La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... D. Sam Abrams,
editor del libro “La corda fluixa”
(Pòrtic) de Manuel Ibáñez Escofet
Un assaig que
reflexiona sobre l´estat del periodiseo des de diferents perspectives des de la
mirada de Manuel Ibañez Escofet.
És un llibre
editat en l´any en que es cumpleix el centenari d´aquesta figura clau del
periodisme català, ja que va nèixer l´any 1917.
La edició i el
pròleg el duu a terme Sam Abrams i és un llibre que es trova dins la temática
de les Ciències Socials i del periodisme de Pòrtic, segell dins del Grup 62. La col-lecció on es trova el
llibre és PVISIONS.
Allò que ens diu
la sinopsis d´aquest llibre editat per Pòrtic del Grup62:
Si durant els
últims anys s’ha aconseguit revaloritzar el periodisme català dels anys trenta,
ara proposem la reivindicació del periodisme dels anys seixanta, quan els nous
aires internacionals començaven a flexibilitzar el franquisme. El títol de La
corda fluixa fa referència als equilibris que suposava exercir el periodisme en
temps de censura. Això és el que feia Manuel Ibáñez Escofet a El Correo
Catalán. Els articles d’aquella època van ser recollits l’any 1971 en un llibre
que ara reeditem, en ocasió del centenari del seu autor, un dels grans periodistes
catalans de la segona meitat del segle XX. Els textos de La corda fl uixa
conserven tota la frescor i el valor testimonial. Ibáñez Escofet va deixar en
aquest llibre, estructurat temàticament, el seu millor llegat de periodista
literari.
Vols fer el tast
amb un fragment:
https://static0grup62cat.cdnstatics.com/libros_contenido_extra/36/35974_La_corda_fluixa.pdf
En Manuel Ibañez
Escofet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Ib%C3%A1%C3%B1ez_Escofet
En Sam Abrams:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sam_Abrams
Què és una corda
fluixa?, creiem que podeu i podem entendre més de què va i de què anirà el llibre perquè, sovint, el periodisme
es troba en una mena de corda fluixa:
“És una corda que, al contrari del cable tens, està fluixa i comunament
se'l confon amb el cable o corda tensa. Es troba subjecta pels dos extrems,
desenganxada del terra i amb una lleugera curvatura per la seva des-tensió.
L'altura a la qual es trobe varia segons amb l'habilitat de l'executant i de
les possibilitats de seguretat del lloc. En general descalça, la persona
aconsegueix estabilitat sense ajuda d'altres objectes. Es denomina funàmbul a l'acròbata que
realitza exercicis sobre la corda fluixa o el fil ferro. Entre les dificultats
que es practiquen sobre la corda figuren les següents: Caminar d'esquena; Equilibri en un sol peu; Seure, acostar-se, agenollar-se, etc. a la
corda; Realitzar jocs de mans sobre la corda.
Cazarabet
conversa amb Sam Abrams:
-Què
t´ha animat a escriure el pròleg de La corda fluixa i a
encarregar.-te de l´edició d´aquest llibre, que va marcar un punt i a
part en el periodisme, sobretot en el que es praticava a Calalunya?
-A hores d'ara, Manuel Ibáñez Escofet està relegat pràcticament a l'oblit.
Crec que aquest oblit és absolutament injustificat i acaba fent mal al
sistema literari de Catalunya. Amb aquests «oblits» la literatura
catalana es fa mal i es fa més petita del que és en realitat. M'he passat
la vida rescatant autors oblidats (Maria Àngels Anglada, Clementina Arderiu,
Agustí Bartra, Carmel Biarnés, Artur Bladé i Desumvila, Bartomeu Fiol...) perquè
la literatura catalana sigui més plena i diversa.
-Periodísticament parlant, què va aportar en Manuel
Ibáñez Escofet al periodisme que no vagin aportar altres periodistes
de l´època?
-Manuel Ibáñez Escofet és una baula en la cadena que
uneix el gran periodisme de la preguerra al periodisme possibilista de la
posguerra franquista. Ibáñez Escofet encarnava valors periodístics com
ara actualitat, autenticitat, criticisme, capacitat analítica, consciència
moral i social, responsabilitat i lleialtat i un llarg etcètera. També
cal recordar que creia que el periodisme estava totalment relacionat amb el món
de la literatura. Un periodista era un escriptor i, per anar bé, el seu
sentit de l'estil faria que els seu textos tinguessin valor artístic i estètic.
