Cazarabet conversa con... Carles
Guirado, Antoni F. Tulla y
Natàlia Valldeperas, autores de “L’Agricultura Social
a Catalunya. Desenvolupament local i ocupació per a col·lectius en risc
d’exclusió social” (Cossetània)
Cossetània Edicions publica un interessant estudi e investigació amb les
plomes refutades i estudioses de Carles Guirado,
Antoni Tulla i
Natàlia Valldeperas…
El llibre d’investigació està editat dins la col·lecció Prisma.
El llibre aconseguí el II Premi d´Assaig Món
Rural.
El món associatiu en torn a l’agricultura és ací molt
analitzada,investigada i estudiada.
Interessant aquest enllaç: http://diaritreball.cat/euro-invertit-agricultura-social-catalunya-sen-recuperen-tres-segons-estudi-uab/
La sinopsi del llibre editat por Cossetània:
Aquest llibre pretén ser una aproximació a la situació actual de
l’Agricultura Social a Catalunya, mesurant el seu abast i analitzant-ne les
principals característiques a través de la informació proporcionada pels agents
clau del sector. Actualment, l’Agricultura Social és una activitat que gaudeix
d’un important impuls a Catalunya i que aporta importants beneficis a un ampli
ventall d’usuaris en risc d’exclusió social, com són les persones amb
discapacitat o trastorn mental, en situació d’atur de llarga durada o de
pobresa, els joves o les persones immigrades. Aquests col·lectius experimenten,
a través del treball agrari, millores substancials en diferents àmbits de la
seva vida, com ara la salut física i mental, l’autonomia, la participació
social i les relacions interpersonals, tot creant un entorn de treball
favorable que n’afavoreix la inserció. Aquesta activitat també contribueix a
bastir nous models de desenvolupament rural amb projectes socialment innovadors
que, des de l’àmbit local, aporten valor afegit al producte i al territori.
Els autors:
Carles Guirado González (Molins de Rei, 1983) és
doctor en Geografia, geògraf i ha treballat com a investigador en diversos
projectes de recerca sobre àrees rurals i de muntanya, desenvolupament local i
gestió responsable del territori amb el Grup de Recerca d’Àrees de Muntanya i
Paisatge (GRAMP) i el Grup de Geografia Aplicada del Departament de Geografia
de la UAB. Ha estat investigador convidat a la Universida
de Federal de Santa Catarina (Brasil) i a McGill University (Quebec). També
ha participat en projectes d’història local, dinamització veïnal, innovació
social, medi ambient i turisme sostenible en diverses institucions. Actualment
desenvolupa la seva tasca professional a l’Equip de Recerca en Agricultura
Social de la UAB, amb el qual investiga el fenomen de l’Agricultura Social a
Catalunya.
Natàlia Valldeperas Belmonte (Barcelona, 1981) és arquitecta i va fer un màster en Intervenció i Gestió del
Paisatge per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva feina com a
investigadora s’ha centrat en diversos projectes d’història agrària, en
col·laboració amb el Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la
Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. També ha
treballat com a responsable en projectes ambientals a l’Institut
de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB i, en els darrers anys, ha
investigat sobre incendis forestals i anàlisi d’usos i cobertes del sòl
mitjançant els Sistemes d’Informació Geogràfica. Actualment investiga sobre
l’Agricultura Social a Catalunya com a membre de l’Equip de Recerca en
Agricultura Social de la UAB.
Antoni F. Tulla i Pujol (Barcelona, 1945) és
originari de l’Alt Urgell. Investigador al Banco Urquijo
(1969-1972) i actualment professor de Geografia a la UAB. Economista per la UB,
doctor en Geografia per la UAB i investigador a les Universitats de Bristol, Durham, Roskilde, Universidad Nacional General Sarmiento (Argentina) i
Bucarest. Director de 29 projectes i autor de 158 publicacions, ha focalitzat
la recerca en el desenvolupament local sostenible, tot aprofundint en el valor
afegit i l’avantatge comparatiu de les activitats rurals. Ha fet estudis sobre
l’emprenedoria de les dones a l’entorn rural i la gestió dels espais naturals
protegits, i actualment centra la seva recerca en l’entorn de l’Agricultura
Social.
Cazarabet conversa amb
els autors:
-Amics, ens podeu contar-hi el
per què del llibre?. Què hi ha al darrere? Què fa que avui puguem llegir-lo?
