lesmares-(1).jpgCazarabet conversa con...   Maria Rosa Ribas, autora de “Les mares que ens han parit” (Gregal)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Editorial Gregal deixa lloc a una escriptura feminista i feminitzada per a parlar de nosaltres, d´elles des del “moment” d´ esdevindre mares… des de la ploma de Rosa Maria Ribas….una infermera que fa tot un seguiment, esmerat, de la història de ser mares i com ser-ho des de la prehistòria fins ara.

El pròleg del llibre li el fa Hildergard Mausbach i el llibre es trova dins la col-lecció Terracel en Cultura Popular.

La lectura que ens brinda Gregal fica al lloc, poc a poc, a dones ignorades, les mares i des de diferents perspectives girant, tot, des d´una cronología histórica que començá en el temps de la prehistòria i seguint dins l´època de Mesopotàmia, l´Egipte, Crècia, Roma, l´Edat Mitjana—l´Alta i la Baixa—el Renaixement, el Barroc i la Il-lustraciódesprés s´endinsa dins el segle XIX, el segle XX i ja el segle XXI….

La sinopsis, allò que ens explica Gregal:

Les mares que ens han parit és una reflexió sobre la fecundació humana i la seva evolució des de la prehistòria fins avuiconeixements, creences i rituals–, però també sobre el valor social de la dona en cada època.

Aquest viatge en el temps ressegueix la importància que totes les cultures han donat a la fecunditat, com ha estat sempre venerada i controlada alhora. El llibre ens fa saber comsegons el coneixement mèdic del moment– cada època històrica ha explicat la fecundació, la funció de l’aparell reproductiu i també els mitjans anticonceptius emprats.

L’ obra també posa de relleu la tasca de dones que han estat ignorades per molts relats històrics oficials, escrits bàsicament des de la mirada masculina.

La manera de percebre i representar la vida ha anat canviant, però la decisió de voler –o no– ser mare, de tenir –o no– fills, hauria de ser individual o de parella. En canvi, sempre ha estat condicionada per factors polítics, culturals, mèdics, religiosos i/o demogràfics, els quals sovint han provocat una pèrdua sensible de les llibertats bàsiques.

L´ autora, Maria Rosa Ribas:

Maria Rosa Ribas Poch (la Bisbal d’Empordà, 1950) ha treballat durant més de trenta anys d’infermera al Centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Mataró, on es realitzen activitats existencials i preventives relacionades amb el control i seguiment de l’embaràs.

Interessada per la història de l’anticoncepció, ha anat dirigint l’interès cap a la història de la fecundació humana i la seva relació amb la forma d’entendre la vida i, especialment, de valorar la dona.

Ha participat en diversos congressos, com ara el dedicat a La Historia de la Enfermería i els de la Sociedad Española de Contracepción. Ha publicat diversos articles sobre aquesta matèria i és coautora, amb Maria Rosa Serra, del llibre S’ha acabat, amor meu, publicat l’any 2000.

 

 

Cazarabet conversa amb Maria Rosa Ribas:

lesmares.jpg-Maria Rosa, què és allò que t’ha motivat a escriure aquest llibre? Ho escrius més com a infermera o com a dona o les dues coses conflueixen en una mena d’osmosis perfecta?

-Jo em sento infermera i dona alhora, sobretot respecte a ”Les mares que ens han parit”. L’he escrit  amb ganes de transmetre el que he aprés, resultat de les preguntes que m’anava fent durant la meva tasca professional d’ infermera al Centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Mataró. A la feina, bàsicament atenia a dones i parelles en el tema de la seva fecunditat, es a dir: tenir o no tenir fills. Jo, en un inici em vaig preguntar com controlaven la fecunditat les dones d’altres èpoques i, buscant informació, vaig saber que des de societats molt antigues (sumeris, egipcis grecs,...) hi han descrits mètodes anticonceptiu, fet que volia dir que ja hi havia un interès per controlar el nombre de fills. Anava observant que la fecundació humana s’explicava depenent del coneixement mèdic del moment, i també que  estava relacionada amb com es definia la dona i el seu valor a la societat. Em vaig anar interessant en el tema i he volgut exposar que a cada època històrica hi ha hagut interès pel control de la fecunditat, i alhora els  condicionants socials, polítics i religiosos que l’han celebrada i controlada.

-El llibre en si és una mena de repàs, esmerat, i una mena de mescla de donar a conèixer i ésser ressò de coneixements i certa reivindicació del fet de ser mare…?

-Sí. He intentat ressaltar la importància del parir i del tenir cura dels fills per a totes les mares de la història ja que, sent  l’acte creatiu i productiu  més gran que té la humanitat ( sense parir noves persones no estaríem aquí), encara avui no és reconegut com a tal. Jo reivindico que  parir i criar els fills, és un be productiu per a tota la societat i no només una funció biològica i natural de la dona sense cap valor econòmic, social i polític.

