Cazarabet conversa con... Arantza Díez,
autora de “Lesbos, a cor obert” (Columna)
Arantza Díez s´endinsa dins un escenari que, mai millor dit
escenifica la devetllada en el compromís envers els drets humans i el respecte
a la vida d´Europa davant la crisi dels inmigrants…vinguin aquests per causes
econòmiques o perque els seus països, pobles o terres estiguin sota les guerres
L´autora del llibre, Arantza Díez
destina els beneficis a proactiva Open Arms. www.proactivaopenarms.org.
Amb el llibre col-labora el
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El pròleg va a càrreg d´Oscar Camps.
En la narració del llibre ens adonarem
o ens podem fer una idea fins on aplega el drama que ha fet d´una fugida cap a
una vida millor un exercici constant de sobreviure…i on el Mediterrani
escenefica un inmens cementeri i on els camps de refugiats recorden els camps
de concentració de fa molts anys…
Es tracta d´un llibre editat per
Columna, editorial que es trova dins del Grup 62.
Algun enllaç que et pot anar bé:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/entrevista-a-oscar-camps-i-arantza-diez-sobre-la-situacio-dels-refugiats-a-lesbos-i-el-documental-de-tv3-to-kyma/video/5583185/
https://www.eldiario.es/autores/arantza_diez/
Allò que ens diu la sinopsi del
llibre:
“Viure la guerra, fugir-ne, deixar-ho
tot enrere, contactar amb les màfies, patir l’extorsió i el maltractament, fer
grans caminades, creuar guerres alienes, patir gana, set, assumir la incertesa,
viure amb la por contínua de morir. I, tot i així, jugar-se la vida en un últim
gest de supervivència. Continuen fent-ho ara mateix, mentre jo escric, mentre
tu llegeixes”.
L’octubre del 2015, Arantza Diez va viatjar a Lesbos per rodar el documental To
Kyma . Rescat al mar Egeu. En aquella petita illa grega, porta d’entrada a
Europa per a milers de persones, va compartir el dia a dia amb l’equip de
socorristes catalans de Proactiva Open Arms, liderats per Oscar Camps, premi
Català de l’Any 2015. De l’admiració per la seva tasca i la de centenars de
voluntaris anònims arreu de la Mediterrània n’ha sorgit aquest llibre, un relat
sobre allò que ens fa humans, però també una denúncia de la passivitat de les
institucions europees davant un drama que sembla no tenir fi.
Un llibre que dóna veu als herois anònims que cada dia salven vides a la
Mediterrània.
Cazarabet
conversa amb Arantza Díez :
-Arantza,
per què has volgut fer-nos partícips d´aquest viatge a Lesbos?. És tan
necessari com forçós per a vos?
-Vaig escriure aquest llibre perquè sentia
la necessitat de posar negre sobre blanc el que vaig veure a l’illa mentre
rodava el documental To Kyma. És un
llibre escrit a raig i sí, reconec que hi havia certa necessitat d’explicar una
situació ignominiosa, de deixar-ne constància, de denunciar-ho.
-En
l´actualitat quina és la situació que viu Lesbos?-Es pot considerar a Lesbos
com a reflex de la situació dels immigrants envers Europa?
-Sempre descric Lesbos com el pati del
darrere d’Europa, allà on es guarden aquelles coses amb les quals no sabem què
fer-ne. Les polítiques salvatges de la UE han convertit els sol·licitants
d’asil en coses. Els han deshumanitzat. I a Lesbos, on hi ha el centre de
Moria, el centre de registre –mal anomenat camp de refugiats– més gran
d’Europa, es veu molt clar això. Tres anys després de que aquest èxode
comencés, les condicions a l’illa han empitjorat: la precarietat està
consolidada, Moria és un lloc insalubre, salvatge i indigne que deshumanitza
les persones, gairebé la meitat són nens. Hi ha gent que hi porta un any o un
any i mig, en llimbs administratius, esperant la resposta a la seva sol·licitud
d’asil. Això és una tortura insuportable. Metges Sense Fronteres ha denunciat
reiteradament la situació insostenible de Moria: malalties respiratòries,
infeccions estomacals, polls, sarna i el pitjor de tot, depressions. Menors de
12 anys han intentat treure’s la vida. A Moria. A Europa. Així que sí, Lesbos
reflecteix molt bé les polítiques
europees davant aquells que cerquen refugi.
