Cazarabet conversa con... Aureli Martí Bataller, autor de “Internacionalisme o nacionalisme?. Socialisme i nació als territoris de llengua catalana (1931-1936)” (Afers)
Editorials Afers s´endinsa a pensar,
reflexionar i mirar de ben prop sobre el socialismo i
nació als territoris de llengua catalana entre 1931 a 1936; gràcies
a aquest llibre d´Aureli Martí Ballester.
Allò
que ens conta la sinopsi del llibre:
Sovint s’ha concebut l’internacionalisme
obrer com un obstacle per a la identificació
nacional dels socialismes marxistes de la primera part del segle XX. En la majoria dels casos, però, la relació entre ambdós elements no ha estat
incompatible. Aquest llibre
estudia com van encaixar aquestes variables els socialismes europeus, espanyol, valencià, català i balear. En el llibre s’observa el procés d’integració política i cultural socialista europeu en el marc de l’Estat nació i s’aprofundeix en
el cas espanyol per mostrar
l’adhesió socialista a Espanya
i conèixer algunes de les característiques definidores d’aquesta
idea de nació. Així mateix, es té en compte el comportament del socialisme als territoris del domini lingüístic català, i s’esbrina si la seua idea d’Espanya coincidia amb la de la resta del socialisme espanyol. Més enllà de la interacció entre el socialisme i els moviments nacionalistes
i regionalistes, es posa l’atenció
en la relació socialista amb
els relats i símbols de les identitats diferenciades de l’àmbit valencià, català i balear. Tot plegat, aquest
llibre és una investigació sobre el procés de construcció i difusió social de
la identitat nacional espanyola.
A través d’aquesta s’il·lustra
el dinamisme de l’articulació
de les identitats socials, polítiques, nacionals, regionals i locals.
Laútor, en Aureli Martí Ballester: és doctor
en història contemporània
per la Universitat de València. Les seues investigacions s’han centrat en la relació de la cultura política socialista amb el procés de construcció de la identitat
nacional espanyola contemporània.
Cazarabet
conversa amb Aureli Martí Bataller:
-Amic des d’on surt
o sorgeix aquest llibre, parla’ns una miqueta de la seva vinculació envers la teva tesina?
-En efecte, aquest llibre té molta relació amb la tesi doctoral i amb la publicació que en va resultar directament:
“España socialista. El discurso nacional del PSOE durante la Segunda
República”, Madrid, CEPC, 2017. Aleshores vaig estudiar la relació entre la
cultura política socialista i els discursos i la identitat nacional espanyola durant la II República, a partir dels
principals rotatius de la premsa socialista del període.Segons
explicava allà, el PSOE hauria assumit com a pròpia la identitat nacional espanyola, una
identificació que tenia implicacions
polítiques, però també culturals. En aquest sentit, de forma general, l’imaginari
nacional impulsat pel PSOE situava el referent històric i lingüístic castellà en el centre inqüestionable
de la identitat espanyola.Observar
com funcionava això als territoris
de parla catalana, si hi hagué
diferències, similituds o alternatives des del socialisme allà, és un dels
objectius d’aquest nou treball i el punt de contacte més directe entre la tesi i el llibre.
-Però a vos, com a historiador, què et motiva més del tema o què et va motivar més?
-Bé,
probablement un dels punts que alimenta aquest llibre i que em resulten més interessants és el de la relació entre la identitat de classe i la
nacional. poder revisar determinats
postulats de la historiografia
al respecte i aprofundir en com
el socialisme català, valencià i balear, però també l’espanyol en general i altres socialismes a Europa, van tractar
de posar en sintonia aquells
aspectes —amb els límits, tensions
i conseqüències que això va
suposar en cada cas— és un dels principals
estímuls.
-Llengua
catalana, socialisme, territori
e internacionalisme. Una equació
fàcil o difícil de fer entendre?
-Diria que un equilibri, com a mínim, possible.
-Aureli, si mirem al significat, és molt diferent
allò que és nacionalisme del que determina l’internacionalisme,
però no es pot ser, com a individu, des de cert sentiment nacionalista,
defensor del concepte integral e integrador de l´internacionalisme? Serà cert que una cosa trau l’altra? Per a res és
incompatible cert nivell d’afinitat per un territori, una
nació i tot el que comporta amb
el sentiment internacionalista?
Si atenen al cas de l’estudi, per al conjunt del PSOE
de la II República, i ho podríem
dir també per al gros de la cultura política
socialista a bona part d’Europa
abans i després de la I
Guerra Mundial, no existia cap
incompatibilitat entre internacionalisme
i nacionalisme. Des del seu
punt de vista, resultava
compatible proclamar-se defensor dels interessos d’una comunitat nacional i contribuir al benestar
i el progrés del conjunt de
la humanitat; no havien de
ser elements incompatibles.Segons
ho va defensar el mític socialista francès Jean Jaurès, la combinació entre internacionalisme i patriotisme
no sols era possible, sinó necessària. Aquella idea era
una divisa compartida per la majoria del socialisme a Espanya i Europa.
