La
Librería de El Sueño Igualitario
Joan Poblet Teixidó.
Cossetània, dins la seva col-lecció COOPERATIVISTES CATALANS,
29 es fica en la pell de
Joan Poblet i Teixidó… un
home que aborda la qüestió agraria com a qüestió nacional.
Un llibre des de la
ploma de Xavier Ferré Trill.
La sinopsis del llibre:
Joan Poblet i Teixidó (Montblanc, 1877-1918) exemplifica la relació entre catalanisme i agrarisme a la
Conca de Barberà. Aquesta biografia aprofundeix, en conseqüència, en la dedicació
que l’advocat tingué en ambdós
centres d’interès, i, fonamentalment,
en la pràctica fundacional de l’associacionisme
agrari empeltat d’una específica ideologia
nacional. Aquest lligam
motiva una part significativa de la socialització cooperativista duta
a terme essencialment en campanyes periodístiques i de conscienciació, cosa que explica el vessant
públic de la seva dedicació. Un altre objectiu d’aquest volum, però, és
resseguir la vinculació del
jurista a l’evolució de les tipologies
associatives a la Conca, en l’articulació
de les quals tingué una constant
implicació: des de la Cambra
Agrícola de Montblanc fins
a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Poblet i Teixidó aporta una concepció
destacada entorn d’un model cooperatiu associat a la via reformista.
La ploma d´aquest llibre, Xavier Ferré Trill:
Xavier Ferré Trill
(Reus, 1962). Doctor en Història i professor al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili.
Ha publicat estudis i
recerques sobre la qüestió nacional i l’evolució històrica del pensament cultural i polític contemporanis. Forma part del grup de recerca consolidat “Ideologies i Societat a la Catalunya
Contemporània” (Isocac /
AGAUR). Darrerament ha editat
el volum inèdit de Joan
Fuster Dues visions (2014)
i L’Estat Català. Estudi de Dret Públic de Rovira i Virgili (2016).
També és autor de Construcció
nacional: trajectòries i referents (2010), Ramon Amigó i Anglès, pedagog del territori (1915-
2011) (2013), Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la
Catalunya contemporània (2015) (amb Ramon Arnabat
Mata) iManuel de Pedrolo i
la nació (1957-1982) (2016).
Cazarabet
conversa amb Xavier Ferré Trill:
-Amic Xavier, què t´ha dut a esciure
aquest llibre deicat a la fugura d´aquest home vinculat al cooperativisme agrari?
-El llibre
fou un encàrrec de la Fundació Roca i Galés, que té dilatada trajectòria
en recerques al voltant del cooperativisme.
La figura de Poblet i Teixidó
–i el món de referències
que l'envolta i situa– correspon a una "lectura" política del greuge agrari promogut
des de l'Estat espanyol
-Vinculat a “lo agrari”, però també molt a “lo nacional”. No estén una qüestió
sense l´altra, no? Les complamenta creant una mena de Canals d´interacció
entre elles, no?
-El fet d´anar-se´n del poble i tornar comporta amb aquest home com reempendre la seva vida
profesional amb més vitalitat, amb idees que ell ha vist , ha reflexionat i vol ficar a la pràctica….Això ens pot parèixer, així
de primeres, senzill,però
no ho és gens ni mica…
-La principal lectura que se'n pot extreure,
de la biografia, és que la qüestió agrària és una qüestió pendent: política. I que aquesta
derivada –essencial– d'abast
general demana uns
programes agraris que han de ser defensats políticament a Espanya. Poblet i Teixidó –i el que representa en aquest
context i pràctica
política– tradueix la persistència
del "problema" agrarista en clau
catalanista adscrita indirectament a la Lliga Regionalista.
-Em fa l´efecte que era
catalanista…que entenia que la seva
nacció era Catalunya i ja està…això d´alguna
manera, clar que sí, es cultiva a dins
d´un, però també ens ve donat com
d´arrel….com dins de la idiosincràsia d´un mateix…-A més , un home molt de la terra i del seu poble…això i la seva formació d´advocat i la “tradició”
versus dedicació familiar ens
porta a veure a més a un
home que fa “agraisme”, però
conta´ns com i de quina
manera?-Un advocat en visió
més enllà de les terres, del conreu…No té “vergonya” d´agafar tinta i de
motivar a la resta de conciutadans fent servir la prensa…-Feia com a verdaderes campanyes de marketing, és així? Campanyes que volien assolir i aconquerir una socialització
cooperativista, no?-Va imprimir l´associacionisme
agrari a Monblanc com a eixida als
problemes agraris que segurament no són molt diferents a les d´ara….i és que hi han mals co
endèmics, no?
-Ara bé,
si reduïm la tasca de Poblet,
i els seus coetanis, al programa polític no entendrem gran cosa de la seva dedicació, car deixarem de comprendre'n la principal aportació:
la conscienciació dels petits propietats i parcers que la "modernització"
de la producció agrària precisava de quadres de tècnics que organitzassin la formació dels propietaris
i jornalers (només cal veure la planificació de cursos
sobre agronomia abans i durant La Mancomunitat).
