lasega-(2).jpgCazarabet conversa con...   Martí Domínguez, autor de “La sega” (Proa)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Martí Domínguez “mima”, i ve a engrandir a la narrativa catalana amb aquest llibre editat per Proa—del Grup 62--.

En un temps on llegir, més que res a paper,  és un exercici que arranca des de la voluntat més ferma, La sega de Martí Domínguez , ja va per la seva sisena edició.

És la història de la contalla d´un nen i de com veu i viu als anys cinquanta des d´un poble de l´interior del País Valencià, al cor del Maestrat.

En el llibre, com és lògic, la seva familia té molt a dir i el testimoni el  recorda i el recrea dins escenari : ”maquis i guerrillers contra la Guàrdia Civil”-

Martí Domínguez mira i descriu amb una narrativa exquisida com van esdevindre aquells dies des de la mirada d´un nen dels cinquanta

Allò que ens conta la Editorial Proa:

La novel·la transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle xx. És una zona boscosa que freqüenten els guerrilers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les reticències de la mare, que ha vist com el seu marit era víctima de la guàrdia civil. Els fill petit és el narrador de la història, que descobreix el món en un context ple de secrets i violència. Un dels guerrillers del maquis, que s'entén amb la Teresa, és alhora confident de la guàrdia civil. Això originarà algun malentès i algun tiroteig. La novel·la segueix l’evolució del nen protagonista i de la seva família, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies, en un poble de muntanya valencià. 

L´ autor, en Martí Domínguez:

Martí Domínguez és doctor en Biologia, professor de Periodisme de la universitat de València i director de la revista científica Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista Mètode. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe, premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla; i El fracassat, acabat de publicar, sobre els pintors Cézanne i Pissarro.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Dom%C3%ADnguez_i_Romero

Un escriptor que s´ha apropat, fins i tot, a laliteratura negra: https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20171115/432901461746/entrevista-a-marti-dominguez-lassassi-que-estimava-els-llibres-intelectuales-novela-valencia.html

Mireu aquesta entrevista envers aquest mateix llibre: https://www.nuvol.com/noticies/marti-dominguez-la-sega-es-un-llibre-que-mai-mhagues-imaginat-descriure/

 

 

Cazarabet conversa amb Martí Domínguez:

lasega-(1).jpg-Martí, què és allò que et va fer escriure aquesta història?; què et va moure i motivar?

-Descobrir un passat ocult al Penyagolosa, de repressió franquista i terror.

-Aquest llibre La sega ve a engrossar la literatura que mira al fenomen dels maquis….s´han escrit tantes històries basades amb el maquis que podría esdevindre una menra de subgènere—em refereixo al de “el maquis”--. Què en penses?

-Crec que en literatura no hi ha gèneres. Sols hi ha literatura: si la novel.la és bona, i es conten històries plenes de vida, tant se val quin siga el tema, o com de moda estiga.

- A mí m´encanta llegir sobre el pàlpit d´els que ,de manera directa o indirecta, van viure o ens fan reviure aquella época des de la perspectiva dels resistents…té quelcom d´especial. Tu sents  que amb La sega has aconseguit aportar una mirada molt especial; hem de dir que La sega retrata la mirada d´un xaval d´una aldea del Maestrat que veu passar-hi al seu davant un dels temps històrics que més caracteritzaran aquesta terra, tot i que ell encara no hi és conscient de la importancia del que veu, observa, escolt,…

-Sí, la gent em contava històries d’aquella època i em deia: jo era xiqüelo, o un sagal... Per això vaig posar de protagonista un noi de tretze anys.

-Per què vas triar aquesta ubicació geográfica…ara, que tampoc n´hi havien moltes més, dins al país Valencià…si et volies fixar o limitar a aquest cantó del llevant de l´ Éstat Espanyol?

-Perquè tinc un maset per aquella zona i és el que conec millor. En realitat, no és tant una novel.la de maquis com de masovers i de la vida d’allà.

-La vida als masos ,en aquells dies , era un exercici difícil de duur a terme, no?. La situació envers als Maquis va ficar nerviosa a la dictadura i a la Guàrdia Civil, el seu estri, en aquestes terres, per a fer-ne front…La guerrilla, més coneguda com el maquis, els va ficar  “en jaque” o fins quin punt els va apurar?

-En realitat, el maquis podia fer ben poc, si els aliats es giraven l’esquena. Va ser una resistència desesperada, però que els honora i no ha estat prou reconeguda. Els maquis vivien en condicions molt dures, alguns d’ells més de cinc anys a la muntanya, dormint al ras, o de mala manera. Gent que lluitava per uns ideals, i en molts casos que havien fet primer la guerra espanyola, després l’europea i havien regressat.

d1098e807fe7b5a8f9292e6bad8c0425_400x400.jpeg-Fins que li donen “el mando” al General Pizarro—Manuel Pizarro—que va establir una política de molta ferma i dura…suposo que tot i que es passetjava més per Terolels seus tentacles van aplegar a ésser utilitzat més enllà, no?

-Pizarro va buscar militars i Guàrdies Civils especialitzats en la guerrilla, com ara el capità Maximino Lobo Navascués. Amb ells, canviaren radicalment les coses i s’inicià un període de repressió intensa.

