Cazarabet conversa con... Maria Rosa Ribas, autora de “Les mares que ens han parit” (Gregal)
Editorial Gregal deixa lloc a una escriptura feminista i feminitzada
per a parlar de nosaltres, d´elles
des del “moment” d´ esdevindre
mares… des de la ploma de Rosa Maria Ribas….una infermera que fa tot un seguiment, esmerat, de la història de ser mares i com ser-ho des de la prehistòria fins ara.
El pròleg del llibre li el fa Hildergard Mausbach i el llibre es trova dins la col-lecció Terracel en Cultura Popular.
La lectura que ens brinda Gregal fica al lloc, poc a poc,
a dones ignorades, les mares i des de diferents perspectives girant, tot, des d´una cronología histórica que començá
en el temps de la prehistòria
i seguint dins l´època de Mesopotàmia, l´Egipte, Crècia, Roma, l´Edat Mitjana—l´Alta i la Baixa—el Renaixement, el Barroc i la Il-lustració…després s´endinsa dins el segle XIX, el segle XX i ja el segle XXI….
La sinopsis, allò que ens explica Gregal:
Les mares que ens han parit és una reflexió sobre la fecundació humana i la seva evolució des de la prehistòria fins avui –coneixements,
creences i rituals–, però també sobre el valor social de la dona en cada època.
Aquest viatge en el temps ressegueix la importància que totes les cultures
han donat a la fecunditat, com ha estat
sempre venerada i controlada alhora.
El llibre ens fa saber com –segons el coneixement mèdic del moment– cada època històrica ha explicat la fecundació, la funció de l’aparell reproductiu i també els mitjans anticonceptius
emprats.
L’ obra també posa de relleu la tasca de dones que
han estat ignorades per molts relats històrics
oficials, escrits bàsicament des de la mirada masculina.
La manera de percebre i representar la vida ha anat canviant, però la decisió de voler –o no– ser mare, de tenir
–o no– fills, hauria de ser
individual o de parella. En canvi, sempre ha estat condicionada per factors polítics, culturals, mèdics, religiosos i/o
demogràfics, els quals sovint han provocat una pèrdua sensible de
les llibertats bàsiques.
L´ autora, Maria Rosa Ribas:
Maria
Rosa Ribas Poch (la Bisbal d’Empordà, 1950) ha treballat durant més de trenta
anys d’infermera al Centre d’Atenció a la Salut Sexual i
Reproductiva de Mataró, on es realitzen
activitats existencials i preventives relacionades amb el control i seguiment de l’embaràs.
Interessada per la història
de l’anticoncepció, ha anat
dirigint l’interès cap a la història de la fecundació humana i la seva relació amb la forma d’entendre la vida i, especialment,
de valorar la dona.
Ha participat en diversos congressos,
com ara el dedicat
a La Historia de la Enfermería i els de la
Sociedad Española de Contracepción. Ha publicat
diversos articles sobre aquesta
matèria i és coautora, amb Maria Rosa Serra, del llibre S’ha acabat, amor meu, publicat l’any 2000.
Cazarabet
conversa amb Maria Rosa
Ribas:
-Maria Rosa, què és allò que t’ha
motivat a escriure aquest llibre? Ho escrius més
com a infermera o com a dona o les dues coses conflueixen en una mena d’osmosis
perfecta?
-Jo em sento infermera
i dona alhora, sobretot
respecte a ”Les mares que ens
han parit”. L’he escrit amb ganes de transmetre el que he
aprés, resultat de les
preguntes que m’anava fent durant la meva tasca professional d’ infermera al
Centre d’Atenció a la Salut
Sexual i Reproductiva de Mataró. A la feina, bàsicament atenia a dones i parelles en el tema de la seva fecunditat, es a dir: tenir o no tenir fills. Jo, en un inici em vaig preguntar com controlaven la fecunditat les dones d’altres èpoques i, buscant informació, vaig saber que des de
societats molt antigues (sumeris, egipcis grecs,...) hi han descrits mètodes anticonceptiu, fet que volia dir
que ja hi havia un interès per controlar el
nombre de fills. Anava observant que la fecundació
humana s’explicava depenent
del coneixement mèdic del moment, i també que estava relacionada amb com es definia la dona i el seu valor a la societat. Em vaig anar
interessant en el tema i he volgut
exposar que a cada època històrica hi ha hagut interès pel
control de la fecunditat, i alhora
els condicionants socials, polítics i religiosos que l’han
celebrada i controlada.
-El
llibre en si és una mena de
repàs, esmerat, i una mena
de mescla de donar a conèixer i ésser
ressò de coneixements i certa reivindicació del fet de ser mare…?
-Sí. He intentat ressaltar la importància del parir i del tenir
cura dels fills per a totes
les mares de la història ja
que, sent l’acte creatiu i productiu més gran que té la humanitat ( sense
parir noves persones no estaríem aquí), encara avui no és reconegut
com a tal. Jo reivindico que parir i criar els fills, és un be
productiu per a tota la societat
i no només una funció biològica i natural de la dona sense
cap valor econòmic, social
i polític.
