La
Librería de El Sueño Igualitario
Sònia Garangou
ha escrit per a Gregal Editorial un
assaig que narra la ideosincràsia de les Joventuts Libertàries de
Catalunya.
Joventuts Liberaries eren el bressol de la
idea llibertària i del anarcosindicalisme….
En
aquest cas Sònia Garangou pren el pòls al fet de formar part d´aquest
col-lectiu a Catalunya.
La sinopsis que ens apropa la editorial
Gregal:
La
trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o
difuminada dins la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la
memòria col·lectiva la imatge d’aquests nois i noies com a símbol de la
lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut el rastre de la seva
personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest
llibre recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions
juvenils més importants de la Segona República i la Guerra Civil.
Les Joventuts Llibertàries s’estengueren a totes les comarques i es vertebraren
des de la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista
catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves que havien patit
l’explotació laboral la possibilitat d’accedir a la cultura i una opció
per entendre i transformar el món. Ells mateixos es
consideraven l’avantguarda que havia de construir un nou sistema on
triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la Guerra
Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les
últimes conseqüències per defensar-lo.
L´autora,
Sònia Garangou:
Sònia Garangou (Malgrat de
Mar, 1975) és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona
i professora de ciències socials de secundària i batxillerat. L’any 2005
publicà Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats, i el 2009, l’obra conjunta L’Abans. Malgrat
de Mar. Recull gràfic (1862-1970). També ha col·laborat en
algunes publicacions col·lectives com La Guerra Civil al
Maresme: imatges, 1936-1939, o El franquisme a Catalunya (1939-1977). Els anys
2010-2011 participà en el projecte L’exili, dirigit per
l’antropòleg i historiador Josep Maymí i inclòs en el Banc Audiovisual de
Testimonis del Memorial Democràtic. Actualment combina la recerca històrica amb
les classes, a més de col·laborar com a voluntària en l’organització
d’activitats locals per la recuperació i difusió de la memòria històrica.
Cazarabet
conversa amb Sònia Garangou:
-Amiga, comenta´ns
què és allò que et va inspirar o per la qual et vas ficar a investigar i a
estudiar les Joventuts Llibertàries a Catalunya?
-Em vaig començar a interessar per les Joventuts Llibertàries fa
molts anys mentre estava fent una recerca sobre la Guerra Civil al meu poble,
Malgrat de Mar. Hi havia unes caixes amb documents que havien estat trobats en
molt males condicions i que havien estat restaurats. Entre aquests documents hi
havia factures, anotacions, llistats... que em van permetre reconstruir l'estructura
del Comitè Antifeixista del poble els primers mesos de la guerra, però també
una carpeta plena de documents de les Joventuts Llibertàries de Malgrat i la
seva correspondència amb altres joventuts properes i amb el Comitè Regional de
les JJLL de Catalunya. En aquell moment aquella altra carpeta, em va servir per
escriure com eren les JJLL de Malgrat, però més endavant la vaig tornar a
rellegir i em vaig adonar que hi havia moltíssima informació sobre les JJLL de
tot el Maresme, així que vaig començar un estudi sobre el tema que ha anat
creixent. Aquells primers documents els he complementat amb molts altres que he
trobat a molts arxius i hemeroteques i que m'han servit per fer un estudi més
complert d'una organització que havia estat molt poc estudiada a Catalunya
malgrat la seva importància numèrica i d'expansió territorial. Ha estat una
recerca que va començar des de l'ambit local i que s'ha anat expandint, una
mica com van fer les pròpies joventuts des de les bases.
-Per què a
Catalunya aquest moviment , també d´altres, va pendre
com més força?-Què els diferenciava respecte als Joves Llibertaris d´altres
llocs?
-Catalunya des de finals del s.XIX havia estat un dels nuclis més
importants del moviment anarquista no només d'Espanya sinó també de la resta
d'Europa. Hi havia moltes fàbriques, el moviment obrer estava molt consolidat i
abans de l'arribada de la ideologia anarquista ja estava força organitzat,
influenciat per les idees dels primers socialistes utòpics i per les idees
federals. Aquestes condicions fan que l'anarquisme hi encaixi molt bé i que es
desenvolupi tota una xarxa d'ateneus llibertaris, en els que els obrers podien
anar a formar-se després de treballar, accedir als llibres, a la cultura,
participar de grups de teatre, excursions... Una alternativa al món que els
explotava i que no els havia donat oportunitats de formar-se perquè havien anat
a treballar des de molt petits. En aquells moments aquest va ser un moviment
molt seguit a Catalunya, que es complementava amb altres grups, a més de les
organitzacions anarquistes principals que eren la CNT (sindicat majoritari a
Catalunya fins el final de la Guerra Civil) i la FAI.
