Lesbos-a-cor-ober.jpgCazarabet conversa con...   Arantza Díez, autora de “Lesbos, a cor obert” (Columna)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arantza Díez s´endinsa  dins un escenari que, mai millor dit escenifica la devetllada en el compromís envers els drets humans i el respecte a la vida d´Europa davant la crisi dels inmigrants…vinguin aquests per causes econòmiques o perque els seus països, pobles o terres estiguin sota les guerres

L´autora del llibre, Arantza Díez destina els beneficis a proactiva Open Arms. www.proactivaopenarms.org.

Amb el llibre col-labora el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El pròleg va a càrreg d´Oscar Camps.

En la narració del llibre ens adonarem o ens podem fer una idea fins on aplega el drama que ha fet d´una fugida cap a una vida millor un exercici constant de sobreviure…i on el Mediterrani escenefica un inmens cementeri i on els camps de refugiats recorden els camps de concentració de fa molts anys…

Es tracta d´un llibre editat per Columna, editorial que es trova dins del Grup 62.

Algun enllaç que et pot anar bé:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/entrevista-a-oscar-camps-i-arantza-diez-sobre-la-situacio-dels-refugiats-a-lesbos-i-el-documental-de-tv3-to-kyma/video/5583185/

https://www.eldiario.es/autores/arantza_diez/

Allò que ens diu la sinopsi del llibre:

“Viure la guerra, fugir-ne, deixar-ho tot enrere, contactar amb les màfies, patir l’extorsió i el maltractament, fer grans caminades, creuar guerres alienes, patir gana, set, assumir la incertesa, viure amb la por contínua de morir. I, tot i així, jugar-se la vida en un últim gest de supervivència. Continuen fent-ho ara mateix, mentre jo escric, mentre tu llegeixes”. 

L’octubre del 2015, Arantza Diez va viatjar a Lesbos per rodar el documental To Kyma . Rescat al mar Egeu. En aquella petita illa grega, porta d’entrada a Europa per a milers de persones, va compartir el dia a dia amb l’equip de socorristes catalans de Proactiva Open Arms, liderats per Oscar Camps, premi Català de l’Any 2015. De l’admiració per la seva tasca i la de centenars de voluntaris anònims arreu de la Mediterrània n’ha sorgit aquest llibre, un relat sobre allò que ens fa humans, però també una denúncia de la passivitat de les institucions europees davant un drama que sembla no tenir fi. 

Un llibre que dóna veu als herois anònims que cada dia salven vides a la Mediterrània. 


Cazarabet conversa amb Arantza Díez :

1200_1480348500arantzadiez1.jpg-Arantza, per què has volgut fer-nos partícips d´aquest viatge a Lesbos?. És tan necessari com forçós per a vos?

-Vaig escriure aquest llibre perquè sentia la necessitat de posar negre sobre blanc el que vaig veure a l’illa mentre rodava el documental To Kyma. És un llibre escrit a raig i sí, reconec que hi havia certa necessitat d’explicar una situació ignominiosa, de deixar-ne constància, de denunciar-ho.

-En l´actualitat quina és la situació que viu Lesbos?-Es pot considerar a Lesbos com a reflex de la situació dels immigrants envers Europa?

-Sempre descric Lesbos com el pati del darrere d’Europa, allà on es guarden aquelles coses amb les quals no sabem què fer-ne. Les polítiques salvatges de la UE han convertit els sol·licitants d’asil en coses. Els han deshumanitzat. I a Lesbos, on hi ha el centre de Moria, el centre de registre –mal anomenat camp de refugiats– més gran d’Europa, es veu molt clar això. Tres anys després de que aquest èxode comencés, les condicions a l’illa han empitjorat: la precarietat està consolidada, Moria és un lloc insalubre, salvatge i indigne que deshumanitza les persones, gairebé la meitat són nens. Hi ha gent que hi porta un any o un any i mig, en llimbs administratius, esperant la resposta a la seva sol·licitud d’asil. Això és una tortura insuportable. Metges Sense Fronteres ha denunciat reiteradament la situació insostenible de Moria: malalties respiratòries, infeccions estomacals, polls, sarna i el pitjor de tot, depressions. Menors de 12 anys han intentat treure’s la vida. A Moria. A Europa. Així que sí, Lesbos reflecteix molt  bé les polítiques europees davant aquells que cerquen refugi. 

-Els valors d´Europa queden a l´alçada del fang, no?—per a ésser suaus…--

-No hi són. Els estats europeus i les institucions europees violen les seves pròpies normes i valors.

-Cadascú de nosaltres tindrà la seva percepció de  les coses, però, amiga Arantza, quina percepció tens de la sensibilització i/o empatia envers la situació de les gents que es veuen abocades a desafiar al Mediterrani, amb tot el que això comporta, per aplegar a Europa i buscar-hi una possibilitat de tornar-hi a començar o simplement sobreviure…

-Crec que hi ha molta gent que impugna les polítiques europees, gent que creu en els drets humans i els defensa amb força, vehemència i humanitat, també hi ha qui té un model paternalista, i també hi ha molta gent que gira la cara per no veure ni saber-ne res, perquè se’ls fa molt difícil bregar amb la impotència i perquè, al cap i a la fi, impugnar les polítiques europees d’asil implica impugnar el propi sistema en el que vivim. I, evidentment, hi ha qui fermament pensa que les persones que volen arribar a Europa tenen menys drets que nosaltres. La por i la ignorància sempre han estat perilloses per a la vida humana. 

650_1480348629acor-2621.jpg-Les situacions que els porten ahí són diverses…tant si fa si són situacions que tenen a veure amb conflictes bèl·lics, per cercar una vida millor per a ells i les respectives famílies, per sofrir persecucions per la causa que sigui …..tot exilis forçats i forçosos, però quina poca memòria que tenim, veritat?

-Sí, no en tenim. I això vol dir que vivim desconnectats de la realitat i de nosaltres mateixos. Aquest últim any, amb el documental To Kyma, hem participat en un festival de documentals i art social que es diu No Borders, on fèiem un exercici amb resultats eloqüents: passàvem primer el documental Sinaia, del cineasta Joan Lopez Lloret, que recull els testimonis dels primers republicans que van fugir en vaixell cap a Mèxic quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. Eren refugiats fa només 80 anys. Després veus To Kyma, i fa de mirall perquè demostra que tota la gent que creua l’Egeu cercant refugi a Europa podríem ser nosaltres amb les nostres famílies. Res no ha canviat, però tenim la supèrbia de pensar que sí, i de pensar que a nosaltres no ens pot passar. 

-Des del nostre punt de vista el projecte del vaixell europeu fa anys que, per diverses circumstàncies, fa aigües , però amb aquesta crisi humanitària dels immigrants d´ aquestes terres socarrades per totes aquestes caresties o necessitats…amb això el forat és insalvable, per al projecte europeu,  o ens ho pareix a nosaltres….?

-Per mi, tot això demostra que el projecte europeu s’ha aixecat sobre valors neoliberals, i que les forces polítiques d’esquerres que intenten mitigar-los no se’n surten. El sistema europeu està construït de manera que es protegeix perfectament de les amenaces i les institucions europees són inoperants quan es tracta de garantir el compliment dels drets humans i les convencions internacionals. Hi ha un incompliment flagrant però és deliberat.

-De què és “el retrat” avui dia Lesbos?. Què és allò que al aplegar et va colpir?

-He tornat a Lesbos vàries vegades i cada cop en torno més buida, perquè constato el que ja intuíem el 2015, que l’abandonament de tota aquesta gent és la política activa de la UE i el govern grec la compleix sense escrúpols.

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com