klaussklugg.jpgCazarabet conversa con...   Joan Oriol, autor de “Klauss Klugg i el misteri de la casa abandonada” (Gregal)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La història es pensada i escrita per Joan Oriol i les il·lustracions són de Carmen Vélez.

Es tracta d’una novel·la juvenil fresca ,valenta i molt ben escrita de cara a engrescar amb la trama a les lectores i alas lectors juvenils,però també adults….

L’escriptura d´en Joan Oriol té una lectura placentera i es diria de beu de cert rerefons de moltes lectures o influències clàssiques.

La narració està en primera persona on el Klauss, el protagonista ens acompanya per la trama.

Pot ser és una percepció lectora ,però crec que, en bona part, aquesta és la història d’un noi, una mica solitari, molt observador, ben fregat per una alta dosi de imaginació…

Aquest llibre no seria el mateix si no estigués acompanyat per les il·lustracions de Carmen Velez.

El l´ aventura plena de ficció el noi Klauss KLugg està acompanyat per un gos ben tafaner i curiós en Sherlock amb molt bones facultats per a rastrejar.

Un llibre d’aventures juvenil que s’ompli molt d’hora de notícies ben angoixants com la desaparició d’un noi o el fet de que companyons d’escola, simplement no vagin…

Toi i això la trama de la contalla d´ en Oriol es centra amb la inquietant Casa Abandonada.

Allò que ens conta la sinopsi del llibre:

En Klauss Klugg té 11 anys i viu a la tranquil·la població de Vilabrui. Un dia, quan passa per davant d’una casa abandonada que hi ha prop de la seva, té un estrany pressentiment. Tot seguit, un nen petit desapareix de manera inexplicable i, gairebé al mateix temps, diversos dels seus companys de classe deixen d’anar a l’escola sense que se’n sàpiga el motiu. En Klauss sospita que tots els fets tenen relació amb un personatge sinistre que volta per la ciutat. Klauss Klugg i el misteri de la casa abandonada és una novel·la d’aventures i de misteri. El protagonista és un jove detectiu aficionat que mirarà de resoldre el cas amb l’ajuda del seu amic Nil i d’en Sherlock, el seu gos rastrejador.

L’autor en Joan Oriol: és un escriptor que compagina la docència amb l’escriptura. Ha escrit obres de poesia, narrativa i teatre. També és autor de llibres destinats a l’ensenyament secundari i al batxillerat. Les últimes obres que ha publicat són la novel·la infantil El tresor de l’avi Bernat ; el volum de poemes visuals , Treure´s la mordassa ; Antologia de poesia catalana, Nova tria i Bestia! ; un llibre de cultura popular escrit en col·laboració amb Joan Antoja i Anna M Matas.

 

 

Cazarabet conversa amb Joan Oriol:

klaussklugg2.jpg—Joan, què t´ha fet escriure aquest llibre que té a aquest xiquet ben imaginatiu i observador com a protagonista-investigador?

-El punt de partida van ser uns alumnes de 1r d’ESO, ara fa tres anys. Fèiem biblioteca d’aula un cop per setmana i deien que els costava molt llegir, que la majoria dels llibres que tenien a l’abast eren avorrits o que les paraules eren massa difícils. Allà vaig començar a pensar en una història que els pogués interessar. De mica en mica, va anar agafant  forma i, finalment, vaig escriure la novel·la Klauss Klugg i el misteri de la casa abandonada.

—Hi ha certa “inspiració” amb personatges literaris clàssics de la literatura d’aventures…?

-Sí, lògicament. Pensant en l’edat dels lectors a qui anava dirigit la novel·la, de seguida vaig recordar què llegia jo a la seva edat. El que més m’agradava eren els llibres juvenils d’aventures i misteri.

—Pot ser anem molt equivocats, però llegint l’aventura que ens planteges hem anat pensant en Tom Sawyer i Huckleberry Finn. Diria que els personatges tenen quelcom paregut?

-Les novel·les de Mark Twain que comentes són clàssics de la narrativa d’aventures que vaig llegir als 11 o 12 anys. Combinaven aventura i sentit de l’humor, amb un rerefons de crítica social. Tom Sawyer i Huckleberry Finn m’encantaven. Però també m’agradaven Els cinc i Els sets secrets, d’Enid Blyton. I encara més una col·lecció que es deia Alfred Hitchcock i els tres investigadors que publicava l’Editorial Molino. Més endavant, cap als 14 o 15, vaig començar a llegir les històries de Sherlock Holmes.

