Cazarabet conversa amb... Miquel
Martín i Serra, autor de “La drecera” (Edicions del Periscopi)
Estem al davant d´una obra narrativa immensa des de la ploma de Miquel
Martín i Serra amb l´ epíleg de Josep M. Fonalleras.
Ho edita una de les
editorial que ho fa amb més gust des de les lletres catalanes, Edicions del
Periscopi dins la col-lecció Escafandre 13.-
Sovint el camí de la vida
és una drecera i sovint som nosaltres els que agafem, més o menys, de manera
constants dreceres per la vida i des de la vida.
La Drecera és un tros de
la vida que,pot ser ,totes i tots hem pres, hem vist o hem viscut de manera més
o menos directa…
La sinopsis del llibre: El narrador d’aquesta història, tot just
sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l’Empordà amb els seus pares,
que fan de masovers al xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida
dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada
més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la
seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop
més, amenaçat per un nou model de vida.
La drecera ens descriu un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la
pressió urbanística. Miquel Martín i Serra reivindica, amb un llenguatge ric i
molt lligat al territori, les arrels d’un poble situat entre la terra i el mar
i ens ofereix, amb una delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil
sobre el trànsit a la vida adulta, pas dels dies i les estacions, replegarà la
seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop
més, amenaçat per un nou model de vida.
L´autor, en Miquel Martín i Serra.
Miquel Martín i Serra
(Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha publicat les
novel·les El riu encès (El Cep i la Nansa, 2017), Dictadors
de butxaca (premi Maspons i Safont 2007), Cabells de Medusa (CCG,
2007) i L’estratègia de la gallina (finalista del premi Ramon
Llull, Columna, 2001), a més del recull d’articles literaris Proses
reposades (Diputació de Girona, 2017) i dels contes del llibre Hi
ha amors que maten (Columna, 1996). També és autor de Llegendes
de mar de la Costa Brava (Sidillà, 2012)
i Llegendes de nit (Sidillà, 2019),
així com de diversos estudis i treballs sobre literatura, especialment sobre
Joan Vinyoli: s’ha encarregat de l’estudi preliminar
i les propostes didàctiques d’una edició divulgativa de Vent d’aram (Educaula62,
2015) i firma «Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli»,
inclòs al volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L’Avenç, 2016). Col·labora en
diversos mitjans de comunicació i imparteix tallers d’escriptura. El podeu
trobar a miquelmartin.blogspot.com.
https://miquelmartin.blogspot.com
www.escriptors.cat/autors/martinserram/
Cazarabet conversa amb Miquel Martín i Serra:
-Amic Miquel, què t'ha portat a escriure aquesta obra
narrativa?
-Sobretot mostrar el viatge interior del
protagonista en un entorn, entre la terra i el mar, que a poc a poc es va
transformant i perdent. I també mostrar el descobriment dels valors
intangibles, espirituals per sobre dels purament materials.
-La drecera
té molt a vore en aquests períodes, com la infantesa
en que a l’hora s’està a punt de canviar a una altra època vital i que
inevitablement sempre trenca amb quelcom?
-Sí, són els anys decisius en què deixem la
infantesa i entrem en el món desconcertant dels adults. És el període potser
més trencador i revelador de la nostra vida, per això el protagonista es
rebel·la i alhora va assimilant tots aquests canvis, injustícies,
descobriments...
-Què et va
inspirar...? Gairebé qualsevol de nosaltres ha conegut a protagonistes que ben
bé estan o podrien estar emmarcades en una situació semblant...?
-Sí, és una novel·la atemporal,
amb la qual qualsevol lector de l’edat o cultura que sigui s’hi pot sentir
identificat, perquè parla d’uns universals: el descobriment del sexe, la pèrdua
i el guany, l’amor i la mort, la natura, l’amistat, la bellesa...
-El retrat
del noi és observador més enllà del que veu, no?,també del que veuen la resta ,
no?
-És una mirada innocent però alhora lúcida,
la mirada d’algú que observa i es fa preguntes. De
vegades diu més del que sembla o del que s’imagina.
-I què hi
ha del que ell sent i senten la resta?
-Sovint és un xoc entre ell i la resta, els
pares, els amos, els amics, però a poc a poc es va reconciliant amb l’entorn i
fins i tot allò que és injust o desagradable ho acaba entomant com a part del
seu creixement interior.
-Ací les
contradiccions i certa mena de desengany li guanya la partida a l´ escenari que
des de fora port parèixer o esdevindre una mica com idíl·lic?
-L’entorn és idíl·lic, sí, però la lluita
té lloc al seu interior i el seu exterior també es transforma. Són com dues
batalles paral·leles que es desenvolupen al llarg de la novel·la.