-Abans t’he fet una pregunta paregut… lo de si escrivies el llibre des de la mirada d’infermera o des de la mirada de dona. Ara et pregunto que si com d’infermera ho fas també com a educadora…perquè la infermeriamolt, també, dins les seves tasques d’educar

-Sóc del parer que sempre que treballes amb motivació i curiositat, i t’agrada el contacte amb les persones que atens, d’alguna manera eduques perquè l’interès per l’altre i la bona empatia és una de les bases per a una bona comunicació que t’enriqueix a tu i a l’altre.

-Aquest llibre és sobretot una reflexió sobre la fertilitat, però més que res mirant a la dona que és la que pareix i la que té al seu ventre a la criatura nou mesos, veritat? I aquesta evolució com hi viatja pel pas del temps?

-Al llarg de totes les èpoques històriques el sentiment de la dona embarassada i l’emoció de parir i veure el nou ser, tant perfecte..., no crec que hagi variat massa. Son emocions eternes com l’estimació, la passió...etc. Però depenent de les circumstàncies de cada època i de cada dona en particular, en situacions de pobresa, malaltia, maltractaments... la preocupació de com tenir cura de la criança dels fills ha aportat i aporta molta dificultat i dolor.

-En totes les èpoques hi han estancaments, però també acceleracions com revolucions?

-Sí, la història no és un progrés lineal; al meu parer, avancem en espiral. De vagades anem endavant i de vegades retrocedim. Per això, quan s’han conquerit alguns drets no ens podem relaxar pensant que persistiran d’una manera natural. Contínuament hem d’estar alerta. Avui en dia tenim una situació política que molts drets humans estant amenaçats.

-La religió, les creences, la societat o les societats patriarcals… no ens han fet cap favor a les dones a l’hora de poder dir la nostra, no?

-No se sap ben el perquè, però pel que sabem fins avui, des d’èpoques molt antigues (Neolític?), l’organització social, cultural, política i econòmica dels pobles s’ha fet basant-se en  una estructura patriarcal, i les religions i creences s’ha creat sempre al voltant d’aquest fonament, basat en la submissió i/o dependència de la dona respecte a l’home. Es trist, però és així i no ens queda més remei que lluitar per anar-ho canviant.

-Allò que és cert que hi han èpoques més llunyanes amb el temps en el que la dona podia ferús” de la fertilitat d’una manera molt més autònoma que èpoques més properespareix mentida, però és així, no?

-No ho sé, però, al meu entendre no crec que abans les dones poguessin ser més autònomes respecte a la seva fertilitat. A la majoria de les èpoques històriques, les dones han tingut molts fills i la seva vida, molt sovint plena de precarietats, bàsicament la dedicava a la criança i tenir cura del marit i famíla. Jo diria que fins ben a la meitat del segle XX, la dona (dels països desenvolupats), ha controlat el seu nombre de fills gràcies a la difusió dels mètodes anticonceptius, al seu accés a l’educació i al mon laboral remunerat.

IMG_20181112_104000.jpg-Creus que pot considerar-se , aquest, un llibre de divulgació, però també en certa manera feminitzador, feminista… com “de reivindicació de les dones”, més ben dit, també, les mares les que porten a terme “el verb parir” i “el fet de fecundar”?

-Penso que és un llibre feminista, a favor de la igualtat entre l’home i la dona i una reivindicació del parir i de la criança dels fills, com a fet creatiu i productiu de la societat.

-El fet de triar: “el ser o no ser mare” no s’ha de menysprear a l’hora d’estar dins el col·lectiu de dones en termes totalment igualitarisÉs que sembla que si no ets mare a certes edats… no ets res… no sé si m’explico?

-A parer meu, actualment la dona s’està lliurant del únic fi que fins fa poc se la predestinava que era el ser mare i si no, era mal vista o es creia que li faltava alguna cosa. Avui en dia hi ha moltes dones que decideixen no tenir fills i no estan estigmatitzades, almenys no tant com en èpoques anteriors. També, es possible que donat que la nostra funció de ser mare ha estat l’única finalitat durant  tants segles,  abandonar aquesta idea o mandat és un transformació lenta que  a poc a poc la societat assumeix i accepta.

-Com et sents quan et dic que el llibre aquest, no sé si és perquè ens agrada la història i estem ficats dins el món sanitari, que el llibre és força entretingut i es llegeix molt rebé i fàcilment?

-M’agrada molt aquest comentari!

-Com ha sigut, amiga, la tasca de documentació? M’imagino que tan minuciosa i treballada com alhora , després, satisfactòria

-Sí, tot el procés de documentació ha sigut molt interessant i ric. He llegit llibres que m’han entusiasmat, ha conegut dones i homes que han estudiat i publicat articles sobre el tema molt rigorosos...etc. Internet m’ha ajudat molt per accedir a persones i/o treballs enriquidors;  he viatjat per està a prop d’obres d’art que em portaven a altres èpoques i tot plegat que, per cert , no s’ha acabat, és molt satisfactori perquè com més aprenc, més m’interesso.

-A totes aquestes dones, a les mares, no tan sols els devem la vida… els devem molt més

-I tant! Hem de celebrar tot l’esforç, la valentia, la dedicació i l’estimació que em rebut de les nostres mares , d’ara i d’abans, i també, tota l’herència cultural dels homes i dones que han lluitat per a la igualtat i justícia social.

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com