La
Librería de Cazarabet
Una novel·la ambientada en terres
castellanes en temps de la invasió napoleònica.
Allò que ens explica
l’editorial sobre la novel·la:
La
descoberta d'un farcell de documents antics amagats al darrere d'un mur fa
exclamar a la nostra protagonista "Jura'm que no ho diràs a ningú".
Un jurament que no es trencarà mai.
Tan sols el lector, com un voyeur,
coneixerà els secrets del passat. Així descobrirem com l’Almudena s'assabenta,
en una reunió familiar, que a la besàvia Petra li deien "la
Francesa". Aquest fet desperta en ella la curiositat de saber l'origen
d'aquest sobrenom. En una primera recerca troba una dona anomenada Pierrette que acompanyava les tropes de Bonaparte
fent de bugadera. Per continuar la investigació demana ajuda a un professor
d'història de la Universitat de Nanterre, amic d'una
companya de joventut. Es comuniquen a través de mails,
ja que no es coneixen personalment.
A través d'aquest relat veurem com, l'estiu de
1793, un jove Napoleó, mentre estava convalescent d'unes febres a la ciutat d'Avinyó, s'inicia en la política escrivint el famós
pamflet "Le souper du Beaucaire"
que li va servir de trampolí per agafar renom i el reconeixement dels seus
superiors. Un Napoleó en alça, però inexpert i maldestre amb les dones, que
podrem resseguir a través del diari íntim de l'avantpassada de l'Almudena fins
a descobrir el secret més ben guardat de la vida de l'emperador francès.
Carme
Ripoll i Martínez, l´autora:
Carme
Ripoll Martínez va néixer a Barcelona el novembre de 1945. Des que va aprendre
a llegir es va convertir en lectora compulsiva. El 1954 va començar a escriure
contes infantils per a consum propi. El 1955 era redactora del setmanari
familiar que van crear amb el seu germà. Durant l'adolescència va cremar tota
la seva obra considerant-la una bestiesa de criatura però va continuar posant
sobre paper els seus sentiments. Sempre ha escrit, forma part de les seves
necessitats bàsiques; llegir també.
És llicenciada en Ciències de l'Educació. Parla
francès i anglès i va estudiar màrqueting a la Kingston Bussines
School. Per motius de la feina del seu marit, han
passat la major part de la vida, juntament amb els seus tres fills, a
l'estranger: París, Madrid, Kuwait, Algèria, Guatemala i Londres. Les cartes
eren l'expressió literària d'aquella època, a part d'escrits íntims que no
ensenyava a ningú.
El 2008, de tornada a casa, l'havien fet àvia i
es va inscriure a l'escola d'escriptura de l'Ateneu, a fi de donar forma als
contes que s'inventava per a les cinc nenes i tres nens meravellosos que té. Va
ser l'eclosió d'un do que portava amagat des de sempre. El 2011 va sortir
publicat el seu relat "Un balcó del Raval", finalista del Premi
Districte V. El 2013 va posar en marxa l’Obrador d'històries i va començar a
col·laborar amb Cavall Fort. El 2014 ha vist publicat un dels seus relats a
"A l’ombra del Decameró. Catorze relats
eròtics" de l'Editorial Gregal.
Cazarabet conversa amb Carme Ripoll:
- Carme, per què un llibre centrat en la invasió
napoleònica?
- Es
tracta d’una història que neix d’una descoberta en el present que ens duu a
l’època de la invasió napoleònica. En realitat, tan sols una part molt petita
dels fets passen durant la guerra del francès.
-
Explica’ns o retrata “la francesa”. Tant en la narració com en el llibre fas
una mena d´evolució de les dones que hi participen.
Com t’has sentit?
-
“La francesa” amb prou feines surt a la novel·la, és la besàvia de l’Almudena i
el seu sobrenom és el que origina la investigació de la protagonista. Tots
evolucionem, mai som com el dia anterior, les vivències que tenim dia a dia ens
canvien. Si els personatges no canvien deixen de ser reals, són ninots. Les
dones de la meva novel·la són fortes i a partir de les seves experiències
viscudes s’enforteixen una mica més cada dia. Les meves dones sempre són
valentes i se’n surten.
-
Per cert, com ha anat el procés de documentació per a aquest llibre? Quina ha
estat la teva metodologia de treball?
- Em
sembla que he llegit totes les biografies de Napoleó que hi ha a les biblioteques
de l’Ateneu Barcelonès, de Roses i de l’Aliança francesa de Barcelona. Gràcies
a aquestes lectures m’he fet una idea de com era aquest gran estratega des dels
seus inicis. Tots els fets que es refereixen a Napoleó són reals i estan a les
biografies que he estudiat.
Respecte
a la metodologia, no sóc una persona metòdica. A partir de l’espurna que genera
la idea, no puc deixar de pensar-hi i la història es va gestant en el meu cap.
Prenc notes aïllades d’idees que em semblen que poden servir per fer més
interessant la narració. Quan començo a escriure ho faig sense parar, aboco
sobre el paper tot el que tinc al cap. És en el moment de la reescriptura que
ordeno, retallo i esporgo el text final. En aquest cas, com que es tracta d’un
relat en dos temps, vaig haver de tornar una mica enrere a fi d’equilibrar els
dos fils narratius.
