La Librería de El Sueño Igualitario

LES_JOVENTUTS_LLIBERTARIES_.jpgCazarabet conversa con...   Sònia Garangou, autora de “Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939)” (Gregal)

 

 

 

 

 

 

Sònia Garangou  ha escrit per a Gregal Editorial un  assaig que narra la ideosincràsia de les Joventuts Libertàries de Catalunya.

Joventuts Liberaries eren el bressol de la idea llibertària i del anarcosindicalisme….

 En aquest cas Sònia Garangou pren el pòls al fet de formar part d´aquest col-lectiu a Catalunya.

La sinopsis que ens apropa la editorial Gregal:

 La trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge d’aquests nois i noies com a símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut el rastre de la seva personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions juvenils més importants de la Segona República i la Guerra Civil.

Les Joventuts Llibertàries s’estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves que havien patit l’explotació laboral la possibilitat d’accedir a la cultura i una opció per entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven l’avantguarda que havia de construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les últimes conseqüències per defensar-lo.

L´autora, Sònia Garangou:

Sònia Garangou (Malgrat de Mar, 1975) és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professora de ciències socials de secundària i batxillerat. L’any 2005 publicà Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats, i el 2009, l’obra conjunta L’Abans. Malgrat de Mar. Recull gràfic (1862-1970). També ha col·laborat en algunes publicacions col·lectives com La Guerra Civil al Maresme: imatges, 1936-1939, o El franquisme a Catalunya (1939-1977). Els anys 2010-2011 participà en el projecte L’exili, dirigit per l’antropòleg i historiador Josep Maymí i inclòs en el Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic. Actualment combina la recerca històrica amb les classes, a més de col·laborar com a voluntària en l’organització d’activitats locals per la recuperació i difusió de la memòria històrica.

 

 

Cazarabet conversa amb Sònia Garangou:

sonia2_(1).jpg-Amiga, comenta´ns què és allò que et va inspirar o per la qual et vas ficar a investigar i a estudiar les Joventuts Llibertàries a Catalunya?

-Em vaig començar a interessar per les Joventuts Llibertàries fa molts anys mentre estava fent una recerca sobre la Guerra Civil al meu poble, Malgrat de Mar. Hi havia unes caixes amb documents que havien estat trobats en molt males condicions i que havien estat restaurats. Entre aquests documents hi havia factures, anotacions, llistats... que em van permetre reconstruir l'estructura del Comitè Antifeixista del poble els primers mesos de la guerra, però també una carpeta plena de documents de les Joventuts Llibertàries de Malgrat i la seva correspondència amb altres joventuts properes i amb el Comitè Regional de les JJLL de Catalunya. En aquell moment aquella altra carpeta, em va servir per escriure com eren les JJLL de Malgrat, però més endavant la vaig tornar a rellegir i em vaig adonar que hi havia moltíssima informació sobre les JJLL de tot el Maresme, així que vaig començar un estudi sobre el tema que ha anat creixent. Aquells primers documents els he complementat amb molts altres que he trobat a molts arxius i hemeroteques i que m'han servit per fer un estudi més complert d'una organització que havia estat molt poc estudiada a Catalunya malgrat la seva importància numèrica i d'expansió territorial. Ha estat una recerca que va començar des de l'ambit local i que s'ha anat expandint, una mica com van fer les pròpies joventuts des de les bases.

-Per què a Catalunya aquest moviment , també d´altres, va pendre com més força?-Què els diferenciava respecte als Joves Llibertaris d´altres llocs?

-Catalunya des de finals del s.XIX havia estat un dels nuclis més importants del moviment anarquista no només d'Espanya sinó també de la resta d'Europa. Hi havia moltes fàbriques, el moviment obrer estava molt consolidat i abans de l'arribada de la ideologia anarquista ja estava força organitzat, influenciat per les idees dels primers socialistes utòpics i per les idees federals. Aquestes condicions fan que l'anarquisme hi encaixi molt bé i que es desenvolupi tota una xarxa d'ateneus llibertaris, en els que els obrers podien anar a formar-se després de treballar, accedir als llibres, a la cultura, participar de grups de teatre, excursions... Una alternativa al món que els explotava i que no els havia donat oportunitats de formar-se perquè havien anat a treballar des de molt petits. En aquells moments aquest va ser un moviment molt seguit a Catalunya, que es complementava amb altres grups, a més de les organitzacions anarquistes principals que eren la CNT (sindicat majoritari a Catalunya fins el final de la Guerra Civil) i la FAI. 