-L’Agricultura Social (AS), coneguda com a
Social Farming (SF) o Green Care
(GC) a Europa es una activitat que des de fa molts anys pretén millorar les
condicions de vida i la salut dels col·lectius en risc d’exclusió social (RES),
bàsicament les persones que precisen atencions especials per les disminucions
físiques, psíquiques o mentals. Amb les crisis econòmiques, en especial la del
2008, es va tenir en compte altres col·lectius en RES com els aturats, els
joves amb problemes, els jubilats etc. que estaven en el llindar de la pobresa,
així com els col·lectius amb addiccions o en procés d’adaptació a la societat.
Per investigar l’AS a
Catalunya, i conèixer que si fa a Europa, vàrem presentar-nos al Programa RecerCaixa de 2011 i de 2014 amb èxit. Llavors, els
resultats de la primera part de la recerca els vàrem presentar als premis de la
Fundació del Món Rural (2à edició) i obtinguérem el primer lloc en la modalitat
d’assaig i recerca del 2016, i més endavant l’accèssit en la 3à edició (2018).
La publicació a l’Editorial Cossetània formava part del premi. Ens va semblar
que, a part de les publicacions més acadèmiques, aquesta era una forma de donar
a conèixer aquesta activitat i ajudar a la seva difusió.
-Per
què l’agricultura es pot convertir en un refugi per a sectors socials i
col·lectius en risc d´ exclusió social?. Des de quin punt de trobada això pot
donar-se?
-L’activitat agrària, i la natura en general,
tenen efectes terapèutics en les persones amb problemes de salut o d’inserció
social. Llavors, ens va semblar que l’AS podia servir
per acomplir tres objectius: Ajudar al desenvolupament local com una de les
activitats alternatives a l’agricultura tradicional, donava ocupació a
col·lectius en RES, i possibilitava noves iniciatives agroecològiques
i respectuoses amb el medi ambient.
L’AS es una activitat que pot promoure
l’ocupació de persones en situació de risc social i, a l’ensems,
formar part del ventall d’activitats de la multifuncionalitat
agrària que poden afavorir el desenvolupament local sostenible. Tenir cura del
medi ambient, recuperar terres abandonades, reduir el risc d’incendis, promoure
l’agricultura ecològica, etc. han estat elements que han posat en valor a l’AS.
-Quines
limitacions té l’agricultura social?
-Faria falta una normativa específica sobre l’AS com la que es va promulgar a Itàlia l’agost de 2015.
Cal tenir clares les oportunitats de les ajudes però també que es pot entendre
com AS i que no. Alguns cops, la pagesia convencional pot considerar a les
iniciatives d’AS com una competència deslleial i
llavors es fa difícil encaixar en els objectius del desenvolupament local. Cal
cercar sinergies amb els altres subjectes econòmics, socials i polítics del
poble. Com tota iniciativa agrària precisa de persones amb iniciativa i
disposar del recursos materials i humans necessaris per tirar endavant el
projecte.
-Quins
estris fan falta per aconseguir que l´ agricultura pugui acollir a les persones
que no troben eixides en altres camps o que per la raó que sigui no havien
pogut tancar el cercle entorn per exemple a l’activitat agrícola?
-El més important es la informació, la difusió i
la creació i manteniment de les xarxes socials. Cal explicar que es l’AS, que produeixen els diversos projectes i com
s’organitzen per poder assolir els objectius adés esmentats. Un dels punts
febles es la comercialització dels productes i les xarxes son bàsiques per a
resoldreu. Tanmateix cal l’existència de promotors, amb coneixements agraris,
de salut i de gestió econòmica, així com de la disponibilitat de terres, per
ser exitós. En molts dels casos que hem estudiat ha
sigut l’administració local qui ha cedit finques o terres a través de convenis
amb les entitats promotores de l’AS.
-Qui
s´ aproxima a l´ agricultura a la recerca de l´ escalfor que li fa falta en una
societat que els agafa amb urpes sota el capitalisme més salvatge?
-Els col·lectius en RES més usuals han estat els
que requereixen atencions especials per les disminucions físiques, psíquiques i
mentals. Tanmateix, en els darrers anys cada cop hi ha més persones ateses als
serveis socials dels ajuntaments que busquen iniciatives d’AS
per a poder integrar-se posteriorment al món laboral. Llavors parlem d’aturats,
mares amb criatures, joves problemàtics, persones amb addiccions, etc. La crisi
econòmica des del 2008 ha relacionat estretament els límits de la pobresa amb l’AS.
-Tots
els sectors són necessaris per a que una societat es mogui…però sovint alguns
sectors sofreixen de cert oblit o en alguns casos de quelcom més greu,
incloent el menyspreu…què ens podeu explicar i com creieu que això ha dut a
afectar a l’agricultura?