-Com naixen les
Joventuts Llibertàries?. Els joves necessitaven un lloc ,
com diferenciat, dins l´anarquisme per tal de desenvolupar els seus desficis…?
-Els primers anys es va veure innecessària la formació d'una
agrupació de joves, perquè ja hi havia molta presència de joves en les
organitzacions anarquistes i perquè s'associava el concepte de joventut amb el
d'anarquisme, hi havia por també a duplicar funcions que per exemple feia la
FAI. Però a principis dels anys 30 començaran a diferenciar-se els primers
nuclis que es definiren com a joves i llibertaris, el moment coincideix amb
l'enfrontament que hi ha dins la CNT entre faístes i trentistes, i amb un
moment en el que la majoria de tendències polítiques havien format agrupacions
juvenils. L'època d'entreguerres va ser podem dir el moment de la joventut, la
majoria de les organitzacions polítiques formaran seccions de joves que es
sentiran protagonistes del moment històric. Trobem organitzacions de joves
feixistes, socialistes, anarquistes... totes amb el convenciment que eren
l'avanguarda que aconseguiria canviar el sistema i aconseguir una societat
diferent i millor.
-Aqueix anar i
vindre, més anar que res cap a les ciutats de joves i families d´arreu…amb
tantes necessitats i el trobar-se de cop i de repent en que s´havien de
reivindicar per tot, també per allò més esencial….fou el brou dinamitzador per
a a les Joventuts Llibertàries? -Com foren els primers anys?
-Els primers anys de formació van ser difícils perquè
s'organitzaren joventuts primer als barris i als pobles que es van anar
federant entre elles fins a formar estructures com les federacions locals, que
agrupaven a les diferents joventuts dels barris, per exemple la Federació Local
de JJLL de Barcelona que va tenir molta força, o les federacions comarcals que
ajuntaven a les de diferents pobles. Aquest procés de construcció orgànica i
d'expansió pel territori, va coincidir, com explicava abans, amb un moment molt
complicat per l'anarquisme que va ser l'enfrontament i trencament entre els
sectors trentistes i faístes, que va fer que les JJLL sovint estiguessin al mig
del conflicte. A banda també les pròpies joventuts van trencar relacions amb
les JJLL de la resta d'Espanya, quan van decidir sortir de la Federación
Ibérica de Juventudes Libertárias per integrar-se a la FAI com a grups de
propaganda i cultura poc temps després que s'hagués format la FIJL. Cal sumar a
totes aquestes problemàtiques el propi context històric de la Segona República.
-Segurament que
tot I no ésser amics de “l´Estat”, es trobarien més a gust amb la II
República…Com fou el pas per aquesta època? -Tot i que en el bieni negre i en els
alçaments per tal d´instaurar el Comunisme Llibertari…va haber-hi de tot…
-Sobretot els primers anys de la Segona República van ser molt
difícils pels joves llibertaris perquè van participar de forma activa en alguns
dels aixecaments i accions revolucionàries, molts van acabar a la presó o van
ser perseguits. Algunes de les lleis que es van fer en aquells anys els van
perjudicar molt. L'organització era clandestina i en aquells moments a més es
va començar a difondre una imatge de l'anarquisme i dels anarquistes, que
descriu molt bé Chris Ealhman al seu llibre La lucha por Barcelona,
associant-los a la delinqüència, els barris més perillosos, tractant la
ideologia com a quelcom importat per corrompre els obrers catalans amb seny...
-Els anarquistes
foren els que a les atarasanes van mantindre el pòls de la situació en
l´alçament militar i feixista de l´any 1936. Què ens pots dir al respecte?
-Els components de les JJLL igual que els membres de la resta
d'organitzacions anarquistes setmanes abans del cop d'estat ja estaven vigilant
els quarters i organitzats per si hi havia un aixecament militar. Van
participar als combats per aturar als militars sublevats a tot el territori no
només a les grans ciutats i després van marxar com a voluntaris en les primeres
columnes que van sortit cap el front d'Aragó.
-“Controlada”
un xic la situació les Joventuts Llibertàries continúen amb les actividats de
caire cultural…per a ells i elles això era fonamental, més que fonamental, tot
i estar en guerra..Comenta´ns. -Però dins
l´organigrama de lliuta antifeixista quin lloc actiu ocupen les Joventuts
Llibertàries?
-Els que es queden a la reraguarda reprenen l'activitat de
l'organització i tornen a organitzar conferències, cursos, fins i tot engeguen
un projecte per obrir una universitat popular. També participen en els pobles i
a la ciutat en els comitès antifeixistes encara que no ho fan sempre en nom de
les JJLL, sinó moltes vegades com a membres de la CNT o la FAI. També formen
part activa de les patrulles de milicians que controlen el territori, a més
d'organitzar cursos per preparar militarment als joves, fer recollides de roba,
festivals per recaptar diners pel front...
