Cazarabet conversa con... Jaume Badias Matas, coautor de “Gaspar Lloret,
mestre d’aixa i llibertari” (Pagès)
Un llibre
que fa memòria des del món
de l´ensenyament i el compromís
que encarnà Gaspar Lloret i
que ens aplega des de les plomes
de Jaume Badias Mata i Gaspar Lloret
de Aguiar. Es tracta d´un llibre editat
per Pagès.
El magnífic llibre-testimoni
, és també una mena de crónica d´ un temps i de les persones que el van habitar, així com de les seves inquietuts envers el pensament llibertari i està escrit en primera persona.
És un llibre que recorda com va viure en Gaspar Lloret la lluita al davant del franquisme.
El llibre
aporta, també, molta documentació
fotográfica en el dia
adia de la lluita
contra el franquisme.
Les memòries
que tenim a les mans i que lligirem amb passió
no tan sols s´apropen al davant d´en Gaspar Lloret sinó que va més enllà, ja
que s´endinsa dins la reflexió lliurepensadora i de l´ideal llibertari…
Allò que diu la
sinopsis:
Aquesta és la historia en
primera persona d’un llibertari
a la Barcelona dels durs anys del franquisme, on com molt
altres lluitadors anònims cada dia, al sortir de la feina, es dedicava a treballar en la difusió d’un ideari
en el què creia fermament, lluny de les discussions bizantines de molts dels seus
companys anarquistes a l’exili. És una crònica de la lluita des de la clandestinitat, amb capítols dedicats a explicar com s’aconseguia fer arribar propaganda al món obrer, o aconseguien reunir-se esquivant la policía. També s’hi
explica com es va poder crear, del no res, una impremta artesanal on s’hi imprimien les publicacions “Solidaridad Obrera” i “CNT”. Igualment veurem la seva detenció i els durs temps
a la presó, l’operació fallida contra Franco on participà, i sobretot, el dia a dia d’una manera de viure lligada a l’ideari llibertari fins al desengany que li suposà la transició
tal i com es va dur a terme.
Què és un mestre d´aixa?, a nosaltres ens sonava
que estaba relacionat amb
la construcción de vaixells…però
ho vam cercar a la enciclopèdia de les xarxes: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mestre_d%27aixa
En Gaspar Lloret
de Aguiar va nàixer a
Barcelona l´any 1934. Va ésser
mestre d´aixa de reconegut prestigi que que treballa en diferents drassanes de Barcelona i de la Costa Brava. Participà activament en la lluita antifranquista defensant l´ideari lliurepensador i difonent-ne els seus ideals.
En Jaume Badia
Mata és de Tàrrega És llicenciat en Prehistòria, Història Antigua i Arqueologia i màster en Museologia i Gestió en Patrimoni Cultural. A més és autor de la monografía Qui fa calç va descalç. L´elaboració tradiional de la calç a les Gavarres i coautor del
treball De
quilla a perilla. L´ofici dels
Mestres d´aixa a la Costa Brava. A més, ha escrit una cinquantena d´articles de l´àmbit de l´etnologia i l´arqueologia.
Dins la
col-lecció Guimet de Pagès Editors hi
trobem títols com, obriu el seu
propi enllaç: https://www.pageseditors.cat/ca/cataleg/col-leccions/historia/guimet.html
Cazarabet conversa amb
Jaume Badias Mata:
-Amic , per què o què et va fer escriure
o donar-li forma a aquest
llibre sobre o ,millor dit ,des de la vida d´ en Gaspar Lloret?
-Treballava a la Càtedra d'Estudis Marítims de la
Universitat de Girona i al Museu de la Pesca de
Palamós, i vaig conèixer
en Gaspar Lloret fent una
recerca etnològica sobre l'ofici
de mestres d'aixa a la
Costa Brava, un ofici,el de constructors de barques de fusta
en vies de desaparició. D'aquí el propòsit de la recerca,
recollir els darrers testimonis d'un ofici molt
vinculat des de segles a
les costes mediterrànies. En Gaspar s'havia jubilat de la drassana de Roses i el vaig anar a veure més
d'un cop per parlar de l'ofici, ja que era i és una font de coneixement única i que em va ajudar molt a entendre
aquest treball artesanal. Aquesta recerca va originar un llibre
"De quilla a perilla. L'ofici dels mestres d'aixa
a la Costa Brava" publicat l'any
2010.
