Cazarabet conversa con... Joan Oriol,
autor de “Klauss Klugg i el misteri de la casa abandonada” (Gregal)
La història es pensada i escrita per Joan Oriol i les il·lustracions són de
Carmen Vélez.
Es tracta d’una novel·la juvenil fresca ,valenta i molt ben escrita de cara
a engrescar amb la trama a les lectores i alas
lectors juvenils,però també adults….
L’escriptura d´en Joan Oriol té una lectura placentera i es diria de beu de cert rerefons de moltes
lectures o influències clàssiques.
La narració està en primera persona on el Klauss,
el protagonista ens acompanya per la trama.
Pot ser és una percepció lectora ,però crec que, en bona part, aquesta és
la història d’un noi, una mica solitari, molt observador, ben fregat per una
alta dosi de imaginació…
Aquest llibre no seria el mateix si no estigués acompanyat per les
il·lustracions de Carmen Velez.
El l´ aventura plena de ficció el noi Klauss KLugg està acompanyat per un gos ben tafaner i curiós en Sherlock
amb molt bones facultats per a rastrejar.
Un llibre d’aventures juvenil que s’ompli molt d’hora de notícies ben
angoixants com la desaparició d’un noi o el fet de que companyons d’escola,
simplement no vagin…
Toi i això la trama de la contalla d´ en Oriol es centra amb
la inquietant Casa Abandonada.
Allò que ens conta la sinopsi del llibre:
En Klauss Klugg té 11
anys i viu a la tranquil·la població de Vilabrui. Un
dia, quan passa per davant d’una casa abandonada que hi ha prop de la seva, té
un estrany pressentiment. Tot seguit, un nen petit desapareix de manera
inexplicable i, gairebé al mateix temps, diversos dels seus companys de classe
deixen d’anar a l’escola sense que se’n sàpiga el motiu. En Klauss
sospita que tots els fets tenen relació amb un personatge sinistre que volta
per la ciutat. Klauss Klugg
i el misteri de la casa abandonada és una novel·la d’aventures i de misteri. El
protagonista és un jove detectiu aficionat que mirarà de resoldre el cas amb
l’ajuda del seu amic Nil i d’en Sherlock, el seu gos rastrejador.
L’autor en Joan Oriol: és un escriptor que compagina la docència amb
l’escriptura. Ha escrit obres de poesia, narrativa i teatre. També és autor de
llibres destinats a l’ensenyament secundari i al batxillerat. Les últimes obres
que ha publicat són la novel·la infantil El tresor de l’avi Bernat ; el volum
de poemes visuals , Treure´s la mordassa ; Antologia
de poesia catalana, Nova tria i Bestia! ; un llibre de cultura popular escrit
en col·laboració amb Joan Antoja i Anna M Matas.
Cazarabet conversa amb
Joan Oriol:
—Joan, què t´ha fet escriure aquest llibre que té
a aquest xiquet ben imaginatiu i observador com a protagonista-investigador?
-El punt de partida van ser uns
alumnes de 1r d’ESO, ara fa tres anys. Fèiem
biblioteca d’aula un cop per setmana i deien que els costava molt llegir, que
la majoria dels llibres que tenien a l’abast eren avorrits o que les paraules
eren massa difícils. Allà vaig començar a pensar en una història que els pogués
interessar. De mica en mica, va anar agafant
forma i, finalment, vaig escriure la novel·la Klauss Klugg i el misteri de la casa abandonada.
—Hi ha certa “inspiració” amb personatges
literaris clàssics de la literatura d’aventures…?
-Sí, lògicament. Pensant en l’edat
dels lectors a qui anava dirigit la novel·la, de seguida vaig recordar què
llegia jo a la seva edat. El que més m’agradava eren els llibres juvenils
d’aventures i misteri.
—Pot ser anem molt equivocats, però llegint
l’aventura que ens planteges hem anat pensant en Tom Sawyer i Huckleberry
Finn. Diria que els
personatges tenen quelcom paregut?
-Les novel·les de Mark Twain
que comentes són clàssics de la narrativa d’aventures que vaig llegir als 11 o 12
anys. Combinaven aventura i sentit de l’humor, amb un rerefons de crítica
social. Tom Sawyer i Huckleberry Finn m’encantaven. Però també m’agradaven Els cinc i Els sets secrets, d’Enid Blyton. I encara més una col·lecció que es
deia Alfred Hitchcock i els tres
investigadors que publicava l’Editorial Molino. Més endavant, cap als 14 o
15, vaig començar a llegir les històries de Sherlock Holmes.
