Cazarabet conversa con... Ferran Aisa y Mei Vidal, editores
del libro “L’incendiari de mots”
(Lo Diable Gros) de Joan Salvat-Papasseit
Recull de cartes inèdites, articles i poemes … que
són recuperats i que s´ens ofereixen als lectors i lectores
Joan Salvat-Papasseit
és un referent dins la literatura, i més enllà, des d´aquest llibre el rescaten.
S´encarreguen del llibre , del seu estudi,
transcripció e introducció
en Ferran Aisa i la Mei
Vidal.
Edita el llibre,
Lo Diable Gros.
Cartes inèdites, articles i poemes esparsos de Salvat són recollits i mimats , des de l´estudi, per Mei Vidal i Ferran Aisa, en un llibre que inclou alguns aspectes
fins ara poc coneguts del poeta, des dels seus poemes ultraistes
fins a les primeres valoracions per part de la
crítica o la vida de la seva família
després de la seva mort.
L´ autor en Joan Salvat-Papasseit: Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894 ? 1924) va publicar el seu primer llibre de poesia el 1919: Poemes en ondes hertzianes, seguit per L?irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels
estels (1922), El poema de La rosa als llavis (1923) i, pòstumament, Óssa Menor (1925).
Enllaços i referències
:
https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit
Cazarabet conversa amb
Ferran Aisa i Mei Vidal:
-Amics com és que vos encarregueu vosaltres
d´aquest llibre que ens recupera a Joan
Salvat-Papasseit?
-Ens encarreguem nosaltres perquè ja hem fet dos llibres d’ell i amb això havíem acumulat molta documentació nova.
-Com
presentaríeu, en poques paraules, L´incendiari de
mots?
- Posar en valor la seva obra poc coneguda i també la
seva vida. Aquesta és l’originalitat i la nostra aportació a l’obra dispersa
del poeta. També volem agrair a l’editorial tarragonina Lo diable gros per
haver tirat endavant l’edició d’aquest llibre.
-A veure,
amics, com vos ho heu fet vosaltres dos per a treballar tot aquest conjunt, ben
variat ,en tots els aspectes, i que tenen com a punt de trobada al poeta Papasseit? Punt de trobada i de partida per què en Papasseit era molt i oferia molt més, oi?. Com vos heu
repartit la feina i heu aconseguit un resultat tan rodó que sembla pensat i
parit per una sola ment?
-Hi ha dues feines, primer la recerca i després la
sistematització de la documentació trobada. La recerca ens va portar per
diversos arxius de Madrid, València i Barcelona. Ens vam repartir la feina
mentre un feia la recerca de la part ultraista a la Residencia de Estudiantes i
a la Biblioteca Centro Nacional Reina Sofía a Madrid, l’altre va centrar-se en recuperar les cartes dipositades a la
Biblioteca Nacional de España. I tots dos van visitar l’arxiu de l’ IVAM de
València i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El resultat és tot el
material documental que dóna forma al nou llibre de Salvat-Papasseit.
-Es mostra
a un Papasseit en moltes dimensions: per suposat ens
trobem amb el poeta, però també al que escrivia cartes i al dels
articles; el Papasseit vist per altres…Molt difícil ,
per a vosaltres, no sé com dir-ho, aconseguir ajuntar i fusionar totes aquestes
versions, oi?
-Partíem de la nostra experiència dels dos llibres
anteriors, i sabíem perfectament el que s’havia publicat i el que no s’havia
publicat, per tant vam anar lligant els diversos apartats per incloure la nova
documentació de manera coherent.
-També hi
ha entrevistes i escrits “sobre Papasseit”. Com heu
vist que es tracta a aquest poeta des dels escrits?. Com eren les entrevistes?
-Sí, recollim una entrevista feta pels alumnes de
l’Escola Domènech al poeta, la qual ja l’havíem publicat en la biografia, però
que hem cregut oportú, per la seva poca difusió i originalitat tornar-la a
publicar. Hem recollit la crítica i ressenyes dels seus llibres publicats
encara en vida del poeta tant de revistes catalanes com madrilenyes. La majoria
dels crítics tracten amb gran delicadesa la seva obra i fins i tot les revistes
ultraistes el consideren un dels millors poetes catalans d’avantguarda. Però
Salvat-Papasseit rep el buit del noucentisme i la crítica negativa de J. V. Foix.
-Què vos apassiona , què vos atrau d´ ell?,
tant com a escriptor, editor, creador ; i com persona compromesa i plena d´
ideals?
-Ens apassiona la seva vitalitat, el seu entusiasme, i
tot això tenint en compte la seva condició econòmica de classe baixa i la seva
malaltia. Salva-Papasseit seria sempre fidel als seus
ideals de llibertat. Rebel, valent, sempre a l’avantguarda.
-Dic
persona compromesa perquè crec que tot el que feia amb un escrit era un estris
dels seus desficis socials, oi?
