Cazarabet conversa con... Francesc Godàs Bastida, autor
de “Del Liceu Escolar a l’exili. Els Godàs i Vila,
una família lleidatana” (Pagès)
Francesc Godàs Bastida refà la història d’una família lleidatana que
tot i estar molt arrelada a la seva terra la va tindre que deixar, arran de la
desfeta de la Guerra Civil, per marxar a l’exili
Podria esdevindre un testimoni més, però els protagonistes d´
aquesta historia tenen quelcom
d’especial…unes particularitats que fan de la seva historia i del seu exili
quelcom d’especial.
Allò que ens diu la
sinopsi del llibre:
Basada en arxius i
confidències dels mateixos protagonistes, aquesta és la història d’una família
ben arrelada a Lleida que l’exili en va allunyar. Els seus orígens, la Lleida
republicana, la guerra, la desfeta i l’exili, les penalitats de qui va restar a
Catalunya, componen la descripció d’una família amb força trets comuns amb
d’altres, però amb certes particularitats que la fan d’interès per als
lleidatans i més enllà. Derruït l’edifici del Liceu Escolar per efecte de les
bombes feixistes i per l’espoliació a què va ser sotmès, semblava que el record
i l’obra dels mestres Frederic Godàs i Victorina Vila
desapareixerien de la memòria de la ciutat. No ha estat així gràcies a la feina
feta pels antics alumnes del Liceu, per la perseverança del Frederic fill i,
posteriorment, per la Paeria democràtica.
L’autor i relator del
llibre aquest de testimonis, en Francesc Godàs Badia:
és net dels fundadors del Liceu Escolar de Lleida, va néixer a Osca (1947) on
residia aleshores la seva família. Fins als nou anys va viure a Esplucs (la Llitera), poble natal de la seva mare, que feia
de mestra. A Barcelona estudiaria el batxillerat a l ’institut Jaume Balmes i
els estudis universitaris a l’ Institut Químic de Sarrià. Exerciria tota la
seva vida laboral com a responsable de qualitat a l’empresa Martini
& Rossi. També durant vuit anys va ser regidor a l’Ajuntament de Sant Cugat
del Vallès. Entre les seves aficions destaca la pràctica esportiva del rugbi.
Actualment, viu al petit llogarret de Pedra (Bellver de Cerdanya).
Allò que diu el propi
autor del llibre:” "Basant-me en l’arxiu familiar i en les confidències
dels mateixos protagonistes, he reunit dades suficients per escriure sobre una
família profundament arrelada a Lleida i a la qual, els exilis, exterior i
interior, van allunyar de la ciutat".
Cazarabet conversa con Francesc Godàs:
-Amic Francesc què és
allò que et va fer escriure aquest llibre que narra la historia del Liceu
Escolar…?
-Vaig començar a escriure
i reunir aquests records familiars pensant que el meu fill i nebots havien de
conèixer les històries d’una família tant arrelada a Lleida, ciutat de la qual
guerra i postguerra ens havien allunyat. A mida que ho anava treballant em van
convèncer que l’ interès de la narració superava el marc familiar i així ho va
creure l’editorial Pagès.
-Una història que va tindre que marxar,també, a l´ exili, oi? Conta’ns, per
favor…
-La trajectòria clarament
d’esquerres i republicana feia molt perillós no marxar de Lleida, on va haver
una repressió brutal. Després d’arribar a França, els meus oncles estan en
l’organització del primer vaixell, el Sinaia, que
portaria més de mil refugiats a Mèxic. Només el meu pare, Frederic Godàs i Vila, greument malalt, militant del POUM, restaria
a Barcelona. Amb sort i ajuda d’amics i familiars se’n sortiria, fins el 1941
que és detingut i sotmès a un Consell de Guerra l’any 1943
-Creus que aquesta narració ve per a dignificar al Liceu Escolar…?
-El llibre tracta
indirectament el Liceu Escolar. Si en parla de les dificultats que van sorgir
en morir el seu director, el meu avi Frederic Godàs i
Legido, fins al terrible final per les bombes
feixistes. El Liceu Escolar està prou dignificat en la memòria democràtica de
Lleida i cada any recorda el bombardeig que va acabar amb la seva trajectòria.
Hi ha diversos autors que han escrit sobre la seva tasca pedagògica innovadora
(Josep Varela, Ferran Ainsa,
Herminia Cervera, Ramon Camats, Francesc Pané,..)
-Amic Francesc, ens pots apropar i presentar al Liceu?. Amb quina
idiosincràsia neix i comença a caminar-hi?
-L’obra educativa del
Liceu cal emmarcar-la en la onada de renovació pedagògica de començaments de
segle XX a Catalunya (escola Horaciana de Pau Vila, Blanquerna,
..), en la qual es volia reconèixer els infants com a éssers subjectes de
drets, amb personalitat pròpia i amb ritmes d’aprenentatge diversos. No va ser
una feina fàcil en tenir l’església en contra, en tant pretenia tenir el domini
absolut de l’ensenyament.
-Quan el Liceu “marxa” a l´ exili s´ ha d´ adaptar, no?. Com seu fa?
-L’experiència del Liceu
acaba dramàticament el novembre del 1937, quan unes bombes de l’aviació
italiana destrueix bona part de l’edifici, matant una cinquantena d’alumnes i
una desena de professors. L’edifici restant va ser ocupat per l’església i la
Falange.
