oberta, les dones van començar a
participar de ple en la vida pública i els treballadors també van aconseguir
que els hi apugessin els sous. I no oblidem que el Maig del 68 va ser el
principi de la fi de Charles De Gaulle i del seu govern.
-Quins punts ha trobat en comú amb altres revolucions.
Per exemple estic pensant en el moviment indignat, el 15M o la Nuit Debout?
-La majoria
de revolucions esclaten quan la població no suporta més les condicions de vida
que imposen els governs i les classes altes. Sembla mentida la miopia dels
règims que estiren massa la corda que ens oprimeix, perquè arriba un dia que
els homes i les dones no aguanten més aquesta pressió. Les revolucions es fan
per aconseguir millores socials encara que sovint el procés és injust i cruel.
Però no hem d’oblidar qui ha causat les condicions perquè aquesta violència es
produeixi.
Crec que el
15M i Nuit Debout tenen
semblances amb el Maig del 68 però caldria una més gran participació ciutadana
per aconseguir a escala mundial millores socials justes i polítiques. Crec que
les revolucions, avui dia, han de ser també globals.
-Núria, ara reflexionant, una mica més…a Sota les
llambordes van trobar de veres la platja?
-No, sota
les llambordes de París tan sols hi havia terra negra, hauria calgut un esforç
més gran, més participació ciutadana per trobar la platja, més violència
potser, i encara i així, la platja sempre és més lluny del que ens esperàvem,
per això no hem de deixar mai de lluitar per la llibertat de la majoria de la
població. Evidentment, els qui hauran de pagar més impostos i veuran retallats
els seus privilegis sentiran que els han pres les seves llibertats. Perquè
triomfi la revolució caldrà neutralitzar-los, per això he dit abans que la
Revolució també és violenta i cruel.
-I nosaltres què trobarem si desfem totes les
infraestructures i els totxos amb les que han amagat les corrupteles?
-Podrem
construir una societat més justa, però ho haurem de fer tot de bell nou i
lluitar perquè no es desvirtuïn els nostres anhels.
-Sempre hi quedaran llambordes que aixecar, no?
perquè sempre hi hauran revolucions i reivindicacions socials, oi?
-Arreu hi ha
llambordes per aixecar, no s’ha fet cap justícia a moltes poblacions humanes de
la terra que encara són esclaves de les grans companyies fruiteres, de la fusta
del seus boscos o del petroli i altres minerals que exploten nacions molt més
poderoses. Vivim un moment molt delicat, l’actuació de les nacions riques i de
les emergents pot convertir el planeta en un lloc inhòspit, fins i tot podrien
provocar la desaparició de la nostra espècie, l’homo
sapiens. Al capdavall, l’home no és la mida de totes les coses.
-Amiga Núria, en què estàs treballant ara?
-He acabat
una novel·la curta de ciència ficció on també hi ha una revolució
protagonitzada per joves que ja viuen en un satèl·lit llunyà del nostre Sistema
Solar.T ambé he acabat una
altra novel·la que es desenvolupa a les selves de l’Amazònia. Actualment estic
escrivint la història d’uns cooperants catalans als camps de refugiats de
Grècia. Entre aquests homes i dones hi ha també revolucionaris. Moltes gràcies
pel vostre interès. Salut!
23818
Sota les llambordes, la platja. Núria Borrut
Mulet
260 páginas
19,50 euros
Gregal
Una editorial parisenca, després de la mort de Sissi Rodoreda,
fotògrafa de premsa amb qui havia
mantingut vincles professionals, decideix publicar
un llibre de les seves instantànies per homenatjar-la.
Per fer-lo, escullen les millors
que va fer a París mentre participava en els Fets de Maig de 1968, quaranta anys abans.
Una de les responsables de l’edició, familiar de la
reportera, aconsegueix un diari
que ella va escriure anys abans de morir. Aquests textos comencen deixant constància d’aquells esdeveniments i acaben el 1977, poc
després de l’assassinat d’Ulrike Meinhof i d’altres membres de la RAF, una cèl·lula d’extrema esquerra.
Gràcies a aquests escrits i a l’interès de l’editora per conèixer com era Sissi, el lector descobrirà diferents facetes de
la reportera. D’una banda, la relació
íntima que va mantenir amb
una periodista parisenca i, de l’altra,
l’abnegació amb què es va dedicar a la seva vida professional, circumstància que li va permetre viure i documentar nombrosos fets de la història mundial,
entre altres la Guerra del Vietnam, els cops d’estat
a Xile, Argentina i Cambodja,
el festival de música de Woodstock de 1969...
El jurat que va premiar aquesta
obra va considerar-la unànimement com
un cant a la llibertat i a
la possibilitat de les utopies.
Núria Borrut i Mulet
(Barcelona, 1958), pintora i escriptora, és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. També ha estudiat
Belles Arts a la Universitat Sant Jordi de
Barcelona i tècnica narrativa a l’Aula
de Lletres i a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès. Fins a la dècada dels noranta va impartir classes d’Història de l’Art. És membre
de l’Associació d’Escriptors
en Llengua Catalana (AELC).
Ha publicat Greta (2003), Virgínia
o les flames (2004), L’ombra
del llorer, XII Premi de
Narrativa Ciutat d’Eivissa
(2004), Petites Mentides, Premi de Narrativa Vila de Lloseta
(2005), Lluny de la terra encesa (2012), Tablinum, confessions d’una esclava de Tàrraco (2013), Illa Godwin
(2014), Els ossos de la terra (2014), La llum amb què sorprenen
les paraules (2014).
Amb aquesta obra, va merèixer el IV Premi Gregal de Novel·la, atorgat l’octubre de 2015.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069