-Moltes columnes
van marxar cap a l´Aragó i altres llocs a fer front als militars alçats i als
feixistes…com afecta això als militants de les Joventuts Llibertàries?. Tenen
més responsabilitats al lloc ocupat pels que ara marxen a lluitar?.Tot i que molts d´ells també marxen…?-Quina
responsabilitat tenen dins els Comités d´enllaç?
-La marxa de militants cap el front els afecta molt, perquè sovint
els primers que anaren a lluitar a les columnes de voluntaris eren els afiliats
més veterans i experimentats, això va fer que les primeres setmanes de la
guerra les joventuts d'alguns llocs quedessin una mica desorganitzades. Aquesta
pèrdua va coincidir amb un moment de creixement de les joventuts, els primers
mesos de la guerra provocant que molts dels nous militants no tinguessin el
grau de compromís ideològic que tenien els components de les JJLL durant la
Segona República. Tot i això en el front, els militants també formaran grups de
joventuts llibertàries que acabaran representant un número molt important
d'afiliats que a més tindran la força moral d'estar morint a primera línia per
defensar la revolució.
-Hem parlat de
les columnes que van marxar al front, però eren llibertaris i, d´entrada, no
obedien a organigrames verticals,així que quan va
aplegar la militarització de les columnes . Com ho van pasar? Què els va suposar? Quelcom de fustració, no?
-Quan es va produir la militarització de les columnes, que va ser
un procés d'uns quants mesos, les JJLL s'hi van resistir i van
col·laborar amb alguns dels grups que més tard seran més crítics amb aquestes
mesures. La majoria es quedaran als fronts, però va ser un dels motius de
malestar que es va sumar a les crítiques que les JJLL estaven fent a
l'excessiva col·laboració de la CNT amb el govern de la Generalitat i l'Estat.
Hi haurà un sector de les JJLL que serà especialment bel·ligerant i que s'acabarà
enfrontant amb un altre sector que no volia fer cap trencament amb la CNT per
aquest motiu.
-I després
apleguen els Fets de Maig de 1937 que a Barcelona tenen el seu epicentre. Ací
les Joventuts tenen que “madurar” o “crèixer” , si les
deixen. Com ho veus?
-Les JJLL van tenir un protagonisme durant els Fets de Maig que no
sempre se'ls ha reconegut, en aquell moment conformaven un dels sectors més
crítics amb el govern i feia mesos que hi havia enfrontaments, malestar i que
els joves llibertaris argumentaven que s'havia de guanyar la guerra i fer la
revolució, no deixar la revolució per poder guanyar la guerra. La repressió
posterior als Fets de Maig també va tenir una especial incidència en els grups
de JJLL per tot el territori, pel que he trobat en la recerca, molt més del que
es pensava.
-Sònia, en spots
fer cinc cèntims sobre el que estàs treballant en l´actualitat?
-Actualment estic fent una recerca amb l'ajuda d'altres
investigadors sobre El Ciudad de Barcelona, un vaixell que transportava brigadistes
internacionals que va ser enfonsat el 30 de maig de 1937 per un submarí
franquista. El passat mes de maig es va organitzar el 80 aniversari de
l'enfonsament amb diversos actes de record a les víctimes de l'enfonsament i de
difusió de la història d'aquests brigadistes que venien de molts països i que
després van seguir lluitant contra el feixisme.
26552
Les Joventuts
Llibertàries de Catalunya (1932-1939). Sònia Garangou
430 páginas
22.50 euros
Gregal
La trajectòria dels joves
llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins la història general de la
CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge d’aquests nois i noies com a
símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut el rastre de la seva personalitat,
les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre recupera les seves veus i ens
acosta a una de les organitzacions juvenils més importants de la Segona República i la
Guerra Civil.
Les Joventuts Llibertàries
s’estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de la base dels barris i els
pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves
que havien patit l’explotació laboral la possibilitat d’accedir a la cultura i una opció per
entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven l’avantguarda que havia de
construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la
Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar
fins a les últimes conseqüències per defensar-lo.
Sònia Garangou (Malgrat de Mar, 1975) és doctora
en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professora de
ciències socials de secundària i batxillerat. L’any 2005 publicà Malgrat
1930-1940. Els anys silenciats, i el 2009, l’obra conjunta L’Abans. Malgrat de Mar. Recull gràfic (1862-1970). També
ha col·laborat en algunes publicacions col·lectives com La Guerra Civil al Maresme: imatges, 1936-1939, o El franquisme a Catalunya (1939-1977). Els anys 2010-2011 participà
en el projecte L’exili,
dirigit per l’antropòleg i historiador Josep Maymí i inclòs en el Banc
Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic. Actualment combina la
recerca històrica amb les classes, a més de col·laborar com a voluntària en
l’organització d’activitats locals per la recuperació i difusió de la memòria
històrica.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069