-Quins temes o aspectes són més característics del
recull d'articles que ara es reedita?
-La llibertat humana, la conciència moral, Catalunya,
la modernitat, el liberalisme, la joventut i els relleus generacionals, la
llengua, la cultura, la política, la societat...
-Llegint el llibre, hom adverteix que l'autor era un
home de pensament profund, un filòsof, en cert sentit. Què n'hauríem pogut
esperar en un temps i un lloc "normals", sense dictadura?
-No diria que era un filòsof. Avui utilitzem
aquest terme massa a la lleugera. Tothom és un filòsof. A Barcelona
tenim el cas d'un escriptor jove que s'autotitula filòsof i no ha estudiat la
carrera de Filosofia ni ha publicat cap llibre. Més aviat diria que
Manuel Ibáñez Escofet era el que els francesos anomenen un «philosophe», és a
dir, un intel·lectual públic que observa la seva societat amb atenció amb la
voluntat de determinar els valors que imperen i d'estudiar de prop com
s'encarnen les grans qüestions de la condició humana en l'actualitat. Seria
difícil especular sobre què hauria pogut passar si no hi hagués hagut els 40
anys de dictadura. En el cas de Ibáñez Escofet crec que hagués actuat de
la mateixa manera fonamentalment però hagués pogut realitzar el seu projecte
intel·lectual i professional amb plenitud, sense traves.
-Finalment, parlant de tu, què és el que t'interessa més de la cultura
catalana?.
-Afortunadament, vivim en l'era anomenada Postcolonial. Els estudis
postcolonials ens han ensenyat una cosa molt i molt important: un gran
escriptor pot emergir en qualsevol lloc del planeta. Abans del
Postcolonialisme estàvem convençuts que grans autors només emergien de grans
cultures. Ara ens hem curat d'aquestes insensateses numèriques i
estadístiques. Per exemple, un dels grans grans narradors del segle XX,
guanyador del premi Nobel de Literatura era Halldor Laxness. Laxness era
d'Islàndia i la població actual és de 330.000 persones en total. A
l'època més creativa de la vida de Laxness, la població no passava de 150.000
persones i el país estava molt aïllat del món. La literatura catalana és
una d'aquelles literatures que ha ofert grans autors a la literatura universal
i cal que se sàpiga. Això és el que m'interessa a mi. Els
trobadors, Ramon Llull, Ausias March, Caterina Albert/Victor Català, Joan
Maragall, Carles Riba, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Sales, Mercè
Rodoreda... són noms i referents que hauria de conèixer qualsevol persona culta
del món. M'interessa que aquests referents es coneguin i també
m'interessa el camí de retorn, és a dir, que a Catalunya es coneguin els grans
referents de la literatura mundial. L'últim text que he publicat és un
pròleg extens sobre la poesia de Nichita Stanescu, un poeta romanès de primera
magnitud. El pròleg encapçala una excel·lent antologia panoràmica de
Stanescu, Ànima gramatical, traduïda a quatre mans per Xavier Montoliu i
Lilika Voicu Brey. Una meravella.
Stanescu és conegut al món anglo-saxó, a Suècia, a Alemanya, a França, etc.
Calia que es conegués aquí. Les literatures que viuen en
l'aïllament s'acaben asfixiant.
25728
La corda fluixa. Manuel Ibáñez Escofet. Edició i
pròleg de D. Sam Abrams
224 páginas 14 x 21,5 cms.
18.00 euros
Pòrtic
Si durant els últims anys s’ha
aconseguit revaloritzar el periodisme català dels anys trenta, ara proposem la
reivindicació del periodisme dels anys seixanta, quan els nous aires
internacionals començaven a flexibilitzar el franquisme. El títol de La corda
fluixa fa referència als equilibris que suposava exercir el periodisme en temps
de censura. Això és el que feia Manuel Ibáñez Escofet a El Correo Catalán. Els
articles d’aquella època van ser recollits l’any 1971 en un llibre que ara
reeditem, en ocasió del centenari del seu autor, un dels grans periodistes
catalans de la segona meitat del segle XX. Els textos de La corda fluixa
conserven tota la frescor i el valor testimonial. Ibáñez Escofet va deixar en
aquest llibre, estructurat temàticament, el seu millor llegat de periodista
literari.
Fragmento:
https://static0grup62cat.cdnstatics.com/libros_contenido_extra_click/36/35974_La_corda_fluixa.pdf/00007/0/248937
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069