-Per què la
vida del veí sempre ens pareix a certes èpoques de la nostra existència com més
plàcida?
-En el cas del protagonista la vida que
voldria és la dels amos rics, però llavors descobreix que tot és pura façana,
que en realitat duen una vida buida i superficial.
-Què és per
a vos, amic escriptor, l´ exercici narratiu, exercir la narració?;una mena de necessitat
que et diverteix?
-En primer lloc, és una necessitat que em
permet expressar-me artísticament i mostrar les inquietuds i preguntes que
m’obsessionen. I en segon lloc, és la meva feina, la meva vocació i la meva
manera de viure.
-En les teves creacions quin paper vols donar-los als
personatges ...? ; Prioritari enfront de la trama i a l'escenari?
-En La drecera el personatge
principal és el pal de paller de la narració, perquè ens parla en primera
persona, en un to íntim, proper i ens convida a entrar en el seu món interior.
Els personatges com en Pitu o els pares i els amics
també serveixen per acabar de dibuixar el seu viatge i descobriments.
-Perquè
sembla que el paper de la trama sempre és l'eix sobre el qual gira tot i
tothom, però ,de vegades, l'osmosi entre personatges i les trames és tan fort
que interaccionen d'una manera ...
-Personatges i trama han d’estar
relacionats de manera natural, si no la novel·la no funciona.
-Quin i com
és el paper que li atorgues a l'escenari en què es passegen els personatges i
es desenvolupa la trama?
-L’escenari, l’entorn, ha de ser un
personatge més, un altaveu de les seves emocions i accions.
-Amic, què
pretenies a l submergir-nos en aquest exercici narratiu ...?o no pretenies
res...escrius e invites a que siguem nosaltres els que, estirant de la
trama,fem camí i ens obrim camí envers les nostres conclusions?
-Volia suggerir, mostrar, a través dels
detalls, de manera que cada lector es faci seu aquest viatge del protagonista i
en tregui les seves pròpies conclusions, preguntes o reflexions.
-De tota manera , jo et diria que es nota que t'ho has
passat molt bé escrivint, creant i imaginant aquesta història, no?
-Sí, ha estat una novel·la agradable i
agraïda d’escriure, sobretot a partir del moment que vaig trobar el to en què
el nen-noi havia d’explicar la història.
-Són
personatges , em refereixo als que mostres i fas desfilar a la teva història ,
que han anat canviant tal com els vas pensant en un inici sota l' influx de la
trama o és ,més aviat, alguns trets de la trama els que canvien sota la
influència o enamorament a que et sotmeten, com a escriptor, alguns dels
personatges ?
-Tots els personatges canvien mentre vas
escrivint i els vas posant en situacions compromeses. Alguns creixen i agafen
més protagonisme i d’altres es fan petits i gairebé desapareixen. Un exemple
seria el cas d’en Pitu, el mosso del mas Bou, que al
principi apareixia i poc i al final es va convertir en un personatge clau de la
novel·la.
-Amic,ens
pots parlar de el procés de documentació, recerca de fonts, lectura de llibres,
observació de llocs i altres que hi ha darrere d'aquest llibre? .Període
apassionant, però molt afanyós i laboriós que, de vegades, fins i tot ens pot
submergir en certa ansietat...què ens pots dir?
-En aquest cas no ha calgut gaire
documentació perquè l’entorn i l’època de què parlo l’he viscut jo mateix.
L’Empordà de la meva infantesa encara conservava la vida a pagès, els masos,
les vinyes, les hortes i també la vida a la costa: pescadors, barques, xarxes a
la sorra... La novel·la no és autobiogràfica, sinó que tot és ficció, però
l'atmosfera que hi recreo sí que l’he compartida.
-I, com ha
estat el dia a dia de treball, la teva metodologia de treball per construir
aquest llibre d'assaig / narració?
-Treballo cada dia, matí i tarda, amb molta
disciplina. Em sembla que és l’única manera que les coses surtin com cal. És
cert, però, que cada llibre té un ritme i un procés diferent.
-Aquest
treball, t'ha obert la ment i la curiositat a indagar més sobre alguns dels
aspectes tractats en el mateix ?; Ens pots parlar de treballs en què estàs
submergit ara?
-La drecera m’ha portat a reflexionar sobre diversos aspectes, com
espero que hagi fet reflexionar el lector: la relació amb la natura, la
construcció de la personalitat, la bellesa i la nostra mirada al món...
Ara estic acabant un llibre de llegendes
sobre els orígens de les viles i les ciutats del nostre país. Sortirà publicat
aquesta tardor.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069