Recordo com llavors en Gaspar em va comentar que li agradaria que algú li recollís la seva vida perquè no s'havia cenyit només a la construcció naval, si
no que havia estat un actiu defensor de les idees llibertàries.
Aquesta proposta em va interessar durant anys i l'any
2012 el vaig trucar per dir-li
de quedar i parlar-ne. Vam
quedar a casa seva i després
d'hores d'escoltar-lo li vaig dir
que em feia molta il·lusió intentar recollir la història de la seva vida. I així va començar tot.
-Com definiries
a en Gaspar Lloret com ha
pensador i activista…?
Millor com ell mateix es defineix. "Un
incansable lluitador anònim
per la causa llibertària"
-I com a ésser humà?—ens
agrada molt indagar en la trajectòria
vital i humana dels nostres
protagonistes--
-Una
persona amb molta força, molt impulsiu,
un tsunami d'energia. Pendent
de la seva famíla, ja que té dona i tres filles, i a
la vegada patint pels companys que estaven a la presò, com ell
hi havia estat. Quan estava
actiu des d'un punt de vista llibertari ajudava a les famílies dels companys de lluita, repartia propaganda llibertària, no parava...
-Persones com en Gaspar Lloret van marcar molt més que una época…van marcar el temps
i van deixar emprempta a la
seva manera, no?. Què hi destacaries?
-La
constància, la firmesa en els seus ideals,
el no defallir en la lluita
durant dècades i dècades, fins a la decepció del que comportà la transició.
-Allò que volem deixar clar que no cal ésser una persona que deixa constanment empremptes per a ésser “importants” en la vida, oi?--
-Crec que és important
deixar empremta, però aquestes no cal que siguin mediàtiques ni conegudes i reconegudes.
-Com li
va influenciar el fet de que son pare fos un afiliat,ja, de les idees lliurepensadores i a l´anarquisme?.- En Gaspar Lloret, amic Jaume, com penses que les va interioritzar?
-Pel que he interpretat de tot el què en Gaspar m'ha explicat després
de més seixanta hores d'entrevista, crec que en Gaspar ha estat sempre una persona molt
observadora, que sempre ha escoltat,
ensumat i mirat molt. I segur que el què son pare
ho fos va ajudar, com també el paper de la seva mare, qui llegia al pare, un cop va quedar cec, textos llibertaris i va tirar endavant
la familia.
-Com portava
a la pràctica , el nostre protagonista,
l´ideal lliurepensador? . I des de quan el va dur a terme?
-Treballant. En tot el què feia en els
diferents llocs on va estar treballant va anar marcat per l'ideal llibertari, encara que fos durant el franquisme,
Els rols a les feines, la manera d'organitzar els treballs, Va aconseguir crear una cooperativa però
no va acabar cuallant, però
ell la va crear.
De
fet va començar de ben jove, al 15 anys, anant a reunions, excursions, trobades en parades de llibreters vells...
-Mai esdevingué
gens fácil ser mestre, a les drassanes,
de l´ideal lliurepensador, oi? Quins entrebancs
es trobava…?
-Poca
gent al seu àmbit de treball en coneixia la seva ideologia. Ell l'aplicava quan podia però no en feia propaganda ni hi posava etiqueta. Com he dit, ell sempre
ha estat molt observador i
savia en tot moment amb qui podia
compartir o explicar la seva ideologia.
Estem parlant dels durs anys
del franquisme, on molta bona gent podia esdevenir delator.
-Va experimentar diferències segons en quines drassanes va treballar? No sé , per exemple, era el mateix treballar en l´entorn de Barcelona que treballar
a la Costa Brava?
-La
manera de treballar a les drassanes
de la Costa Brava era diferent a les de Barcelona pel volum de feina
i pel tracte amb el client.Però com he dit, ell
a la feina mai va exposar la seva orientació ideològica.