-Els
valors d´Europa queden a l´alçada del fang, no?—per a ésser suaus…--
-No hi són. Els estats europeus i les
institucions europees violen les seves pròpies normes i valors.
-Cadascú
de nosaltres tindrà la seva percepció de les coses, però, amiga Arantza,
quina percepció tens de la sensibilització i/o empatia envers la situació de
les gents que es veuen abocades a desafiar al Mediterrani, amb tot el que això
comporta, per aplegar a Europa i buscar-hi una possibilitat de tornar-hi a
començar o simplement sobreviure…
-Crec que hi ha molta gent que impugna les
polítiques europees, gent que creu en els drets humans i els defensa amb força,
vehemència i humanitat, també hi ha qui té un model paternalista, i també hi ha
molta gent que gira la cara per no veure ni saber-ne res, perquè se’ls fa molt
difícil bregar amb la impotència i perquè, al cap i a la fi, impugnar les
polítiques europees d’asil implica impugnar el propi sistema en el que vivim.
I, evidentment, hi ha qui fermament pensa que les persones que volen arribar a
Europa tenen menys drets que nosaltres. La por i la ignorància sempre han estat
perilloses per a la vida humana.
-Les
situacions que els porten ahí són diverses…tant si fa si són situacions que
tenen a veure amb conflictes bèl·lics, per cercar una vida millor per a ells i
les respectives famílies, per sofrir persecucions per la causa que sigui …..tot
exilis forçats i forçosos, però quina poca memòria que tenim, veritat?
-Sí, no en tenim. I això vol dir que vivim
desconnectats de la realitat i de nosaltres mateixos. Aquest últim any, amb el
documental To Kyma, hem participat en
un festival de documentals i art social que es diu No Borders, on fèiem un
exercici amb resultats eloqüents: passàvem primer el documental Sinaia, del cineasta Joan Lopez Lloret,
que recull els testimonis dels primers republicans que van fugir en vaixell cap
a Mèxic quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. Eren refugiats fa només 80
anys. Després veus To Kyma, i fa de
mirall perquè demostra que tota la gent que creua l’Egeu cercant refugi a
Europa podríem ser nosaltres amb les nostres famílies. Res no ha canviat, però
tenim la supèrbia de pensar que sí, i de pensar que a nosaltres no ens pot
passar.
-Des
del nostre punt de vista el projecte del vaixell europeu fa anys que, per
diverses circumstàncies, fa aigües , però amb aquesta crisi humanitària dels
immigrants d´ aquestes terres socarrades per totes aquestes caresties o
necessitats…amb això el forat és insalvable, per al projecte europeu, o
ens ho pareix a nosaltres….?
-Per mi, tot això demostra que el projecte
europeu s’ha aixecat sobre valors neoliberals, i que les forces polítiques
d’esquerres que intenten mitigar-los no se’n surten. El sistema europeu està
construït de manera que es protegeix perfectament de les amenaces i les
institucions europees són inoperants quan es tracta de garantir el compliment
dels drets humans i les convencions internacionals. Hi ha un incompliment
flagrant però és deliberat.
-De
què és “el retrat” avui dia Lesbos?. Què és allò que al aplegar et va colpir?
-He tornat a Lesbos vàries vegades i cada
cop en torno més buida, perquè constato el que ja intuíem el 2015, que
l’abandonament de tota aquesta gent és la política activa de la UE i el govern
grec la compleix sense escrúpols.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com