-Com va esdevindre la investigació envers aquest
llibre?. Què et va donar més guerra?
-Poques dificultats,
tenia records, arxius familiars, i sobre tot les confidències de la meva tia
Elvira Godàs, una dona de forta personalitat i
d’extraordinària memòria. També vaig accedir amb facilitat als documents del
Tribunal de Responsabilitats Polítiques gràcies al Memorial democràtic.
-I després com et fiques a treballar allò que investigues, com hi fiques
ordre…?
-Primer vaig tenir el
dubte de si descriure de forma cronològica els esdeveniments, però em vaig
decantar per fer-ho per personatges, amb el perill de repeticions. Ho vaig fer
perquè hi havia alguns personatges familiars més potents i calia reflexar-ho
-Veig que aportes al llibre molt de material gràfic amb fotografies de gent
vinculada al Liceu Escolar, a l´ exili del Liceu Escolar…Com ha estat aquesta
recerca?
-Pràcticament totes les
fotografies són dels arxius familiars
-I com eren les gents lligades al Liceu Escolar?.Tant els docents, com els
estudiants
-Per motius d’edat en
vaig conèixer pocs, a part dels meus familiars. Però van mantenir un lligam a
través del sopar anual d’antics alumnes del Liceu. Hi havia una gran concòrdia
entre ells, tot i les grans diferències polítiques. Entre el personal docent
estaven Ramón Acín, els fundadors del Bloc Obrer i
Camperol Joaquin Maurin i Victor Colomer. I entre els alumnes destacaria el
poeta Marius Torres, l’ historiador Manuel Lladonosa,
l’advocat Antoni Bergós,
l’escriptor Xuriguera, Maria Lois,..
-Què va suposar per a en Frederic Godàs---el teu
besavi, si no m´ he despistat-- ser el fundador del Liceu Escolar?
-Era el meu avi. Doncs s’hi devia sentir ben
satisfet en veure les seves idees educatives ben acollides a Lleida. El Liceu
va créixer molt en pocs anys, creant sucursals a Almacelles i Corbins. Va
suposar, però, un gran desgast físic i una mort als 40 anys.
-Parla’ns de les seves aportacions com a pedagog i dels nous mètodes que va
apropar a Catalunya i Lleida des de la pedagogia europea?
-Molt important va estar
la fundació del Liceu Escolar a Lleida, on eren inexistents els centres
educatius de qualitat. En el col·legi coexistien nois i noies, aquestes
obligatòriament en la secció de noies. Hi havia conferències dominicals que
donaven els alumnes, la música, l’exercici físic i les excursions eren unes
activitats bàsiques. També s’editava uns butlletins on mestres i alumnes
escrivien els articles.
-Des de quins punts de vista era un lloc de referència el Liceu Escolar de
Lleida dins el món de l´ ensenyament?
-Va tenir una gran
oposició per part de l’església catòlica que predominava en l’ensenyament, però
el Liceu Escolar fou una escola innovadora i democràtica, tolerant, sota el seu
sostre hi cabia i era respectat tothom, creients i no creients, de diferents
ideologies, gent benestant i gent humil.
-Allí es van donar cita noms que han fet historia del compromís, del
humanisme…Ferrer i Guàrdia, Ramón Acín …
-Ramón Acín va ser professor, però no us sabria dir quant de
temps. Amb la família Maurín (casa Navarri de
Bonansa) tenien una bona relació de sempre. Personatges importants lligats a
l’escola van ser Humbert Torres, i els professors Sabater
Mur, Enric Arderiu
-Quina era la seva relació amb l´ Escola Moderna?
-No hi va haver una
relació directa (Ferrer i Guàrdia va ser mort l’any 1909, però Pau Vila, que va
col·laborar amb l’escola Moderna als seus inicis, va ser amic de Frederic Godàs
-I amb la resta de centres públics d´ ensenyament de Lleida
-Estaven en mans de
l’església, i estaven totalment enfrontats
-Què va significar Mèxic per al Liceu Escolar de Lleida…?
-Aprofitant l’exili de la
família Godàs Vila a Mèxic, el Liceu Escolar, mig esfondrat
per les bombes, va ser apropiat per l’església. Des de Mèxic i el meu pare des
de Barcelona no ho van poder evitar
-Com va esdevindre l’experiència de l’exili?
-El suport del govern de
Mèxic, reconeixent tots els títols, va facilitar l’estada. Si bé al començament
pensaven que l’estada seria curta, aviat van veure que allò anava per llarg.
-L’edifici va patir molt amb el bombardeig de l´ aviació italiana a la
Guerra Civil Espanyola damunt Lleida, oi?...---per no parlar-hi de la
pèrdua de vides humanes…crec recordar que van morir, en un dia, almenys
cinquanta alumnes i una desena de professors---
-L’ala dreta de l’edifici
es va esfondrar totalment, morint aquesta xifra d’alumnes i professors. La meva
àvia vivia a l’altra banda de l’edifici però en va sortir sense cap ferida.
L’edifici va restar en aquest estat fins que va ser derruït al cap de 20 anys
-Amic Francesc, com ha estat treballar amb Pagès Editors?
-Molt agradable. De
seguida van creure que era interessant per la memòria de la ciutat i han editat
un llibre molt ben fet.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069