-Per a una persona amb aquest perfil viure en la
dictadura deguera esdevindre
quelcom més que difícil…?. Certa angoixa , com a certa sensació
de clautrofòfia, oi?
-M'imagino que sí. Recordo que quan Franco va morir a casa es va obrir
xampany, i a casa meva no
eren lluitadors llibertaris
ni es movien en la clandestinitat.
Per això dimensiono com de complicat havia de ser per gent com en Gaspar viure el dia a dia sota aquesta pressió, treballar picant pedra per l'ideal llibertari i a la vegada
tirar endavant una família.
-Parla´ns de la seva
lluita més directa i activa
enfront
-De
fet en el llibre ell explica molt bé com va muntar
una impremta clandestina on
s'hi imprimia el "Soli" i la "CNT", que el
va portar tres anys a la presò;o com de ben jove ja repartia
propaganda; o com s'organitzaven
reunions amb altres col·legues, vigilant sempre les espatlles. Tot molt diferent
de com vivien els seus companys llibertaris
a l'exili, molt sovint dividits per dicusions bizantines
-Com ha sigut
treballar amb ell per tal de lliurar-nos aquest testimoni en format de llibre testimonial?
-Per
fer aquest llibre vaig estar més de seixanta hores entrevistant-lo durant gairebé tres anys. Després durant
dotze mesos vaig transcriure totes aquestes hores i les vaig ordenar cronològicament per després dividir-ho tot en capítols. Va ser llarg però molt
enriquidor, i més veient com en Gaspar en disfrutava.
-Parla´ns de la seva lluita , tan la més activa com la més “pasiva” ,de lluita contra el franquisme…
-De
fet ho explico més amunt. Jo sóc
arqueòleg però a la
Universitat de Barcelona també vaig fer assignatures d'història contemporània amb grans doctors
i eminents catedràtics que parlaven només de l'exili dels anarquistes
i comunistes, com si aquí ja no hagués quedat
cap llibertari.
A
mi em va sorprendre d'inici que durant el franquisme hi hagués,
a l'interior, anarquistes. Per mi els llibertaris
passius són els que van marxar, en Gaspar va sempre actiu fins
que els que van tornar, quan
la transició, crec que el
van desencantar.Aquest desencant
després de tanta coherència
és també el què més m'ha costat
d'explicar.
-Era , és de suposar,
molt difícil lluitar amb els ideals
lliurepensadors?. S´ha de tindre en compte que aquests ideals eren els derrotats entre els derrotats, allò que vull dir que eren els ideals que van experimentar més la represió i l´escarment…
-No
ho comparteixo,crec
que anem aprenent sempre alguna cosa i no sempre
per repressió i escarment.
Tot i que avui dia no es pot dir
que mani l'ideal llibertari, veiem conceptes de l'utopia inicial que
han anat cuallant com el nudisme, l'igualtat de sexe, el ser vegetarià, l'ensenyament lliure, la lluita contra l'alcholisme, l'ecologisme.....
-Què has aprés,
amic Jaume, de les tevés xerrades
amb en Gaspar…perque sempre s´aprén ,i no poc, d´aquestes
xerrades…
-Moltíssimes coses. Em vé al cap, a més
de la coherència en els actes i en el què un creu i diu, també la força per continuar seguint mentre cada cop et vas quedant sol. Si tu hi creus i creus què
és el millor, endavant!
-Jaume, tú aplegues
més d´un entorn de l´ estudi entorn la història antigua, la etnologia, la història del treball….és així
com aplegues a l´ofici de mestre d´aixa i com coneixes
a en Gaspar Lloret i des d´ací
es deslliga tot aquest treball?
-Aquest llibre neix
a partir de la curiositat que sempre
he tingut, des de sempre, vers els camins
que han de portar a la llibertat de l'individu. Trobar-me amb en Gaspar va ser una descoberta,
i conèixer el seu periple vital a partir de l'amistat
i la confiança que m'ha donat m'ha servit
per saber definitivament que tenim
molt pel què lluitar, val la pena.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com