—Les cases abandonades, amic, donen sempre un joc extraordinari. Per què? Què ens atrau d’elles? És veritat que qualsevol casa abandonada ens atrau  tant com ens fa una mica de por, perquè no sabem que hi ha a l’arrere? Què et va fer pensar en una casa abandonada com a escenari i referent situacional?

-Les cases abandonades ens atrauen pel misteri que amaguen, pel desig de voler saber què hi ha o què hi passa a dins. Qui més qui menys, en aquesta edat dels 11 o 12 anys, ha volgut entrar en alguna casa “abandonada” del seu barri o del seu poble, o del lloc on passava les vacances. Unes vegades ha estat només un propòsit i altres vegades s’ha fet realitat.

—Intentes mantindre un equilibri gairebé perfecte entre l’aventura i el misteri?

-He procurat que hi hagués prou dosis d’aventura i misteri per atrapar els lectors, perquè se sentissin interessats a continuar llegint el llibre fins al final i no s’avorrissin gens ni mica, com aquells alumnes de qui he parlat al començament.

—A més, aquests llibres i històries d’aventures guanyen molt si poden anar acompanyats de bones il·lustracions. Què ens en pots explicar?

-Era important que el llibre tingués il·lustracions, perquè en aquesta edat fan de suport a la lectura. Per això vaig insistir-hi. Vaig demanar a la Carmen Vélez, que és artista i companya meva de feina, que fes unes quantes il·lustracions per al llibre. Ella va voler donar-hi un toc modern, molt  actual, com si cada dibuix expliqués una part de la història seguint la tècnica del grafiti. I també va voler dibuixar els protagonistes d’esquena, perquè així cada lector es pugui imaginar com són. I em sembla un encert.

—Estàs planificant fer una mena de saga  amb en Klauss Klugg i el seu gos Sherlock, sense oblidar-nos del bon amic, en Nil?

-Un cop creat el món d’en Klauss klugg, amb el seu amic Nil, els seus pares, en Sherlock, l’escola, etc., m’agradaria molt poder publicar altres aventures amb els mateixos personatges. De fet, fa poc que n’he començat a escriure una altra... Però suposo que també dependrà de la resposta del públic.

EFbDIeTWsAEHYGi.jpgQuin "plus" o quin paper aporten aquests dos personatges, en referència a l’amic i al gos del protagonista?

-És important que el protagonista d’una novel·la d’aventures no estigui sol, i encara més en aquestes edats de la preadolescència i l’adolescència, on els amics són el més important de tot. Vaig voler que el protagonista (Klauss Klugg) tingués un amic de tota la vida (Nil Jansana) i que tots dos s’ajudessin i es complementessin. En Klauss és un noi intuïtiu i en Nil és més racional; en Klauss és valent i en Nil és molt poruc; en Klauss és un gran lector de novel·les de misteri i en Nil prefereix els còmics, etc. Tots dos fan una bona parella. I també hi vaig afegir el gos rastrejador (Sherlock), que ajuda moltíssim en Klauss en la seva aventura.

—El nostre personatge va contant en primera persona allò que li ha passat. Primera persona i perspectiva del temps… Et facilita aquest plantejament contar allò que vols?

-Sí, pensant en els lectors del llibre, era important que hi hagués un protagonista de la seva edat que expliqués la història en primera persona. D’aquesta manera, hi ha més proximitat entre el narrador-protagonista i els lectors. I la proximitat ajuda molt a fer creïble la història, perquè els lectors es poden identificar més amb les peripècies viscudes pel protagonista.

—Per què ens agraden a totes i a tots, em refereixo a la canalla, els misteris?

-El misteri ens provoca un seguit de sensacions molt atractives:  tensió, emoció,  ganes de descobrir allò que està amagat i una certa por. La literatura de misteri va aparèixer al segle XIX amb Edgar A. Poe, Wilkie Collins o Arthur Conan Doyle i de seguida es va fer molt popular. Aquest interès pel misteri es manté actualment, tant en literatura com en altres gèneres de ficció, com el cinema, les sèries de TV o el còmic. I atrau tant als adults com als joves.

—Ets  docent i d´ alguna manera captes o pots captar, de ben prop, els gustos del públic al qual van destinades les teves aventures, oi?