-Es
pot fer catalanisme,
amic, des de diferents bandes ideològiques….parla´ns de com era aqueixa ideología des del nostre
protagonista? -I la ideología entra també en joc en la vessant de l´agrarisme, oi? -I tot plegat ell
ho porta del poble a la
comarca a la Conca de barberà. Mirada cap al davant i de manera agossarada, ben atrevit..
-És per això que aquesta biografia assenyala, i destaca,
que sense la base associativa
–bastida, en aquest cas, pels
catalanistes de la Conca de Barberà–
no es pot entendre gens el projecte de reforma vers la detenció de la propietat agrària.
Cada època
demana endinsar-s'hi, fer-se'n, i no partir de prejudicis
ideologistes. En aquest sentit, si concebéssim el vessant reformista de Poblet, i
no l'investiguéssim per aquest
motiu cauríem en un error molt greu d'apreciació
i de sectarisme historiogràfic.
Tot just, l'aplicació d'un enfocament comprensiu i que vol extreure una explicació d'un context –des del vessant social, ideològic, i polític– ha de
partir del fet social despullat
de tot apriorisme, que no vol dir –al contrari–
prescindir d'una necessària
hipòtesi de partença.
-Fins a on van aplegar les seves propostes reformistes?-L´altra dia llegia de números històrics de Solidaritat Obrera
una semblança d´aquella gent que visitava poble a poble i que s´havia traslladat de la zona dels voltants de Tortosa al Baix Maestrat….en ella animava a ficar als camperols d´aquella
zona que s´agruperen, el cooperativisme…i
aleshores mirava a
Catalunya i feia una reflexio,
molt a la seva manera, com un de dir “a los millor més val paréixer burgés i utilizar
“formes reformistes”, però fer quelcom per a canviar que no fer res o deixar que el temps passi…Et conto això perque molts d´aqueixos
impulsors com en Poblet Teixidó pot semblar o ésser burgés, però això
no ens ha de crear prejudicis
damunt el nostre futur, no? ; com ho veus?
-L'aportació
d'aquests quadres tècnics –com ho
fou Poblet– aportaren
això: que el món agrari, com a realitat
sociocultural, com a comunitat,
ha de ser comprès no pas com a qüestió marginal (davant un context urbà, aleshores emergent), sinó "autònoma", amb la seva pròpia estructura (dimensió) conflictiva. La vindicació
d'aquesta realitat davant un Estat espanyol en crisi postcolonial evidenciava, encara més, la resposta regeneradora d'aquests sectors (no únicament conservadors). En aquesta qüestió de traducció política del
conflicte –i dialèg
desigual davant l'elit política
espanyola– arribava a
existir un mínim denomidador
comú amb els sectors agraristes
republicans, per bé que amb una orientació de reproducció de les relacions socials agràries dominants.
25734
Joan Poblet i Teixidó. La qüestió agrària com a qüestió nacional. Xavier Ferré Trill
96 páginas 17 x 24 cms.
11.90 euros
Cossetània
Joan Poblet
i Teixidó (Montblanc,
1877-1918) exemplifica la relació
entre catalanisme i agrarisme
a la Conca de Barberà. Aquesta
biografia aprofundeix, en conseqüència, en la dedicació
que l’advocat tingué en ambdós
centres d’interès, i, fonamentalment,
en la pràctica fundacional de l’associacionisme
agrari empeltat d’una específica ideologia
nacional. Aquest lligam
motiva una part significativa de la socialització cooperativista duta
a terme essencialment en campanyes periodístiques i de conscienciació, cosa que explica el vessant
públic de la seva dedicació. Un altre objectiu d’aquest volum, però, és
resseguir la vinculació del
jurista a l’evolució de les tipologies
associatives a la Conca, en l’articulació
de les quals tingué una constant
implicació: des de la Cambra
Agrícola de Montblanc fins
a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Poblet i Teixidó aporta una concepció
destacada entorn d’un model cooperatiu associat a la via reformista.
Xavier Ferré Trill (Reus, 1962).
Doctor en Història i professor
al Departament de Pedagogia
de la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat estudis i recerques
sobre la qüestió nacional i l’evolució
històrica del pensament
cultural i polític contemporanis.
Forma part del grup de
recerca consolidat “Ideologies
i Societat a la Catalunya Contemporània”
(Isocac / AGAUR). Darrerament
ha editat el volum inèdit de Joan FusterDues visions (2014) i L’Estat Català. Estudi de Dret Públic de Rovira i Virgili (2016). També és
autor de Construcció nacional: trajectòries i referents (2010), Ramon Amigó i Anglès, pedagog del territori (1915- 2011) (2013), Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la
Catalunya contemporània (2015) (amb Ramon Arnabat
Mata) i Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982)
(2016).
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069