Cazarabet conversa con... Jordi Boixadós, traductor de “Les
donzelles” (Amsterdam) de Alex Michaelides
Estem al davant d´un dels
thrillers més trepidants i, a l´hora, més ben escrits des de la rigurositat des de la ploma d´Alex Michaelides.
La novel·la pot provocar
i ho farà com a una sensació de “certa por” que caldrà combatre com només es
pot fer, seguint llegint a en Michaelides… bé en aquesta mateixa lectura o en
d´altres com l´aclamada i reconeguda La pacient silenciosa….
Hi ha una mena de suspens
cínic des de la primera pàgina que es manté durant tota la novel·la…
Tot i que es tracta de la
segona novel·la de l´escriptor xipriota moltes lectores i lectors també ens
diuen que es podria llegir, senzillament, abans perquè és un llibre que enganxa
tant com La pacient silenciosa, la primera grata sorpresa literària d´ aquesta interessant ploma…
El traductor d´aquesta
obra de l´escriptor del xipriota Alex Michaelides és Jordi Boixadós.
Allò que ens
explica la sinopsis del llibre: L´ Eduard Fosca
és un assassí. La Mariana no en té cap dubte. Però Fosca és intocable.
Professor de tragèdia grega a Cambridge, atractiu i carismàtic, i reverenciat
per mestres i alumnes i, molt especialment, per l’enigmàtica societat de belles
estudiants privilegiades que tothom coneix amb el nom de Les Donzelles.
La Mariana és psicoterapeuta i està convençuda que, rere la fascinació pels
sacrificis de l´Antiga Grècia de Fosca, s´amaga una ment depravada. Però ni tan
sols qui ha conegut de prop els racons més foscos de l’ànima humana pot fugir
dels seus propis fantasmes.
Amb una combinació magistral de suspens, erudició i crim, la segona novel·la de
Michaelides és una lectura addictiva que consagra el
seu autor com una de les veus imprescindibles del thriller contemporani.
L´autor en Alex Michaelides:
Alex Michaelides (Xipre,
1977) va estudiar Literatura Anglesa i Psicoteràpia. Va treballar en una unitat
de seguretat per a adults joves, experiència que li va proporcionar material i
inspiració per a La pacient silenciosa, la seva primera novel·la: un thriller
que està sent traduït a quaranta països, que compta amb 2,5 milions de lectors
a tot el món i els drets cinematogràfics han estat comprats per la productora
de Brad Pitt; a més, ha estat un dels tres llibres guanyadors de el Premi dels
lectors de Goodreads, en què voten gairebé cinc
milions. També és guionista de pel·lícules com Un robatori inesperat,
protagonitzada per Uma Thurman i Tim Roth. Alfaguara
Negra publicarà pròximament la seva segona novel·la, Les donzelles.
Cazarabet conversa amb
el traductor Jordi Boixadós:
-Amic Jordi com ha estat ésser el traductor de Les
donzelles des de la ploma de l´ escriptor xipriota Alex
Michaelides?-Podem presentar-lo com un thriller psicològic amb pinzellades de
suspens?
-El definiria com un thriller psicològic, sí. Com tots
els thrillers, a l’hora de traduir-los tens l’avantatge de situar-te en la
perspectiva del lector en el sentit de voler descobrir “qui és el dolent”, i
això fa la traducció especialment entretinguda. Penso que a Les donzelles el
suspens no es limita només a unes pinzellades, i es nota molt que l’autor és
guionista: la novel·la està estructurada amb tots els patrons típics d’un guió
de suspens.
-Es tracta d´ un escriptor tan fàcil de traduir com de llegir, la seva
lectura, a més d´ engrescadora, és senzilla, planera…?
-L’autor escriu d’una manera planera, no resulta gens
difícil de traduir.
-Et vas documentar i/o familiaritzar, per traduir aquest llibre, envers
el món Cambridge, envers el món de la psicoteràpia i les teràpies de grup o del
fascinant ventall de possibilitats que es desplega al davant del món Clàssic de
l´ Antiga Grècia?