—Les cases abandonades, amic, donen sempre
un joc extraordinari. Per què? Què ens atrau d’elles? És veritat que qualsevol
casa abandonada ens atrau tant com ens fa una mica de por, perquè no
sabem que hi ha a l’arrere? Què et va fer pensar en una casa abandonada com a
escenari i referent situacional?
-Les cases abandonades ens
atrauen pel misteri que amaguen, pel desig de voler saber què hi ha o què hi
passa a dins. Qui més qui menys, en aquesta edat dels 11 o 12 anys, ha volgut
entrar en alguna casa “abandonada” del seu barri o del seu poble, o del lloc on
passava les vacances. Unes vegades ha estat només un propòsit i altres vegades
s’ha fet realitat.
—Intentes mantindre un equilibri gairebé
perfecte entre l’aventura i el misteri?
-He procurat que hi hagués prou
dosis d’aventura i misteri per atrapar els lectors, perquè se sentissin
interessats a continuar llegint el llibre fins al final i no s’avorrissin gens
ni mica, com aquells alumnes de qui he parlat al començament.
—A més, aquests llibres i històries
d’aventures guanyen molt si poden anar acompanyats de bones il·lustracions. Què
ens en pots explicar?
-Era important que el llibre
tingués il·lustracions, perquè en aquesta edat fan de suport a la lectura. Per
això vaig insistir-hi. Vaig demanar a la Carmen Vélez, que és artista i
companya meva de feina, que fes unes quantes il·lustracions per al llibre. Ella
va voler donar-hi un toc modern, molt
actual, com si cada dibuix expliqués una part de la història seguint la
tècnica del grafiti. I també va voler dibuixar els protagonistes d’esquena,
perquè així cada lector es pugui imaginar com són. I em sembla un encert.
—Estàs planificant fer una mena de
saga amb en Klauss Klugg i el seu gos Sherlock, sense oblidar-nos
del bon amic, en Nil?
-Un cop creat el món d’en
Klauss klugg, amb el seu amic Nil, els seus pares, en Sherlock, l’escola, etc.,
m’agradaria molt poder publicar altres aventures amb els mateixos personatges.
De fet, fa poc que n’he començat a escriure una altra... Però suposo que també
dependrà de la resposta del públic.
—Quin "plus" o quin paper aporten
aquests dos personatges, en referència a l’amic i al gos del protagonista?
-És important
que el protagonista d’una novel·la d’aventures no estigui sol, i encara més en
aquestes edats de la preadolescència i l’adolescència, on els amics són el més important
de tot. Vaig voler que el protagonista (Klauss Klugg) tingués un amic de tota
la vida (Nil Jansana) i que tots dos s’ajudessin i es complementessin. En
Klauss és un noi intuïtiu i en Nil és més racional; en Klauss és valent i en
Nil és molt poruc; en Klauss és un gran lector de novel·les de misteri i en Nil
prefereix els còmics, etc. Tots dos fan una bona parella. I també hi vaig
afegir el gos rastrejador (Sherlock), que ajuda moltíssim en Klauss en la seva
aventura.
—El nostre personatge va contant en primera
persona allò que li ha passat. Primera persona i perspectiva del temps… Et
facilita aquest plantejament contar allò que vols?
-Sí, pensant en els lectors del
llibre, era important que hi hagués un protagonista de la seva edat que
expliqués la història en primera persona. D’aquesta manera, hi ha més
proximitat entre el narrador-protagonista i els lectors. I la proximitat ajuda
molt a fer creïble la història, perquè els lectors es poden identificar més amb
les peripècies viscudes pel protagonista.
—Per què ens agraden a totes i a tots, em
refereixo a la canalla, els misteris?
-El misteri ens provoca un
seguit de sensacions molt atractives:
tensió, emoció, ganes de
descobrir allò que està amagat i una certa por. La literatura de misteri va
aparèixer al segle XIX amb Edgar A. Poe, Wilkie Collins o Arthur Conan Doyle i
de seguida es va fer molt popular. Aquest interès pel misteri es manté
actualment, tant en literatura com en altres gèneres de ficció, com el cinema,
les sèries de TV o el còmic. I atrau tant als adults com als joves.