- Per què sempre tenim curiositat per saber molt més
de nosaltres mateixos i dels nostres avantpassats? Quina creus que és la raó
que ens fa ser així?
-
Rebem la transmissió oral dels nostres avantpassats gràcies a les coses que ens
expliquen els avis, pares, oncles, etc. I si hi trobem algun forat, l’omplim
amb la nostra imaginació. Suposo que tots tenim la curiositat de saber del cert
d’on venim.
- En
aquells temps, una dona fent de bugadera a les tropes de Bonaparte
era com una mena de repte per a tota la societat?
- Jo
no ho interpreto com un repte, era per pura supervivència; feien les feines que
podien per tirar endavant la família. Moltes acompanyaven els marits seguint els
regiments.
-
Poc a poc, la novel·la s’endinsa dins els fets històrics que van cap a la pura
política. Com a escriptora, com va ser anar adoptant aquest gir?
- El
que vaig trobar a les biografies era el que em va conduir als fets polítics. Em
va venir de gust fer constar aquesta evolució del militar cap a la política.
Són aspectes que poden ser poc coneguts entre els que no són especialistes en
la història de Napoleó.
- Creus que la invasió
francesa a Catalunya i entre la societat catalana es va viure de manera
diferent que a la resta de l´Estat?
- No ho sabria dir, tot el que
vaig llegir estava escrit per autors francesos. En molts casos eren textos que
no s’han arribat a traduir i que no pretenia fer cap anàlisi de la guerra del
francès.
- Amiga, en què estàs
treballant en l’actualitat?
- A part de portar l’Obrador
d’històries, una associació de difusió cultural sense afany de lucre, i d’anar
fent presentacions de Jura’m que no ho diràs a ningú, tinc una altre
novel·la acabada, un recull de contes, un munt de contes més i novel·les
infantils per publicar. També en el meu cap hi ha una història que està prenent
forma i que segurament començaré a escriure aquest estiu.
20600
Jura'm que no ho diràs a ningú. Carme Ripoll
254 páginas
18,00 euros
Gregal
Obra de ficció històrica ambientada en terres castellanes a l'època de
la invasió napoleònica
La descoberta d'un farcell de documents antics amagats al darrere d'un mur
fa exclamar a la nostra protagonista "Jura'm que no ho diràs a ningú". Un jurament que no es trencarà mai.
Tan sols el lector, com un
voyeur, coneixerà el secrets
del passat. Així descobrirem com l’Almudena s'assabenta, en una reunió familiar, que a la besàvia
Petra li deien "la
Francesa". Aquest fet desperta en ella la curiositat de
saber l'origen d'aquest sobrenom. En una primera recerca troba
una dona anomenada Pierrette
que acompanyava les tropes
de Bonaparte fent de bugadera.
Per continuar la investigació demana
ajuda a un professor d'història de la Universitat de Nanterre, amic d'una companya de joventut. Es comuniquen a través de mails ja que no es coneixen personalment.
A través d'aquest relat veurem com, l'estiu
de 1793, un jove Napoleó, mentre estava convalescent
d'unes febres a la ciutat d'Avinyó, s'inicia en la política escrivint
el famós pamflet "Le souper du Beaucaire" que li va servir de trampolí per agafar renom i el reconeixement dels seus superiors. Un Napoleó en alça, però inexpert i maldestre amb les dones, que podrem resseguir a través del diari íntim de l'avantpassada de l'Almudena fins a descobrir el secret més ben guardat de la vida de l'emperador
francès.
Carme Ripoll Martínez va néixer
a Barcelona el novembre de 1945. Des que va aprendre a llegir es va convertir
en lectora compulsiva. El 1954 va començar a escriure contes infantils per a consum propi. El
1955 era redactora del setmanari familiar que van
crear amb el seu germà. Durant l'adolescència
va cremar tota la seva obra
considerant-la una bestiesa
de criatura però va continuar posant
sobre paper els seus sentiments. Sempre ha escrit, forma part de les seves necessitats bàsiques, llegir també.
És llicenciada en Ciències de l'Educació. Parla francès i anglès i va estudiar màrqueting a Kingston Bussines School. Per motius de la feina del seu marit,
amb els tres fills han passat la major part de la vida a l'estranger: París, Madrid, Kuwait, Algèria,
Guatemala i Londres. Les cartes eren l'expressió literària d'aquella època, a part d'escrits íntims que no ensenyava a ningú.
El 2008, de tornada a casa, l'havien fet àvia i es va inscriure a l'escola d'escriptura de l'Ateneu, a fi de
donar forma als contes que s'inventava per a les cinc nenes i tres nens
meravellosos que té. Va ser l'eclosió
d'un do que portava amagat des de sempre. El 2011 va sortir publicat el seu relat "Un balcó del Raval", finalista
del Premi Districte V. El
2013 va posar en marxa l’Obrador
d'històries i va començar a
col·laborar amb Cavall Fort. El 2014 ha vist publicat un dels seus relats a "A l’ombra del Decameró. Catorze relats eròtics" de l'Editorial
Gregal.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069