Cazarabet conversa con...   Ignasi Aldomà, autor de “L’ignot oest. Una geografia viscuda” (Pagès)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pagès editors publica un assaig d´Ignasi Aldomà sobre la geografia viscuda.

El llibre té una important aportació i recull fotogràfic des de la coordinació de Jaume Barrull i amb fotos de Toni Benavente, Sara Boldú i Aida Lesan.

Allò que ens diu la sinopsi: A ponent de La Panadella s’obren les terres menys atractives i freqüentades de Catalunya. Contrades que passen desapercebudes des d’una determinada visió del món, víctimes sovint d’un oblit totalment injustificat, perquè per davall del tòpic de la boira, les planes de Lleida amaguen una natura i un caràcter rics i vigorosos. Tresors d’exuberància, varietat i color entre bancals d’oliveres i floracions d’ametllers i presseguers, brises de marinada i cants de merles, bons vins, casalots de pedra i tàpia i paeries somiades. Una geografia viscuda que en companyia dels poetes i artistes de la terra ens guia en la descoberta de l’ignot oest de Catalunya.

Què aborden els estudis d´Aldomà vinculats en L´ignot oest?, ens ho explica la pròpia editorial: “Les pàgines que segueixen aborden la descoberta de Ponent i la seva gent. I ho fan començant pel “terròs”, paraula que compendia la matèria física que trepitgem i treballem amb els sentiments de pertinença a aquesta”. 

Coneixerem millor a l´autor perquè sabem allò que es pregunta i que ens explica, també, Pagès: “Quin plaer podem sentir en l’observació de les roques, plantes i animals d’aquestes terres? Quins tresors amaguen les obres i les dites dels seus pobladors? I què en sap i en pot explicar la gent de Lleida de la seva terra? ”

L´autor, Ignasi Aldomà: nascut al Poal l’any 1955, exerceix de professor de geografia i ordenació del territori a la Universitat de Lleida. Els orígens pagesos i les labors professionals i docents l’han portar a preocupar-se i treballar en les problemàtiques de l’aigua, el desenvolupament del món agrari i la resolució dels conflictes territorials. Els seus estudis aprofundeixen en la realitat de les terres interiors de Catalunya des d’una mirada universal i entre els seus assajos es poden destacar Amb el permís de Barcelona (1999), El mirall americà (2008) i Paisatge, país, pàtria. Josep Vallverdú i el Ponent imprescindible (2016), tots ells publicats per Pagès editors.

 

 

 

 

Cazarabet conversa amb Ignasi Aldomà:

-Amic, què és el que t´ha fet escriure aquest apropament a l´oest de terres catalanes, a la Lleida més intensa?, bé això no és vetat amb tu, però...

-La terra que pots entendre, aquella sobre la que et compromets i sobre la que pots parlar amb profunditat i sentiment és la que vius el dia a dia, l'entorn immediat, que per a mi és el Ponent de Catalunya, les Terres de Lleida.

-Et faig la mateixa pregunta, però amb uns petits trets ben diferents; què t´ha portat a escriure aquest llibre? i l´escriptura, plena d´investigació i d´un exercici de documentació, què t´aporta a tu com a investigador i especialista en la  geografia i la  economia  d´aquest indret?

-En els diferents papers d'una vida com a funcionari, professional autònom, professor d'Universitat, excursionista, activista... m'ha tocat entendre i imaginar l'entorn, respondre sobre quin pot ser el futur de la pagesia, dels pobles, de les nostres ciutats. Llegeixes molts llibres, maneges moltes estadístiques, veus moltes coses, retrobes molta gent... però ningú et demana pel fons i el lligam de tot plegat. I tampoc s'entén que en els treballs acadèmics i professionals recorris a la narrativa i la poesia, que situïs l'esdevenir del present a través de la història o que deixis portes obertes. Necessitava parlar de moltes coses que mai em demanaran.

-Per què li busques aquest títol que és, a l´hora, tan evocador, L´ignot oest ?

-En alguns moments la meva literatura pot fer-se una mica feixuga, perquè no renuncio a donar bastantes informacions i a moure’m dins dels cànons d'un discurs fonamentat i organitzat. Però en el fons em mouen unes vivències i un sentiment dels quals voldria fer partícips els lectors, i per això parlo de l'Ignot Oest, de paraules i terres desconegudes i absents dels imaginaris del país.

-Terra dura, esquerpa... en la que no totes ni tots poden platejar-se un futur ni un present, no?

-Alguns parlen de la transformació del secà en regadiu gràcies als grans canals com la gran epopeia d'aquestes terres i raó no els en falta. Però la gran epopeia ha estat més aviat la dels cabalers i hereus que han hagut d'anar a Barcelona a buscar un futur millor. A Barcelona, Madrid, Londres o Nova York, hauríem d’afegir per als joves d'ara.

-Sempre ha sigut així?. -Com és ara, sobretot per aquelles i aquells que es dediquen a la terra i al seu conreu?

-Modernització del camp vol dir substitució de mà d'obra per capital i, en els llocs més esquerps, vol dir senzillament la desaparició de l'agricultura i la mà d'obra. Això fa un segle ben bé que dura i encara no s'ha acabat. L'alternativa per mantenir-se vius ha estat des de sempre la creació d'una indústria i serveis locals; però això no t'ho poden arreglar des de fora.

-Aquest “ignot oest” es va tindre que domar amb la suor, el treball, l´empenta de les camperoles i camperols que, a més, han sigut molt innovadors...moltes vegades a la força?

