Cazarabet conversa amb... Xavier Duran, autor de “La ciència en la literatura. Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps” (Universitat de Barcelona)

Xavier Duran ens apropa a un fascinant viatge per la història de la ciència vista per diferents plomes, escriptors i escriptores , de tots els temps.

El llibre, editat per Publicacions de la Universitat de Barcelona, és Premi de la Crítica “Serra d´ Or” de Recerca (Ciències), 2016. El llibre és també, Premi Nacional d'Edició Universitària 2019 a la millor obra de divulgació científica (UNE)

El llibres està dins la col·lecció Catàlisi.

La sinopsis del llibre:

Des dels inicis de la literatura, molts escriptors han incorporat conceptes científics en les seves obres, com a metàfora o com a recurs per enriquir les descripcions. Alguns d'ells fins i tot han atribuït a la ciència i la tecnologia un paper central, ja sigui per elogiar els avenços aconseguits, ja sigui per criticar els seus principis o les seves possibles conseqüències. Aquest llibre ofereix una panoràmica inèdita de la presència de la ciència en la literatura, en un viatge per les lletres universals que va des d'Homer fins als nostres dies i que reuneix nombrosos exemples de la literatura espanyola. Una proposta singular que permet el lector redescobrir als clàssics i acostar-se a la ciència des d'una nova perspectiva.

Més títols d´ aquesta col·lecció:

http://www.publicacions.ub.edu/articulos.aspx?modo=c&fam=CAT%C3%80LISI

Més títols entorn a aquesta temàtica:

http://www.publicacions.ub.edu/articulos.aspx?modo=m&mat=Literatura

L’autor, en Xavier Duran:

És redactor especialista de la Secció de Ciència a TV3.

És llicenciat en Ciències Químiques i Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes. Del 1999 al 2014 va dirigir el programa El Medi Ambient a TV3 i actualment és redactor especialitzat en temes científics als serveis informatius d´ aquesta cadena.

Ha guanyat diversos premis literaris d´ assaig—el Joan Fuster, el Josep Vallverdú i el Joaquim Xirau--, de narrativa—el Marià Vayreda---i de divulgació—Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General--.

Autor de més d´ una trentena de llibres, recentment ha publicat: Les històries que les paraules amaguen; L´ artista en el laboratori. Pinzellades sobre art i ciència; Franquisme via satèl·lit.”Sputnik”, “Apollo” i guerra freda a la premsa de Barcelona; Molècules en acció. Del big bang als materials del futur ; Per què les lleones no els prefereixen rossos(i seixanta curiositats científiques més) i 100 molècules amb que la química ha canviat (poc o molt) la història.

Cazarabet conversa amb Xavier Duran:

-Amic, què és allò que et va portar a escriure aquest llibre La ciència en la literatura?

-Sóc científic de formació i m’apassiona la literatura. Aquest llibre uneix totes dues coses. Fa molts anys vaig descobrir una obra de Goethe, “Les afinitats electives”, i vaig començar a buscar altres continguts científics en obres literàries. Al principi semblava anecdòtic, però a mesura que aprofundia veia que n’hi havia moltes. A més, era un tema molt estudiat al Regne Unit i als Estats Units i força a França. Així vaig veure que era molt ampli que donava per a moltes anàlisis. Escrivia articles, feia xerrades.... l al final, vaig decidir ordena-ho i sistematitzar-ho tot en un llibre.

-Pretenies prendre el pols a la història de la ciència des de l’empremta que ens han deixat diferents plomes?

-Sobretot, volia estudiar de quina forma veien la ciència i la tecnologia diversos autors i en diverses èpoques. És cert que les obres de molts escriptors revelen no només la seva postura, sinó la visió de la societat del moment sobre algunes teories o avenços. I en molts casos són testimonis interessants, en astronomia, medicina, biologia, química, tecnologia...

-Quin perfil podrien tindre tots els escriptors i escriptores que al llarg  dels temps han fet l’ullet a la ciència des de la literatura?

-És molt divers, perquè n’hi ha que estaven interessats en la ciència com a camp de coneixement. Alguns tenien formació científica, com ara molts romàntics alemanys. I també hi ha hagut molts metges escriptors. L’exactitud de les referències, la visió que en tenien, la quantitat de vegades que parlaven d’aquests temes varien molt segons qui ho faci. No hi ha un perfil clar, perquè hi ha escriptors sense formació científica molt favorables a la ciència –Ian McEwan n’és un cas actual i significatiu- i tecnòlegs molt crítics amb la ciència –Dostoievski, que era enginyer de formació.

-Quines fites et vas ficar o més ben dit, com et vas plantejar el treball?. Fas un repàs que és a la vegada una cronologia de la història de  la ciència, veritat?

-Hi havia dues maneres d’ordenar el material: cronològica o temàtica. Al final, vaig escollir la primera, però amb alguns salts endavant i endarrere, perquè no tenia sentit parlar de Dante i l’astronomia i deixar Shakespeare per a més endavant. I la medicina dona molt de sí en diverses èpoques. Però és cert que el llibre ofereix també una panoràmica de la història de la ciència a través de literats de totes les èpoques.

-Tu ets un científic ficat a comunicador de la ciència….et podries definir així?. Què ens pots dir?