-No de manera general, però sí que detecto, com deia al començament de l’entrevista, que hi ha nois i noies que perden l’interès per la lectura a partir d’una certa edat. I també que hi ha llibres que els costen de llegir, sobretot si tenen un llenguatge culte i literari, que acaba sent una barrera. Per això vaig voler que la meva novel·la tingués un estil planer, fàcil de llegir, sense paraules difícils.

—En quines edats penses o pensaves, per exemple, escrivint aquest llibre d´ aventures d’en Klauss Klugg?

-Precisament en els 11 o 12 anys, un moment en què ja no podem parlar de nens, perquè ja no ho són, però tampoc d’adolescents, perquè encara no han arribat a l’adolescència. Per això el llibre està destinat a lectors d’aquesta edat preadolescent. De fet, aquesta novel·la la pot llegir tothom, però diguem que és ideal per a nois i noies que facin 6è de primària o 1r d’ESO.

—En aquestes aventures mai sol faltar-hi el gos o el gat acompanyant el protagonista i formant part de l´ aventura, així com un o uns quants bons amics, oi? Per què creus que és un recurs  on vos agafeu tantes plomes?

-Sí, els amics són molt importants a la preadolescència i a l’adolescència, per això són tan presents en la literatura per a aquestes edats. L’heroi o protagonista juvenil no acostuma a estar sol, perquè no seria creïble. Els joves s’envolten d’amics i comparteixen les seves aventures. De vegades és un amic (recordem Tom Sawyer i Huckleberry Finn) i en d’altres casos és el grup d’amics, com els llibres he citat abans (Els cinc, Els set secrets o Els tres investigadors) o més modernament La penya dels tigres. En el cas d’en Klauss Klugg he volgut fer-li un amic diferent a ell, però que el complementi, i també afegir-hi el gos, que l’ajudi a investigar. La presència del gos també és un element essencial d’aquestes històries: és el company fidel que ajuda el protagonista a superar les dificultats, gràcies sobretot als sentits de l’olfacte i de l’oïda, molt més desenvolupats que en els humans. De fet, la presència del gos mascota forma part de la ficció juvenil en general, i no solament de la literatura. Pensem en exemples clàssics del món del còmic o de l’animació, com Tintín i Milú o com Scooby Doo. I també en el cinema i la TV, amb els gossos Rin Tin Tin o Lassie, que ja no són una mascota, sinó els protagonistes de les aventures.

joan-oriol.jpg—Tot i que em sembla que el protagonista és com un observador prou solitari, no? Son pare passa bona part de l´ any donant classes molt lluny, sa mare va de cap…

-Sí, els pares d’en Klauss Klugg treballen tots dos i no poden passar gaire temps a casa. Em va semblar que aquest fet facilitava que el protagonista pogués viure un seguit d’aventures. No és que els pares no se n’ocupin o el tinguin abandonat, no és aquesta la idea en absolut, simplement que la feina els absorbeix moltes hores (en el cas de la mare) o fa que passin temps fora del país (en el cas del pare). I aquest fet ofereix a en Klauss Klugg l’oportunitat de fer el que més li agrada: investigar.

—Fiques trampes lectores als teus lectors i lectores? M´ explico: li fiques el nom de Sherlock al gos, però el més lògic és que els lectors es pregunten per què, què hi ha a l´ arrere d´ aquest nom i potser així , ells i elles (em refereixo als lectors i lectores) coneguin al personatge d´ en Conan Doyle… Què ens pots dir?

-No sé si en diria trampes, d’això. Té lògica que, si el protagonista ha volgut ser detectiu des de petit i també és un gran admirador de Sherlock Holmes, opti per posar-li aquest nom al gos, que a més és un basset hound, un gos caçador de raça i amb un olfacte molt fi. A partir d’aquí, potser alguns dels lectors sentiran curiositat per llegir les històries de Conan Doyle protagonitzades per Sherlock Holmes… Doncs si això passa, em semblarà fantàstic.

—Amic què ens pots dir del teu treball actual i de com compagines el treball de docent amb la escriptura? Ens pots fer cinc cèntims de si estàs treballant en quelcom?

-Sí, compagino la docència amb l’escriptura des de fa anys. Per mi, escriure és un plaer però també una necessitat. I sempre tinc projectes engegats, ja siguin de teatre, poesia o narrativa. Ara mateix he acabat un llibre de poesia visual i he començat a escriure una obra de teatre. També, com he dit abans, estic escrivint una altra aventura d’en Klauss Klugg.

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com