-Estic contentíssim que a la nostra terra, que no interessa a cap turista (i que per molts anys es mantingui lluny de la banalització turística que ens amenaça!), es facin bones fruites i viandes, bons pans i aliments en general, que hi hagi bons artesans i alguns industrials, músics i poetes... Molts més n'hi podria haver i més coses delicades podríem fer si fóssim conscients de qui som i on estem, de tot el que s'ha vist passar a través de la història i forma part del nostre patrimoni amagat.

-Aquest llibre és un llibre diferent: pot agradar i agrada perquè aporta i molt als especialistes geògrafs, als economistes, als sociòlegs... però també a gent que ens apropem per la curiositat de conèixer una terra i com ens la presentes...

-En la meva vida quotidiana i professional he de compartir la solució de conflictes i la cerca d'alternatives per millorar la nostra existència amb especialistes de les diverses matèries, i veig que ens falta coneixement i delicadesa envers nosaltres mateixos i el nostre entorn per fer les coses més ben fetes. Si el llibre servís per créixer una mica en les nostres accions col·lectives, seria fantàstic. Sinó, cadascú hi podrà trobar i descobrir elements que el reconnectin amb la vida i la natura.

-Té quelcom de poètic i és un llibre molt humà... molt proper. Era la teva intenció des d´un primer moment?

-Estic cansat de la literatura seca i impersonal dels estudis i informes, del llenguatge tècnic que perd la globalitat de vista i acaba perdent el seu sentit. Aquest vol ser un llibre personal.

-A aquestes terres o les estimes per tot o simplement no et planteges viure, oi?

-Tampoc cal dramatitzar. Al final potser vius feliç on has nascut o t'han portat, sense plantejar-te més coses. Però potser sí que a partir d'una certa consciència o després d'haver conegut ciutats i altres realitats, viure plenament aquí on som demana un plus.

-Poca aigua, és aquest el taló d´Aquiles d´aquest oest?

-M'he criat i visc entre madrilles i fotges, sèquies i canals, i no he de donar lliçons als de secà. En tot cas, personalment no combrego amb la dita que “de l’Urgell (regat) a la Segarra (secà), una argelaga, i de la Segarra a l’Urgell, un clavell”. Més aviat penso que els secans, precisament, contenen les nostres millors essències.

-I molta, molta boira... tanta i tan regular que forma part   de la idiosincràsia de la terra, del paisatge i de la seva gent?

-Caminar per la nit amb una boira tancada és la millor experiència de retrobament personal. Ara! la meitat dels convilatans, com a mínim, no comparteixen la poesia de la boira. Alguns els tinc ben a prop i els he d'entendre.

-Aquests fenòmens... que ploga poc i que la boira sigui tot un emblema... com es porta?.- És part amb els any de la idiosincràsia  d´un territori, però també de la seva gent, no?

-Per mi la boira és una oportunitat de retrobament personal que m'ha ajudat a connectar amb els nostres poetes. Mentre que la secada és una sensació que és viu més per dins i que es trasllada en les formes i colors dels nostres paisatges, els del reg inclosos. Són vivències que poden derivar en un cert entumiment personal. Però, després tenim els bastos horitzons de la plana que ens criden a sortir de l'entotsolament.

-Parla'ns, si us plau, de el procés d'investigació... d'aquesta tasca tan àrdua, de recerca, molta lectura, posar ordre...

-La professió i els estudis ja et donen pautes per enfrontar-te a realitats complexes, barrejar-les i ordenar-les. Parteixes d'un cert guió o quadre general, que a mesura avança el text s'anirà modificant i completant. Els grans apartats es van desglossant en temes o subcapítols, dels quals alguns acabaran caient. Les reescriptures en aquest cas han estat sis o set i els textos rebutjats representen més de la meitat del llibre. Segurament si ara el tornés a repassar a fons, reescriuria algunes pàgines i canviaria alguns temes; però algun dia s'ha d'acabar.

-Treballes tenint en compte com un guió de qüestions a anar contestant, a anar donant resposta...

-Els temes van prenent ordre dins de l'esquema inicial fixat. I cada tema pren cos a partir de la pròpia redacció, en la qual sovint ja disposes d'una idea que és la que donarà tensió al tema. En tot cas, la redacció et va portant cap a la tensió, que només pren sentit amb l'articulació que va prenent la narrativa. No sempre és fàcil de trobar les paraules i expressar les idees que donen profunditat als diferents temes i que poden engrescar el lector. No cal dir que no estem lluny d'uns temes o una literatura d'entreteniment o d'acció.

-Un cop recopilat tot, com és la metodologia de treball que fas servir ?; com li poses ordre a tot?

-La veritat és que la major de les idees i la informació ja les tenia tots al cap per tots els anys d'estudis, treballs, vivències i compromisos. L'ordre ha anat fluint amb l'escriptura. I a partir d'aquesta he anat completant informacions. I, particularment, un gran esforç de revisió de la literatura de i sobre l'Ignot Oest. Que algun n'haurà quedat al tinter d'entre els molts i bons que hi ha.

-Amic com ha estat treballar amb Pagès Editors i ens pots fer cinc cèntims sobre el que estàs treballant en l´actualitat?

-Amb Pagès Editors es com treballar amb la família. La crisi i la pandèmia els ha agafat en un moment de canvi generacional, que esperem sigui ben reeixit. Personalment, ara em relaxo amb col·laboracions i encàrrecs més puntuals i curts. Si el riu Segre, per no dir l'Ebre, tingués les ciutats que té el Danubi, potser em podria llençar a emular Claudio Magris. Però alguns tenim també les nostres limitacions.

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com