-Pel que fa a la documentació, es va tractar
principalment de buscar la terminologia adient, tenint en compte les
particularitats del món acadèmic britànic i, en menor mesura, d’alguns aspectes
de psicoteràpia. En tot cas, no res que no s’hagi de fer en la majoria de
traduccions. Pel que fa al món de l’Antiga Grècia i els seus clàssics, també
vaig haver de fer una mica de cerca, i el que va passar és que m’ha motivat per
interessar-m’hi més encara.
-Amic Jordi, si et pareix ens podem parar ací…el món Clàssic de l´
Antiga Grècia perquè és com si moltes de les lectures d´ avui encara begueren
de les tragèdies i comèdies gregues o m’ho sembla a mi?
-Diria més: la literatura occidental, la dramatúrgia, el
cinema… beuen en general de les tragèdies gregues, perquè les tragèdies gregues
són un retrat difícilment superable de la condició humana.
-L´escenari és l´ exclusivitat de Cambridge on tothom es sent amb més
mànega ampla per crear o viure al voltant de les Societats Secretes; ho veus
així? ; i a partir d´ahí la novel·la creix en molts
sentits…?
-Personalment, el que més em va interessar va ser el
perfil de manipulador del personatge d’ Edward Fosca. El grup secret de noies
alumnes que l’envolta em sembla una eina utilitzada per l’autor com a base per
desenvolupar aquest perfil. Així, la novel·la té una base potent per
desenvolupar-se.
-Com a lector, traductor i escriptor què t´ ha aportat i ensenyat
aquest llibre, Les donzelles?.
-El fet de traduir em fa l´ efecte que t´ endinsa en el món molt
particular de la història que tradueixes i de la ploma fins a les entranyes d´
allò que ens contes i de qui ho escriu ,oi?
-Traduir et fa entrar a fons en els personatges, en la
trama i en el pensament de l’autor. És un dels aspectes més gratificants
d’aquesta professió. Pel que fa a què n’he tret de Les donzelles, com
deia abans, un interès més gran per l’Antiga Grècia, que recentment tenia una
mica abandonada.
-Pareix que hi han escriptors que sempre escriuen sobre una
mateixa cosa que, pot ser, els obsessiona, no?, t’ho dic perquè tu ets
escriptor i perquè, a més, em fa l´ efecte que aquest llibre podria anar ben bé
abans o darrere de la seva primera novel·la que fou tot un èxit La pacient silenciosa des de la
ploma d´Alex Michaelides…---no sé, jo hi veig no poques coses que
coincideixen…--
-Suposo que haver estudiat psicologia i haver treballat
en un centre psiquiàtric és el que fa que l’autor escrigui sobre això; es nota
que domina el tema. Caldrà veure si en el futur continua per la mateixa línia.
I sí, com a escriptor em sento més còmode parlant d’allò que conec que no
d’allò que desconec, tot i que al capdavall sempre has d’acabar documentant-te
si no vols autolimitar-te.
-Jordi, amic, si et pareix unes preguntetes centrant-me una miqueta amb
la teva tasca de traductor. -Normalment els traductors i traductores, veieu el
vostre treball compensat i us sentiu compensats pel col·lectiu de
lectors?
-Parlo per mi. Com a traductor em sento compensat, més
enllà de la remuneració econòmica, quan em proposen traduir llibres que
m’obliguin a un esforç intel·lectual i em facin créixer… o senzillament, que
estiguin ben escrits. Pel que fa a la visibilitat i el reconeixement, des de fa
unes quants anys la majoria d’editorials i alguns mitjans de comunicació ens
estan donant més visibilitat, i això és bo. Altra cosa és que el públic en
general s’hi fixi. No tinc dades, però diria que no és fàcil que passi.
-Quan una persona es dedica a la traducció, a què es condemna per bé i
per a mal?
-A diverses coses. En el meu cas, la traducció s’ha
convertit en una addicció, i com més allunyada està la llengua d’origen de de
la llengua de destí (com em passa amb el suec, per exemple), més addicció em genera.