-El poeta barceloní fou sempre una persona compromesa amb
les seves idees ja fossin socialistes, llibertàries o catalanistes. En tot cas
ell era una síntesi de les tres coses.
-Es va
relacionar amb plomes ben fermes i amb persones que portaven moltes de les reivindicacions
socials…era molt actiu , oi? ; vull dir que no només era actiu amb la
ploma…anava, sempre, més enllà, oi? . I això té correspondència amb allò que
escriu…
-Des de ben jove es va relacionar amb companys d’idees
amb els quals va compartir mitjans d’expressió revolucionaris: La Justicia
Social, Los Miserables, Energía, etc., entrant en
contacte amb gent com Andreu Nin, Ángel Samblancat,
Diego Ruiz... Tots ells van deixar empremta amb la seva obra. Per un dels seus
escrits fou jutjat i condemnat a dos mesos i un dia de presó. Els seus articles
a aquestes revistes seran publicats amb el títol de Humo de fàbrica el 1918.
-Pot ser ,en la seva trajectòria literària
ressalta molt ,i de manera molt diferencial, com a poeta del que vol
ensenyar-nos i pel que vol, oi?. Per què penses que tria la poesia?
-Salvat-Papasseit comença al món de les lletres com
articulista, però aviat es decanta cap a la poesia perquè el seu esperit el
porta cap a la lírica.
-Era
trencador, en qualificatius més tècnic i/o lingüistes avantguardista,
tant com a poeta?. Era part aquesta característica perquè ell entenia el viure
així?
-Ell vol anar a l’avantguarda, alhora que sent el desig
de lluitar i això ho expressa en la seva poesia. La vida l’entenia com una
lluita i l’expressava a través dels articles, els manifestos, els aforismes i
la poesia. La poesia també era un joc, d’aquí els cal·ligrames i la poesia
avantguardista.
-Com eren
els influències literàries d´ en Papasseit. Perquè en
sembla que les lectures I els escriptors el van influenciar molt, no?
-El poeta va rebre influències sobretot de les seves
lectures d’autors catalans però també universals. Entre la seva influència
filosòfica podríem citar a Nietzsche, Ibsen, Kropotkin, Gorki, Eugenio Noel, Díego
Ruiz, Eugeni D’Ors, etc. I en el camp poètic Maragall, Verdaguer, Apollinaire, Albert-Birot, Marinetti, etc. Finalment hauríem de parlar dels poetes
ultraistes de Madrid, Gómez de la Serna, Del Vando Villar, Guillermo de Torre,
etc.
-Tot això de les lectures, dels primers
idearis, dels seus autors de referència…allà on primer ho vincula és al món
editor i redactor de revistes?. Després es nota en el món més creatiu, el del
poeta…però primer es veia més vinculat al redactor a peu del que vivia i
passava a peu de carrer…
-Salvat-Papasseit no solament escriu per revistes i
diaris articles tant de signe polític i revolucionari com d’art i de
literatura. A més crea les seves pròpies revistes com Un enemic del poble, Arc Voltaic i Proa.
-Per què a
aquest autor només és capaç de recuperar-lo la Nova Cançó , ja a la dècada del
seixanta?
-Els Setze Jutges van posar a l’abast del pública la nova
cançó catalana i alguns d’ells van musicar poemes de Salvat-Papasseit. És
important l’edició l’any 1962 de l’obra poètica del poeta de la Barceloneta publicat per Ariel amb il·lustracions de Josep Guinovart. A partir d’aleshores l’obra va estar a l’abast
del públic català. Els cantants de la Nova Cançó van tenir on triar per fer les
seves cançons amb les lletres de Salvat-Papasseit. Entre els cantautors que van
musicar Salvat-Papasseit hi havia Martí Llauradó i Rafael Subirachs,
posteriorment fou important la difusió del poeta amb els àlbums de J. M.
Serrat, Xavier Ribalta i Ovidi Montllor.
-Era un
autor de ploma ben lliure i un avançat al seu temps, sense pels a la llengua.
M´ atreviria a dir que tractava temes, pot ser des d´ altres mirades i
perspectives com l´ amor i l´ erotisme-- que la resta els costava apropar-se?
-La seva ploma rebel i jove no tingué mai límits ni
prejudicis, si per una banda podem parlar d’un Salvat social, per l’altra
destaca com autor de versos amorosos i eròtics, tema poc tractat per la poesia
catalana.
-Què hi
destacaríeu de la seva obra i quins consells ens donaríeu per a poder conèixer
millor la seva obra?
-La seva alta qualitat lírica i literària, Salvat és un
poeta calidoscòpic, té la seva tasca social, artística, cultural, intel·lectual
i també fou editor. Per exemple amb obres com la que ara presentem L’incendiari de mots, cartes inèdites,
articles i poemes esparsos on de nou donem a conèixer la seva vitalitat i
la seva força. També seria important difondre la seva obra més enllà de
Catalunya.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069