-Jo soc químic de formació i, per tant, em considero de ciències –no sé si això vol dir que soc un científic. Però sempre m’ha agradat escriure i això m’ha portat a comunicar ciència. Per tant, es pot dir així. I per sort a finals dels 80 i principis dels 90 hi va haver un boom del periodisme científic i m’hi vaig poder dedicar plenament. A més, a part d’explicar les novetats científiques, m’interessen sobretot dues coses. Una és l’ impacte social de la ciència i la tecnologia i els debats ètics que impliquen. Una altra és la relació de la ciència amb altres branques de la cultura, com la literatura o l’art.

-Molts dels millors literats i escriptors…moltes de les millors plomes,  han tingut alguna vinculació amb la ciència :o bé directa, per aficions o bé indirecta per escriure sobre temes que demanen d’una investigació o procés de documentació que els duu pels camins de la ciència…què ens pots dir?

-N’hi ha hagut uns quants amb formació científica. Crec que sobretot hi trobaríem metges, potser perquè entre les ciències és la que més a prop està de les persones i molts metges han estat grans humanistes. Però també hi podem trobar físics, biòlegs o matemàtics. Després hi ha els que han seguit sempre amb molt d’interès la ciència, com Balzac, Zola o George Eliot. Molts d’aquests s’han documentat molt bé. També hi ha els que s’han acostat a la ciència parlant molt d’oïdes i cometent errors. I els que s’han mostrat molt distants amb la tecnologia, amb molt poc de coneixement o amb apriorismes.

-De tota manera, una cosa és ben certa com que gairebé de la majoria de creacions literàries s’ha de fer investigació per tal de dur a terme el llibre ahí també s’aplica, i molt, el mètode científic… què ens pots dir?

-La documentació d’un escriptor, sigui per fer una obra amb referències científiques, històriques, artístiques o el que sigui, és diferent. Amb el mètode científic observes, prens dades, planteges hipòtesis per explicar uns fets i fas experiments –reals o mentals- per confirmar-les o refutar-les. En literatura, el més semblant és que un escriptor posi uns personatges en certs ambients i situacions i pensi com evolucionen, segons les característiques que els ha donat. Ara, pensem que Zola va escriure “La novel·la experimental” basant-se en la medicina experimental que havia creat, uns anys abans, Claude Bernard. Ell sí que volia utilitzar el mètode científic per construir narracions.

-Una formació humanista, i humanitzada, i una ment ben oberta—que crec que va tot ben enllaçat—és el secret per a que tantes obres mestre de la literatura tinguin aquests ingredients científics tan ben arrelats?

-Cal una ment oberta, cert. Si rebutges una part de la cultura no la pots estudiar ni exposar. I la formació humanista serveix per veure més enllà de les teories científiques i pensar en com impacten. Jo crec que són dues qualitats importants. A més, una novel·la que plantegi debats ètics i socials sobre la ciència ajudarà a la discussió i arribarà a persones que mai no llegirien un assaig.

-Amic, com ha estat ,en el teu cas, el procés de documentació per tal  d’establir ordre i objectius en aquest llibre?

-Com he dit, fa molts anys vaig comença a veure referències i a subratllar llibres i prendre notes. El que era una simple curiositat va anar agafant gruix. D’una banda, he llegit moltíssimes obres intentat veure si tenien algun referència científica o si servien per comprovar com s’acollien la ciència o la tecnologia en cert moment. A més, he llegit molts assaigs sobre aquest tema, tant generals com específics de temes i autors. Ha estat molt enriquidor anar trobant la ciència en obres on no les hauria buscat mai. I aquest és un dels valors que pot tenir. La ciència en Verne és fàcil de trobar. La ciència en Proust, Mann, Tolstoi o Faulkner no és tan evident.

-Ací, en aquesta lectura, la filosofia i la història del pensament té o meu pareix ho veig així un pes molt ,molt fort, oi?. Al cap i a la fi, seguint el fil cronològic de la història es segueix el fil cronològic de la història del pensament i de la filosofia, oi?

-Són inseparables, perquè el coneixement no avança , tret d’excepcions, de manera que un camp tira per aquí i un altre tira per allà i la societat, en conjunt, està en una altra banda. Tot i que molts descobriments es podrien haver produït en altres llocs i moments, van sorgir de la manera que ho van fer perquè es donaven condicions intel·lectuals i socials, no només perquè allà hi naixés un geni. La ciència sempre ha produït debats filosòfics i els filòsofs, sobretot en certes èpoques, han intervingut en el debat científic.

-Amic, ens podies parlar de la teva metodologia de treball; com teu vas fer per compondre aquest meravellós trencaclosques sobre la ciència dins la literatura i fer, a la vegada, que fos un estri tan entretingut com bo per a treballar des de la divulgació?

-No ha estat fàcil, perquè podria haver estat un recull de referències i dades. Classificant bé els temes, els autors i les èpoques, pensant bé què volia explicar i com i dividint el llibre en capítols i subcapítols he pogut donar a certes coses un espai concret. Intentant escriure bé i ser amè he deixat de banda un estil massa acadèmic i he volgut que el lector, de ciències o de lletres, hi trobés coses noves i que la lectura fos amena. De fet, he intentat escriure allò que m’hauria agradat llegir.

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com