-Com naixen les Joventuts Llibertàries?. Els joves necessitaven un lloc , com diferenciat, dins l´anarquisme per tal de desenvolupar els seus desficis…?

-Els primers anys es va veure innecessària la formació d'una agrupació de joves, perquè ja hi havia molta presència de joves en les organitzacions anarquistes i perquè s'associava el concepte de joventut amb el d'anarquisme, hi havia por també a duplicar funcions que per exemple feia la FAI. Però a principis dels anys 30 començaran a diferenciar-se els primers nuclis que es definiren com a joves i llibertaris, el moment coincideix amb l'enfrontament que hi ha dins la CNT entre faístes i trentistes, i amb un moment en el que la majoria de tendències polítiques havien format agrupacions juvenils. L'època d'entreguerres va ser podem dir el moment de la joventut, la majoria de les organitzacions polítiques formaran seccions de joves que es sentiran protagonistes del moment històric. Trobem organitzacions de joves feixistes, socialistes, anarquistes... totes amb el convenciment que eren l'avanguarda que aconseguiria canviar el sistema i aconseguir una societat diferent i millor.  

-Aqueix anar i vindre, més anar que res cap a les ciutats de joves i families d´arreu…amb tantes necessitats i el trobar-se de cop i de repent en que s´havien de reivindicar per tot, també per allò més esencial….fou el brou dinamitzador per a a les Joventuts Llibertàries? -Com foren els primers anys?

-Els primers anys de formació van ser difícils perquè s'organitzaren joventuts primer als barris i als pobles que es van anar federant entre elles fins a formar estructures com les federacions locals, que agrupaven a les diferents joventuts dels barris, per exemple la Federació Local de JJLL de Barcelona que va tenir molta força, o les federacions comarcals que ajuntaven a les de diferents pobles. Aquest procés de construcció orgànica i d'expansió pel territori, va coincidir, com explicava abans, amb un moment molt complicat per l'anarquisme que va ser l'enfrontament i trencament entre els sectors trentistes i faístes, que va fer que les JJLL sovint estiguessin al mig del conflicte. A banda també les pròpies joventuts van trencar relacions amb les JJLL de la resta d'Espanya, quan van decidir sortir de la Federación Ibérica de Juventudes Libertárias per integrar-se a la FAI com a grups de propaganda i cultura poc temps després que s'hagués format la FIJL. Cal sumar a totes aquestes problemàtiques el propi context històric de la Segona República.

-Segurament que tot I no ésser amics de “l´Estat”, es trobarien més a gust amb la II República…Com fou el pas per aquesta època? -Tot i que en el bieni negre i en els alçaments per tal d´instaurar el Comunisme Llibertari…va haber-hi de tot…

-Sobretot els primers anys de la Segona República van ser molt difícils pels joves llibertaris perquè van participar de forma activa en alguns dels aixecaments i accions revolucionàries, molts van acabar a la presó o van ser perseguits. Algunes de les lleis que es van fer en aquells anys els van perjudicar molt. L'organització era clandestina i en aquells moments a més es va començar a difondre una imatge de l'anarquisme i dels anarquistes, que descriu molt bé Chris Ealhman al seu llibre La lucha por Barcelona, associant-los a la delinqüència, els barris més perillosos, tractant la ideologia com a quelcom importat per corrompre els obrers catalans amb seny...

-Els anarquistes foren els que a les atarasanes van mantindre el pòls de la situació en l´alçament militar i feixista de l´any 1936. Què ens pots dir al respecte?

-Els components de les JJLL igual que els membres de la resta d'organitzacions anarquistes setmanes abans del cop d'estat ja estaven vigilant els quarters i organitzats per si hi havia un aixecament militar. Van participar als combats per aturar als militars sublevats a tot el territori no només a les grans ciutats i després van marxar com a voluntaris en les primeres columnes que van sortit cap el front d'Aragó.

24178224_143439242975972_6135100842325311488_n.jpg-“Controlada” un xic la situació les Joventuts Llibertàries continúen amb les actividats de caire cultural…per a ells i elles això era fonamental, més que fonamental, tot i estar en guerra..Comenta´ns. -Però dins l´organigrama de lliuta antifeixista quin lloc actiu ocupen les Joventuts Llibertàries?

-Els que es queden a la reraguarda reprenen l'activitat de l'organització i tornen a organitzar conferències, cursos, fins i tot engeguen un projecte per obrir una universitat popular. També participen en els pobles i a la ciutat en els comitès antifeixistes encara que no ho fan sempre en nom de les JJLL, sinó moltes vegades com a membres de la CNT o la FAI. També formen part activa de les patrulles de milicians que controlen el territori, a més d'organitzar cursos per preparar militarment als joves, fer recollides de roba, festivals per recaptar diners pel front...