-Abans t’he fet
una pregunta paregut… lo de si escrivies
el llibre des de la mirada d’infermera
o des de la mirada de dona. Ara et pregunto que si com
d’infermera ho fas també com a educadora…perquè la infermeria té molt, també, dins les seves tasques d’educar…
-Sóc del parer que sempre que treballes amb motivació i curiositat, i t’agrada el
contacte amb les persones que atens,
d’alguna manera eduques perquè
l’interès per l’altre i la
bona empatia és una de les
bases per a una bona comunicació que t’enriqueix a tu i a l’altre.
-Aquest llibre és
sobretot una reflexió sobre
la fertilitat, però més que res mirant a la dona que és la que pareix i la que té al seu ventre a la criatura nou mesos, veritat?
I aquesta evolució com hi viatja
pel pas del temps?
-Al llarg de totes les èpoques històriques el sentiment de la
dona embarassada i l’emoció
de parir i veure el nou
ser, tant perfecte..., no crec que hagi variat
massa. Son emocions eternes com l’estimació,
la passió...etc. Però depenent de les circumstàncies de
cada època i de cada dona en particular, en situacions de pobresa, malaltia, maltractaments... la preocupació de com tenir cura de la criança dels fills ha aportat
i aporta molta dificultat i
dolor.
-En
totes les èpoques hi han estancaments, però també acceleracions com revolucions?
-Sí, la història no és un progrés lineal; al meu parer, avancem en espiral. De vagades anem endavant
i de vegades retrocedim.
Per això, quan s’han conquerit alguns drets no ens podem relaxar
pensant que persistiran d’una manera natural. Contínuament
hem d’estar alerta. Avui en dia tenim
una situació política que molts
drets humans estant amenaçats.
-La
religió, les creences, la societat o les societats patriarcals… no ens han fet cap favor a les dones a l’hora de poder dir la nostra, no?
-No se sap ben bé el perquè,
però pel que sabem fins avui,
des d’èpoques molt antigues (Neolític?), l’organització social, cultural, política i econòmica dels pobles s’ha fet
basant-se en
una estructura patriarcal, i les religions i creences s’ha creat
sempre al voltant d’aquest fonament, basat en la submissió i/o dependència de la dona respecte a l’home.
Es trist, però és així i no ens
queda més remei que lluitar per anar-ho canviant.
-Allò que és cert
que hi han èpoques més llunyanes amb
el temps en el que la dona podia
fer “ús” de la fertilitat d’una manera molt més autònoma
que èpoques més properes… pareix mentida, però és així,
no?
-No ho sé, però, al meu entendre no crec que abans les dones poguessin ser més autònomes respecte a la seva fertilitat. A la majoria de les èpoques històriques, les dones
han tingut molts fills i la seva vida, molt sovint plena de precarietats, bàsicament la dedicava a la criança i tenir cura del marit i famíla. Jo diria que fins ben bé a la meitat del segle XX, la dona (dels països desenvolupats),
ha controlat el seu nombre
de fills gràcies a la difusió dels mètodes
anticonceptius, al seu accés a l’educació i al mon laboral remunerat.
-Creus que pot considerar-se , aquest, un llibre de divulgació, però també en certa manera feminitzador,
feminista… com “de reivindicació
de les dones”, més ben dit,
també, les mares les que porten a terme “el verb parir” i “el fet de
fecundar”?
-Penso que és un llibre feminista, a favor de la igualtat
entre l’home i la dona i una reivindicació
del parir i de la criança dels
fills, com a fet creatiu i productiu
de la societat.
-El
fet de triar: “el ser o no ser mare” no s’ha de menysprear a l’hora d’estar dins el col·lectiu de dones en
termes totalment igualitaris…
És que sembla que si no ets mare a certes edats… no ets res… no sé si m’explico?
-A parer meu, actualment
la dona s’està lliurant del
únic fi que fins fa poc se la predestinava que era el
ser mare i si no, era mal vista o es creia que li faltava alguna cosa. Avui en dia hi
ha moltes dones que decideixen
no tenir fills i no estan estigmatitzades, almenys no tant com en èpoques anteriors. També, es possible que
donat que la nostra funció de ser mare ha estat l’única finalitat durant tants segles, abandonar aquesta
idea o mandat és un transformació lenta que
a poc a poc la societat assumeix i accepta.
-Com et sents quan
et dic que el llibre aquest, no sé si és perquè ens agrada la història i estem ficats dins el món sanitari, que el llibre és força
entretingut i es llegeix molt rebé i fàcilment?
-M’agrada molt aquest
comentari!
-Com ha sigut, amiga, la tasca de documentació? M’imagino que tan
minuciosa i treballada com alhora , després, satisfactòria…
-Sí, tot el procés de documentació ha sigut molt interessant i ric. He llegit llibres que m’han entusiasmat, ha conegut dones i homes que han estudiat i publicat articles sobre el tema molt rigorosos...etc. Internet m’ha
ajudat molt per accedir a persones i/o treballs enriquidors; he viatjat per està a prop d’obres d’art
que em portaven a altres èpoques i tot plegat que, per cert , no
s’ha acabat, és molt satisfactori
perquè com més aprenc, més
m’interesso.
-A
totes aquestes dones, a les mares, no tan sols els devem
la vida… els devem molt més…
-I tant! Hem de celebrar tot l’esforç, la valentia, la dedicació i l’estimació que em rebut de les nostres mares , d’ara i d’abans, i també, tota l’herència
cultural dels homes i dones
que han lluitat per a la igualtat
i justícia social.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069