-I la vida a les aldees, als petits pobles i als masos es va veure greument sacsejada, oi?Com i de quina manera?

-Els masovers es trobaven inermes al davant de tot. Es trobaven aïllats: al principi vengueren de gust aliments als maquis, perquè portaven dinerets. Però aviat es trobaren acorralats: si els venien corrien el risc d’acabats passejats i que els aplicaren la Llei de Fugues, i si no que foren els maquis els que els ajusticiaren. Perquè el maquis també feia por (i també apallissava o matava). I després estaven les contrapartides: aquells Guàrdies Civils disfressats de maquis.. .

-Els habitants d´aquests indrets es veuent moguts per moltes i enconades, quan no enfrontades, emocionsconeixien als maquis…els respectaven i alguns fins i tot els ajudaven perque simpatitzaven en els idealsperò amb les represions de la Guàrdia Civil …tot es fica en dubte…a leshores es passa a tindre als Maquis també com a un el-lement a tindre por…

-Sí, ja ho he explicat. Els masovers, si no eren mitgers, eren en general gent conservadora. Vull dir que no hi havia en la major part dels casos una col.laboració ideològica, tan sols econòmica o de subsistència. Si venen uns senyors i et compren a molt bon preu uns corders i unes fogasses de pa, i a més porten metralletes, què fer? La majoria els venia el que volien i es guardaven els diners. Però allò implicava que els masos eren el rebost de la guerrilla i Pizarro i els seus homes empraren la tècnica de terra cremada. D’ estendre el terror.

-Un dels dels guerrillers és a l´hora confident de la Guàrdia Civil…fenòmen que es donava molt sovint…per què?...era com jugar una mica  a “les dames” i mirar de tindre sempre l´esquena amb una bona cobertura?

-Quan queien presoners, intentaven en alguns casos (pocs) salvar la pell dient on s’amagaven els companys. Alguns estaven desenganyats, perquè la tensió a dins del maquis també existia: uns eren anarquistes, altres socialistes, altres comunistes, i molts infeliços que havien fugit sense saber molt per què (per por a represàlies).

-Però és de pensar que entre els agents de la Guàrdia Civil també es degueren desplegar tota mena de sentiments i pensaments. Què ens pots contar-hi?..

-Tampoc la Guàrdia Civil era tota feixista, hi havia picoletos que feien aquell treball per ascendir més ràpidament. Alguns fins i tot ensenyaven a llegir i escriure als nens dels masos on paraven

-I quan tot això explota als ulls del nen protagonista del teu llibre, La sega, tot es remouperque un nen ho viu tot de manera com més natural….i tot l´afecta entre les emocions que poden anar de la por a l´estima, pasant per la diversió com de manera més intensa….

-El nen no entén el món dels adults. No entén aquells silencis, no entén per què s’emporten el pare quan no ha fet res de greu. I es fa adult abans d’hora, però ja és massa tard.

-Per què vas el-legir o triar aquesta edat per a contar-nos aquesta historia on ell és sobretot un observador?

-Pel motiu explicat adés, perquè els masovers amb els quals he parlat ho expliquen així. Des de la boirosa memòria de quan eren nens o infants. Molts no ho havien explicat fins ara, perquè tota la recuperació de la memòria és un fenòmen recent. Jo he tingut la sorpresa de descobrir masovers, que coneixia d’anys, d’haver estar repressaliats i d’haver-ho mig ocultat, per vergonya, per prudència, perquè no van traure res en clar removent tot allò...

Marti_Dominguez-literatura_EDIIMA20170926_0392_4.jpg-Amic, com va ésser el procés de documentació, estudi i el treball de compilació—com un ratolí a una biblioteca---envers aquest llibre?.Com teu has fet?

En aquest cas ha hagut poca biblioteca. Vaig haver de demanar a l’arxiu de la Guàrdia Civil els fulls de servei dels guàrdies civils que varen estar per la zona, i vaig anar lligant caps. També els companys del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Castelló, em va passar tot el que tenien. Junts vàrem començar a explorar la zona, i vàrem realitzar el treball de camp. Ací ha hagut més això que referències bibliogràfiques. Evidentment, s’ha consultat la bibliografia que ha estat útil per a saber detalls generals. Però els particulars en la seua major part són resultat de els nostres investigacions.

-I després com ha anat el ficar-hi ordre, mesura entre allò que vols contar fent-hi ús de  la contalla de ficció i el que és escriure sobre fets històrics, prou recents, per certCom ha sigut la teva metodología de treball?

-No resultava escu buscar la veu narrativa. Al principi vaig iniciar la novel.la d’una manera com a document. El que hi apareix és tan sols una mínima part de tot allò que vaig escubrir i aprendre Va ser una allau de dades, d’històries, d’experiències vitals. Finalment, vaig optar per la veu del xiquet, i vaig aparcar la novel.la documental. Escriure és reescriure, i vaig tornar a començar.

-Amic Martí Domínguez; com a esdevingut esciure i veure publicat el teu llibre, la teva historia amb Proa del Grup 62?

-El Grup 62 ha publicat totes les meues novel.les, des de “El retorn de Voltaire”. Fan llibres bonics i són seriosos, que és el que necessita un escriptor. Per tant, els estic naturalment agraït.

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com