Ara bé, sense pensar que allò era una ingenuïtat o simple teoria, sí s’ha de ser conscient que es tractava d’un plantejament complex i que havia de generar
per força tensions a distints nivells: la definició de la comunitat
nacional i la identificació dels
seus interessos a l’Europa d’Entreguerres no va ser
ni fàcil ni evident.
-Al respecte, per exemple, no havia
de ser incompatible, ni excloent, afirmar-se
socialista i nacionalment català;
això no implicava sortir de la cultura política socialista. Amb tot, sí podia
suposar haver de sortir del PSOE, com va ser el cas de la Unió Socialista de Catalunya. Aquells
casos van ser els dos socialismes
que posaven en marxa idèntics plantejaments inter-nacionalistes, d’un socialisme que es definia al mateix temps autènticament
patriota i fidel a la solidaritat
de classe obrera i respectuós
amb la resta de nacions. El
conflicte sorgia de la identificació nacional: catalana per a la USC i espanyola per al PSOE.
-Per què socialisme i internacionalisme? Hi han altres maneres
de pensar, per exemple la lliurepensadora,
molt partidària de l’internacionalisme, com ho veus?
-Doncs, en efecte, l’inter-nacionalisme no era propietat
exclusiva del socialisme, altres
cultures polítiques podien sostenir uns principis similars.
El socialisme bastí la seua versió i en la seua cultura tenia una funció específica: proporcionar una via
d’entrada legítima i, fins
i tot, necessària al món de les nacions
-Els pobles de parla catalana dins l´Estat Espanyol per aquest tret diferencial que, sovint ens han assenyalat des del centralisme com “de segona”, podem, per això mateixa, reivindicar més l’internacionalisme?-I en el context
polític actual. Com encaixa l’internacionalisme? Com ho veus?
-Actualment, la vigència d’aquella fórmula inter-nacionalista, com
l’entenia el socialisme no
té vigència, no forma part dels debats actuals.
-La teva
mirada damunt el PSOE és molt incisiva en el sentit de que
estàs molt al damunt del seu paper dins la historiografia
i dins l’internacionalisme,
nacionalisme... quin paper creus que juga amb tot això?
I al País Valencià, en particular, com hi veus
al PSPV?
-El PSOE de la dècada del 1930, i del primer terç del segle XX val a dir, va ser un actiu agent difusor de la identitat
nacional espanyola, la qual
es definia de forma principal a través del referent castellà pel que fa a l’aspecte històric, cultural i, sobretot, lingüístic. En el cas del socialisme al País Valencià,
aquella definició no va ser posada en qüestió. Això no obstant, sembla que el socialisme va poder assumir els trets generals
amb què es definia la identitat i el relat sobre la identitat
valenciana en clau regional, és
a dir, subordinada.
-Quines diferències hi observes respecte als altres llocs
de parla catalana: Catalunya, Balears?
-Tal volta les diferències respecte a Catalunya i
Balears respongueren en bona mesura al context. A Catalunya existia des
de dècades enrere una definició sobre la identitat pròpia que esdevingué un component rellevant en l’àmbit polític. Això no va existir amb la mateixa intensitat al País Valencià ni molt menys a les Illes Balears.
-Amic, com va esdevindre el procés de documentació a l’hora de dur a terme aquest llibre?
-Tortuós, com no podia ser d’una altra manera atenent al període i al subjecte. Això sí, vull donar les gràcies a les treballadores i treballadors dels distints arxius, biblioteques i centres documentals
que he visitat i contactat:
els centres francesos de La
Contemporaine - Nanterre i
la Fondation Jean Jaurès a
París, la Fundació Pablo Iglesias a Espanya, la Fundació Bartomeu March, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu
Comarcal del Baix Ebre, i d’altres arxius a València, Alcoi, Novelda, Elda, Alacant, Elx, Xàtiva, Gandia...
-Però després de la documentació, ve el
procés de ficar-hi ordre a tot. Com
t’ho vas fer? Quina és la teva metodologia
de treball?
-En aquest cas he de donar les gràcies
a les companyes i companys amb qui he pogut
debatre, conversar i plantejar
diferents problemes i qüestions i que m’han ajudat a articular aquest llibre. Els consells,
suggeriments i crítiques de
persones com Ferran Archilés, Ana Aguado, Sergio Valero i un llarg etcètera d’investigadors que s’agrupen
sota el paraigua del grup d’investigació Grup d’Estudis Històrics sobre les Transicions i la Democràcia
(GEHTID, GVPROMETEU/2016-108), que dirigeix la professora Aurora Bosch.
- Amic, ens pots dir
en què estàs ficat ara? En què
estàs treballant?
-A hores d’ara continue amb la voluntat d’aprofundir en aquestes qüestions i, concretament, prepare alguns treballs sobre la relació entre
la classe i la nació a Espanya.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069