El resultat és que quan llegeixo en català o castellà, em baixa la intensitat i
sovint abandono la lectura si no és que m’atrapa molt. Afegim-hi l’obsessió
perquè els textos estiguin ben escrits i ben revisats. La revisió del teu propi
text és un exercici esgotador, i fa que et fixis també en excés en la feina de
col·legues quan llegeixes altres traduccions. De vegades es converteix en una
tortura, almenys per a mi. A banda d’això, qui es dedica a la traducció ja sap
que de vegades haurà de passar tres mesos seguits sense ni un sol dia de
descans quan els encàrrecs són urgents. Un aspecte molt positiu d’aquesta feina
nostra, sobretot quan tradueixes de diverses llengües, és que com més coneixes
les alienes més entens com funciona la teva; crec que he millorat com a
escriptor d’ençà que faig de traductor. L’altre aspecte positiu és l’enorme
quantitat d’informació que et queda fixada en la memòria, molt més quan
tradueixes que quan “només” llegeixes.
-Una traductora o un traductor s'especialitza en temes i en
determinades plomes ?, com és el teu cas...?
-Considero ideal que un autor tingui sempre el mateix
traductor, però això depèn molt de les necessitats de les editorials per a qui
treballes. Sovint he hagut de renunciar a un autor perquè tenia un altre
encàrrec, i a l’inrevés, he traduït autors que prèviament havien traduït
d’altres.
-Com és el procés de documentació dels traductors en general ?—ja sé
que, abans, t´ he preguntat per aquesta obra--.
-Ara mateix, “Sant Google”
ajuda molt. Quasi sempre acabes trobant el que busques. De tota manera, de
vegades he hagut d’anar a consultar especialistes. Recordo haver anat a una
armeria, per exemple, per entendre bé la terminologia d’armes de foc; a una
perruqueria; o haver fet consultes a una entomòloga sobre les ales de les
papallones.
-Parla'ns de la relació amb els editors perquè són ells els que et
contracten, no?
-Soc un “home fàcil”. Em considero un professional en el
sentit més banal del terme: rarament dic que no a un encàrrec. Només els
rebutjo si no puc complir els terminis. I no soc llepafils: si una editorial té
una necessitat i jo la puc cobrir, ho faig i prou.
-Com és el dia a dia a la feina d'un traductor?
-Establim un calendari en funció del termini i de
l’extensió del llibre, destinem les hores necessàries cada dia segons les
pàgines que ens tocarà fer i… au, a traduir. No hi ha més. Si el text és
complicat pot ser que ens piquem els dits i llavors ens toqui treballar més hores
cada dia. No sempre ho detectes fins que no t’hi poses. Si compagines això amb
altres activitats, com és el cas de la majoria de nosaltres, és qüestió
d’organitzar bé les hores. Si no ho féssim així moriríem en l’ intent.
-Amic, en què consisteix el treball
de traductor perquè és molt més que "traduir" tal com l'entenem ...
requereix molt més del que aparentment es veu, encara que quedeu en un tercer
pla ...?
-Requereix sobretot encertar el registre perquè es digui
el mateix que diu l’autor i en el to que utilitza, i que alhora sembli escrit
directament en l ’idioma de destí, en aquest cas el català. Dit més
planerament: aconseguir que si algú llegeix un text sense saber qui l’ha
escrit, no es noti que és una traducció.
-Expliqueu-nos tots o totes sou majoritàriament filòlegs, no ?; Quin és
el perfil de les i els que es dediquen a la traducció?
-Tinc col·legues que provenen de les facultats de
traducció i interpretació i d’altres que venen de filologia. El meu recorregut
difereix d’això: vaig arribar a la traducció des de la meva faceta prèvia
d’autor combinada amb el coneixement i ús de les llengües en l’àmbit del comerç
internacional. Una combinació força inusual per a un traductor literari, he
d’admetre.
-Quines manies tens com a traductor?
-La majoria tenim una mateixa mania: no deixar de
consultar ni el més petit dubte i revisar i revisar abans de lliurar el
treball. A banda d’això, curiositats com ara consultar mapes de google per ambientar-me en les descripcions de l’entorn, i
llegir sobre els autors, les localitzacions, els temes, de vegades senzillament
per curiositat. En alguna ocasió he fet un viatge després per anar a veure
llocs que apareixen als llibres que tradueixo.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069