-Moltes columnes van marxar cap a l´Aragó i altres llocs a fer front als militars alçats i als feixistes…com afecta això als militants de les Joventuts Llibertàries?. Tenen més responsabilitats al lloc ocupat pels que ara marxen a lluitar?.Tot i que molts d´ells també marxen…?-Quina responsabilitat tenen dins els Comités d´enllaç?

-La marxa de militants cap el front els afecta molt, perquè sovint els primers que anaren a lluitar a les columnes de voluntaris eren els afiliats més veterans i experimentats, això va fer que les primeres setmanes de la guerra les joventuts d'alguns llocs quedessin una mica desorganitzades. Aquesta pèrdua va coincidir amb un moment de creixement de les joventuts, els primers mesos de la guerra provocant que molts dels nous militants no tinguessin el grau de compromís ideològic que tenien els components de les JJLL durant la Segona República. Tot i això en el front, els militants també formaran grups de joventuts llibertàries que acabaran representant un número molt important d'afiliats que a més tindran la força moral d'estar morint a primera línia per defensar la revolució.

-Hem parlat de les columnes que van marxar al front, però eren llibertaris i, d´entrada, no obedien a organigrames verticals,així que quan va aplegar la militarització de  les columnes . Com ho van pasar? Què els va suposar? Quelcom de fustració, no?

-Quan es va produir la militarització de les columnes, que va ser un procés d'uns quants mesos, les JJLL s'hi van resistir  i van col·laborar amb alguns dels grups que més tard seran més crítics amb aquestes mesures. La majoria es quedaran als fronts, però va ser un dels motius de malestar que es va sumar a les crítiques que les JJLL estaven fent a l'excessiva col·laboració de la CNT amb el govern de la Generalitat i l'Estat. Hi haurà un sector de les JJLL que serà especialment bel·ligerant i que s'acabarà enfrontant amb un altre sector que no volia fer cap trencament amb la CNT per aquest motiu.

-I després apleguen els Fets de Maig de 1937 que a Barcelona tenen el seu epicentre. Ací les Joventuts tenen que “madurar” o “crèixer” , si les deixen. Com ho veus?

-Les JJLL van tenir un protagonisme durant els Fets de Maig que no sempre se'ls ha reconegut, en aquell moment conformaven un dels sectors més crítics amb el govern i feia mesos que hi havia enfrontaments, malestar i que els joves llibertaris argumentaven que s'havia de guanyar la guerra i fer la revolució, no deixar la revolució per poder guanyar la guerra. La repressió posterior als Fets de Maig també va tenir una especial incidència en els grups de JJLL per tot el territori, pel que he trobat en la recerca, molt més del que es pensava.

-Sònia, en spots fer cinc cèntims sobre el que estàs treballant en l´actualitat?

-Actualment estic fent una recerca amb l'ajuda d'altres investigadors sobre El Ciudad de Barcelona, un vaixell que transportava brigadistes internacionals que va ser enfonsat el 30 de maig de 1937 per un submarí franquista. El passat mes de maig es va organitzar el 80 aniversari de l'enfonsament amb diversos actes de record a les víctimes de l'enfonsament i de difusió de la història d'aquests brigadistes que venien de molts països i que després van seguir lluitant contra el feixisme.

 

 

 

LES_JOVENTUTS_LLIBERTARIES_.jpg26552
Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939). Sònia Garangou   
430 páginas
22.50 euros
Gregal



La trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge d’aquests nois i noies com a símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut el rastre de la seva personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions juvenils més importants de la Segona República i la Guerra Civil.

Les Joventuts Llibertàries s’estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves que havien patit l’explotació laboral la possibilitat d’accedir a la cultura i una opció per entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven l’avantguarda que havia de construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les últimes conseqüències per defensar-lo.


Sònia Garangou (Malgrat de Mar, 1975) és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professora de ciències socials de secundària i batxillerat. L’any 2005 publicà Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats, i el 2009, l’obra conjunta L’Abans. Malgrat de Mar. Recull gràfic (1862-1970). També ha col·laborat en algunes publicacions col·lectives com 
La Guerra Civil al Maresme: imatges, 1936-1939, o El franquisme a Catalunya (1939-1977). Els anys 2010-2011 participà en el projecte L’exili, dirigit per l’antropòleg i historiador Josep Maymí i inclòs en el Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic. Actualment combina la recerca històrica amb les classes, a més de col·laborar com a voluntària en l’organització d’activitats locals per la recuperació i difusió de la memòria històrica.

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com