—Ets docent i d´ alguna manera
captes o pots captar, de ben prop, els gustos del públic al qual van destinades
les teves aventures, oi?
-No de manera general, però sí
que detecto, com deia al començament de l’entrevista, que hi ha nois i noies
que perden l’interès per la lectura a partir d’una certa edat. I també que hi
ha llibres que els costen de llegir, sobretot si tenen un llenguatge culte i
literari, que acaba sent una barrera. Per això vaig voler que la meva novel·la
tingués un estil planer, fàcil de llegir, sense paraules difícils.
—En quines edats penses o pensaves, per
exemple, escrivint aquest llibre d´ aventures d’en Klauss
Klugg?
-Precisament en els 11 o 12
anys, un moment en què ja no podem parlar de nens, perquè ja no ho són, però
tampoc d’adolescents, perquè encara no han arribat a l’adolescència. Per això
el llibre està destinat a lectors d’aquesta edat preadolescent. De fet, aquesta
novel·la la pot llegir tothom, però diguem que és ideal per a nois i noies que
facin 6è de primària o 1r d’ESO.
—En aquestes aventures mai sol
faltar-hi el gos o el gat acompanyant el protagonista i formant part de l´
aventura, així com un o uns quants bons amics, oi? Per què creus que és un
recurs on vos agafeu tantes plomes?
-Sí, els amics són molt
importants a la preadolescència i a l’adolescència, per això són tan presents
en la literatura per a aquestes edats. L’heroi o protagonista juvenil no
acostuma a estar sol, perquè no seria creïble. Els joves s’envolten d’amics i comparteixen
les seves aventures. De vegades és un amic (recordem Tom Sawyer i Huckleberry Finn) i en d’altres casos és el grup
d’amics, com els llibres he citat abans (Els
cinc, Els set secrets o Els tres investigadors) o més
modernament La penya dels tigres. En
el cas d’en Klauss Klugg he volgut fer-li un amic diferent a ell, però que el
complementi, i també afegir-hi el gos, que l’ajudi a investigar. La presència
del gos també és un element essencial d’aquestes històries: és el company fidel
que ajuda el protagonista a superar les dificultats, gràcies sobretot als
sentits de l’olfacte i de l’oïda, molt més desenvolupats que en els humans. De
fet, la presència del gos mascota forma part de la ficció juvenil en general, i
no solament de la literatura. Pensem en exemples clàssics del món del còmic o
de l’animació, com Tintín i Milú o com Scooby Doo. I també en el cinema i la
TV, amb els gossos Rin Tin Tin
o Lassie, que ja no són una mascota, sinó els
protagonistes de les aventures.
—Tot i que em sembla que el protagonista és com un observador prou
solitari, no? Son pare passa bona part de l´ any donant classes molt lluny, sa
mare va de cap…
-Sí, els pares d’en Klauss
Klugg treballen tots dos i no poden passar gaire temps a casa. Em va semblar
que aquest fet facilitava que el protagonista pogués viure un seguit
d’aventures. No és que els pares no se n’ocupin o el tinguin abandonat, no és
aquesta la idea en absolut, simplement que la feina els absorbeix moltes hores
(en el cas de la mare) o fa que passin temps fora del país (en el cas del
pare). I aquest fet ofereix a en Klauss Klugg l’oportunitat de fer el que més
li agrada: investigar.
—Fiques trampes lectores als teus lectors i
lectores? M´ explico: li fiques el nom de Sherlock al gos, però el més
lògic és que els lectors es pregunten per què, què hi ha a l´ arrere d´ aquest
nom i potser així , ells i elles (em refereixo als lectors i lectores) coneguin
al personatge d´ en Conan Doyle… Què ens pots dir?
-No sé si en diria trampes,
d’això. Té lògica que, si el protagonista ha volgut ser detectiu des de petit i
també és un gran admirador de Sherlock Holmes, opti per posar-li aquest nom al
gos, que a més és un basset hound, un gos caçador de raça i amb un olfacte molt
fi. A partir d’aquí, potser alguns dels lectors sentiran curiositat per llegir
les històries de Conan Doyle protagonitzades per Sherlock Holmes… Doncs si això
passa, em semblarà fantàstic.
—Amic què ens pots dir del teu treball
actual i de com compagines el treball de docent amb la escriptura? Ens pots fer
cinc cèntims de si estàs treballant en quelcom?
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com