-L’AS reforça les activitats agràries, però per
si sola no es suficient per a redreçar l’agricultura. El problema de
l’agricultura familiar, entre d’altres, es que els preus de mercat no cobreixen
els costos. Cada cop més s’importa productes de països allunyats amb baixos salaris,
sense tenir en compte les despeses energètiques del transport o dels adobs i
herbicides químics. Cal reforçar l’agricultura de proximitat amb el valor
afegit de que sigui ecològica, i llavors molts pagesos d’aquestes àrees
marginals romandrien. Potenciar la gastronomia i l’allotjament local juntament
amb el turisme patrimonial ho complementaria.
-Què
va fer que la gent des del món rural l’hagués, poc a poc, anar despoblant?. Té
llums aquest despoblament que ha malmès molt l’entorn social?
-L’agricultura comercial, intensiva o extensiva,
ha buscat els costos baixos per poder vendre més barat i així mantenir sous
baixos a les ciutats. Aquest principi ha comportat l’abandonament de les
activitats agràries locals i, per tant, fomentar el despoblament. Fet que
implica l’abandonament dels conreus, el creixement desordenat dels boscos i que
es tanquessin les cases de molts dels pobles. Per adonar-se’n del desastre que
comporta caldria comptabilitzar altres costos com el consum energètic, la
contaminació, el risc d’incendis, la degradació dels sols, la pèrdua de
biodiversitat, etc. En la concepció de l’AS es pretén
minimitzar bona part d’aquests costos i oferir productes de qualitat i propers
al consumidor.
-L’agricultura
social es pot abraçar per a traure benefici humà?
-Sense cap dubte, un dels valors més importants
de l’AS es que prioritza l’objectiu del benestar humà
per davant de l’objectiu econòmic. En el segon estudi que hem realitzat s’ha
pogut comprovar per a 10 projectes que el retorn social de les inversions
realitzades es a l’entorn de 3 € per euro invertit. L’objectiu dels projectes
es aconseguir una viabilitat econòmica sempre que s’obtingui un benefici social
(usuaris, família o societat) i una millora ambiental.
-Enllaçant
amb la pregunta anterior, aquestes persones han de demostrar certa afecció per
la vida rural… afecció que té a veure amb un compromís. Què em podeu
explicar-hi?
-En general, primer arriba el projecte i després
els usuaris. Com ja hem comentat, l’activitat agrària i la natura son elements
positius per a les teràpies de les persones en RES, i això posa en valor la
vida rural. Les activitats agràries precisen d’unes rutines, un treball en grup
i l’organització per assolir els objectius del projecte que afavoreix l’empoderament de les persones en RES. L’àmbit rural, sens
dubte, facilita el desenvolupament de l’AS i dels
seus objectius.
-El
desenvolupament local i social arran del treball envers l’agricultura, a
qui aplega en beneficis i de quina manera?
-La diversificació d’activitats en el món rural
es, actualment, una estratègia per fer possible el desenvolupament local. L’AS
es una d’aquestes noves activitats, juntament amb el turisme rural o
l’artesania, per exemple. La potenciació del desenvolupament local i social
serà més gran com més iniciatives complementàries hi hagin. Normalment, cal un
ens o una comissió que coordini aquestes iniciatives. Es bàsic, també, que
algunes d’aquestes activitats siguin de valor afegit per a generar més ocupació
i ingressos. La transformació dels productes o l’oferta de serveis en el
territori ho facilita. Cal tenir en compte que els projectes d’AS creen ocupació de persones en RES però també entre els
monitors i promotors.
-L’agricultura
social és pot entendre des de la perspectiva de proporcionar-se
entre ciutadans suport d’uns als altres?
-L’AS forma part del que es coneix com economia
social i solidària. Aquesta inclou activitats sense ànim de lucre i que te per
objectiu resoldre les necessitats socials. Llavors, es obvi que l’ajuda mútua
entre ciutadans sigui més fàcil en l’economia social i solidària. L’adquisició
de productes de l’AS, a més de ser sovint ecològics,
es també una activitat solidària encara que algun cop pugui ser més car que el
mateix producte convencional.
-Pot
l’agricultura social esdevindré una mena de remei al davant de fenòmens com el
de la despoblació?. Però de quina manera per a no perdre mai el “cognom” de
“social”?
-Crear activitat en les àrees rurals despoblades
sempre ajuda a recuperar població. Actualment, hi ha molta població en RES i
molts possibles espais i edificis que es podrien utilitzar amb inversions no
massa grans. Llavors, l’element clau es que sorgeixin iniciatives des de la
societat civil o l’administració local que “lliguin” la necessitat amb
l’oportunitat. L’existència de persones capacitades tècnicament i motivades
esdevé el primer desllorigador del procés.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069